Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 17 de setembre de 2017

XEMENEIA DE LA MANUFACTURA AUXILIAR II

Aquesta xemeneia troncocònica s'aixeca en una nova placeta, de nova construcció, envoltada d'edificis residencials. La placeta, en la que l'element arquitectònic principal és la xemeneia de la segona fàbrica de la Manufactura Auxiliar SA, té el nom de plaça de la Llançadora, situada a la vorera dreta del carrer del Pare Font i ocupa part dels terrenys de l'antiga fàbrica tèxtil de tints i acabats.

 Xemeneia de la fàbrica Manufactura Auxiliar II SA. Plaça de la
Llançadora. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia presenta un fust troncocònic de maó vist. Té una alçada de 32 m, la seva base té un diàmetre de 3m i que s'estreny fins a 2,8 m a la corona, per tant el fust és quasi cilíndric. La xemeneia està protegida amb cèrcols metàl·lics i coronada amb un collarí motllurat.

 Detall del collarí de la xemeneia de la Manufactura Auxiliar II.
Foto, AF Jaordi Plana.

Detall dels cèrcols metàl·lics de protecció. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia s'aixeca en una placeta voltada de nous edificis, situada al solar que ocupava part de la segona fàbrica de tints i acabats de l'empresa tèxtil Manufactura Auxiliar, que va ser construïda durant els primers anys de la postguerra (1940-41).

L'Ajuntament de Terrassa va posar a la nova plaça el nom de Plaça de la Llançadora.

Detall de la plaça de la Llançadora. Foto, AF Jordi Plana.

La llançadora és un giny que fou inventat el 1733 per John Kay. La llançadora (element dels telers), permet passar el fil de la trama a través de l'ordit colpejant-la automàticament gràcies a un sistema de cordes. La llançadora fou un dels grans invents de la primera Revolució Industrial, doncs va augmentar la productivitat dels telers, a partir de l'invent de la llançadora els telers podran teixir peces més amples i més ràpidament.

Detall d'una llançadora. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia de la Manufactura Auxiliar II està situada a la plaça de La Llançadora, que té les seves entrades pels carrers de Baldrich i de Sant Sebastià del barri del Segle XX de Terrassa.

La xemeneia està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC 42258.

GL 41º 33' 22'' N - 2º 00' 37'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa

dissabte, 26 d’agost de 2017

CARRER DE GARCIA HUMET

El carrer de Garcia Humet té el seu inici a la plaça del Dr Robert i acaba al carrer de la Creu Gran. Inicialment aquest carrer era el carrer Mitjà del Passeig. L'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Salvador Utset i Payàs (02/05/1925 - 06/08/1925), en data 20 de maig de 1925, acordà el canvi de nom i posar-li el de Garcia Humet,

Inici del carrer de Garcia Humet, cantonada Passeig del Comte 
d'Egara - carrer de Garcia Humet - plaça del Dr Robert.
Foto, AF Jordi Plana.
Josep Garcia i Humet

Josep Garcia i Humet nasqué a Terrassa el dia 13 de juny de l'any 1864, fill d'Antoni Garcia i Albi, industrial tèxtil d'origen Manresà fundador de la indústria Bosch i Garcia, i morí el dia 3 de febrer de l'any 1915.

S'educà en el Reial Col·legi Terrassenc (Els Escolapis de Terrassa), on obtingué el títol de Pèrit Mercantil. El seu pare, fabricant d'articles de llana, el posà al seu costat, en el negoci, en el qual destacà ràpidament per les seves idees innovadores i per la seva capacitat de treball. En Josep Garcia Humet va contribuir amb la seva tasca a augmentar la fama de que venia precedida la fàbrica Bosch i Garcia.

Josep Garcia i Humet. AF Baltasar Ragón.

El carrer de Garcia Humet és travessat pels carrers de Sant Cristòfol, Sant Josep i Joaquim de Paz. Per decret del Bisbat de Barcelona, la dreta del carrer pertany a la Parròquia de Sant Pere i l'esquerra a la Parròquia de la Catedral de Terrassa. Aquest decret comença a regir el 15 de novembre de 1932. Carrer de poca longitud, doncs la meitat del carrer estava ocupat per dues cases pairals: La Mata bastida l'any 1850 i L'Ubach, construïda l'any 1857, aquesta última enderrocada i substituïda per habitatges de nova construcció.

Carrer de Garcia Humet. Foto, AF Jordi Plana.

Can Montllor del Passeig

En el núm 2, avui ocupat per la Mútua de Terrassa, hi havia la Casa Montllor, l'edifici tenia l'entrada principal pel Passeig de la Font Vella núm 5, avui dia Passeig del Comte d'Ègara. De Can Montllor del Passeig es conserven les façanes: nord, est i oest, que configuren un edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos. L'edifici està integrat en una nova construcció en forma de U que és una de les primeres construccions hospitalàries de Mútua de Terrassa. De la l'antiga casa pairal és conserven les nou obertures en arc rebaixat de la façana principal, la de la plaça del Dr Robert, inicialment Passeig de la Font Vella.


L'ala de l'esquerra de l'edifici de Mútua de Terrassa, és la que corres-
pon a la Casa de Can Montllor del Passeig. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1961 la Mútua de Seguros de Terrassa demanà a l'Ajuntament de Terrassa un permís d'obres per l'addició d'un cos format per planta baixa, dos pisos, àtic i semisoterrani, a l'edifici que havia estat Can Montllor del Passeig, núm 2 del carrer de Garcia Humet. El permís d'obres va ser aprovat el mateix any 1961 en sessió plenària de l'Ajuntamen de Terrassa presidida per l'alcalde Josep Clapés i Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964). El cos afegit es obra de l'arquitecte Josep Soteras i Mauri.


Ampliació de la façana de l'antiga Casa Montllor, avui Mútua de 
Terrassa. Carrer de Garcia Humet, núm 2. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa de Baltasar Ragón i Petit

Una de les primeres cases del carrer de Garcia Humet, per no dir la primera, fou la casa de naixement  d'en Baltasar Ragón i Petit, el núm 31, propietat de Marià Ragón i Buixeres de la que ja tenim referències anteriors a l'any 1884, doncs aquest any, en Marian demanà un permís d'obres per fer una reforma de la façana. L'any 1882, Marià Ragón, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per construir una nova casa de dues plantes en el núm 33, l'expedient fou aprovat aquest mateix any i la construcció fou encarregada a l'arquitecte Joan Feu i Puig. Núm de l'expedient: 1882/00070/00016 (dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa).


Num 33, esquerra de la imatge, casa en la que va viure Baltasar
Ragón i Petit. La façana ha estat molt modificada i no presenta
interès arquitectònic. Foto, AF Jordi Plana.

El Vapor Argemí

En els núm 20-24, l'any 1845, es varen instal·lar els primers telers mecànics Jacquard pels industrials Galí i Codoñet, amb el temps aquesta fàbrica passaria a ser el Vapor Argemí, del que ja tenim constància amb aquesta raó social l'any 1890 per un permís d'obres demanat per Narcís Argemí, en el que es demana la reforma de la façana de la fàbrica. El permís fou aprovat en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, presidida per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890) l'any 1890. La reforma de la façana fou encarregada a l'arquitecte Miquel Curet i Roure, segons consta a l'expedient d'obres núm 1890/00078/00026, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa.


Detall de la façana de l'antiga fàbrica Argemí. Carrer de Garcia Humet
núm 24. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de la cornisa i les finestres de la façana dissenyada per
Miquel Curet i Roure. Foto, AF Jordi  Plana.

Josep Garcia i Humet

Seguim amb la biografia de Garcia Humet. L'any 1894 es dissolgué l'empresa Bosch i Garcia però el negoci de la qual passà a Antoni Garcia i els seus fills, amb el nom de Garcia e Hijos. Pel setembre de l'any 1899, amb motiu de la celebració de l'Assemblea de Cambres de Comerç de Saragossa, per tal d'exigir al Govern l'aplicació de mesures per refer la fallida de la indústria tèxtil per la pèrdua de les colònies, Josep Garcia i Humet ostentà la representació de la Cambra de Comerç de Terrassa, doncs ell n'era el president.

D'ideologia conservadora, Garcia Humet fou un bon patrici, preocupat pel benestar dels seus conciutadans. Fou un dels fundadors del Seguro Tarrasense, del que ocupà la seva presidència, vocal del Casino Terrasense, vocal de l'Hospital i Casa de la Caritat, vocal de l'Asil Busquets (actual Fundació Busquets), vocal del Patronat de les Escoles Industrials, president del Acondicionamento Tarrasense, vocal de la Junta local d'Instrucció Pública de l'Ajuntament de Terrassa, vicepresident de la Societat General d'Electricitat i director del Banc de Terrassa.


El mes de desembre de l'any 1900, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Terrassa i el dia 1 de gener de l'any 1911 fou elegit alcalde de Terrassa per un període de dos anys. Josep Garcia Humet, morí el dia 3 de febrer de l'any 1915 a Terrassa, desprès d'una ràpida malaltia.

Seguim amb el carrer de Garcia Humet

El dia 28 de febrer de l'any 1846, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Agustí Galí i Galí (04/01/1846 - 02/01/1848), comunicà a la Mina Pública d'Aigües de Terrassa la necessitat de construir una claveguera en aquest en carrer. 

A la cantonada del carrer de Garcia Humet amb el carrer de la Creu Gran (avui cantonada amb la plaça de la Creu Gran), a finals del segle XIX, hi havia un cafè que tenia la façana principal al carrer de la Creu Gran, aquest va ser adquirit per En Joan Barquet, personatge molt popular, que tothom anomenava el Joanet dels titelles. Quan en Barquet deixà el negoci, fou ocupada pel Centro Republicano Radical constituint el primer local lerrouxista que s'obrí a Terrassa. A sota una colla de jovent organitzava balls  com en temps d'en Barquet i el lloc era conegut com a Cal Paiella.

 Cantonada del carrer de Garcia Humet amb el carrer de la Creu Gran,
avui plaça de la Creu Gran. Foto, AF Jordi Plana.

La Mata del carrer Mitjà del Passeig

La casa pairal coneguda com la Mata del carrer Mitjà del Passeig, fou construïda l'any 1860 i està situada en el núm 21 del carrer de Garcia Humet, abans de la seva construcció, hi havia en el seu lloc un forn d'obra, propietat d'en Salvador Vinyals. En Francesc Mata i Barata, adquirí els terrenys ocupats pel forn a Salvador Vinyals l'any 1840, amb l'objectiu de construir-hi la seva casa pairal.

Casa Mata, carrer de Garcia Humet núm 21. Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la façana sud de la Casa Mata. Foto, AF Jordi Plana.

Les cases dels teixidors

La fila de cases situades a la dreta, núm parells, entre els carrers de Sant Josep i Joaquim de Paz, foren construïdes entre el 1860 i el 1870 per als teixidors a ma, els quals tenien cada un el teler a l'entrada. Aquestes cases han estat reformades i només queda una que conserva més o menys l'estructura d'aquells anys. Les que han estat reformades, conserven l'obertura de la porta d'accés en arc rebaixat i la cornisa, un exemple són els núm 76, 74 i 72 del carrer de Garcia Humet.

Cases dels teixidors, núm 72-74-76, reformades. Foto, AF Jordi Plana.

A l'entrada del carrer de Garcia Humet i a la vorera de l'esquerra hi ha un carreró sense sortida, aquest, en algunes escriptures l'anomenen carrer d'en Cinto Matalonga, mestre d'obres, que construí les primeres cases de la dreta del carrer de Garcia Humet al voltant de l'any 1870. A la part esquerra d'aquest carrer hi ha unes portes que donen sortida als patis d'algunes cases del Passeig del Comte d'Ègara. Sembla ser que un acord plenari de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit, del 13 d'octubre del 1887, donà el nom de Cinto Matalonga a l'esmentat carreró.

Centre de la imatge, detall de les tres cases que tenen 

Casa Valentí Guix

En el núm 35 trobem un edifici residencial de planta baixa i dos pisos, la Casa Valentí Guix, que fou bastida per l'arquitecte Llluís Muncunill i Parellada l'any 1894. L'edifici correspon a la primera època de l'arquitecte, quan aquest ocupava la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa, l'edifici no catalogat és d'estil historicista.

 Casa Valentí Guix, carrer de Garcia Humet, 35. Foto, AF Jordi Plana.

A l'edifici núm 40 hi trobem el centre assistencial Egarsat de Terrassa. Mútua de previsió.

 Centre assitencial Egarsat de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

A la casa número 68, va morir el dia 23 de desembre de l'any 1917 el pintor Pere Viver Aymerich.

GL 

Plaça del Dr Robert - Carrer de Garcia Humet 41º 33' 49'' N - 2º 00' 592'' E

Plaça de la Creu Gran - Carrer Garcia Humet 41º 33' 57'' N - 2º 00' 54'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

Fonts consultades:
Terrassencs del mil vuit-cents. Baltasar Ragón i Petit
Els carrers de Terrassa a l'any 1900. Baltasar Ragón i Petit
Les cases pairals de Terrassa. Baltasar Ragón i Petit
Arxiu Històric de Terrassa
Arxiu Municipal de Terrassa 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

CASA VALENTÍ GUIX

He deixat el carrer de Sant Antoni i passant per la plaça del Dr Robert entrem al carrer de Garcia Humet, a la vorera equerra, en el núm 35 trobem la Casa Valentí Guix, edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. L'edifici va ser encarregat a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada per Valentí guix segons consta en el permís d'obres aprovat en sessió plenària per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1894. Número de l'expedient: 1894/00200/00034 (Arxiu Històric de Terrassa).

Centre de la imatge, Casa Valentí Guix, carrer de Garcia Humet,
núm 35. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Valentí Guix, correspon a un edifici entre mitgeres, de l'amplària d'un casal terrassenc, de planta rectangular, format per la planta baixa i dos pisos. La construcció és de maó estucat. La façana de la planta baixa presenta dues obertures rectangulars corresponents a la porta d'accés i a la finestra del quarto de reixa que presenta una reixa de ferro forjat, també observem un sòcol de ceràmica que recobreix l'antic sòcol de maó arrebossat. Una línia d'imposta d'arrebossat i ceràmica motllurada separa la façana de la planta baixa i del primer pis i segueix el perfil del balcó del primer pis.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Valentí Guix 
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis presenta dues obertures rectangulars, la del balcó amb els cantells bisellats i amb un guardapols d'inspiració clàssica. El balcó de llossada rectangular presenta una barana de ferro tornejat.

Detall de la façana del primer pis de la Casa Valentí Guix.
Foto AF Jordi Plana.

Una línia d'imposta de ceràmica motllurada separa les façanes del primer i segon pis. Aquest segon pis presenta dues obertures que repeteixen l'esquema del primer pis. La finestra de l'esquerra té un balcó amb reixa de ferro tornejada i un guardapols igual al de la finestra inferior. La finestra de la dreta en obertura rectangular té un trencaaigües de rajola ceràmica vidriada com el de la finestra inferior. Per damunt de les llindes de les finestres hi ha una línia d'imposta de ceràmica, quatre respiralls ceràmics agrupats de dos en dos i la façana està coronada per una cornisa de maó pla sostinguda per 15 permòdols ceràmics.

 Detall de la façana del segon pis de la Casa Valentí Guix.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Valentí Guix, és a una de les primeres realitzacions de Lluís Muncunill i Parellada i correspon a l'època en la que Muncunill ocupà la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa. Bastida l'any 1894, la podem enquadrar en el període Historicista de l'arquitecte Muncunill.


Nom de l'edifici .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Casa Valentí Guix

Situació .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Carrer de Garcia Humet, núm 35

Arquitecte .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Lluís Muncunill i Parellada

Any de construcció .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .   1894 - 95

Permís d'obres .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .   1894/00200

Estil arquitectònic .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Historicisme

Ús .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  Residencial

Protecció .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .   Edifici no catalogat 


GL  41º 33' 55,6'' N - 2º 00' 55'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dilluns, 31 de juliol de 2017

CASA JOSEPA BALLVER

Amb aquest petit comentari sobre la Casa Josepa Ballber acabem el passeig pel carrer de Sant Antoni de Terrassa, ha estat molt interessant comprovar que avui dia encara queden moltes cases dissenyades per l'arquitecte LLuís Muncunill i Parellada, cases que varen ser construïdes entre la darrera dècada del segle XIX i la dècada de 1930. No hem comentat totes les cases que es van construir en el període 1890 -1940, doncs algunes d'elles han estat molt modificades i altres han estat enderrocades. Cal dir que amb la vintena de cases comentades podem fer-nos una idea del que havia estat el carrer de Sant Antoni i el que es en l'actualitat.

L'any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per tal d'obrir una rasa per canalització d'aigües, relacionada amb la nova construcció d'una casa en el núm 21 del carrer de Sant Antoni. Núm d'expedient: 1898/00060/00041 (Arxiu Històric de Terrassa).

El mateix any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un segon permís d'obres per construir una casa amb pis al carrer de Sant Antoni núm 21. El permís fou aprovat per la Comissió de Foment de l'Ajuntamen de Terrassa, atenent a l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament presidida per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (11/05/1898 - 19/03/1899). Núm de l'expedient: 1898/00054/00041 (Arxiu Històric de Terrassa). Josepa Ballber, encarregà la construcció de la casa a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Detall de la façana del primer i segon pis de la Casa Josepa Ballber.
Foto, AF Jordi Plana.

De la casa Josepa Ballber projectada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada només queda una de les finestres del primer pis i les línies d'imposta de la façana, doncs la façana de la planta baixa ha estat molt modificada, per l'obertura d'una farmàcia i la segona planta va ser afegida en un segon projecte.

Farmàcia Passeig, carrer de Sant Antoni, núm 21.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1909, Baltasar Gorina i Anglada, nou propietari de l'edifici, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa, per a construir-hi un segon pis. El permís d'obres fou aprovat el mateix any per la Comissió de Foment de l'Ajuntament, segons l'acta de la sessió plenària del 28 de setembre de 1909, presidida per l'alcalde Josep Rigol i Casanovas.


Extracte de l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa del 28/09/1909
en la que s'aprova afegir un segon pis a la casa Josepa Ballber.
Font Arxiu HISTÒRIC DE TERRASSA.

 Signatura de l'acta del dia 28/09/1909. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Baltasar Gorina i Anglada, encarregà la construcció del segon pis a l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, segons consta en la sol·licitud del permís d'obres corresponent. Núm d'expedient: 1909/00172/00070, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa. Com es pot observar, el projecte de l'arquitecte Salvador Soteras, incorpora una segona planta en la que destaca el balcó de l'esquerra de la façana, la línia d'imposta arrodonida que segueix el perfil del balcò, la barana de ferro colat, els tres respiralls i la potent cornisa motllurada que corona la façana. La façana és de maó arrebossat i ha estat recentment restaurada.


Detall de la façana del segon pis dissenyada per l'arquitecte
Salvador Soteras. AF Jordi Plana.

Nom de l'edifici: ............................Casa Josepa Ballber

Situació: ........................................Carrer de Sant Antoni, núm 21

Arquitecte: ....................................Lluís Muncunill i Parellada

Arquitecte: ....................................Salvador Soteras i Taberner (2n pis)

Any de construcció: ......................1898 i 1909

Estil arquitectònic: ........................Obra popular

Ús: ................................................Residencial i comercial

Protecció: .....................................Edifici no catalogat 

GL 41º 33' 51,22'' N - 2º 01' 00'' TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Amb la casa Josepa Ballber acabem el passeig pel carrer de Sant Antoni i ens dirigim al carrer de Garcia Humet...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

CASA MARIÀ VALLS

Una de les primeres cases de la vorera dreta del carrer de Sant Antoni és La Casa Marià Valls, situada en el núm 18 d'aquest carrer. L'any 1947, Marià Valls i Boada, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per construir-hi un edifici industrial en el núm 18 del Carrer de Sant Antoni, permís que fou aprovat el mateix any 1947 en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/1947 - 18/02/1952), atenent a l'expedient: 1947/00388/00241 (Arxiu Històric de Terrassa), inicialment la construcció ocuparia només els baixos de l'actual edifici de planta baixa i pis.

Casa Marià Valls, carrer de Sant Antoni, núm 18. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1949, Marià Valls i Boada, demanà un permís d'obres per construir-hi una casa de planta baixa i dos pisos en el mateix lloc on s'havia construït un edifici industrial, el projecte de construcció fou redactat per l'arquitecte Frederic Vinyals i Páquez. El permís de construcció fou aprovat en sessió plenària, presidida per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà el mateix any 1949, atenent a l'expedient: 1949//00549/00260 (Arxiu Històric de Terrassa).

 Detall de la façana del pis de la Casa Marià Valls. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Marià Valls.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Marià Valls és un edifici residencial, de planta baixa i pis, construït l'any 1949. La planta baixa d'ús comercial i el primer pis d'ús residencial. La façana és de maó i estucat a la planta baixa i reproduint un portal al primer pis que envolta la obertura del balcó. La porta que dóna al balcó presenta els brancals i la llinda de pedra motllurada. Una línia d'imposta de pedra motllurada segueix el perfil de la llossada del balcó. Dos elements singulars de la façana del pis són: El relleu decoratiu situat damunt la llinda de la posta del balcó i la cornisa amb voladís d'inspiració neoclàssica que repeteix la composició geomètrica de la llossada del balcó.

Detall de la cornisa de la façana i dels elements ornamentals de la
façana del pis. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici fou bastit per l'arquitecte Frederic Vinyals i Páquez, nascut a Barcelona l'any 1909. Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1940). Establert a Barcelona, entre les seves obres destaquen un gran nombre d'edificis industrials i grans blocs d'habitatges a bastits a Barcelona. Ocasionalment també treballà a Saragossa (Edifici d'habitatges de Sant Vicenç de Paul nº 52).

GL41º 33' 50.58'' N - 2º 01' 00,38'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Fonts consultades

Permisos d'obres, aprovats en sessió plenària per l'Ajuntament de Terrassa

Arxiu Històric de Terrassa

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

dimecres, 26 de juliol de 2017

CASA GAIETÀ VALLHONRAT

Deixem les dues cases construïdes per Manuel Vallhonrat i Comerma, cases que he anomenat com Casa Manuel Vallhonrat ICasa Manuel Vallhonrat II i seguint per la vorera esquerra del carrer de Sant Antoni arribem a la Casa Gaietà Vallhonrat, domicili de Manuel Vallhonrat i Comerma, situada en el núm 43.
La Casa Fou construïda per Gaietà Vallhonrat i Ballbé,  propietari, segons consta en el padró d'habitants de Terrassa de l'any 1903,  fabricant de gènere de punt, casat amb Teresa Comerma i Torrella, que varen tenir cinc fills: Carme, Dolors, Matilde, Gaietà i Manuel.
L'any 1895, Gaietà Vallhonrat, demanà un permís d'obres per construir una casa amb dues plantes al carrer de Sant Antoni núm 43. El permís fou aprovat en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa presidida per l'alcalde Ramon Cortés i Prat ( 01/01/1894 - 30/06/1895), el dia 22 de gener de 1895. Núm de l'expedient: 1895/00235/00036, la construcció de la casa fou encarregada a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Casa Gaietà Vallhonrat, carrer de Sant Antoni, núm 15
AF Jordi Plana i Nieto.

Tot seguit s'exposa l'acta del ple de l'Ajuntament de Terrassa de 22 de gener de 1895, acta en la que consta l'atorgament del permís d'obres per enderrocar la casa del núm 43 del carrer de Sant Antoni i construir una casa de dues plantes atenent al projecte de Lluís Muncunill i Parellada.

 Acta del ple de l'Ajuntament de Terrassa, en la que consta l'atorgament
del permís d'obres a Gaietà Vallhonrat. Font, Arxiu Històric de Terrassa.

 Detall de la signatura de l'acta del ple de l'Ajuntament de Terrrassa,
de 22/01/1895, per l'alcalde de Terrassa Ramon Cortés i Prat.
Font, Arxiu Històric de Terrassa.

Detall de la planta baixa de la Casa Gaietà Vallhonrat.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Gaietà Vallhonrat és un edifici residencial, entre mitgeres de planta baixa i golfes. La façana de la planta baixa presenta tres obertures rectangulars amb els cantell arrodonits, situant la porta d'accés a l'esquerra i les dues finestres a la dreta. La façana és de maó arrebossat i presenta un sòcol que arriba als ampits de les finestres que tenen reixes de ferro colat. La façana de la planta baixa està rematada per una línia d'imposta motllurada que segueix el perfil de la llossada de la balconada de pis.

Detall de la façana del primer pis de de la Casa Gaietà Vallhonrat.
Foto, AF Jordi Plana. 

La façana del primer pis presenta tres obertures rectangulars de gran alçada, que donen accés al balcó central de l'amplada de la façana. Les obertures presenten el contorn motllurat, aquest tipus d'obertura per a portes i finestres és bastant utilitzat per Muncunill i el trobem en altres construccions d'aquesta època com a la Casa Joaquim Freixa. Totes les obertures de la façana es troben alineades verticalment, fet que augmenta la sensació de major alçària de la façana. El balcó de llossada rectangular amb els cantells arrodonits, presenta una barana de ferro colat. Per damunt de les finestres del primer pis, una línia d'imposta separa aquesta façana de la del segon pis o de les golfes, amb tres finestres rectangulars petites. La façana està coronada per una doble cornisa, la superior molt senzilla i la inferior més treballada i motllurada que també fa de guardapols de les finestres inferiors.

Casa Gaietà Vallhonrat, carrer de Sant Antoni, núm 43
Foto, AF Jordi Plana.
  
La Casa Gaietà Vallhonrat, avui dia alberga part de les oficines de MT Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social.


Nom de l'edifici...........................Casa Gaietà Vallhonrat

Situació......................................Carrer de Sant Antoni, núm 43

Arquitecte...................................Lluís Muncunill i Parellada

Any de construcció.....................1895

Estil arquitectònic.......................Modernisme

Ús..............................................Residencial

Protecció...................................Edifici no protegit i no catalogat


Fonts consultades

Arxiu Històric de Terrassa

 
 GL 41º 33' 53'' N - 2º 00' 59,59'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011