Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 22 d’abril de 2019

FORNÍCULA DE SANT ROC

A la primera casa de la dreta de la Plaça Anselm Clavé, núm 9, cantonada amb la rambla d'Ègara i a la seva façana, trobem una fornícula amb la imatge de Sant Roc.

El 9 d'agost de l'any 1881, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 - 01/07/1883), va prendre l'acord d'enderrocar el portal de Sant Roc. A la part superior del portal i centrada hi havia una fornícula amb la imatge de Sant Roc, aquesta fou situada a la façana de la darrera casa de la plaça d'Anselm Clavé. Durant la Guerra Civil, la imatge de Sant Roc fou destruïda. L'any 1940 es restablí la fornícula amb una imatge de sant Roc. Els anys 50 l'edifici on hi havia la imatge del sant fou remodelat i a la nova fornícula, el 16 d'agost de 1956, dia de Sant Roc, s'hi col·locà una nova imatge.

Detall de l'edifici de la plaça Clavé amb la imatge de Sant Roc
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6928, 02/03/2019)

La nova imatge fou realitzada pels alumnes i professors de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa

Durant el segle XVI, Terrassa va patir una de les epidèmies de pesta bubònica que afectaven Catalunya. La de l'any 1589, va ser una de les més fortes que afectaren a la vila de Terrassa. Segons els registres de l'època l'epidèmia de pesta bubònica va començar a l'Empordà. De seguida que les autoritats de la vila de Terrassa van tenir coneixement del que passava a l'Empordà i varen prendre un seguit de mesures per evitar-ne el contagi. Es van controlar a través dels portals l'entrada de forans a la vila i es va recomanar als pagesos que entraven i sortien de les muralles per anar a les hortes i no mantenir contactes amb persones desconegudes.

Imatge de Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6927, 02/03/2019)

El set de juliol de 1588 es reuneix el Consell de la Vila per tractar l'evolució de l'epidèmia de pesta que ja havia arribat a les comarques de Barcelona. El Cosell aprovà encomanar-se a Sant Roc, San Sebastià i Santa Madrona, per tal de protegir la vila de la pesta i de la gran sequera que afectava a les collites.

Imatge de Sant Roc

Fent el vot de venerar-los i celebrar les seves diades fixades per l'església. Tot i haver-se encomanat als sants, la pesta bubònica entrà a la ciutat el 15 d'agost de 1588. Es calcula segons els registres dels enterraments, que l'epidèmia produí més  de 300 morts d'un cens de 3000 habitants que són els que tenia la vila de Terrassa.

A l'inici de 1590 el Consell de la vila de Terrassa dóna per acabada l'epidèmia de pesta i acordaren fer neteja de les cases. Des del 1588 la ciutat de Terrassa manté el vot a Sant Roc.

 Fornícula de la plaça Anselm Clavé amb la imatge
de Sant Roc. Foto, AF, Jordi Plana
(IMG 6928, 02/03/2019)

Si voleu llegir alguna cosa més sobre Sant Roc i l'epidèmia de pesta de 1589 a Terrassa, cliqueu: Portal de Sant Roc i plaça d'Anselm Clavé.

GL

41º 33' 39,45'' N - 2º 00' 32,14'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

diumenge, 31 de març de 2019

PORTA DE SANT PERE DE LA CATEDRAL DE TERRASSA

La porta de Sant Pere de la catedral del Sant Esperit o catedral de Terrassa, es troba situada al carrer de la Font Vella, la porta dóna accés a un pas que va des del carrer de la Font Vella fins la capella del Sant Crist (ampliada durant el s XVII) de la Catedral de Terrassa. La basílica del Sant Esperit va ser bastida entre 1574 i 1616 seguint l'estil Gòtic tardà i ocupa gran part de la façana est de la Plaça Vella. L'any 2004 el Vaticà creà el bisbat de Terrassa com a segregació del bisbat de Barcelona i la basílica del Sant Esperit es va convertir en la Catedral de Terrassa.

 Porta de Sant Pere, lateral de la Catedral de Terrassa, situada entre 
els núm 18 i 16 del carrer de la Font Vella. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 3266, 18/07/2017)

La porta de Sant Pere es va obrir l'any 1893 pel prior de la basílica del Sant Esperit Josep Oriol i Roig. La millora del temple consistia en obrir un pas directe des de la capella del Sant Crist, situada a l'esquerra de la basílica, fins el carrer de la Font Vella.

La porta rectangular presenta brancals i llinda de pedra, per damunt de la llinda observem un timpà en arc de mig punt amb una dovella central, en aquest hi ha un relleu circular amb la imatge del Sant Esperit per damunt de la tiara i les dues claus creuades que representen a Sant Pere. La porta podem situar-la dins de l'estil neoclàssic.

Detall del timpà de la porta de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 3267, 18/07/2017)

Aquest accés avui dia està en desús des de que un incendi  l'any 1978 el va destruir i es va reconvertir l'espai en museu.

Portalada de la Catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9994, 13/12/2015)

Durant el segle XVII s'amplia la capella del Sant Crist. L'any 1893 s'obre la porta de Sant Pere. L'any 1918 es construeix l'atri neogòtic amb imatges de Josep Llimona. Durant la Guerra Civil un incendi destrueix el retaule de Joan Mompeó. L'any 1958 s'inaugurà el nou retaule d'Enric Monjo. L'any 2006 sent ja la basílica consagrada com a catedral, es va inaugurar el frontal de l'altar major bastit per Jeroni Font i Jaume Mercadé.

Fonts consultades

Mosaics i relleus als carrers de Terrassa. Joaquim Verdaguer i Caballé
 
GL

Carrer de la Font Vella  41º 33' 45,19'' N - 2º 00' 42,78 E. TERRASSA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 23 de març de 2019

CARRER JOAQUIM DE PAZ

El carrer Joaquim de Paz, és un carrer del casc antic de Terrassa que va des de la plaça Maragall fins el carrer de Sant Antoni i perpendicular als carrers del Passeig i de la Societat. El nom del carrer inicialment, carrer de Paz, és degut al cognom d'una família benestant que construir la seva casa en aquest lloc quan no hi havia res urbanitzat. L'any 1828 el carrer de Paz ja tenia 33 cases, a la primera de les quals, situada a la dreta, habitava  la família Paz, el primer propietari de la casa, Dídac Paz, fou l'avi del diputat a Corts i Senador don Joaquim Mª de Paz i Casanovas, aquest últim per acord plenari de l'Ajuntament de Terrassa és qui donarà el nom actual al carrer, c/ Joaquim de Paz.

Carrer Joaquim de Paz. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7012, 12/03/19)


Joaquim Mª de Paz i Casanovas. Font, Terrassencs del 1800
Baltasar Ragon.

Joaquim Mª de Paz i Casanovas (Terrassa 15/09/1821 - Barcelona 27/01/1900). Estudià Llatinitat als Escolapis de Sabadell, seguidament obtingué la qualificació d'excel·lent en Filosofia i Lleis i es llicencià l'any 1844. Després d'obtenir grans èxits en la seva feina com advocat decidí establir-se a Madrid on va prosseguir la seva carrera d'èxit. Quan Joaquim de Paz tenia 38 anys d'edat, el Ministre de Gràcia i Justícia, volgué honorar-lo nomenat-lo Magistrat del Tribunal Suprem, però Joaquim de Paz, declinà el càrrec per no haver de deixar el bufet d'advocat.

L'any 1858 començà la seva carrera política amb la representació del districte de Terrassa i Manresa com a diputat a les Corts, fou reelegit cinc vegades consecutives com a diputat a Corts, fins a la Revolució de 1868. L'última vegada que fou elegit a Terrassa diputat a Corts fou el 20 de juliol de 1892. La mort de Joaquim Mª de Paz i Casanovas, es produí el 27 de gener de l'any 1900 a Barcelona, víctima d'una epidèmia gripal.

Si voleu consultar més fets sobre Joaquim de Paz, cliqueu Terrassencs del mil-vuit-cents de Baltasa Ragon, pàg 125, 126 i 127.


El dia 16 de setembre de l'any 1846, la Mina Pública d'Aigües de Terrassa presentà una instància a l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Agustí Galí i Galí (04/01/1846 - 02/01/1848) per instal·lar un repartidor d'aigua en aquest carrer. 

Segons el cens l'any 1859, el carrer de Paz ja comptava amb 54 cases.

El diia 22 de juliol de 1863 en Narcís Argemí demanà permís per a construir un magatzem en els núm 54 i 56, aquest des de l'any 1914 fins l'any 1936 va utilitzar-se per a Escola Municipal, actualment convertit en habitatges i protegit com bé cultural d'interès local.

Magatzem Narcís Argemí, carrer Joaquim de Paz núm 52-54. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7008, 12/03/2019)

L'antic Magatzem Narcís Argemí és l'únic edifici del carrer Joaquim de Paz, d'estil eclèctic terrassenc, obra de l'arquitecte Rafael Puig i Puig, que forma part del catàleg d'edificis d'interès històric de Terrassa.

El dia 11 d'abril de l'any 1901 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (20/03/1901 - 31/12/1901), acordà comprar el casal número 45 per ubicar-hi un safareig públic.

Actualment l'entrada del carrer Joaquim de Paz amb vehicle és pel carrer de Sant Antoni i la sortida és a la plaça Maragall, davant del Teatre Principal.

El carrer fou empedrat el 14 d'abril de 1947 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/1947 - 18/02/1952).


 Imatge actual del carrer Joaquim de Paz, al final del carrer podem
observar el Teatre Principal situat a la plaça Maragall. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7009, 12/03/2019)

Teatre Principal, situat a la plaça Maragall davant la sortida del carrer
Joaquim de Paz. Foto, AF Jordi Plana.

Durant el cap de setmana de la primera setmana del mes de desembre del 2003, s'inaugurà per l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera ( 13/04/2002 - 30/11/2012) la darrera remodelació del carrer Joaquim de Paz, que passà a ser de plataforma plana, amb calçada única i amb prioritat per als vianants. En les reformes que s'hi van fer es va posar un paviment llis diferent de la resta de carrers del centre històric de llambordes ceràmiques, a més a més de d'instal·lar 25 punts de llum, 5 papereres i 51 pilones per tal d'evitar la circulació ràpida dels vehicles. El pressupost de la reforma va ser de 180.111'33 euros.

 Detall del nou paviment del carrer Joaquim de Paz (2003)
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7010. 12/03/2019)

Tot i que l'antiga seu de Sport Egara 1905, té l'entrada pel carrer de Sant Antoni núm 87, una de les seves façanes, és la primera del carrer Joaquim de Paz, cantonada amb el carrer de Sant Antoni. L'edifici fou remodelat l'any 1926 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Edifici que albergà la seu de Sport Ègara fundat per alumnes de
L'Escola Industrial de Terrassa l'any 1905. Foto, AF Jordi Plana.

 
GL

Carrer Joaquim de Paz - Carrer Sant Antoni 41º 33' 57,45'' N - 2º 00' 58,41'' E

Carrer Joaquim de Paz - Plaça Maragal 41º 33' 52,56'' N - 2º 00' 47,47'' E

Fonts consultades

Els carrers de Terrassa l'any 1900. Baltasar Ragón

Terrassencs del mil-vuit-cents. Baltasar Ragon


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dimecres, 20 de març de 2019

MAGATZEM NARCÍS ARGEMÍ

El Magatzem Narcís Argemí i Vendrell (1829 -1885) o Casa Narcís Argemí, correspon inicialment a dos casals que ocupaven els núm. 54 i 56 del carrer Joaquim de Paz de Terrassa (Districte I), anteriors a l'any 1872. La primera modificació de la façana del núm 54, es produeix l'any l'any 1872 pel seu propietari Narcís Argemí. L'any 1885 després de la mort d'Argemí, Francesc Roig i Llauger, cunyat de Narcís Argemí i tutor de l'hereu de Narcís Argemí, actuà com a successor d'aquest i l'any 1892 modificà les dues cases núm 54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz, convertint-les en un sol edifici d'estil eclèctic.

El nou edifici seria utilitzat com a magatzem tèxtil de la fàbrica Successor de Narcís Argemí i desprès, a la majoria d'edat de l'hereu Ramon Argemí i Comerma (u de setembre de 1899), de la fàbrica Ramon Argemí.


Façana del Magatzem Narcís Argemí. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 7005, 12/03/2019)

Com he comentat anteriorment la primera modificació de la façana del casal núm 54, data de l'any 1872 i fou realitzada pel mestre d'obres Jaume Comerma i Torrella, aquesta consistia en l'ampliació de la porta i la finestra, per encàrrec de Narcís Argemí i Vendrell.

Detall de la modificació de la façana del núm 54 del carrer Joaquim de Paz.
Font, Arxiu Històric de Terrassa (IMG 7024, 12/03/2019)

En aquest remodelat edifici, Narcís Argemí i Vendrell, inicià l'any 1872 la seva activitat com a fabricant amb dos talers jacquard i dos talers més petits.

Narcís Argemí i Vendrell fou alcalde de Terrassa (01/07/1881 - 01/07/1883), durant el seu mandat l'Ajuntament de Terrassa, prengué l'acord d'enderrocar el portal de Sant Roc.

El dia de Nadal de 1885 morí Narcís Argemí i Vendrell, donat que el seu hereu Ramon Argemí i Comerma tenia 13 anys, perquè seguís administrant la fàbrica del pare, es nomenà com a tutor a Francesc Roig i Llauger que també era fabricant, tot seguit la fàbrica de Narcís Argemí treballà amb el nom de Successor de Narcís Argemí, fins la majoria d'edat d'en Ramon Argemí.

L'any 1892, Francesc Roig i Llauger, actuant com a tutor d'en Ramon Argemí, encarregà a l'arquitecte Rafael Puig i Puig la remodelació en un sol edifici dels núm 54 i 56 del carrer Joaquim de Paz per tal convertir-los en el magatzem tèxtil de la fàbrica Successor de Narcís Argemí.

Tot seguit s'exposa la sol·licitud del permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Miquel Homs i Rosés (31/01/1992 - 01/01/1894).

 Sol·licitud de permís d'obres per la construcció d'un sol edifici en els núm
54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz. Font Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7028, 12/03/2019)

 Sol·licitud de permís d'obres per la construcció d'un sol edifici en els núm
54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz. Font Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7029, 12/03/2019)


Tot seguit s'exposa la resolució favorable de la Comissió municipal per la reforma del nou edifici que serà el nou magatzem tèxtil Narcís Argemí.

Resolució del permís d'obres per la construcció d'un sol edifici en els núm
54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz. Font Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7030, 12/03/2019)

 Resolució del permís d'obres per la construcció d'un sol edifici en els núm
54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz. Font Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7031, 12/03/2019)

 Projecte constructiu de la façana del Magatzem Narcís Argemí, de
l'arquitecte Rafael Puig i Puig (1892). Font, Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7034, 12/03/2019)

Façana actual del Magatzem Narcís Argemí, tal com la va dissenyar
l'arquitecte Rafael Puig i Puig l'any 1892. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 7007, 12/03/2019)

El magatzem Narcís Argemí o casa Narcís Argemí Vendrell, és un edifici situat al centre de Terrassa, Districte I, carrer Joaquim de Paz, actualment núm 52 i 54 de Terrassa, Vallés Occidental, protegit com a bé cultural d'interès local, Identificador IPAC: 28120.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, situat entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una ordenació simètrica amb tres obertures per planta alineades verticalment.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Narcís Argemí i 
Vendrell. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7018, 12/03/2019)

La façana de la planta baixa presenta la mateixa composició simètrica de tota la façana. La porta d'accés està situada en posició central en obertura rectangular amb llinda i brancals motllurats, a banda i banda de la porta dues finestres rectangulars amb els marcs motllurats i l'ampit de pedra com el sòcol, protegides per reixes de ferro forjat. La façana és de pedra artificial situada en fileres. Per damunt de la porta i finestres observem un fris amb motius geomètrics (greca) i per sobre d'aquest una línia d'imposta motllurada que segueix el perfil de la llossada del balcó central.


Detall de la finestra esquerra de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6985, 12/03/2019)

 Detall de la finestra dreta de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6986, 12/03/2019)

Pels desperfectes a la motllura de la finestra dreta, podem observar la tècnica constructiva d'aquesta que és de pedra artificial motllurada, aplicada damunt dels maons de la façana.

A la façana del pis cal destacar-ne l'ornamentació de caràcter classicista, realitzada amb pedra artificial, amb frontons triangulars a les obertures situades a dreta i esquerra del bacó central, i corbat sobre l'obertura del balcó central, frisos formant greques i balcó de pedra amb motius ornamentals florals... Les tres obertures de la façana del primer pis presenten pilastres amb capitells corintis.

 Detall del frontó triangular, fris, pilastres i capitells de la finestra 
esquerra del pis. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6996, 12/03/2019)

Detall del frontó triangular, fris, pilastres i capitells de la finestra 
dreta del pis. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6990, 12/03/2019)

L'obertura central dóna accés a la balconada central, aquesta presenta un frontó corbat repetint en el seu disseny les pilastres, capitells i fris de les finestres. El balcó presenta una llossada rectangular motllurada amb el mateix disseny de la línia d'imposta. Cal destacar el treball de la barana de ferro colat.

Detall del balcó central del pis. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6974, 12/03/2019)

La façana del primer pis està estucada de color cafè amb llet, presenta un sòcol que incorpora les bases de les pilastres i els balcons amb motius florals de les finestres. La façana està coronada per un fris amb motius florals i una cornisa de pedra amb voladís, motllurada i sostinguda per 23 mènsules molt treballades.

 Detall dels frontons, fris, mènsules i cornisa que coronen la façana
del Magatzem Narcís Argemí. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6991, 12/03/2019)

L'edifici inicialment fou concebut com a magatzem tèxtil de la fàbrica "Sucesor de Narcís Argemí", durant la minoria d'edat de Ramon Argemí i Comerma, fill de Narcís Argemí i Vendrell; va tenir altres usos com ara col·legi i escola de música. Durant un temps va ser candidat a albergar la seu dels Minyons de Terrassa, que finalment van decidir ubicar-se a la casa Jacint Bosch . A mitjans de la dècada del 1990, l'edifici fou remodelat, només es va conservar la façana, mentre tot l'interior es va fer de nou per tal de convertir-lo en quatre habitatges.

L'edifici arquitectònicament correspon a l'eclecticisme terrassenc i fou bastit per l'arquitecte Rafael Puig i Puig segons projecte de l'any 1892.

Agraïments
Rafel Comes i Ezequiel

Fitxa

NOM .................................................................... Magatzem Narcís Argemí

Ubicació ............................................................... C. Joaquim de Paz 54 - 56

Mestre d'obres ..................................................... Jaume Comerma i Torrella

Any ....................................................................... 1872

Ús ......................................................................... Fàbrica (4 telers)

Arquitecte ............................................................. Rafael Puig i Puig

Any ....................................................................... 1892

Nom ..................................................................... Magatzem SUCCESSOR DE N ARGEMÍ

Estil arquitectònic ................................................ Eclecticisme terrassenc

Nom ..................................................................... Magatzem Ramon Argemí

Any ...................................................................... 1899

Restauració ......................................................... Mitjans de la dècada de 1990

Ús ........................................................................ Residencial

Estat .................................................................... Molt bo

Numeració actual ................................................ Joaquim de Paz 52 - 54

Magatzem Ramon Argemí, c/ Joaquim de Paz
núm 52-54. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 7010, 12/03/2019)

GL

41º 33' 55'' N - 2º 00' 53'' E. TERRASSA


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011