Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 18 de març de 2019

MAGATZEM NARCÍS ARGEMÍ

El Magatzem Narcís Argemí i Vendrell (1829 -1885) o Casa Narcís Argemí, correspon inicialment a dos casals que ocupaven els núm. 54 i 56 del carrer Joaquim de Paz de Terrassa (Districte I), anteriors a l'any 1872. La primera modificació de la façana del núm 54, es produeix l'any l'any 1872 pel seu propietari Narcís Argemí. L'any 1885 després de la mort d'Argemí, Francesc Roig i Llauger, cunyat de Narcís Argemí i tutor de l'hereu de Narcís Argemí, actuà com a successor d'aquest i l'any 1892 modificà les dues cases núm 54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz, convertint-les en un sol edifici d'estil eclèctic.

El nou edifici seria utilitzat com a magatzem tèxtil de la fàbrica Successor de Narcís Argemí i desprès, a la majoria d'edat de l'hereu Ramon Argemí i Comerma (u de setembre de 1899), de la fàbrica Ramon Argemí.


Façana del Magatzem Narcís Argemí. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 7005, 12/03/2019)

Com he comentat anteriorment la primera modificació de la façana del casal núm 54, data de l'any 1872 i fou realitzada pel mestre d'obres Jaume Comerma i Torrella, aquesta consistia en l'ampliació de la porta i la finestra, per encàrrec de Narcís Argemí i Vendrell.

Detall de la modificació de la façana del núm 54 del carrer Joaquim de Paz.
Font, Arxiu Històric de Terrassa (IMG 7024, 12/03/2019)

En aquest remodelat edifici, Narcís Argemí i Vendrell, inicià l'any 1872 la seva activitat com a fabricant amb dos talers jacquard i dos talers més petits.

El dia de Nadal de 1885 morí Narcís Argemí i Vendrell, donat que el seu hereu Ramon Argemí i Comerma tenia 13 anys, perquè seguís administrant la fàbrica del pare, es nomenà com a tutor a Francesc Roig i Llauger que també era fabricant, tot seguit la fàbrica de Narcís Armengol treballà amb el nom de Successor de Narcís Armengol, fins la majoria d'edat d'en Ramon Argemí.

L'any 1892, Francesc Roig i Llauger, actuant com a tutor d'en Ramon Argemí, encarregà a l'arquitecte Rafael Puig i Puig la remodelació en un sol edifici dels núm 54 i 56 del carrer Joaquim de Paz per tal convertir-los en el magatzem tèxtil de la fàbrica Successor de Narcís Armengol.

Tot seguit s'exposa la sol·licitud del permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Miquel Homs i Rosés (31/01/1992 - 01/01/1894).

 Sol·licitud de permís d'obres per la construcció d'un sol edifici en els núm
54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz. Font Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7028, 12/03/2019)

 Sol·licitud de permís d'obres per la construcció d'un sol edifici en els núm
54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz. Font Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7029, 12/03/2019)


Tot seguit s'exposa la resolució favorable de la Comissió municipal per la reforma del nou edifici que serà el nou magatzem tèxtil Narcís Armengol.

Resolució del permís d'obres per la construcció d'un sol edifici en els núm
54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz. Font Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7030, 12/03/2019)

 Resolució del permís d'obres per la construcció d'un sol edifici en els núm
54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz. Font Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7031, 12/03/2019)

 Projecte constructiu de la façana del Magatzem Narcís Argemí, de
l'arquitecte Rafael Puig i Puig (1892). Font, Arxiu Històric de Terrassa.
(IMG 7034, 12/03/2019)

Façana actual del Magatzem Narcís Argemí, tal com la va dissenyar
l'arquitecte Rafael Puig i Puig l'any 1892. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 7007, 12/03/2019)

El magatzem Narcís Argemí o casa Narcís Armí Vendrell, és un edifici situat al centre de Terrassa, Districte I, carrer Joaquim de Paz, actualment núm 52 i 54 de Terrassa, Vallés Occidental, protegit com a bé cultural d'interès local, Identificador IPAC: 28120.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, situat entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una ordenació simètrica amb tres obertures per planta alineades verticalment.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Narcís Argemí i 
Vendrell. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7018, 12/03/2019)

La façana de la planta baixa presenta la mateixa composició simètrica de tota la façana. La porta d'accés està situada en posició central en obertura rectangular amb llinda i brancals motllurats, a banda i banda de la porta dues finestres rectangulars amb els marcs motllurats i l'ampit de pedra com el sòcol, protegides per reixes de ferro forjat. La façana és de pedra artificial situada en fileres. Per damunt de la porta i finestres observem un fris amb motius geomètrics (greca) i per sobre d'aquest una línia d'imposta motllurada que segueix el perfil de la llossada del balcó central.


Detall de la finestra esquerra de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6985, 12/03/2019)

 Detall de la finestra dreta de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6986, 12/03/2019)

Pels desperfectes a la motllura de la finestra dreta, podem observar la tècnica constructiva d'aquesta que és de pedra artificial motllurada, aplicada damunt dels maons de la façana.

A la façana del pis cal destacar-ne l'ornamentació de caràcter classicista, realitzada amb pedra artificial, amb frontons triangulars a les obertures situades a dreta i esquerra del bacó central, i corbat sobre l'obertura del balcó central, frisos formant greques i balcó de pedra amb motius ornamentals florals... Les tres obertures de la façana del primer pis presenten pilastres amb capitells corintis.

 Detall del frontó triangular, fris, pilastres i capitells de la finestra 
esquerra del pis. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6996, 12/03/2019)

Detall del frontó triangular, fris, pilastres i capitells de la finestra 
dreta del pis. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6990, 12/03/2019)

L'obertura central dóna accés a la balconada central, aquesta presenta un frontó corbat repetint en el seu disseny les pilastres, capitells i fris de les finestres. El balcó presenta una llossada rectangular motllurada amb el mateix disseny de la línia d'imposta. Cal destacar el treball de la barana de ferro colat.

Detall del balcó central del pis. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6974, 12/03/2019)

La façana del primer pis està estucada de color cafè amb llet, presenta un sòcol que incorpora les bases de les pilastres i els balcons amb motius florals de les finestres. La façana està coronada per un fris amb motius florals i una cornisa de pedra amb voladís, motllurada i sostinguda per 23 mènsules molt treballades.

 Detall dels frontons, fris, mènsules i cornisa que coronen la façana
del Magatzem Narcís Argemí. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6991, 12/03/2019)

L'edifici inicialment fou concebut com a magatzem tèxtil de la fàbrica "Sucesor de Narcís Argemí", durant la minoria d'edat de Ramon Argemí i Comerma, fill de Narcís Argemí i Vendrell; va tenir altres usos com ara col·legi i escola de música. Durant un temps va ser candidat a albergar la seu dels Minyons de Terrassa, que finalment van decidir ubicar-se a la casa Jacint Bosch . A mitjans de la dècada del 1990, l'edifici fou remodelat, només es va conservar la façana, mentre tot l'interior es va fer de nou per tal de convertir-lo en quatre habitatges.

L'edifici arquitectònicament correspon a l'eclecticisme terrassenc i fou bastit per l'arquitecte Rafael Puig i Puig segons projecte de l'any 1892.

Agraïments
Rafel Comes i Ezequiel

Fitxa

NOM .................................................................... Magatzem Narcís Argemí

Ubicació ............................................................... C. Joaquim de Paz 54 - 56

Mestre d'obres ..................................................... Jaume Comerma i Torrella

Any ....................................................................... 1872

Ús ......................................................................... Fàbrica (4 telers)

Arquitecte ............................................................. Rafael Puig i Puig

Any ....................................................................... 1892

Nom ..................................................................... Magatzem SUCCESSOR DE N ARGEMÍ

Estil arquitectònic ................................................ Eclecticisme terrassenc

Nom ..................................................................... Magatzem Ramon Argemí

Any ...................................................................... 1899

Restauració ......................................................... Mitjans de la dècada de 1990

Ús ........................................................................ Residencial

Estat .................................................................... Molt bo

Numeració actual ................................................ Joaquim de Paz 52 - 54

Magatzem Ramon Argemí, c/ Joaquim de Paz
núm 52-54. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 7010, 12/03/2019)

GL

41º 33' 55'' N - 2º 00' 53'' E. TERRASSA


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
 

dijous, 7 de març de 2019

CASA DEL BUNYOLERO

La Casa del Bunyolero és un edifici de planta baixa més quatre. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una construcció vertical situada entre mitgeres. La façana de l'edifici presenta una composició  simètrica i regular que es repeteix a les quatre plantes. L'aspecte que presenta actualment l'edifici del Bunyolero és degut a una reforma realitzada per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí durant l'any 1916.

Casa del Bunyolero, Portal de Sant Roc, 54
Foto, AF Jordi Plana (IMG 6940, 02/03/2019)

L'edifici està situat al carrer Portal Sant Roc, núm 54 del Districte I de Terrassa. La façana és de composició molt regular, presenta grans balconades que ocupen pràcticament tota l'amplària de la façana en les quatre plantes. A cada balconada s'accedeix per quatre portes que també fan la funció de finestres en obertures rectangulars i alineades verticalment. Les balconades presenten baranes de ferro forjat, que reprodueixen motius florals i llossada motllurada amb els cantells arrodonits.

 Detall de la façana de les plantes2ª, 3ª, i 4ª Foto, AF Jordi Plana.
(IMG, 6931, 02/03/2019)

La façana és un clar exemple de la utilització de les rajoles majòliques cobrint tota l'extensió de la façana en un edifici d'habitatges amb botiga a la planta baixa. La façana es construeix mitjançant una estructura portant de de ferro que sustenta les rajoles majòliques, configurant un mosaic en rectangles i sanefes. Aquesta concepció formal i estètica va ser emprada en moltes ocasions a Barcelona durant el darrer terç del segle XIX. En l'edifici del Bunyolero, és un exemple més tardà, doncs la remodelació de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, que comportà la façana actual és de l'any 1916.

Detall de la planta baixa de l'edifici del Bunyolero amb els dos comer-
ços que l'ocupen. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6952, 02/03/2019)

Les obertures dels balcons estan emmarcades per plafons de rajoles majòliques amb dibuixos sobre fons blanc creant sanefes horitzontals a cada planta amb motius florals: garlandes, penjolls i flors. La planta baixa està molt modificada i alberga locals comercials.
Tant els plafons com les línies d'imposta estan decorats amb sanefes i garlandes florals sobre fons blanc. La façana de l'edifici està coronada per una cornisa amb voladís i motllurada, sostinguda per una sèrie de mènsules que fan la mateixa funció sota les llossades de les balconades de cada planta.

Detall del fris, cornisa i barana que coronen l'edifici. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6945, 02/03/2019)

La façana de la quarta planta està coronada per un fris de rajoles majòliques amb garlandes. Per damunt del fris observem la cornisa i per damunt d'aquesta la barana sinuosa decorada amb un trencadís.

Les rajoles majòliques foren fabricades per l'empresa Pujol i Bausis d'Esplugues del Llobregat. La fàbrica Pujol i Bausis, estava situada a Esplugues del Llobregat i fou una de les empreses més notables de Catalunya especialitzada en la fabricació de ceràmica vidriada com les rajoles majòliques, durant la segona meitat del segle XIX i començaments del XX.

Fitxa 

Nom ..................................................................... Casa del Bunyolero

Ubicació ............................................................... Portal de Sant Roc núm 54. Terrassa

Arquitecte de la remodelació ............................... Josep Maria Coll i Bacardí

Any ...................................................................... 1916

Ús ........................................................................ Habitatge i comercial

Estil ...................................................................... Modernisme

Estat .................................................................... Molt bon estat

La casa del Bunyolero està protegida com a bé cultural d'interès local, identificador IPAC : 28058.

 GL

41º 33' 40'' N - 2º 00' 31'' E. TERRASSA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dimecres, 6 de març de 2019

PRÉT-À-PORTER

L'escultura Prét-À-Porter, ubicada a la Rambla d'Ègara cruïlla amb la Plaça Anselm Clavé. L'escultura és obra de Miguel Puente.
Miguel Puente, va néixer a Barcelona l'any 1966, passa la seva infància a Béjar, posteriorment torna a Terrassa i és deixeble de l'escultor Ferran Bach-Esteve a l'Escola d'Arts Aplicades. Miguel Puente ha participat en la restauració de diverses escultures públiques de la ciutat de Terrassa. Podem trobar obres seves a Terrassa, al Centre Cultural Terrassa, a l'Escola Montcau-La Mola de Matadepera i a col·leccions privades.

Escultura Prét-à-Porter, autor Miguel Puente. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6969, 02/03/2019)

L'escultura de 800 Kg està realitzada en acer inoxidable fos. Miguel Puente defineix l'escultura com " la plasmació en escultura dels conceptes de societat de consum i erotisme". L'escultura representa el cos d'un home nu, tallat pel coll i les cames.

  Escultura Prét-à-Porter, autor Miguel Puente. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6972, 02/03/2019)

El monument fou inaugurat el dia 17 de maig de 1994 per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/1979), durant els actes de la Primavera Eròtica. Després d'altres ubicacions l'escultura fou ubicada definitivament a la Rambla d'Ègara amb cantonada amb la plaça d'Anselm Clavé.

Escultura Prét-à-Porter, autor Miguel Puente. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6970, 02/03/2019)

Fitxa

Monument ............................................................ Escultura

Material ................................................................ Acer inoxidable fos

Autor .................................................................... Miguel Puente

Ubicació ............................................................... Rambla d'Ègara

Nom ..................................................................... Prét-à-Porter

Població ............................................................... Terrassa

Any ....................................................................... 1994

GL

41º 33' 39,74'' N - 2º 00' 27,92'' E TERRASSA

Fonts consultades


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dimarts, 5 de març de 2019

PORTAL DE SANT ROC I PLAÇA ANSELM CLAVÉ


Arribem a la ciutat de Terrassa amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, procedents de Barcelona, sortim de l'estació a la Rambla d'Ègara i a pocs metres de la sortida, a ma dreta ens trobem amb el carrer del Portal de Sant Roc - plaça Anselm Clavé. El carrer té una gran vitalitat comercial i reuneix tot tipus de comerços, pastisseria, botigues de roba, perfumeria, farmàcia, cafeteria un frankfurt de la cadena Vallès, sabateria, bancs, pàrquing soterrani..., tots en un carrer d'un centenar de metres.

Portal de Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 1522, 9/08/2015)

Aquest carrer que dóna sortida al carrer Major de Terrassa va des de l'inici del carrer Major, cantonada amb el carrer de la Cisterna fins la plaça Clavé i d'aquesta a la Rambla d'Ègara. El Portal de Sant Roc era un portal que tancava la vila de Terrassa al voltant de les seves muralles.

El dia 9 d'agost de de l'any 1881, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 - 01/07/1883), va prendre l'acord d'enderrocar el portal doncs la ciutat s'estenia amb els nous eixamples fora de les seves muralles.

Portal de Sant Roc. Dibuix Mateu Avellaneda. Font Sala Mateu
Avellaneda de la casa Alegre de Sagrera (Terrassa)

Com podem observar amb recreació que Mateu Avellaneda va fer del portal, a la part superior i  centrada sobre l'arc hi ha una petita capella amb una escultura de Sant Roc. L'enderrocament del portal va fer possible amb el temps un nou carrer que anirà des del carrer Major fins la Rambla d'Ègara fora de les muralles. Aquest carrer rebrà el nom de Portal de Sant Roc en record de l'antic portal. La imatge de Sant Roc serà situada per l'Ajuntament de Terrassa en una fornícula situada a la façana de la última casa de la dreta de la plaça Anselm Clavé. Durant la Guerra Civil la imatge fou destruïda. L'any 1940 es restablí la fornícula amb una imatge del sant. Els anys 50 l'edifici on hi havia la imatge del sant fou remodelat i a la nova fornícula, el 16 d'agost de 1956, dia de Sant Roc, s'hi col·locà una nova imatge construïda pels alumnes i professors de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa.

Detall de la fornícula amb la imatge de Sant Roc (Escola d'Arts i Oficis
de Terrassa). Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6298, 2/03/2019)

 Edifici de la cantonada Rambla d'Ègara - Portal de Sant Roc, que tè
 la fornícula a la façana. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6962, 2/03/2019)

Sant Roc i Terrassa

Durant el segle XVI Terrassa va patir una de les epidèmies de pesta bubònica que afectaven Catalunya. La de l'any 1589, va ser una de les més fortes que afectaren a la vila de Terrassa. Segons els registres de l'època l'epidèmia de pesta bubònica va començar a l'Empordà. De seguida que les autoritats de la vila de Terrassa van tenir coneixement del que passava a l'Empordà, varen prendre un seguit de mesures per evitar-ne el contagi. Es va controlar a través dels portals l'entrada de forans a la vila i es va recomanar als pagesos que entraven i sortien de les muralles per anar a les hortes no mantenir contactes amb persones desconegudes.

 Portal de Sant Roc. AF Jordi Plana. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6964, 2/03/2019)

El set de juliol de 1588 es reuneix el Consell de la Vila per tractar l'evolució de l'epidèmia de pesta que ja havia arribat a les comarques de Barcelona. El Consell aprovà encomanar-se a Sant Roc, Sant Sebastià i Santa Madrona, per tal de protegir la vila de la pesta i de la gran sequera que afectava a les collites.




I fent el vot de venerar-los i celebrar les seves diades fixades per l'església. Tot i haver-se encomanat als sants, la pesta bubònica entrà a la ciutat el 15 d'agost de 1588. Es calcula segons els registres dels enterraments que l'epidèmia produí més de 300 morts d'un cens de 3000 habitants que són els que tenia la vila de Terrassa.

La por davant la quantitat de morts que afectava a moltes famílies terrassenques, produí la fugida d'aquelles persones que podien refugiar-se a les masies de l'entorn de la vila. A l'inici de 1590 el Consell de la vila i de la forana acordaren fer fer neteja de les cases, doncs l'epidèmia de pesta bubònica havia acabat. Una mostra de la importància i el pànic que l'epidèmia va tenir a Terrassa i el seu entorn, per exemple Matadepera, es el manteniment del vot a Sant Roc fins els nostres dies, fet pel que alguns terrassencs encara pensen que Sant Roc és un dels patrons de Terrassa, tot i que aquests són Sant Pere, Sant Cristòfor i Sant Miquel i a les contrades de Matadepera, 32 anys després la família Barata dedicava la capella de la seva casa pairal a Sant Roc.

Principalment durant l'època franquista es celebrava la diada de Sant Roc amb un ofici i la ofrena del ciri votiu a la basílica del Sant Esperit, avui dia Catedral de Terrassa. De la basílica sortia una processó fins la plaça Anselm Clavé, davant de la fornícula de Sant Roc i es ballaven sardanes. La processó es va fer per darrer cop el 16 d'agost de 1966, doncs el Concili Vaticà II restringí les manifestacions religioses fora de les esglésies

En relació a la plaça d'Anselm Clavé, tot i que encara es manté el nom a l'inici del carrer del Portal de Sant Roc, podem dir que aquesta és inexistent, doncs el soterrament de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, comportà l'enderrocament de l'estació i la construcció de nous edificis que limitaren la plaça a un petit espai a la cruïlla entre el carrer de Vinyals i el carrer de Sant Roc per un costat i la Rambla d'Ègara per l'altre.

L'any 1918 la ciutat de Terrassa organitzà un festival coral en homenatge a Anselm Clavé. L'acte s'organitzà al Passeig del Comte d'Ègara amb la presència de 26 corals, tres d'elles de Terrassa.
El 2 de juliol de 1921, durant la Festa Major de Terrassa i sota el mandat de l'alcalde Emili Soler i Anglada (01/01/1918 - 31/04/1922), s'inaugurà l'estació del Ferrocarril de Catalunya, entre la Rambla i darrera dels patis del carrer Major. L'estació podem observar-la en la següent fotografia de Baltasar Ragon.


Detall de l'antiga plaça Anselm Clavé, amb l'estació dels FGC.
Foto, Fons Baltasar Ragon AMAT

Per acord plenari del dia 6 d'octubre de 1926, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930) decidí posar el nom de plaça Anselm Clavé, a l'espai situat davant la nova estació.

L'any 1928 l'alcalde Josep Ullés i Jover inaugurà la remodelació de la plaça Anselm Clavé que comptarà amb dos grans fanals, dos grups d'urinaris i banys subterranis, un jardí i un brollador. La configuració de la plaça es mantindrà pràcticament fins el 1961.

L'any 1960 s'enderroquen les cases de l'esquerra del portal de Sant Roc.


Detall de l'antic brollador de la plaça Anselm Clavé. Foto, Fons
Baltasar Ragon. AMAT

A la fotografia superior, dreta de la imatge darrera del brollador, es pot apreciar la línia de cases que foren enderrocades, davant de l'edifici del Bunyolero, donant amplitud a la plaça Ansel Clavé i al carrer del Portal de Sant Roc.

L'any 1972 és construeix un pàrquing soterrani que ocupa les dues places i es torna a remodelar l'espai. Aquest nou pàrquing serà el primer pàrquing soterrat de la ciutat.

El 21 de juny de 1996, l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), inaugurà la part sud de la remodelada plaça d'Anselm Clavé inclosa en el projecte urbanístic Portal Parc, que comportà la urbanització dels terrenys alliberats pel soterrament de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, un dels grans projectes del mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila.


Dreta de la imatge, edifici que ocupa l'espai de l'antiga estació dels
FGC. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6967, 2/03/2019)

Imatge de la Plaça Anselm Clavé i Portal de Sant Roc. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 6951, 2/03/2019)

Fonts consultades:


Plaça Anselm Clavé. Joaquim Verdaguer i Caballé.

Terrassa manté el vot a Sant Roc. La Torre del Palau - Nació Digital. Joaquim Verdaguer. 

El Portal de Sant Roc. Terrassa - Blog del Rafael   

GL

Portal de Sant Roc - Cisterna 41º33'39,45'' N - 2º00'32,14 E

Rambla d'Ègara - Anselm Clavé 41º33'38,73'' N - 2º00'27,87'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011