Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 14 d’octubre de 2017

ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA I COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Terrassa disposa d'un patrimoni documental molt ric, l'arxiu municipal de la ciutat s'inicia amb un fragment de còdex del segle IX i arriba fins els nostres dies. Els documents i fonts documentals arxivats els podem trobar en dos edificis:

- Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa (AMAT), situat al carrer del Pantà, núm 20. Aquest controla tots els documents municipals des del moment de la seva creació, tot garantint la seva autenticitat, integritat i utilitat. L'edifici també alberga l'Arxiu fotogràfic format per diversos fons i col·leccions fotogràfiques relacionats amb la ciutat de Terrassa.

- Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental (AHT-ACVOC), situat al carrer Baldrich, núm 268. Aquest conté la documentació més antiga, formada per 177 fons documentals (notarials, particulars, d'entitats, empresarials, la cartografia del segle XIX i XX, ...)

Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental
Carrer Baldrich, nuúm 268. Foto, AF Jordi Plana.

En aquesta entrada del blog només parlarem de l'Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental i del seu edifici. El 26 d'abril de 1982, sota el mandat de l' alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila, se signà el conveni per a la creació de l'arxiu, que rebé el nom d'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. La seva constitució va representar un gran impuls per a l'Arxiu Històric de Terrassa creat l'any 1937.

Accés principal a l'AHT-ACVOC. Foto, AF Jordi Plana.

El 9 de juny de 2014, sota el mandat de l'alcalde Terrassa Jordi Ballart i Pastor, s'inaugurà el nou edifici de l'AHT-ACVOC, situat al carrer Baldrich, núm 268, obra de l'arquitecta Isabel Rodon. L'edifici de l'arxiu es el resultat de la rehabilitació de dues naus industrials construïdes l'any 1956 i que havien estat utilitzades com seu de la funerària de Terrassa. L'edifici disposa de grans finestrals que donen una gran lluminositat a l'interior, tot pintat de blanc. La nova façana portant està perforada amb una successió de forats romboïdals i triangulars que defineixen l'interior i l'exterior de l'edifici generant espais sempre diferents. 

Detall de la façana de l'Arxiu Històric de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici consta d'una planta baixa de 1600 metres quadrats disposats en grans espais diàfans i amb sostres de gran altura, destinats a sales ús públic i de treball, i un semi-soterrani de 1600 metres quadrats amb els seus accessos i el moll de càrrega.

 Detall de la façana lateral de l'Arxiu Històric de Terrassa
Foto, AF Jordi Plana.

L'arxiu està dividit en tres sectors, un primer sector al semi-soterrani de cinc dipòsits convencionals més un sisè per a formats especials. Un sector de tres dipòsits, amb un moll de càrrega i descàrrega i secció de desinfecció, de neteja i de magatzem. Un tercer sector amb un dipòsit convencional, sala de treball, sala de digitalització, dos dipòsits refrigerats per a fotografies, sala de consulta i una sala polivalent.

 
 Detall de la façana principal i de les façanes laterals.
Foto, AF Jordi Plana.

A l'Arxiu Històric de Terrassa podem trobar moltíssims documents que fan referència a Terrassa i la Comarca del Vallès Occidental agrupats en diversos calaixos de consulta, entre els que destaquen: Guia de fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i Arxiu Històric de Terrassa en format ISSUU, per accedir-hi cliqueu Guia de Fons. Dades generals i serveis, per accedir-hi cliqueu DGiS. Quadre de fons, per accedir-hi cliqueu QdeF. Agenda i activitats, per accedir-hi cliqueu AiA. Servei didàctic, per accedir-hi cliqueu SD. Els documents escollits, per accedir-hi cliqueu EDE. Publicacions, per accedir-hi cliqueu publicacions. Formularis, per accedir-hi cliqueu formularis. Galeria d'imatges, per accedir-hi cliqueu GdeI. Recursos per als investigadors, per accedir-hi cliqueu RpaI. Premsa històrica digitalitzada, per accedir-hi cliqueu PHD. Cercador de fons i documents, per accedir-hi cliqueu CFD. Catàleg de les biblioteques especialitzades, per accedir-hi cliqueu CBE. Dades bibliogràfiques de Terrassa, per accedir-hi cliqueu DBT...

FITXA

Nom de l'edifici: ...........................Arxiu Històric de Terrassa

Situació: ......................................Carrer Baldrich, núm 268

Arquitecte: ...................................Isabel Rodon

Any de construcció: .....................2013 - 2014

Data d'inauguració: ......................9 de juny de 2014

Estil arquitectònic: .......................Noves tendències

Ús: ...............................................Públic

Superfície: ...................................3200 metres quadrats

Tel: ...............................................93 7397068

Edifici construït aprofitant dues naus industrials aixecades l'any 1956.

GL 41º 33' 55'' N - 2º 00' 39'' E. TERRASSA - (VALLÈS OCCIDENTAL) - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011

diumenge, 8 d’octubre de 2017

MAGATZEM BADRINAS SALLENT I Cia

Deixem la masia de Ca l'Ubach coneguda popularment com Cal Conco, travessem el petit passatge que comunica el pla de la masia i entrem al carrer del Camí Fondo, just a l'esquerra ens trobem amb el magatzem Badrinas Sallent i Cia. L'edifici havia estat propietat de la família Badrinas a finals del segle XIX, i l'any 1900 fou utilitzat com a magatzem tèxtil, amb el nom de magatzem de cal Badrinas Sallent i Cia i amb el temps albergà altres raons socials i llogaters. El 1936 en el pis hi tenia la seu la CEDA. A la postguerra encara va ser magatzem tèxtil de Sallent i Cia.
Magatzem Badrinas i Cia, carrer del Camí Fondo, núm 35.

L'edifici està situat al carrer del Camí Fondo, núm 35, consta de planta baixa, pis i golfes i és de planta rectangular.

La façana de la planta baixa presenta cinc obertures en arc rebaixat i llinda motllurada de color blanc. Tres de les obertures corresponen a portals que donen accés als locals en què es van dividir els baixos i les altres dues obertures corresponen a finestrals amb reixes de ferro forjat.

 Detall d'una de les portalades i d'un dels finestrals.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del pis presenta també cinc obertures que mantenen la simetria de la façana. Les obertures són en arc rebaixat, una de les quals (esquerra) tapiada i les altres quatre amb balcons dos amb voladís de llossada rectangular motllurada seguint la línia d'imposta i dos més sense voladís situats de forma alternada, els quatre presenten baranes de ferro forjat. Per damunt de les cinc obertures, una línia d'imposta motllurada separa la façana del pis de la façana de les golfes.

 Detall de dos dels balcons del pis, un amb voladís i l'altre sense.
Foto, AF Jordi Plana.

A la façana de les golfes hi ha cinc finestres en arc rebaixat, tres tapiades i dues obertes. Les finestres de les golfes mantenen l'alineació vertical amb les obertures del pis i de la planta baixa.

La façana està coronada per una cornisa recta sostinguda per una sèrie de petites mènsules.

Detall de les mènsules que sostenen la cornisa.
Foto, AF Jordi Plana

Deixem a la nostra esquena el magatzem Badrinas Sallent i Cia, baixem pel carrer del Camí Fondo i ens dirigim al carrer de Sant Pere per fer unes compres...

Fonts consultades
Rafel Comes i Ezequiel
GL 41º 33' 57'' N - 2º 00' 47'' E. TERRASSA - (VALLÈS OCCIDENTAL) - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011

dissabte, 7 d’octubre de 2017

XEMENEIA DE LA MANUFACTURA AUXILIAR II

Aquesta xemeneia troncocònica s'aixeca en una nova placeta, de nova construcció, envoltada d'edificis residencials. La placeta, en la que l'element arquitectònic principal és la xemeneia de la segona fàbrica de la Manufactura Auxiliar SA, té el nom de plaça de la Llançadora, situada a la vorera dreta del carrer del Pare Font i ocupa part dels terrenys de l'antiga fàbrica tèxtil de tints i acabats.

 Xemeneia de la fàbrica Manufactura Auxiliar II SA. Plaça de la
Llançadora. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia presenta un fust troncocònic de maó vist. Té una alçada de 32 m, la seva base té un diàmetre de 3m i que s'estreny fins a 2,8 m a la corona, per tant el fust és quasi cilíndric. La xemeneia està protegida amb cèrcols metàl·lics i coronada amb un collarí motllurat.

 Detall del collarí de la xemeneia de la Manufactura Auxiliar II.
Foto, AF Jaordi Plana.

Detall dels cèrcols metàl·lics de protecció. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia s'aixeca en una placeta voltada de nous edificis, situada al solar que ocupava part de la segona fàbrica de tints i acabats de l'empresa tèxtil Manufactura Auxiliar, que va ser construïda durant els primers anys de la postguerra (1940-41).

L'Ajuntament de Terrassa va posar a la nova plaça el nom de Plaça de la Llançadora.

Detall de la plaça de la Llançadora. Foto, AF Jordi Plana.

La llançadora és un giny que fou inventat el 1733 per John Kay. La llançadora (element dels telers), permet passar el fil de la trama a través de l'ordit colpejant-la automàticament gràcies a un sistema de cordes. La llançadora fou un dels grans invents de la primera Revolució Industrial, doncs va augmentar la productivitat dels telers, a partir de l'invent de la llançadora els telers podran teixir peces més amples i més ràpidament.

Detall d'una llançadora. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia de la Manufactura Auxiliar II està situada a la plaça de La Llançadora, que té les seves entrades pels carrers de Baldrich i de Sant Sebastià del barri del Segle XX de Terrassa.

La xemeneia està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC 42258.

GL 41º 33' 22'' N - 2º 00' 37'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011
 

dissabte, 26 d’agost de 2017

CARRER DE GARCIA HUMET

El carrer de Garcia Humet té el seu inici a la plaça del Dr Robert i acaba al carrer de la Creu Gran. Inicialment aquest carrer era el carrer Mitjà del Passeig. L'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Salvador Utset i Payàs (02/05/1925 - 06/08/1925), en data 20 de maig de 1925, acordà el canvi de nom i posar-li el de Garcia Humet,

Inici del carrer de Garcia Humet, cantonada Passeig del Comte 
d'Egara - carrer de Garcia Humet - plaça del Dr Robert.
Foto, AF Jordi Plana.
Josep Garcia i Humet

Josep Garcia i Humet nasqué a Terrassa el dia 13 de juny de l'any 1864, fill d'Antoni Garcia i Albi, industrial tèxtil d'origen Manresà fundador de la indústria Bosch i Garcia, i morí el dia 3 de febrer de l'any 1915.

S'educà en el Reial Col·legi Terrassenc (Els Escolapis de Terrassa), on obtingué el títol de Pèrit Mercantil. El seu pare, fabricant d'articles de llana, el posà al seu costat, en el negoci, en el qual destacà ràpidament per les seves idees innovadores i per la seva capacitat de treball. En Josep Garcia Humet va contribuir amb la seva tasca a augmentar la fama de que venia precedida la fàbrica Bosch i Garcia.

Josep Garcia i Humet. AF Baltasar Ragón.

El carrer de Garcia Humet és travessat pels carrers de Sant Cristòfol, Sant Josep i Joaquim de Paz. Per decret del Bisbat de Barcelona, la dreta del carrer pertany a la Parròquia de Sant Pere i l'esquerra a la Parròquia de la Catedral de Terrassa. Aquest decret comença a regir el 15 de novembre de 1932. Carrer de poca longitud, doncs la meitat del carrer estava ocupat per dues cases pairals: La Mata bastida l'any 1850 i L'Ubach, construïda l'any 1857, aquesta última enderrocada i substituïda per habitatges de nova construcció.

Carrer de Garcia Humet. Foto, AF Jordi Plana.

Can Montllor del Passeig

En el núm 2, avui ocupat per la Mútua de Terrassa, hi havia la Casa Montllor, l'edifici tenia l'entrada principal pel Passeig de la Font Vella núm 5, avui dia Passeig del Comte d'Ègara. De Can Montllor del Passeig es conserven les façanes: nord, est i oest, que configuren un edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos. L'edifici està integrat en una nova construcció en forma de U que és una de les primeres construccions hospitalàries de Mútua de Terrassa. De la l'antiga casa pairal és conserven les nou obertures en arc rebaixat de la façana principal, la de la plaça del Dr Robert, inicialment Passeig de la Font Vella.


L'ala de l'esquerra de l'edifici de Mútua de Terrassa, és la que corres-
pon a la Casa de Can Montllor del Passeig. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1961 la Mútua de Seguros de Terrassa demanà a l'Ajuntament de Terrassa un permís d'obres per l'addició d'un cos format per planta baixa, dos pisos, àtic i semisoterrani, a l'edifici que havia estat Can Montllor del Passeig, núm 2 del carrer de Garcia Humet. El permís d'obres va ser aprovat el mateix any 1961 en sessió plenària de l'Ajuntamen de Terrassa presidida per l'alcalde Josep Clapés i Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964). El cos afegit es obra de l'arquitecte Josep Soteras i Mauri.


Ampliació de la façana de l'antiga Casa Montllor, avui Mútua de 
Terrassa. Carrer de Garcia Humet, núm 2. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa de Baltasar Ragón i Petit

Una de les primeres cases del carrer de Garcia Humet, per no dir la primera, fou la casa de naixement  d'en Baltasar Ragón i Petit, el núm 31, propietat de Marià Ragón i Buixeres de la que ja tenim referències anteriors a l'any 1884, doncs aquest any, en Marian demanà un permís d'obres per fer una reforma de la façana. L'any 1882, Marià Ragón, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per construir una nova casa de dues plantes en el núm 33, l'expedient fou aprovat aquest mateix any i la construcció fou encarregada a l'arquitecte Joan Feu i Puig. Núm de l'expedient: 1882/00070/00016 (dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa).


Num 33, esquerra de la imatge, casa en la que va viure Baltasar
Ragón i Petit. La façana ha estat molt modificada i no presenta
interès arquitectònic. Foto, AF Jordi Plana.

El Vapor Argemí

En els núm 20-24, l'any 1845, es varen instal·lar els primers telers mecànics Jacquard pels industrials Galí i Codoñet, amb el temps aquesta fàbrica passaria a ser el Vapor Argemí, del que ja tenim constància amb aquesta raó social l'any 1890 per un permís d'obres demanat per Narcís Argemí, en el que es demana la reforma de la façana de la fàbrica. El permís fou aprovat en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, presidida per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890) l'any 1890. La reforma de la façana fou encarregada a l'arquitecte Miquel Curet i Roure, segons consta a l'expedient d'obres núm 1890/00078/00026, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa.


Detall de la façana de l'antiga fàbrica Argemí. Carrer de Garcia Humet
núm 24. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de la cornisa i les finestres de la façana dissenyada per
Miquel Curet i Roure. Foto, AF Jordi  Plana.

Josep Garcia i Humet

Seguim amb la biografia de Garcia Humet. L'any 1894 es dissolgué l'empresa Bosch i Garcia però el negoci de la qual passà a Antoni Garcia i els seus fills, amb el nom de Garcia e Hijos. Pel setembre de l'any 1899, amb motiu de la celebració de l'Assemblea de Cambres de Comerç de Saragossa, per tal d'exigir al Govern l'aplicació de mesures per refer la fallida de la indústria tèxtil per la pèrdua de les colònies, Josep Garcia i Humet ostentà la representació de la Cambra de Comerç de Terrassa, doncs ell n'era el president.

D'ideologia conservadora, Garcia Humet fou un bon patrici, preocupat pel benestar dels seus conciutadans. Fou un dels fundadors del Seguro Tarrasense, del que ocupà la seva presidència, vocal del Casino Terrasense, vocal de l'Hospital i Casa de la Caritat, vocal de l'Asil Busquets (actual Fundació Busquets), vocal del Patronat de les Escoles Industrials, president del Acondicionamento Tarrasense, vocal de la Junta local d'Instrucció Pública de l'Ajuntament de Terrassa, vicepresident de la Societat General d'Electricitat i director del Banc de Terrassa.


El mes de desembre de l'any 1900, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Terrassa i el dia 1 de gener de l'any 1911 fou elegit alcalde de Terrassa per un període de dos anys. Josep Garcia Humet, morí el dia 3 de febrer de l'any 1915 a Terrassa, desprès d'una ràpida malaltia.

Seguim amb el carrer de Garcia Humet

El dia 28 de febrer de l'any 1846, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Agustí Galí i Galí (04/01/1846 - 02/01/1848), comunicà a la Mina Pública d'Aigües de Terrassa la necessitat de construir una claveguera en aquest en carrer. 

A la cantonada del carrer de Garcia Humet amb el carrer de la Creu Gran (avui cantonada amb la plaça de la Creu Gran), a finals del segle XIX, hi havia un cafè que tenia la façana principal al carrer de la Creu Gran, aquest va ser adquirit per En Joan Barquet, personatge molt popular, que tothom anomenava el Joanet dels titelles. Quan en Barquet deixà el negoci, fou ocupada pel Centro Republicano Radical constituint el primer local lerrouxista que s'obrí a Terrassa. A sota una colla de jovent organitzava balls  com en temps d'en Barquet i el lloc era conegut com a Cal Paiella.

 Cantonada del carrer de Garcia Humet amb el carrer de la Creu Gran,
avui plaça de la Creu Gran. Foto, AF Jordi Plana.

La Mata del carrer Mitjà del Passeig

La casa pairal coneguda com la Mata del carrer Mitjà del Passeig, fou construïda l'any 1860 i està situada en el núm 21 del carrer de Garcia Humet, abans de la seva construcció, hi havia en el seu lloc un forn d'obra, propietat d'en Salvador Vinyals. En Francesc Mata i Barata, adquirí els terrenys ocupats pel forn a Salvador Vinyals l'any 1840, amb l'objectiu de construir-hi la seva casa pairal.

Casa Mata, carrer de Garcia Humet núm 21. Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la façana sud de la Casa Mata. Foto, AF Jordi Plana.

Les cases dels teixidors

La fila de cases situades a la dreta, núm parells, entre els carrers de Sant Josep i Joaquim de Paz, foren construïdes entre el 1860 i el 1870 per als teixidors a ma, els quals tenien cada un el teler a l'entrada. Aquestes cases han estat reformades i només queda una que conserva més o menys l'estructura d'aquells anys. Les que han estat reformades, conserven l'obertura de la porta d'accés en arc rebaixat i la cornisa, un exemple són els núm 76, 74 i 72 del carrer de Garcia Humet.

Cases dels teixidors, núm 72-74-76, reformades. Foto, AF Jordi Plana.

A l'entrada del carrer de Garcia Humet i a la vorera de l'esquerra hi ha un carreró sense sortida, aquest, en algunes escriptures l'anomenen carrer d'en Cinto Matalonga, mestre d'obres, que construí les primeres cases de la dreta del carrer de Garcia Humet al voltant de l'any 1870. A la part esquerra d'aquest carrer hi ha unes portes que donen sortida als patis d'algunes cases del Passeig del Comte d'Ègara. Sembla ser que un acord plenari de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit, del 13 d'octubre del 1887, donà el nom de Cinto Matalonga a l'esmentat carreró.

Centre de la imatge, detall de les tres cases que tenen 

Casa Valentí Guix

En el núm 35 trobem un edifici residencial de planta baixa i dos pisos, la Casa Valentí Guix, que fou bastida per l'arquitecte Llluís Muncunill i Parellada l'any 1894. L'edifici correspon a la primera època de l'arquitecte, quan aquest ocupava la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa, l'edifici no catalogat és d'estil historicista.

 Casa Valentí Guix, carrer de Garcia Humet, 35. Foto, AF Jordi Plana.

A l'edifici núm 40 hi trobem el centre assistencial Egarsat de Terrassa. Mútua de previsió.

 Centre assitencial Egarsat de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

A la casa número 68, va morir el dia 23 de desembre de l'any 1917 el pintor Pere Viver Aymerich.

GL 

Plaça del Dr Robert - Carrer de Garcia Humet 41º 33' 49'' N - 2º 00' 592'' E

Plaça de la Creu Gran - Carrer Garcia Humet 41º 33' 57'' N - 2º 00' 54'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

Fonts consultades:
Terrassencs del mil vuit-cents. Baltasar Ragón i Petit
Els carrers de Terrassa a l'any 1900. Baltasar Ragón i Petit
Les cases pairals de Terrassa. Baltasar Ragón i Petit
Arxiu Històric de Terrassa
Arxiu Municipal de Terrassa 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

CASA VALENTÍ GUIX

He deixat el carrer de Sant Antoni i passant per la plaça del Dr Robert entrem al carrer de Garcia Humet, a la vorera equerra, en el núm 35 trobem la Casa Valentí Guix, edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. L'edifici va ser encarregat a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada per Valentí guix segons consta en el permís d'obres aprovat en sessió plenària per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1894. Número de l'expedient: 1894/00200/00034 (Arxiu Històric de Terrassa).

Centre de la imatge, Casa Valentí Guix, carrer de Garcia Humet,
núm 35. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Valentí Guix, correspon a un edifici entre mitgeres, de l'amplària d'un casal terrassenc, de planta rectangular, format per la planta baixa i dos pisos. La construcció és de maó estucat. La façana de la planta baixa presenta dues obertures rectangulars corresponents a la porta d'accés i a la finestra del quarto de reixa que presenta una reixa de ferro forjat, també observem un sòcol de ceràmica que recobreix l'antic sòcol de maó arrebossat. Una línia d'imposta d'arrebossat i ceràmica motllurada separa la façana de la planta baixa i del primer pis i segueix el perfil del balcó del primer pis.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Valentí Guix 
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis presenta dues obertures rectangulars, la del balcó amb els cantells bisellats i amb un guardapols d'inspiració clàssica. El balcó de llossada rectangular presenta una barana de ferro tornejat.

Detall de la façana del primer pis de la Casa Valentí Guix.
Foto AF Jordi Plana.

Una línia d'imposta de ceràmica motllurada separa les façanes del primer i segon pis. Aquest segon pis presenta dues obertures que repeteixen l'esquema del primer pis. La finestra de l'esquerra té un balcó amb reixa de ferro tornejada i un guardapols igual al de la finestra inferior. La finestra de la dreta en obertura rectangular té un trencaaigües de rajola ceràmica vidriada com el de la finestra inferior. Per damunt de les llindes de les finestres hi ha una línia d'imposta de ceràmica, quatre respiralls ceràmics agrupats de dos en dos i la façana està coronada per una cornisa de maó pla sostinguda per 15 permòdols ceràmics.

 Detall de la façana del segon pis de la Casa Valentí Guix.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Valentí Guix, és a una de les primeres realitzacions de Lluís Muncunill i Parellada i correspon a l'època en la que Muncunill ocupà la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa. Bastida l'any 1894, la podem enquadrar en el període Historicista de l'arquitecte Muncunill.


Nom de l'edifici .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Casa Valentí Guix

Situació .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Carrer de Garcia Humet, núm 35

Arquitecte .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Lluís Muncunill i Parellada

Any de construcció .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .   1894 - 95

Permís d'obres .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .   1894/00200

Estil arquitectònic .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Historicisme

Ús .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Residencial

Protecció .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .   Edifici no catalogat 


GL  41º 33' 55,6'' N - 2º 00' 55'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dilluns, 31 de juliol de 2017

CASA JOSEPA BALLVER

Amb aquest petit comentari sobre la Casa Josepa Ballber acabem el passeig pel carrer de Sant Antoni de Terrassa, ha estat molt interessant comprovar que avui dia encara queden moltes cases dissenyades per l'arquitecte LLuís Muncunill i Parellada, cases que varen ser construïdes entre la darrera dècada del segle XIX i la dècada de 1930. No hem comentat totes les cases que es van construir en el període 1890 -1940, doncs algunes d'elles han estat molt modificades i altres han estat enderrocades. Cal dir que amb la vintena de cases comentades podem fer-nos una idea del que havia estat el carrer de Sant Antoni i el que es en l'actualitat.

L'any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per tal d'obrir una rasa per canalització d'aigües, relacionada amb la nova construcció d'una casa en el núm 21 del carrer de Sant Antoni. Núm d'expedient: 1898/00060/00041 (Arxiu Històric de Terrassa).

El mateix any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un segon permís d'obres per construir una casa amb pis al carrer de Sant Antoni núm 21. El permís fou aprovat per la Comissió de Foment de l'Ajuntamen de Terrassa, atenent a l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament presidida per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (11/05/1898 - 19/03/1899). Núm de l'expedient: 1898/00054/00041 (Arxiu Històric de Terrassa). Josepa Ballber, encarregà la construcció de la casa a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Detall de la façana del primer i segon pis de la Casa Josepa Ballber.
Foto, AF Jordi Plana.

De la casa Josepa Ballber projectada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada només queda una de les finestres del primer pis i les línies d'imposta de la façana, doncs la façana de la planta baixa ha estat molt modificada, per l'obertura d'una farmàcia i la segona planta va ser afegida en un segon projecte.

Farmàcia Passeig, carrer de Sant Antoni, núm 21.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1909, Baltasar Gorina i Anglada, nou propietari de l'edifici, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa, per a construir-hi un segon pis. El permís d'obres fou aprovat el mateix any per la Comissió de Foment de l'Ajuntament, segons l'acta de la sessió plenària del 28 de setembre de 1909, presidida per l'alcalde Josep Rigol i Casanovas.


Extracte de l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa del 28/09/1909
en la que s'aprova afegir un segon pis a la casa Josepa Ballber.
Font Arxiu HISTÒRIC DE TERRASSA.

 Signatura de l'acta del dia 28/09/1909. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Baltasar Gorina i Anglada, encarregà la construcció del segon pis a l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, segons consta en la sol·licitud del permís d'obres corresponent. Núm d'expedient: 1909/00172/00070, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa. Com es pot observar, el projecte de l'arquitecte Salvador Soteras, incorpora una segona planta en la que destaca el balcó de l'esquerra de la façana, la línia d'imposta arrodonida que segueix el perfil del balcò, la barana de ferro colat, els tres respiralls i la potent cornisa motllurada que corona la façana. La façana és de maó arrebossat i ha estat recentment restaurada.


Detall de la façana del segon pis dissenyada per l'arquitecte
Salvador Soteras. AF Jordi Plana.

Nom de l'edifici: ............................Casa Josepa Ballber

Situació: ........................................Carrer de Sant Antoni, núm 21

Arquitecte: ....................................Lluís Muncunill i Parellada

Arquitecte: ....................................Salvador Soteras i Taberner (2n pis)

Any de construcció: ......................1898 i 1909

Estil arquitectònic: ........................Obra popular

Ús: ................................................Residencial i comercial

Protecció: .....................................Edifici no catalogat 

GL 41º 33' 51,22'' N - 2º 01' 00'' TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Amb la casa Josepa Ballber acabem el passeig pel carrer de Sant Antoni i ens dirigim al carrer de Garcia Humet...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011