Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 16 d’abril de 2018

MAGATZEM MIQUEL BOIX

A la mateixa façana de la plaça Mossèn Jacint Verdaguer que la Impremta Ventayol i gairebé davant del Magatzem Corcoy, trobem el magatzem tèxtil Miquel Boix. La façana de l'edifici mostra el segell inconfusible de Lluís Muncunill i Parellada.

El magatzem és un edifici situat en la plaça Jacint Verdaguer núm 6, és un edifici entre mitgeres, que té l'amplada d'un casal però de gran fondària, format per una planta baixa de gran alçada i un pis. La façana, només presenta dues obertures, és llisa i d'estuc marró sobre maons massissos.

 Magatzem Miquel Boix, centre de la imatge, plaça Mossèn 
Cinto Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana

La planta baixa, de gran alçada, presenta una gran portalada que gairebé ocupa l'amplada de tot el casal. La portalada és de pedra en arc equilibrat parabòlic de perfil arrodonit, aquest esta dividit en tres parts a la manera de les portalades del romànic, el mainell a la part central determinant les dues portes, una a cada costat, el dintell motllurat que separa les portes del que seria el timpà, però en aquest cas el timpà es una entrada de llum amb una reixa de ferro forjat. L'arc parabòlic, el mainell i el dintell estan construïts en pedra. La façana presenta un sòcol de pedra i la resta està estucada sobre el maó en que està construïda.

 Portalada del Magatzem Miquel Boix. Foto, AF Jordi Plana.

La primera planta presenta una única obertura en arc de mig punt que permet l'accés a una balconada amb llosana arrodonida i barana de forro forjat. L'edifici està coronat per una cornisa de pedra motllurada de línies rectes i paral·leles i sense respiralls per sota d'aquesta. 

  Primera planta del Magatzem Miquel Boix. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1905, és d'estil modernista i està catalogat com a bé d'interès local. Identificador: IPAC, 28205.

La façana, tot i que està en bon estat, presenta signes de deteriorament i necessita d'una intervenció per aturar el seu deteriorament, en la part inferior esquerra de la façana comença a caure l'estuc.

Tot seguit podem veure la fitxa del Catàleg d'Edificis D'Interès Històric Artístic del Terme Municipal de Terrassa corresponent a l'edifici del Magatzem Miquel Boix.

Fitxa del Catàleg d'Edificis Històrics de Terrassa. Font, AMAT 
En la plaça Mossèn Jacint Verdaguer es troba ubicada l'oficina central de Correus de Terrassa...

GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 48'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

PLAÇA MOSSÈN JACINT VERDAGUER

La plaça Mossèn Jacint Verdaguer és troba en la confluència dels carrers: Camí Fondo, carrer del Passeig, carrer del Nord i carrer de Sant Leopold. És una plaça amb dues zones ben delimitades, venint del carrer del Camí Fondo una zona amb aparcaments per a cotxes a banda i banda   i per a motos en la illa central, passada aquesta trobem una segona zona entre els carrers de Sant Leopold i del Nord, alçada, pavimentada i arbrada amb bancs i amb un monument dedicat a Mossèn Jacint Verdaguer.

Monument dedicat a Mossèn Jacint Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana

Jacint Verdaguer i Santaló, 17 de maig de 1845 (Folgueroles), 10 de juny de 1902 (Barcelona. Prevere i poeta romàntic, formà part de la Restauració de 1874, que en la Renaixença retorna a la llengua catalana la categoria de llengua literària.

Si entrem a la plaça Mossèn Jacint Verdaguer pel carrer del Camí Fondo. ens topem a la dreta amb la Cafeteria Granja Catalana i la seva terrassa al davant. Aquesta zona de la plaça està pavimentada amb llambordes d'argila cuita de color vermell.

 Plaça Mossèn Jacint Verdaguer. Foto AF Jordi Plana

Caminem deu metres i ens situem davant del Magatzem Corcoy, d'estil modernista i bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada a l'inici del segle XX. La façana de l'edifici va ser restaurada l'any 2014 i avui dia s'està refent l'interior.

Magatzem Corcoy. Foto, AF Jordi Plana.

El Magatzem Corcoy comparteix mitgera amb l'edifici de Correus bastit al final de la dècada dels 50 i que va substituir a l'edifici de l'Agrupació Regionalista, edifici d'estil modernista bastit per Lluís Muncunill, l'únic dels edificis modernistes de Muncunill, bastits en la Plaça Mossèn Jacint Verdaguer que no ha arribat als nostres dies.

   Edifici de Correus. AF Jordi Plana.

A l'altra façana de la plaça trobem el Magatzem Miquel Boix, d'estil modernista, bastit per Lluís Muncunill i Parellada l'any 1905.

Magatzem Miquel Boix. Foto, AF Jordi Plana.

En la mateixa vorera del Magatzem Miquel Boix, hi ha la façana de la Impremta Ventayol, edifici va ser bastit per Lluís Muncunill l'any 1895. Avui dia de l'impremta només queda la façana integrada en un edifici residencial que ocupa dos casals.

Impremta Ventayol. Foto, AF Jordi Plana.

En la façana Nord de la plaça, entre els carrers Sant Leopold i del Nord, hi ha una petita zona arbrada i amb bancs en la qu va situar-se el monument dedicat a Mossèn Jacint Verdaguer.
 

Monument a Mossèn Jacint Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana.
  
L'enderrocament de l'edifici modernista de l'Agrupació Regionalista, bastit per Muncunill, per construir-ne el de Correus va alliberar un petit espai entre aquest i l'edifici de l'Escola de la Llar, aquest espai és la placeta Rosa Puig, en record de Rosa Puig i Llonch, (Terrassa, 24 de febrer de 1901, 24 de maig de 1999). Compositora, pianista i professora de piano al Conservatori Municipal de Música de Terrassa.

Placeta Rosa Puig. Foto, AF Jordi Plana.

GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 48'' E. TERRASSA

Deixem la plaça Mossèn Jacint Verdaguer en la que ens hauria agradat contemplar l'edifici modernista de l'Agrupació Regionalista i no l'actual edifici de Correus. Caminem sobre les nostres passes i ens dirigim cap el carrer del Camí Fondo...

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

divendres, 13 d’abril de 2018

IMPREMTA VENTAYOL

Seguim en la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i pràcticament al davant del Magatzem Corcoy trobem l'edifici del que havia estat la Impremta Ventayol. La impremta va treballar fins l'inici de la dècada dels noranta del segle XX. Quan l'activitat cessà, l'edifici va quedar abandonat i va entrar en un període de deteriorament en ser ocupat. L'immoble va ser desallotjat i s'enderrocà per construir un nou edifici.

De la impremta només es conserva la façana, gràcies a que havia estat catalogada com a bé d'interès local. Identificador: IPAC, 28086.

Impremta Ventayol. Foto, AF Jordi Plana.

És un edifici entre mitgeres de façana estreta i de molta profunditat, de planta baixa i pis. La façana presenta un sòcol de pedra motllurada de tres franges paral·leles, presenta una gran portalada d'inspiració romànica, en arc rodó i amb un extradós que en relleu conté les lletres de la impremta.

Detall del sòcol de la façana. Foto, AF Jordi Plana.

A mitja façana hi ha una línia d'imposta decorada amb motius florals que determina l'inici de l'arc de la porta.

Detall de la línia d'imposta. Foto, AF Jordi Plana.
 
Detall de l'extradós amb les lletres de l'impremta. Foto, AF Jordi Plana.

A la part superior de la façana hi ha set respiralls que permetien l'entrada d'aire a la cambra de sota la teulada, aquests formen un fris d'inspiració clàssica, amb tríglifs (elements arquitectònics de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga, s'anomenen així per les tres estries que el recorren verticalment) i mètopes (peces rectangulars de pedra que ocupen part del fris a la manera de plafons amb relleus). Els tríglifs i les mètopes són elements arquitectònics de l'ordre Dòric, en un fris se situen de forma alterna.

 Detall dels respiralls, mètopes i tríglifs. Foto, AF Jordi Plana.
 Façana de la Impremta Ventayol. Foto AF. Jordi Plana.

La Impremta Ventayol estava situada en el núm 9 de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, l'edifici va ser bastit per Lluís Muncunill i Parellada l'any 1895. Estil arquitectònic: eclecticisme.

GL 41º 33' 59'' N - 2º 00' 48'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dijous, 12 d’abril de 2018

MAGATZEM CORCOY

Comencem el setè dia de Passejant per Terrassa, ha passat una setmana de la visita al Parc de Sant Jordi i la Masia Freixa i ens dirigim a la part del casc antic de Terrassa. Anem cap a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. Caminem el carrer Volta sortint de la Plaça Josep Freixa i Argemí, travessem la Rambla d'Ègara i pugem pel carrer de la Rasa, arribem a la placeta de Saragossa, enfilem el carrer del Camí Fondo i arribem a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.

L'edifici més significatiu de la plaça Mossèn Cinto, és l'antic magatzem tèxtil Corcoy, de venda a l'engròs de teixits. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més u i de cos central més elevat, aquesta elevació dóna lloc a un altre nivell.

Façana del Magatzem tèxtil Corcoy. Foto, AF Jordi Plana.

La façana presenta una ordenació simètrica dels seus elements a partir de la posició central de la porta amb dues grans finestres a banda i banda d'aquesta. Per sobre de la porta s'obre una finestra que dóna llum al pis superior, tancat per una testera de línies corbes.

Magatzem Corcoy al costat de l'edifici de Correus. 
Foto, AF Jordi Plana.

L'element més significatiu de la façana del magatzem Corcoy és la forma de les tres finestres en arc de ferradura. Les finestres de la primera planta presenten reixes de ferro forjat 

 Detall d'una de les finestres de la primera
planta. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici està coronat per una cornisa recta a banda i banda del gablet central situat sobre la finestra del primer pis, sobre la cornisa hi ha una barana d'obra de color blanc. Els elements decoratius de l'edifici, arcs, barana... són de color blanc mentre que la resta de la façana és d'estuc de color roig anglès.

 Detall del coronament de l'edific.Foto AF, Jordi Plana 

El magatzem Corcoy, que es trobava en un estat de deteriorament molt avançat, va ser restaurat l'any 2014. És un edifici situat a la Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, núm 16. L'edifici va ser Bastit per l'arquitecte Melcior Vinyals a l'inici del segle XX i és d'estil modernista, està catalogada com a bé d'interès local. (Identificador: IPAC 28077).

GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 47'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dilluns, 9 d’abril de 2018

PARC DE SANT JORDI

Deixem el carrer del Raval de Montserrat, passem per la placeta d'Enric Granados, travessem la Rambla d'Ègara i caminem el primer tram del carrer de Volta, arribem a la plaça de Josep Freixa i Argemí i just davant nostre tenim la primera porta d'accés al parc.

 Plaça Josep Freixa i Argemí, al fons de la imatge hi ha una de
les portes d'accés al Parc. Foto, AF Jordi Plana

El Parc de Sant Jordi, amb una superfície de 22000 metres quadrats va ser inaugurat l'any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l'Ajuntament de Terrassa. En realitat, el parc està format pels jardins de la Masia Freixa, residència de l'industrial terrassenc Josep Freixa i Argemí.

Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l'any 1907 varen convertir en residència.

El Parc de Sant Jordi està situat en el barri de Ca n'Aurell, delimitat pels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.

El parc deu el seu nom a un dels seus elements decoratius, una estàtua de Sant Jordi, ubicada a prop de la masia i que inicialment havia estat sobre la font del parc, aquesta estàtua és una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va fer-se a Itàlia a l'inici del segle XX, per encàrrec de Josep Argemí.

Reproducció del Sant Jordi de Donatello. Foto AF, Jordi Plana

Els jardins de la Masia Freixa respecten l'estructura dels jardins de l'inici del segle XX, d'inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells, en els que destaca la zona destinada a les roses i la glorieta situada davant de la casa i en la cruïlla entre quatre camins de terra delimitats per parterres amb diferents varietats de rosés.

Glorieta. Foto, AF Jordi Plana

L'element més significatiu del Parc de Sant Jordi és l'edifici de la Masia Freixa, edifici transformat en residència durant els anys 1907 - 1914 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Freixa i Argemí. La Masía Freixa joia del modernisme terrassenc s'ha convertit en la imatge més icònica de Terrassa.

 Façana principal de la Masia Freixa, Foto, AF  Jordi Plana.

Com elements originals el parc presenta un gran estany, en el que en un principi hi havia cignes i posteriorment ànecs, però per condicions higièniques i per les bretolades van suprimir-se i una font, situada en el centre del parc, que inicialment era la base de l'estàtua de Sant Jordi.

 Estany del parc de Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana.

La font del Parc de Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana

Jardinera, projectada inicialment com a brollador. Foto, AF Jordi Plana

La Masia Freixa està envoltada per un paviment sinuós a la manera de les voreres dels carrers, aquest s'eixampla a la dreta de la casa formant un espai gairebé circular que evoca les eres de les masies catalanes.

 Espai circular en el que Muncunill evocà una era. 
Foto, AF Jordi Plana

 En el recinte del Parc de Sant Jordi s'ha ubicat un restaurat, el DOT cafè-restaurant Sant Jordi, aprofitarem per dinar i acabar el sisè dia de passejada per Terrassa...

Restaurant DOT cafè-restaurant Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana

GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 33'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011

dijous, 5 d’abril de 2018

PLACETA ENRIC GRANADOS

La placeta Enric Granados és un espai públic format per les confluències dels carrers de la Rasa, el Raval de Montserrat i la Rambla d'Ègara, és un d'aquells espais que configuren la geometria urbana i que en alguns casos, els ajuntaments decideixen donar-lis la categoria de plaça per tal de honorar a algun personatge significatiu de la societat. Aquest és el cas d'aquesta plaça i cal dir que considero molt oportú que la Comissió del Nomenclàtor de l'Ajuntament de Terrassa decidís donar-li a aquest espai el nom de placeta Enric Granados.

 Placeta d'Enric Granados, a la dreta Mercat de la Independència i
a l'esquerra Forn de la Rasa. Foto, AF Jordi Plana

A la dreta de la fotografia observem un dels accessos al Mercat de la Independència i a l'esquerra el Forn de la Rasa, un dels que porten més anys fent pa a la ciutat i que fins no fa gaires anys encara fornejaven el pa en forn de llenya.

Placeta Enric Granados, centre de la imatge edifici comercial.
 Foto, AF Jordi Plana


Fent cantonada entre els carrers de la Rasa i el carrer del Raval de Montserrat, hi ha un edifici de planta baixa, amb façana recoberta de granit, coronat per una cornisa recta, a sota d'ella observem tres espiralls, dos el·líptics i un circular, separada del resta de la façana per una línia d'imposta. L'edifici està dividit en tres locals comercials.

Raval de Montserrat des de la placeta Enric Granados.
Foto, AF Jordi Plana

 Carrer de la Rasa des de la placeta Enric Granados.
Foto, AF Jordi Plana

 Enric Granados. Foto, Antoni Esplugas.
Font Viquipèdia

Enric Granados i Campiña, va néixer a Lleida, el 27 de juliol de 1867 i va morir el 24 de març de de 1916 en el naufragi del vaixell Sussex en el canal de la Mànega, en ser torpedinat per un submarí alemany en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. Compositor, conegut per la seva obra pianística i per ser el creador de l'escola catalana de piano amb el compositor Albéniz.

Fet aquest petit comentari sobre la plaça Enric Granados, seguim amb la nostra passejada pel carrer del Raval de Montserrat, passejada que ja havíem iniciat fins arribar a la Casa Joaquim Freixa.

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-201

dimecres, 4 d’abril de 2018

CASA JOSEP BOGUÑÀ

La Casa Josep Boguñà és un edifici cantoner situat entre els carrers del Raval de Montserrat i el carrer de la Unió, amb la façana principal en el carrer del Raval. La casa té tres façanes, la del carrer del Raval, la del carrer de la Unió i la del jardí posterior a la casa.

La casa, habitatge residencial de la família Malgosa fins abans de la recent reforma, que la va salvar de la ruïna, constava de planta baixa i un pis, la reforma va afegir tres plantes més, reculades en relació a la façana, per tal de donar rellevància a la façana original.

Casa Boguñà, Raval de Montserrat, 33. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del carrer del Raval té una disposició simètrica amb tres obertures en arc rebaixat a la planta baixa i cantells roms. A la primera planta i sobre les tres obertures de la planta baixa es repeteixen tres obertures més petites, també en arc rebaixat.

 Façana del Raval de Montserrat de la Casa Bogunà.
Foto, AF Jordi Plana

L'edifici està coronat per per una cornisa, formada per tres gablets que es corresponen amb les finestres inferiors, a la façana principal, aquests gablets tenen la forma d'arc peraltat i timpans que presenten relleus amb motius florals. Les parets de la façana estan fetes de maons recoberts d'un estucat llis de color gris molt clar.

  Façana del carrer de la Unió de la Casa Boguñà.
Foto, AF Jordi Plana

La façana del carrer de la Unió, també presenta una disposició simètrica, 4 grans obertures a la planta baixa en arc rebaixat, dues en el centre i dues als extrems, a la primera planta es repeteix l'esquema però amb obertures més petites. La façana, en aquest carrer també està coronada per una cornisa que segueix l'esquema de la del Raval, però només amb dos gablets d'arc peraltat i timpans que presenten relleus amb motius florals, situats en el centre d'aquesta façana.

L'any 1905 els propietaris del Mas de Can Bogunyà, decidiren establir-se al Raval de Montserrat i en Josep Bogunyà i Galceran va encarregar a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada el projecte i construcció de la seva casa pairal. La casa va ser edificada en un antic emplaçament de defensa de la ciutat en època medieval.

La casa, d'estil modernista, està catalogada com a bé d'interès local (Identificador: IPAC, 28101), aquest fet va evitar el seu enderrocament l'any 2001. La Gerència municipal d'Urbanisme (mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila), va autoritzar una ampliació de volums que va permetre amb la reforma integral de l'edifici salvar la façana original.

Façanes del carrer de la Unió i del Raval de la Casa Bogunyà
abans de la reforma integral i volumètrica de l'edifici.
Foto, Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa.

GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 34'' E

Actualment la planta baixa de la Casa Bogunyà alberga una botiga de la multinacional Nespresso. Deixem la Casa Bogunyà i caminem uns metres en direcció a l' Ajuntament per a dirigir-nos a la que va ser la Casa de la Vila, passant pel davant de la casa Josep Badiella...

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-2011