Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 25 de maig de 2017

CASA CARLES PAGÈS

La Casa Carles Pagès és un edifici entre mitgeres, situat al carrer del Puig Novell, núm 32 del centre de Terrassa. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC: 28092. L'ús de l'edifici ha estat el d'habitatge unifamiliar des de la seva construcció fins el dia d'avui.

Casa Carles Pagès, carrer del Puig Novell, núm 32. 
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Carles Pagès presenta la tipologia  típica del casal terrassenc, està format per un semi-soterrani planta baixa i dos pisos. L'edifici construït exclusivament amb maons, amb façana de maó vist, on els elements ornamentals es deriven únicament de les propietats d'aquest material, segueix la tècnica constructiva emprada per Lluís Muncunill i Parellada a Terrassa, que dins de l'estil modernista utilitza el maó i l'arrebossat, aquest últim en alguns casos per imitar la pedra la ceràmica vidriada com element decoratiu, i utilitzant el ferro, el ciment  i la volta catalana per l'estructura.

La planta baixa de l'edifici presenta dues obertures en arc rebaixat de maó vist, una correspon a la porta d'accés i l'altra a la finestra del quarto de reixa amb una reixa de ferro forjat. La llossada de pedra motllurada del balcó, de l'amplària de la façana, delimita la separació entre la planta baixa i el primer pis. Sota la finestra del quarto de reixa s'obre una finestra més petita que dona llum al semi-soterrani.


Detall de la planta baixa de la Casa Carles Pagès. Foto, AF Jordi
Plana.

Al primer pis dues obertures de grans dimensions donen accés a la balconada amb barana de ferro forjat rectangular i arrodonida en els cantells del passamà. La façana de composició plana és de maó vist.

Detall del balcó del primer pis. Foto, AF Jordi Plana.

A l'últim pis s'obren tres finestres, la central més gran, formant una galeria i separades per un mainell ( el mainell o trencallums és un pilar, semblant a una columna prima que divideix en dos el buit d'una obertura, com ara una porta o una finestra). Les obertures són en arc rebaixat de perfil arrodonit, amb trencaaigües de ceràmica. La façana està coronada per una cornisa doble (motllurada i lleugerament ondulada, amb dos respiralls circulars de ceràmica a la part central), molt típica de les construccions residencials de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

L'edifici d'estil modernista, destaca per la seva simplicitat i elegància, fou bastit per l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada l'any 1905, segons projecte del 23 de juliol.

Detall del segon pis i la cornisa de la Casa Carles Pagès.
Foto, AF Jordi Plana.

Fitxa de la Casa  Carles Pagès del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric Artístic
del Terme Municipal de Terrassa. Font: Arxiu Municipal de Terrassa.

 
 GL 41º 33' 41'' N - 2º 00' 52'' E. TERRASSA


Deixem la Casa Carles Pagès i a la mateixa vorera, compartint la mitgera hi ha un edifici singular que no forma part del Catàleg d'Edificis d'Interès Artístic Històric del Terme Municipal de Terrassa...
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 21 de maig de 2017

CASA ALFONS SALA I ARGEMÍ

Alfons Sala i Argemí, va néixer a Terrassa el dia 16 de juny de l'any 1863 al núm 18 del carrer del Puig Novell, al costat de l'edifici que avui alberga el Registre de la Propietat de Terrassa (tot i que aquest últim és posterior, concretament de l'any 1893) i morí a Barcelona l'11 d'abril de 1945.
Fill d'Antoni Sala i Sallés ( Antoni Sala encarregà a Lluís Muncunill i Parellada la construcció del seu magatzem industrial, al costat de la seva casa del carrer del Puig Novell núm 18, que posteriorment serà el Magatzem Ventalló i Tusell) i de Carme Argemí i Comellas. Alfons Sala i Argemí es casà amb Mercè Amat i Brugada i tingueren 7 fills: Antoni Sala Amat Argemí i Brugada, segon compte d'Ègara, Josep Sala i Amat. Carme Sala i Amat, Pilar Sala i Amat, Emília Sala i Amat, Maria Sala i Amat i Paulina Sala i Amat.

 Carrer de Puig Novell, núm 18. Casa en la que va néixer Alfons
Sala i Argemí (16/06/1863). Foto AF Jordi Plana.

Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, fou un industrial terrassenc i destacà com advocat i polític, fou l'inspirador del Salisme, moviment polític articulat a l'entorn de les elits industrials del sector tèxtil de Terrassa, de dretes i monàrquic. Fou president de la Mancomunitat de Catalunya, designat pel dictador Miguel Primo de Rivera, entre el 30 de gener de 1924 i el 25 de març de 1925, any de la seva dissolució.

Alfons Sala i Argemí, primer comte d'Ègara.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou diputat provincial de la Diputació de Barcelona pel Partit Liberal Dinàstic (1888 - 1893). Cacic i patrici alhora, el seu feu va ser la Ciutat de Terrassa, on sortia escollit com a diputat corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se.

Casa en la que va néixer Alfons Sala i Argemí. Foto, AF Jordi Plana.

Alfons Sala i Argemí, dirigí l'empresa tèxtil Sala i Badrinas, va formar part de la comissió organitzadora de la Caixa de Pensions. Durant els anys 1891 - 1896 va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Va jugar un paper molt important en la fundació de l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa. Alfons Sala i Argemí va ser un dels artífex de la gran Terrassa de l'inici del segle XX i és innegable que gràcies als seus contactes i la seva manera de fer, diplomàtica i aduladora de les elits polítiques madrilenyes va saber treure beneficis per la ciutat de Terrassa i pel sector industrial tèxtil terrassenc, de qui fou el màxim representant a les Corts de Madrid.

Escola D'Enginyeria de Terrassa. "L'Escola Industrial"
Foto, AF Jordi Plana.

Adoptà després l'etiqueta de monàrquic independent i aglutinà un nucli d'addictes i d'electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d'esquerra i també de la Lliga Regionalista. Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà Josep Carner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia negra del catalanisme. Malgrat tot, fou reelegit com a diputat a corts. Amic personal d'Alfons XIII, fundà la Unión Monárquica Nacional (1919) i, havent-se negat a assistir a l'Assemblea de Parlamentaris, combaté l'autonomisme i col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera, el qual el nomenà president de la Mancomunitat de Catalunya, després de la destitució de Josep Puig i Cadafalch, càrrec des del qual inicià el procés de desmantellament (gener del 1924 - abril de 1925), que culminà amb la supressió definitiva el 25 de març del 1925 . Tanmateix, la repressió anticatalana i la mediatització excessiva de la Mancomunitat, el dugueren a protestar davant el rei i el dictador i per això dimití.

Fou un defensor del proteccionisme a les corts, en contra de l'opinió del seu partit Liberal i impulsar la construcció de l'Escola Industrial de Terrassa. Fou nomenat senador vitalici (1923) i rebé el títol de comte d'Ègara l'any 1926. Els sus partidaris foren anomenats salistes (Gran Enciclopèdia Catalana).


Placa dedicada a Alfons Sala i Argemí situada a la façana de la seva
casa natal del carrer del Puig Novell. Foto, AF Jordi Plana.

El dia 2 de juliol de 1939 l'Ajuntament franquista de Terrassa, presidit per l'alcalde Josep Homs i Bages (27/01/1939 - 06/09/1940), col·locà una placa per reconèixer els mèrits anticanalanistes d'Alfons Sala i Argemí, hauria estat millor posar-la en reconeixement del que va fer Sala per la protecció del sector tèxtil terrassenc, o el que és més important, la seva aportació al desenvolupament de la seva ciutat natal, millorant les comunicacions, les infraestructures educatives, l'ampliació del terme municipal ofegat per Sant Pere i fins i tot determinades accions socials com la seva aportació a la fundació de la Casa del Malalt, gestionada per les Germanes Josefines de Girona, instal·lades a Terrassa l'any 1878, a les que contribuir per a dotar-les d'instal·lacions i d'un convent.

Convent de les Josefines i Casa del Malalt, c/ Concili Egarenc, obra
de Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana.

L'abril de 1904, per decret reial, després de les gestions del diputat Alfons Sala i Argemí (monàrquic i conservador) i del diputat sabadellenc, Francesc Pi i Arsuaga (republicà i federalista) es produeix l'annexió al municipi de Terrassa de l'antic poble de Sant Pere, la gran part del seu terme passa a Terrassa i la part més petita de la que formava part la Creu Alta, passa a Sabadell. Es tancava així cent anys de males relacions entre l'Ajuntament de Terrassa i l'Ajuntament de Sant Pere que havia aconseguit segregar-se de Terrassa el 7 d'agost de l'any 1800.

El poble de Sant Pere, de gran extensió territorial, envoltava el terme municipal de Terrassa pel nord, est i oest, agrupava gran quantitat de masies que produïen els productes agrícoles i ramaders que demandava la població en creixement de Terrassa, vila eminentment industrial. Els habitants de Sant Pere pagaven menys impostos que els de Terrassa, els seus habitants treballaven a les fàbriques de Terrassa i els de Terrassa sovint es desplaçaven a Sant Pere per comprar productes frescos, més econòmics que els venuts a Terrassa. La separació entre els dos municipis es limitava al pont de Sant Pere.

La comunicació entre Terrassa i Sant Pere es feia a través d'un pont que unia el carrer de la Creu Gran (Terrassa) amb l'actual plaça del Rector Homs (Sant Pere). La tensió entre els dos municipis va arribar a l'extrem de situar un burot a la sortida del pont (final del carrer de la Creu Gran, conegut com el fortí) per cobrar aranzels sobre els productes comprats pels ciutadans de Terrassa a Sant Pere.

 Pont de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

Cal destacar l'aportació d'Alfons Sala a la millora de les comunicacions per carretera de la Ciutat de Terrassa, especialment la nova carretera entre Terrassa i Sentmenat que partiria de Terrassa del nou pont del Passeig evitant el pont de Sant Pere.

L'inici de les obres de construcció del pont del Passeig es remunten al començament de l'any 1895 i formaven part del Pla de Millores Públiques de l'any 1890, aprovat per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890). L'any 1891 la Diputació Provincial aprovà el bastiment del nou pont. El pont fou inaugurat el 10 de novembre de l'any 1896 convertint-se en l'alternativa al Pont de Sant Pere, fet que suposarà l'arraconament de l'antic poble de Sant Pere i la incorporació del seu extens terme municipal al de Terrassa l'any l'any 1904. La inauguració va comptar amb l'assistència del senador Manuel Planas, el president de la Diputació de Barcelona, Andrés de Sard, l'alcalde de Terrassa, Josep Ventalló i el diputat terrassenc Alfons Sala .


Pont del Passeig. Foto, AF Jordi Plana.

Alfons Sala i Argemí fou nomenat senador vitalici pel rei Alfons XIII l'any 1923 i 1r compte d'Ègara l'any 1926. Va ser distingit amb la Gran Creu de l'ordre d'Isabel la Catòlica.

En la seva trajectòria política, representant sempre el districte electoral de Terrassa des de les files del Partit Liberal, tot i que va defensar el proteccionisme, cal destacar: Diputat provincial els anys, 1888 i 1892, diputat al Congrés dels Diputats els anys 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903, 1910, participà en diferents processos electorals fins l'any 1922, fins que fou nomenat senador vitalici per Alfons XIII.

Entre les obres d'Alfons Sala i Argemí: Fundamentos básicos de la política económica de España, Barcelona 1925. Intervenciones parlamentarias, Barcelona, 1927. Fundamentos básicos de la sociedad y de la patria, Sabadell, 1942.

Entre els reconeixements de la Ciutat de Terrassa a la persona d'Alfons Sala i Argemí, cal destacar el monument realitzat per Frederic Marès, l'any 1950 i situat avui dia al passeig del Comte d'Ègara.

Monument, obra de Frederic Marès (1950), dedicat a Alfons Sala i
Argemí, situat al Passeig del Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.

El bust d'Alfons Sala situat al vestíbul de l'Escola Industrial de Terrassa. El 16 de juny de 1943 per acord del Ple de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945) se li va atorgar la medalla d'or de la Ciutat, el lliurament va tenir lloc el dia 16 de juny de 1943. També després de la Guerra Civil, l'ajuntament franquista li dedicà un carrer amb el nom de Passeig del comte d'Ègara, la placa amb el nom del carrer la podem veure fixada a la façana de la Casa Benito Badrinas.

Placa del Passeig del Comte d'Ègara. Foto AF Jordi Plana.

 Passeig del Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.

Alfons Sala i Argemí és un dels personatges més controvertits que ha donat la Ciutat de Terrassa, empresari tèxtil, en el terreny polític deixeble de Vallhonrat i amb una llarga trajectòria política de més de de 30 anys. Monàrquic, amic personal d'Alfons XIII, pro-espanyolista i declarat anticatalanista. Col·laborà intensament amb el cop d'estat del general Primo de Rivera. Durant la II República, en fracassar inicialment a Catalunya l'aixecament militar del 1936, passa a la zona Nacional i s'instal·la a Sevilla, retorna a Terrassa l'any 1939, una vegada  ocupada Catalunya per l'exèrcit sublevat. Per altra banda és innegable que va reportar importants beneficis per la ciutat de Terrassa: l'annexió de l'antic poble de Sant Pere a Terrassa; la millora de les comunicacions per carretera de la ciutat; la construcció del pont del Passeig; la aportació a Terrassa de l'Escola Industrial; el fet d'haver situat Terrassa a la capital d'Espanya, aquest fet va fer possible que aconseguís importants ajudes econòmiques pels industrials tèxtils terrassencs, tot i que aquestes ajudes no revertissin també cap els treballadors. També destacaren les seves obres filantròpiques com la fundació de la Casa del Enfermo, atesa per les germanes Josefines.

Alfons Sala i Argemí, personatge polièdric, basà el seu èxit en saber-se adaptar a cada període electoral, aquesta capacitat el farà guanyar elecció rere elecció, però no sempre jugarà net, són molt conegudes les tupinades en pobles del districte de Terrassa com Rellinars i Ullastrell, pobles on arriben a votar més persones que habitants censats.
Alfons Sala i Argemí morí a Barcelona l'11 d'abril de 1945 i l'enterrament es va fer a Terrassa el dia 12. Alfons Sala i Argemí fou enterrat al mausoleu de la família Sala al cementiri Vell de Terrassa.

Vista aèria de la casa de naixement d'Alfons Sala i del magatzem
Antoni Sala. Foto, AF Jordi Plana.

GL 41º 33' 43,68'' N. 2º 00' 50,41'' E. TERRASSA

Deixem la casa natal d'Alfons Sala i Argemí i sense deixar la mateixa vorera seguim passejant fins arribar a la Casa Carles Pagès.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 14 de maig de 2017

MAGATZEM VENTALLÓ I TUSELL

El Magatzem Ventalló i Tusell, també conegut com Magatzem Antoni Sala, és un edifici situat al carrer de Puig Novell, núm 14 - 16, de Terrassa. El magatzem tèxtil Ventalló Tusell, és un edifici de caràcter senyorial, situat entre mitgeres. Està format per la planta baixa, la planta principal i un pis de poca alçària que podem considerar com unes golfes. Actualment allotja el Registre de la Propietat de Terrassa.

Magatzem Ventalló i Tusell, c/ de Puig Novell, núm 14 -16. Avui dia
seu del Registre de la Propietat de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

El Magatzem Ventalló i Tusell és un exemple de l'arquitectura eclèctica historicista, típica del final del segle XIX i el començament del segle XX, més ben conservat de la nostra ciutat. L'arquitectura eclèctica s'inspira en l'arquitectura historicista. Per una banda l'historicisme imita els corrents de l'antiguitat tot incorporant les característiques de l'arquitectura grecoromana i per l'altra l'arquitectura eclèctica combina dos o més estils arquitectònics en una obra nova de manera que el resultat és un nou estil arquitectònic. Les referències de l'arquitectura eclèctica són l'art gòtic (neogòtic), romànic (neoromànic) i oriental (orientalisme).

La façana del Magatzem Ventalló i Tusell reflecteix de forma inconfusible l'arquitectura eclèctica historicista a cavall dels segles XIX i XX essent l'element més important de l'estètica de l'època. Els ornaments d'inspiració clàssica i la combinació de colors clars amb colors més foscos, confereixen a la façana un caràcter monumental.

Planta baixa del Magatzem Ventalló i Tusell. Foto, AF Jordi Plana.

La façana és de totxo fet d'argila cuita al forn, més gruixut que el maó ordinari i arrebossat imitant en alguns elements decoratius als carreus. 

La façana de la planta baixa de composició simètrica presenta quatre obertures, dues d'elles a dreta i esquerra que corresponen a les portes d'accés i dues més petites, entre les dues portes que corresponen a dues finestres. La decoració d'inspiració clàssica la a les portes, les finestres, les mènsules, els muntants i els trencaaigües. Les quatre obertures de la planta baixa estan flanquejades per columnes de fust molt prim.

Detall d'una de les dues portes d'accés. Foto, AF Jordi Plana.

Detall de les dues finestres de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la planta baixa presenta un sòcol de pedra rosada i motllurada a la part superior. 

Detall d'una de les tres mènsules que sostenen la llossada del balcó.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del pis principal presenta quatre obertures, dues finestres a dreta i esquerra i dues obertures que donen accés al balcó rectangular amb barana de ferro colat. Les quatre obertures presenten la mateixa ornamentació que les de la planta baixa.

Detall del balcó del pis principal. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del pis superior està formada per dotze finestres cegues disposades a manera de galeria, separades unes de les altres per grans mènsules que sostenen la cornisa a tall de fris.

   Detall de la cornisa de la façana. Foto, AF Jordi Plana.

Detall de tres de les finestres cegues del pis superior.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall del vestíbul del Magatzem Ventalló i Tusell.
Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del rètol del Registre de la Propietat de Terrassa, situat a la 
porta de l'antic Magatzem Ventalló i Tusell. Foto, AF Jordi Plana.

El Magatzem Ventalló i Tusell o Magatzem Antoni Sala, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Fou bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1893 i el contractista d'obres fou Pelegrin Matalonga i Payeras. Estil arquitectònic: Eclecticisme. Identificador IPAC: 28070. Ubicació: C. Puig Novell, núm 14 - 16. Terrassa (Vallès Occidental).

Tot seguit podem observar la fitxa del Magatzem Ventalló i Tusell  (Antic Magatzem Antoni Sala) que forma part del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric-Artístic del Terme Municipal de Terrassa

Fitxa del Magatzem Ventalló i Tusell. Font Arxiu Municipal de Terrassa.

GL 41º 33' 44'' N, 2º 00' 50'' E. TERRASSA
 
Deixem el Magatzem Ventalló i Tusell i seguim passejant pel carrer de Puig Novell en direcció al Portal Nou.



TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 6 de maig de 2017

L'ESCUT DE TERRASSA

Escut caironat (Dit de l'escut quadrat recolzat sobre un dels angles) partit; al 1r, de gules (el gules és el color vermell en heràldica, per tradició heràldica no es pot juxtaposar amb l'atzur ni el sinople, segons la codificació Pantone, és Super Warm Red U), damunt un castell d'argent i al segon, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat.
Escut de plata de l'Ajuntament de Terrassa que reben els regidors
de la corporació municipal. Foto, AF Jordi Plana.

El castell representa el castrum Terracia (castell de Terrassa) del que és té constància per primera vegada en un diploma del rei franc Carles el Calb, datat l'any 844, aquest n'esmentava un altre document més antic, datat l'any 801, que fa referència  a l'aplicació als habitants del castell de Terrassa dels mateixos drets concedits als de Barcelona.

El castell era una fortalesa terminal situada a la frontera amb els territoris controlats pels sarraïns durant l'alta edat mitjana. El castell va passar a ser castell palau dels comtes de Barcelona i, més tard, dels reis d'Aragó.

Del castell palau només queda la torre de l'homenatge reconstruïda a la seva part alta. Aquest castell en el seu moment de màxima grandesa, va estendre els seus dominis des de Sant Cugat fins a tocar el pla del Bages, i des del riu Llobregat fins a tocar el riu Ripoll.

Torre del Castell Palau de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1110, el comte Ramon Berenguer III va promocionar la construcció d'una altra fortificació a la vila de Terrassa, que amb el pas del temps va ser adaptada com a cartoixa, concretament l'any 1344, la cartoixa de Vallparadís. Que va constituir-se com la nova defensa de la ciutat.

Castell cartoixa de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

El castell local, ja sigui el Castell Palau de Terrassa o el Castell cartoixa, és el senyal típic dels escuts i segells de la ciutat de Terrassa des de temps medievals.

Tornant a l'escut, les quatre barres o pals, representen les armes dels reis catalans, perquè la vila i el castell eren de pertinença reial.

En relació a la simbologia de la corona mural, aquesta simbolitza el títol de Ciutat. concedit a la vila de Terrassa l'any 1877 pel rei d'Espanya Alfonso XII (1874 - 1885). Durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Jaume Colomer i Forrellat (01/03/1877 - 28/10/1878).

Alfonso XII. Font, Viquipèdia.

A mitjan anys vuitanta, davant el fet que l'escut de Terrassa no complia les normes d'heràldica internacional, es procedí a un estudi per tal d'adequar-lo a les recomanacions de la Conferència Internacional d'Heràldica que va tenir lloc a Roma l'any 1958. El dia 28 de gener de 1988, el Ple de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila i amb el vot favorable de tots els regidors (Josep Maria Playà, Josep Corominas, Josep Casajuana, Xavier Marcet i Gisbert, Josep Castañé, Joan Pallisé, Paco Morales, Antoni Prunés i Santamaria, Josep Ballart, Quintín Montes, Pere Navarro i Morera, Josep Maria Puig i Puigdomènech, Jacint Cuyàs i Tusell, Jordi Plana i Nieto, Jordi Morcillo i Casas, Francisco Ballbé, Manuel Moreno, Rodolf Camañes, Josep Aran, Josep M Satorres, Mercè Galí , Raimon Escudé i Pladellorens, Josep Massó i Padró, Josep M Sanahuja), aprovava les definitives modificacions de l'escut de la ciutat. (Arxiu Municipal de Terrassa)

Regidors del consistori que aprovaren l'Escut de Terrassa adequat a les normes de la
Conferència Internacional d'Heràldica, en sessió plenària, el dia 1 de gener de 1988.
Foto, AF Jordi Plana.
  

L'Escut de Terrassa. Foto, Arxiu Municipal de
Terrassa.

  
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dilluns, 1 de maig de 2017

COLUMNA ROSTRADA

L'escultura Columna rostrada, obra de l'artista Salvador Juanpere, està situada al jardí del final de la rambleta del Pare Alegre, davant de l'Hotel Don Càndido. El monument va ser patrocinat per les empreses Autema i Ferrovial. El monument urbà forma part del programa Catex-Entorn i fou inaugurat per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila el dia 25 d'abril de 1992.

Columna rostrada, autor Salvador Juanpere. Foto, AF Jordi Plana.

Pilar Percerisas, en el catàleg editat per Amics de les Arts, fa la següent descripció de l'escultura Columna rostrada "Columna cilíndrica de formigó encofrat, amb un basament cúbic de mides 250 cm x 250 cm x 400cm. L’alçada de la columna és de 845 cm, equivalents a 22 colzes egipcis, repartits de la següent manera: base trencada; 1r nivell 70 cm x 118 cm x 181 cm. 2n nivell: 30 cm x 140 cm x 140 cm. Fust: 700 cm d’alçada x 100 cm de diàmetre. Capitell quadrat: 1r nivell; 14 cm x 118 cm x 118cm, 2n nivell; 31cm x 150 cm x 150 cm. A la columna hi ha encastades vuit peces còniques de marbre blanc de macael tornejat i cadascuna té 91,80 cm d’alçada i 65 cm de diàmetre a la base. Sistema de fixament: mitjançant dos espàrrecs d’acer inoxidable fixats amb ciment, de 25 mm. de gruix, encastats directament del con al fust."( Arxiu Municipal de Terrassa)

Columna rostrada, autor Salvador Juanpere. Foto, AF Jordi Plana.

Columna rostrada o rostral, columna romana adornada amb els esperons presos de les naus enemigues, erigida per a commemorar una victòria naval.

 Columna rostrada, autor Salvador Juanpere. Foto, AF Jordi Plana.

Catex-Entorn: aquest programa, patrocinat per Amics de les Arts de Terrassa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i les empreses privades Mina Pública d’Aigües de Terrassa, Copcisa, Caixa de Terrassa i Ferrovial-Autema, SA, tenia com a finalitat situar quatre escultures públiques en quatre punts claus de la ciutat per tal de restablir una identitat estètica i cultural que donés personalitat a Terrassa com a entorn i lloc per viure-hi. Catex-Entorn reunia quatre propostes, Tall, Tenir mala peça al teler, Camins i Columna rostrada, que destacaven per la seva singularitat i personalitat. (Arxiu Municipal de Terrassa).

Columna rostrada i Hotel Don Cándido. Rambleta del Pare Alegre,
entrada a Terrassa per la C58. Foto, AF Jordi Plana.

Seguim passejant pels jardins de la rambleta del Pare Alegre...

GL 41º 33' 10,68'' N - 2º 00' 31,8'' E. TERRASSA

 TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

diumenge, 30 d’abril de 2017

CAMINS

El monument urbà Camins està situat a la Plaça dels Països Catalans de Terrassa. És obra de l'artista Elisa Arimany i Brosa, artista autodidacta, caracteritzada per la seva creativitat i gran capacitat de Treball. L'escultora va néixer a Sant Vicenç de Castellet l'any 1933. Va ser escollida acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 20 d'octubre de 1999, tot aprovant-se així la proposta presentada pels acadèmics Domènec Fita Molat, Leopold Gil Nebot i Pilar Vélez Vicente. Va ser la primera artista no americana en col·locar una escultura a Nova York.

 Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.


Pilar Parcerisas, en el catàleg editat per Amics de les Arts fa la següent descripció del monument: Obra construïda per quatre planxes corten de 120 mm de gruix, doblegades i soldades, amb unes dimensions de 5m d'alçària, 4 m d'amplària i 4 m de llargària. El conjunt es completa amb una pila de pedres que dibuixen la corba de les xemeneies industrials.

 Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

Catex-Entorn: aquest programa, patrocinat per Amics de les Arts de Terrassa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i les empreses privades Mina Pública d’Aigües de Terrassa, Copcisa, Caixa de Terrassa i Ferrovial-Autema, SA, tenia com a finalitat situar quatre escultures públiques en quatre punts claus de la ciutat per tal de restablir una identitat estètica i cultural que donés personalitat a Terrassa com a entorn i lloc per viure-hi. Catex-Entorn reunia quatre propostes, Tall, Tenir Mala peça al teler, Camins i Columna rostrada, que destacaven per la seva singularitat i personalitat. (Arxiu Municipal de Terrassa).

 Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

L'escultura urbana, inaugurada el 25 d'abril de 1992 per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila i  fou patrocinada per la Caixa d'Estalvis de Terrassa, avui dia absorbida pel BBVA.
 
Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

Deixem l'escultura Camins i ens dirigim a la quarta escultura de Catex-Entorn, la Columna rostrada situada a la rambleta del Pare Alegre, entrada de Terrassa per la C58.

GL 41º 33' 32,56'' N - 2º 01' 40,33'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011