Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 16 de gener de 2018

CELLER DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE TERRASSA

El Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa és un conjunt d'edificis situat a la cantonada entre els carrers d'Estanislau Figueres i Colom, amb la façana principal al carrer de Colom núm 27. Aquest conjunt d'edificis, naus industrials, està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i és situat al barri terrassen de Can Palet. Com a bé inventariat té l'identificador IPAC 28218.
El conjunt d'edificis està format per 5 naus tres d'elles paral·leles al carrer de l'Estanislau Figueres i amb façana principal al carrer de Colom i dues paral·leles al carrer Colom amb façana al carrer d'Estanislau de Figueres. La construcció, d'estil noucentista, fou realitzada entre els anys 1919 i 1920 seguint el projecte de l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi.


Detall de la façana principal del Celler del Sindicat Agrícola de
Terrassa, Carrer Colom, núm 99-97. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6182, 14-01-2018)

Les naus del Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa estan ordenades en sentit paral·lel i perpendicular tot compartint les mitgeres. Són de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb l'excepció de la nau marcada en la següent imatge que és a una vessant. Les cinc cobertes són de teula àrab.

Vista aèria de les cinc naus del Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa
Font Google Earth.

La construcció, presenta moltes modificacions, fruit dels diferents usos experimentats amb el pas dels anys, aquestes modificacions són molt acusades a la planta baixa, per altra banda el pis ha mantingut pràcticament el seu aspecte inicial. Els elements arquitectònics més significatius de la façana de la planta baixa del carrer colom són:

La gran portalada de la nau més alta amb els brancals i la llinda de pedra que determinen una obertura rectangular. Per damunt de la llinda de la porta i sobre la dovella central hi ha una fornícula, amb dues pilastres, d'inspiració neoclàssica, de pedra i amb l'arc de mig punt, que alberga una estàtua de Sant Galderic, patró de la pagesia catalana.

 Detall de la porta d'accés a l'antic Celler. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6209, 14-01-2018)

Fornícula amb l'estàtua de Sant Galderic, patró de la pagesia catalana.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6202, 14-01-2018)

A la dreta de la porta principal, una porta més petita, dóna accés a la seu de la Fundació Privada Terrassenca Sant Galderic i per sobre de la llinda d'aquesta porta i a la dreta s'obre una finestra amb reixa de ferro molt senzilla.

Detall de la porta d'accés a la Fundació Privada Terrassenca Sant
Galderic. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6204, 14-01-2018)

De la façana del primer pis d'aquesta nau destaquen les sis obertures agrupades per parelles en arc de mig punt i ampits ceràmics compatits cada dues finestres. Per damunt de les finestres observem tres respiralls rectangulars de ceràmica. La façana del pis presenta una composició simètrica coronada per una cornisa de dentellons que és un dels elements arquitectònics més significatius de l'antic Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa.

Detall de la façana del primer pis de la nau principal de l'antic Celler.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6205, 14-01-2018)

La façana de la nau més baixa del carrer Colom, núm 97, correspon a una nau que avui alberga un establiment dels supermercats terrassencs Talló a la planta baixa. La façana del pis conserva la disposició dissenyada per l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi l'any 1920. Aquesta presenta una disposició simètrica amb tres obertures en arc de mig punt, la central més gran i tancades amb reixes metàl·liques, amb ampits de ceràmica. La façana d'aquesta nau està coronada per una cornisa de dentellons que reprodueix una motllura amb voladís.

  Detall del pis de la nau més baixa amb façana al carrer Colom de 
l'antic Celler. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6197, 14-01-2018)

El Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa fou fundat l'any 1920, per una sèrie de vinicultors de les masies de Terrassa que volien disposar d'un celler cooperatiu per elaborar i vendre el vi produït per les seves vinyes, amb l'objectiu d'abastir a la ciutat de Terrassa del seu vi, en un moment d'augment de la demanda, doncs la població experimentava un fort creixement per la puixança del sector tèxtil. El celler podia emmagatzemar 8.000 hectolitres de vi (800.000 litres). L'activitat del sindicat no es centrava només en la producció de vi, també va instal·lar un molí d'oli, un de pinsos i un de farines.

Detall de tot el complex de naus de l'antic Celler del Sindicat Agrí-
cola de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6213, 14-01-2018)

El 1936 el Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa va acollir a la Unió de Rabassaires com a Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires. Finalitzada la guerra civil, el franquisme va canviar el nom i passà a dir-se Sindicato Agro Pecuario de la Hermandad de Labradores de Terrassa, amb el temps es simplificà el nom en Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. L'any 1978 l'activitat vitivinícola de la cooperativa va desaparèixer.

De l'antic Celler, al carrer d'Estanislau Figueres encara podem apreciar la façana principal de dues naus i la nova façana del supermercat Talló.

Detall de la façana del supermercat Talló albergat a l'edifici de
l'antic Celler. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6195, 14-01-2018)

Detall de la façana del pis de la nau principal del carrer Estanislau
Figueres. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6190, 14-01-2018)

Els detalls arquitectònics de les naus que donen al carrer d'Estanislau Figueres, són les tres finestres en arc apuntat i les cornises de dentellons d'aquestes naus.

Detall d'una de les cornises de l'antic Celler. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6193, 14-01-2018)

  Detall de la façana de l'antic Celler que dóna al carrer Estanislau
Figueres. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6191, 14-01-2018)

FITXA 

Nom ................................. Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa

Adreça ............................. Carrer Colom 97-99 - Estanislau Figueres

Localització ...................... Terrassa (Vallès Occidental)

Estil .................................. Noucentisme

Ús original ........................ Industrial, Celler cooperatiu

Ús actual ....,..................... Comercial, Mercat

Arquitecte ......................... Francesc Folguera i Grassi

Estat de conservació ........ Bo

Protecció .......................... Plans d'ordenació. Bé inventariat

GL   41º 33' 38'' N - 2º 01' 25'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011

dimarts, 2 de gener de 2018

PARC DEL NORD

Una de les obres més importants de la Terrassa de finals del segle XX ve ser el soterrament de les vies de la RENFE, suprimint la gran barrera ferroviària que separava els barris del sud i del nord de la ciutat. El capvespre del 27 de maig de 1994 passava el darrer tren per les vies a cel obert. El soterrament de l'Estació  del Nord i de les vies seguint el Passeig del 22 de Juliol, alliberà una gran quantitat de espai que va fer possible la plaça de l'Estació del Nord i el Parc del Nord.

 Detall de l'entrada al Parc del Nord pel Passeig del 22 de Juliol.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6171, 30-12-2017)

El soterrament va fer possible la creació del Parc del Nord, que fou dissenyat pels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes. El parc fou inaugurat el mes de maig de l'any 1999, cinc anys després de l'inici del soterrament, per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. El parc d'inspiració anglesa, va esdevenir un nou pulmó verd per a la ciutat, aportant una major qualitat de vida als veïns de la zona.

 Detall del Parc del Nord amb l'escultura Homenatge a Malèvitx.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6162, 30-12-2017)

El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, al nord de la sortida de l'Estació de RENFE, anomenada popularment l'Estació del Nord. Ocupa els terrenys que hi ha entre els carrers de Mossèn Pursals, Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del 22 de Juliol que dibuixen un rectangle.

Detall d'un dels camins del Parc del Nord. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6173, 30-12-2017)

En primer pla la sortida de l'Estació del Nord i al fons de la imatge
l'entrada al Parc pel Passeig del 22 de Juliol. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6165, 30-12-2017)

El Parc del Nord és el segon més gran de Terrassa després del de Vallparadís que és el parc urbà més gran de Catalunya i un dels més grans d'Europa. El Parc del Nord té una superfície de 42.000 metres quadrats, 33.000 dels quals són arbrats, i conté un parc arbori amb més de 700 arbres de diferents espècies.

 Detall d'un dels camins del parc i dels fanals que l'il·luminen.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6150, 30-12-2017)

Aquesta extensió de terrenys ondulats que formen el Parc Nord estan solcats per camins pavimentats que el recorren en totes les direccions. Tocant al carrer Bartomeu Amat, extrem oest del parc, hi ha una zona de jocs infantils i una font.

Detall de la zona de jocs infantils. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6152, 30-12-2017)

 Detall de la zona central del Parc del Nord. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6150, 30/12-2017)

  Detall de la Font del Parc del Nord. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6153, 30-12-2017)

L'element més important del Parc del Nord és l'escultura monumental de 6 x 6 metres titulada Homenatge a Malèvitx, obra de de l'escultor basc Jorge Oteiza, situada prop del carrer Bartomeu Amat.

 Homenatge a Malèvitx, obra de Jorge Oteiza. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6144, 30-12-2018)


GL 41º 34' 13,8'' N - 2º 00' 48,53'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011

dilluns, 1 de gener de 2018

HAPPY NEW YEAR 2018

Amb l'any 2018 aquest projecte, Passejant per Terrassa, entra en el seu tercer any de vida. El tres de desembre de 2015, vaig iniciar aquest blog amb la intenció de donar a conèixer els edificis històrics, els carrers, els monuments urbans, les entitats, les persones i en part la història d'una ciutat mil·lenària com és Terrassa. Sovint els catalans veuen a Terrassa com una ciutat grisa que va fer-se gran i pròspera gràcies a la indústria tèxtil, si bé això va ser cert, Terrassa és moltes coses més com qualsevol ciutat que té els seus orígens en un assentament de l'Imperi Romà i que amb el pas dels segles ha sabut ser un referent a nivell comarcal, nacional i en alguns aspectes fins i tot mundial. Molt a prop de Barcelona, els terrassenc hem sabut mantenir la nostra identitat i no hem estat engolits per la potent àrea metropolitana de Barcelona.

Quan el 3 de desembre de 2015 Passejant per Terrassa inicià el seu camí amb l'entrada sobre la Plaça Didó, no creia que tindria l'acollida que ha tingut per part de tots aquells que heu llegit algun dels escrits. De fet Terrassa és una ciutat per conèixer i per gaudir-la. El blog ha superat les 282.000 entrades i avui dia presenta una mitjana de 14.000 entrades mensuals, un fet sorprenent per un blog escrit en català, és que té un 35% d'entrades dels EUA i un 15% d'Alemanya, Regne Unit, Rússia, Ucraïna, Argentina... La resta, un 50% de les entrades són de Catalunya.

De cara als escrits per aquest 2018 i per tal de millorar la qualitat de les entrades, voldria que també comenteu els vostres suggeriments, correccions i/o ampliacions. 

Que tingueu un pròsper 2018.

Ús deixo tot seguit amb algunes de les entrades d'aquests dos anys de Passejant per Terrassa, una forta abraçada!

El Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, format per tres esglésies d'estil visigòtic, romànic i gòtic català. El seu origen es remunta a una època anterior al 450, any de celebració del Concili Egarenc, que donà lloc a la fundació del Bisbat d'Ègara.

Esglésies de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana (IMG 2854)

Una imatge icònica de la ciutat de Terrassa, la Masia Freixa, edifici residencial unifamiliar, envoltat de 22.000 metres quadrats de jardins al barri de Ca n'Aurell de Terrassa, bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Masia Freixa. Foto, AF Jordi Plana (IMG 0344) 

Tot seguit veiem la portalada i l'atri de la Catedral de Terrassa, edifici d'una sola nau que té capelles laterals entre contraforts, amb absis poligonal i creuer, d'estil Gòtic tardà. Temple dedicat al Sant Esperit i Catedral des de l'any 2004.

Catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 9994)

El 29 de desembre de l'any 1864, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Ignasi Amat i Galí, l'Ajuntament de Terrassa va prendre l'acord de posar-li al carrer que va des de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer al carrer del Pantà el nom de carrer de Sant Isidre.

Carrer de Sant Isidre. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 1597)

Seguim passejant pel carrer de Sant Antoni de Terrassa per tal de descriure el conjunt unitari d'habitatges unifamiliars d'aquest carrer i ens aturem davant de la Casa Bonaventura  Baltà, bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1902.

Casa Bonaventura Baltà. Foto, AF Jordi Plana (IMC 4290).


Any 1923, dissabte 24 de febrer de 1923, Albert Einstein arriba a Terrassa invitat per l'Institut d'Estudis Catalans i visita les Esglésies de Sant Pere.

D'esquerra a dreta: Antoni Utrillo, Albert Einstein i el president de
la Mancomunitat  Josep Puig i Cadafalch, al mirador del Tibidabo,
camí de Terrassa. Font, Casimiro Lana / AGA.
 
El pont de Sant Pere, construït l'any 1625 uneix les dues ribes del torrent de Vallparadís, que amb el torrent de Monner tenen els seus oríges en la riera de les Arenes. El pont de Sant Pere uneix el carrer de la Creu Gran amb la plaça del Rector Homs.


Pont de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana (IMG 1399) 


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 31 de desembre de 2017

HOMENATGE A MALÈVITX

Arribem a Terrassa amb els ferrocarrils de la RENFE tot baixant del tren a l'estació coneguda popularment com l'Estació del Nord, sortim a l'exterior, travessem l'Passeig del Vint-i-dos de Juliol i just davant de l'edifici de l'estació hi ha el Parc del Nord, aquest té com element central l'escultura de Jorge Oteiza titulada Homenatge a Malèvitx.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana (IMG 6139, 30-12-2017)

L'escultura Homenatge a Màlevitx és una de les escultures urbanes més importants de l'escultor basc, Jorge Oteiza. L'escultura va ser inaugurada durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila, el dia 15 de maig de 1999 i es va ubicar al Parc del Nord, pràcticament davant de l'Estació del Nord i prop del carrer Bartomeu Amat i el Passeig del 22 de Juliol.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana (IMG 6126, 30-12-2017)

L'escultura de J Oteiza, és de grans dimensions, monumental, amb una alçària de 6 metres i una amplària també de 6 metres. Està feta d'acer revestit de zinc i amb una capa de pintura negra setinada. Està ancorada a una base de formigó de 6 x 6 metres i té un pes total 26 tones.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6132, 30-12-2017)

L'escultura monumental representa un assaig d'una rotació espacial a partir d'allò que Jorge Oteiza anomena les unitats de Malèvitx.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6130, 30-12-2017)
  
Kazimir Malèvitx   

Kazimir Severínovitx Malèvitx (Kíev Ucraïna, Imperi rus, 23 de febrer de 1879 - Leningrad, URSS, 15 de maig de 1935). Malèvitx va ser un dels pioners de l'art abstracte i l'inspirador del moviment d'avantguarda ucraïnès i soviètic anomenat suprematisme , aquest corrent, que forma part de l'abstracció geomètrica practicada igualment per Kandinski i Mondrian, es caracteritza per preconitzar l'ús exclusiu d'unes poques figures geomètriques (les unitats de Malèvitx) i la limitació dels colors, arribant fins a la monocromia.

Kazimir S Malèvitx, Foto Viquipèdia.

Jorge Oteiza

Jorge Oteiza Enbil (Orio, 21 d'octubre de 1908 - Sant Sebastià, 9 d'abril de 2003). Fou escultor, pintor, dissenyador i assagista basc. De formació autodidacta inicià la seva activitat artística als anys vint, les seves obres estaven influïdes per les avantguardes de l'època com el cubisme i el primitivisme. Entre les obres escultòriques més importants destaquen l'estatuària de la Basílica de Nostra Senyora d'Arantzazu a Onyate o l'Homenatge a Malèvitx a Terrassa.

 Jorge Oteiza Enbil. Foto Viquipèdia.

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Parc del Nord
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6134, 30-12-2017)

GL 41º 34' 13,8'' N - 2º 00' 48,53'' E


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011

dimecres, 27 de desembre de 2017

CASA SALVADOR CARRERAS

La Casa Salvador Carreras és un habitatge unifamiliar de planta baixa i pis, situat al barri terrassenc de Ca n'Aurell, al carrer del Comte Borrell, núm 41. El barri de Ca n'Aurell és el primer eixample de Terrassa que es va projectar a la dreta de la Rambla d'Ègara, fora de les muralles i del portal de la Guia a finals del segle XIX. La Casa Salvador Carreras és una de les primeres construccions d'aquest nou eixample que avui dia encara conserva la quadrícula original, delimitada entre la carretera d'Olesa, la Rambla d'Ègara i l'Avinguda d'Àngel Sallent.

Detall de la façana del pis de la Casa Salvador Carreras. Carrer
Comte Borrell, núm 41. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Salvador Carreras és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, planta baixa i pis. Va ser encarregat per Salvador Carreras a l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero qui la va bastir l'any 1904. Antoni Pascual i Carretero ( Terrassa, 1863 - Sant Boi de Llobregat, 7 d'ocubre de 1929). Va ser el primer arquitecte municipal de Sant Boi, posteriorment ocupà també el càrrec d'arquitecte municipal del Prat de Llobregat. Antoni Pascual i Carretero era també violinista i fou un integrant de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Les seves obres més destacades a Terrassa són: El Mercat de la Independència (1903 - 1908). Casa Salvador Carreras, Terrassa (1904). Casa Vicenç Carner, Terrassa (1904). Casa Lluís Salvans i Armengol (1904).

Casa Salvador Carreras, carrer Comte Borrell
núm 41. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici és un bé inventariat i forma part del Catàleg d'Edificis Històrics de l'Ajuntament de Terrassa i consta en el catàleg de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya com a Element Arquitectònic, identificador IPAC 28145.

Descripció:


Senzill habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis. Totes les obertures de la façana són allindades, arrodonides als angles i es troben decorades amb motllures d'emmarcament de tipus modernista. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a la banda esquerra, i una finestra a la dreta, al primer pis hi ha un balcó amb barana panxuda. El coronament de l'edifici és amb cornisa mixtilínia. (Font, Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural).

Detall de la cornisa mixtilínia de la façana de la casa Salvador Carreras.
Foto, AF Jordi Plana.

A la façana del pis destaca el balcó central amb llossada motllurada de cantells arrodonits i la barana panxuda de ferro forjat i les motllures d'inspiració modernistes que envolten l'obertura rectangular que dóna accés al balcó. Entre les dues motllures que envolten el balcó i en posició central observem un respirall ceràmic circular.

 Detall del balcó del pis, barana, llossada i motllures.
Foto, AF Jordi Plana.

A la façana de la planta baixa trobem dues obertures rectangulars que corresponen a la finestra del quarto de reixa, amb reixa de ferro forjat i ampit de pedra de perfil arrodonit i a la porta d'accés, ambdós envoltades per motllures de disseny modernista. En posició central hi ha un cèrcol amb una motllura que envolta el número 41 sobre rajola ceràmica.

Detall de la façana de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la porta d'accés. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de la finestra del quarto de reixa.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana d'estil modernista, presenta una configuració simètrica, es troba en perfecte estat de conservació, doncs ha estat restaurada recentment. La façana és plana, estucada de color verd, amb les motllures que emmarquen les obertures i la cornisa de color blanc.

Casa Salvador Carreras. Carrer Comte Borrell, núm 41 Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

FITXA

Nom .............................................. Casa Salvador Carreras

Arquitecte ...................................... Antoni Pascual i Carretero

Estil ............................................... Modernisme

Any de construcció ....................... 1904

Ús ................................................. Residencial

Protecció ...................................... Bé inventariat

Estat de conservació .................... Excel·lent

Situació ......................................... Carrer Comte Borrell, Núm 41

Població ........................................ Terrassa

Comarca ....................................... Vallès Occidental


GL 41º 33' 30'' N - 2º 00' 21'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011