Deixem l'església de Santa Maria, per seguir visitant el patrimoni de l'Antic barri de Sant Pere. Caminem 30 metres per damunt del nou paviment de llambordes grises i ens plantem davant de l'església de Sant Miquel. Aquesta església està situada al centre del recinte del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. L'església és de planta quadrada i a l'interior del quadrat s'inscriu una creu grega amb nínxols situats als angles. L'edifici presenta interiorment un quadrat central de marbre, construït en la remodelació del conjunt que va finalitzar l'any 2009. El paviment quadrat central, situat sota la cúpula, substitueix una gran pica baptismal construïda per Puig i Cadafalch, responsable de les excavacions i restauració del conjunt realitzades a l'inici del Segle XX.
Església de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.
Els elements arquitectònics més importants d'aquesta església de creu grega són:
Les columnes de la cúpula central
Vuit columnes amb capitells ornamentats amb motius vegetals de cadenes de perles o fulles d'acant (Acant, Acanthus, gènere de plantes amb flors de la família de les Acanthaceae), sostenen els arcs de mig punt sobre els que es recolza la cúpula coberta per un cimbori quadrat.
Detall de les vuit columnes que sostenen la cúpula.
Foto, AF Jordi Plana
La cúpula central
La cúpula interior està coberta per un cimbori i sostinguda per vuit columnes, fetes de fragments visigòtics amb capitells tardo-romans, aparellades de dos a dos segons el material (granit o marbre) i el gruix. La cúpula presenta quatre finestres que es corresponen amb les quatre finestres del cimbori.
Detall de la cúpula interior de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana
La cripta de Sant Celoni
Sota l'absis de l'església de Sant Miquel hi ha una cripta absidal trilobada, a la cripta s'accedeix per una escala situada a l'esquerra de l'absis de l'església, a l'entrada i a la pared posterior hi ha una petita finestra que dóna llum a l'inici de l'escala.
Per l'estructura de la cripta, podem pensar que va ser construïda entre els segles VI i VII. La cripta contenia una tomba o les relíquies de Sant Celoni, però en un moment desconegut va ser profanada i no s'han trobat evidències d'aquestes relíquies.
Detall de l'altar de la cripta de Sant Celoni, sota l'absis de l'església
de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.
Deixem la cripta de Sant Celoni, travessem el túnel de volta de canó, pugem les escales i sortim per la porta nord de l'església de Sant Miquel a l'exterior. Caminem uns 30 metres per sobre del nou paviment de llambordes i ens plantem davant de l'església de Sant Pere. L'església de Sant Pere que dóna nom a la parròquia, és l'única de les tres que segueix dedicada al culte.
Detall de la façana principal de l'església de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana
L'església de Sant Pere està situada al nord del recinte, amb la façana lateral sud situada al carrer Josep Rigol i Formiguera. L'església de Sant Pere és la més gran de les tres i dóna el seu nom al conjunt monumental i al barri de l'Antic poble de Sant Pere. La benedicció de l'església com a església de Sant Pere, està documentada l'any 1489. L'exterior de l'edifici correspon a una construcció d'estil romànic del segle XI, tot i que alguns murs externs conserven elements de la construcció inicial del segle VI.
Els elements més destacats de l'església de Sant Pere són: el retaule, els dos campanars i l'orgue.
Retaule de l'església de Sant Pere
El retaule de pedra, presenta dos rengles de pintures murals datades en el segle IX i d'estil preromànic, els dos superiors en arcs cecs, amb la representació de Sant Pere, Jesús i els evangelistes. A la part inferior, l'àliga, el lleó, el bou i l'àngel representen els quatre evangelistes: Sant Joan, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Mateu.
Detall de les pintures del retaule de l'absis de l'església de Sant
Pere. Part superior: Sant Pere i Jesús. Part inferior: Sant Joan,
Sant Marc, Sant Lluc i Sant Mateu. Foto, AF Jordi Plana.
Els dos campanars de Sant Pere.
Un dels aspectes poc usuals de l'església de Sant Pere, és que té dos campanars, un campanar d'espadanya, d'estil romànic, sobre el mur de la façana oest i un segon campanar de construcció més moderna situat aproximadament sobre el transsepte.
Detall del campanar oest de l'església de Sant Pere. Foto, AF Jordi
Plana.
Detall del campanar est de l'església de Sant Pere. Foto, AF Jordi
Plana.
Orgue de Sant Pere
L'any 1985 es instal·lar un orgue similar al que havia estat cremat l'any 1936. L'orgue, provinent del Conservatori de Barcelona, fou ampliat el 1988 i 1996. L'orgue té tres teclats i pedaler, 36 registres i 230 tubs. Al costat de l'orgue i a la seva dreta es conserva un carilló circular del segle XVII.
Detall de l'orgue i el carilló circular. Foto, AF Jordi Plana.
Sortim de l'església de Sant Pere i visitem les tres fonts del barri terrassenc de l'Antic Poble de Sant Pere. La primera d'aquestes fonts, la font de Sant Nebridi, es troba situada darrere de l'absis de l'església de Sant Pere.
Font de Sant Nebridi
Font de Sant Nebridi. Foto, AF Jordi Plana
La font va ser inaugurada el dia 11 de novembre de 1951, pel bisbe de Cartagena, Dr Sanahuja i alcalde de Terrassa Alfons Vallhonrat i Catà, en el marc dels actes que esvan celebrar els anys 1950 i 1951 amb motiu del XV centenari de la fundació de la seu episcopal d'Ègara el 450.
Font de Santa Maria
La segona d'aquestes fonts és la font de Santa Maria, situada al talús del torrent Monner, sota l'església de Santa Maria i que forma part del parc de Vallparadís. La font, fou dissenyada per Puig i Cadafalch l'any 1921 durant la rehabilitació del conjunt monumental de les esglésies.
Cal dir que aquestes dues fonts, F de Sant Nebridi i F de Santa Maria, estan tancades per l'Ajuntament de Terrassa per condicions de salubritat, doncs l'aqüífer del que es servien es troba sota l'antic cementiri situat sota el paviment del recinte de les esglésies de Sant Pere.
Font de la plaça del Comú de Sant Pere.
La font de la plaça del Comú, anomenada Font del Comú, porta aquest nom perquè en aquesta plaça de nova construcció hi havia un edifici que acollia l'escorxador i dos safareigs públics.
Font del Comú. Foto, AF Jordi Plana.
Després de veure aigua a la Font del Comú, ens aturem davant de l'antic ajuntament de Sant Pere.
Ajuntament de Sant Pere
L'edifici de l'Ajuntament de l'antic poble de Sant Pere, fou construït per l'arquitecte Juli Batllevell i inaugurat el dia 30 de maig de 1897, d'estil modernista-historicista. L'edifici albergà l'ajuntament de Sant Pere des del 30 de maig de 1897 fins l'abril de 1904, any en el que Sant Pere fou annexionat a la ciutat de Terrassa.
Ajuntament de l'antic poble de Sant Pere. AF Jordi Plana
Relacions de l'Espai
Deixem l'antic Ajuntament de Sant Pere i ens dirigim al Parc de Vallparadís, un dels parcs urbans més grans d'Europa, travessem la plaça del Comú i pugem pel carrer Puig i Cadafalch i entrem al parc de Vallparadís passant pel davant del grup escultòric Relacions de l'Espai, obra de l'artista terrassenc Àngel Màdico.
Relacions de l'Espai (Àngel Màdico). Foto, AF Jordi Plana.
En la següent entrada parlarem de les festes del barri de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa, si voleu cliqueu: Antic Poble de Sant Pere. Festes part V.
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada