L'any 1888, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890), acordà allargar el carrer de Sant Llorenç des de l'actual carrer de Cervantes fins a la via del tren, avui Passeig Vint-i-dos de juliol, i el tren està soterrat, superant a mig carrer el pas del torrent del Rossinyol. A l'esquerra d'aquest allargament quedaren les terres agrícoles de Can Sanllehí, i a la dreta, hi havia el vapor Galí, inaugurat el 1881.
a l'esquerra de la imatge, la façana principal de la Biblioteca Central.
Foto AF Jordi Plana I Nieto. (IMG 9962, 1/01/2024)
A l'inici de la dècada de 1930, l'empresa llanera Torredemer SA, va comprar les terres agrícoles de Can Sanllehí per tal d'instal·lar la nova fàbrica. L'any 1940 el vapor ja estava en funcionament i ocupava tota la illa determinada pels carrers Sant Llorenç, Cervantes, Sant Gaietà i Passeig Vint-i-dos de juliol. Un cop construïda tot la fàbrica el carrer de Sant Llorenç va quedar reduït a una amplària de sis metres per l'ocupació de terreny públic, en el que Torredemer SA va construir una sèrie de coberts tancats per la banda del carrer.
Font: Manuel Tobella-Arxiu Tobella
Desprès d'un seguit de reclamacions, l'any 1966, l'Ajuntament de Terrassa, sota la presidència de l'Alcalde Miquel Onandia i Nunell (05/03/1964 - 17/03/1970), en 24 hores enderrocà els coberts i altres construccions, deixant el carrer amb una amplària de 20 metres. Durant anys l'allargament del carrer de Sant Llorenç, concretament fins l'any 1997, restà com un ampli carrer amb una zona central d'aparcament i un vial a cada costat, un de pujada i un de baixada.
L'any 1990 tancà la fàbrica tèxtil (llanera) Torredemer SA i l'any 1996 el Vapor Galí, les dues fàbriques alliberen una gran quantitat de sòl a banda i banda de l'allargament del carrer Sant Llorenç, que durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/79 - 12/04/2002), l'Ajuntament requalifica com a residencial, deixant a cada costat del carrer, dues pastilles de terreny per equipaments: a la dreta, l'Institut Montserrat Roig i a l'altra banda, tot reculant les façanes per alinear-les amb les del carrer Pantà, es construirà la Biblioteca Central de Terrassa. Entre l'Institut Montserrat Roig i la Biblioteca Central es configura un ampli bulevard, i l'onze de desembre de 1997 se li canvia el nom de carrer de Sant Llorenç, per Passeig de les Lletres.
%2020.27.06.png)
Font, Google Maps 14/01/2024
El Passeig de les Lletres està limitat: al Sud pel Carrer de Cervantes (entre els carrers del Pantà i de Sant Llorenç (41º 34' 7,24'' N - 2º 00' 37,2'' E), i al Nord per la Plaça de la Bicicleta (41º 34'' 12,47'' E).
El dia 10 de maig de 1998 fou inaugurada la Biblioteca Central per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002). La biblioteca fou construïda a la cantonada entre els carrers de Cervantes i el Passeig de les Lletres, ocupant una superfície útil de 3.425 metres quadrats. La Biblioteca Central de Terrassa, és obra de l'arquitecte Josep Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, País Valencià 1945). Arquitecte i professor universitari valencià. Fou professor de l'Escola Tècnica Superior del Vallès i va projectar i construir diverses biblioteques.
