FONT DE SANTA MARIA

La Font de Santa Maria està situada en el talús del torrent de Monner, situat sota les esglésies de Sant Pere, per ser més exactes entre les esglésies de Santa Maria a l'esquerra de la font i la de Sant Miquel a la dreta. La font va ser dissenyada per Puig i Cadafalch l'any 1921 durant la rehabilitació del conjunt monumental de les esglésies, que l'arquitecte va fer durant el rectorat de la parròquia de Sant Pere  a càrrec d' en mossèn Homs (1916 -1936).

 Font de Santa Maria, sota les esglésies de Santa Maria i Sant Miquel.

Foto, AF Jordi Plana.

La font està dissenyada com si fos una capella construïda amb carreus desiguals de pedra, amb el broll situat pràcticament a nivell del terra, a banda i banda de la capella i per sobre de l'arc de mig punt un mur de contenció de paredat de pedra evita les esllavissades del talús sobre la font. Avui dia la Font de Santa Maria està tancada per condicions de salubritat, donat que l'aigua passa per sota de l'antic cementiri de Sant Pere. La deu va brollar durant molts anys i havia estat situada a la cruïlla que forma el camí que baixa del carrer de la Rectoria, per aquest fet hi ha qui creu que hauria de seguir brollant.

Santa Maria i la font del mateix nom. Foto, AF Jordi Plana.

La font de Santa Maria, construïda per Puig i Cadafalch, és un dels elements significatius que formen part dels jardins del parc de Vallparadís i del conjunt Monumental de les esglésies de Sant Pere.

Ubicació de la font de Santa Maria, dreta de la imatge.

Font, Google Earth.

 

GL 41º 34' 01'' N - 2º 01' 10'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

ESGLÉSIES DE SANT PERE DE TERRASSA

El Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, està format per tres esglésies d'estil visigòtic, romànic i gòtic català, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Les esglésies estan ubicades al final un petit altiplà, en forma de llengua, delimitat per la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner. La zona és un antic enclavament ibèric, romà i visigòtic, va constituir l'antic nucli visigòtic d'Ègara, i també va ser el nucli urbà de l'antic poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa. El recinte de les esglésies de Sant Pere, està limitat al nord pel carrer de Josep Rigol i Fornaguera, al sud pel carrer de la Rectoria, a l'oest per la plaça de Mossèn Homs, i el pont de Sant Pere, a l'est el parc de Vallparadís.

Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Les esglésies de Sant Pere, varen constituir la seu episcopal del bisbat d'Ègara, que es va constituir el segle V. Els registres arqueològics desvetllats en les diferents excavacions, confirmen l'existència d'una basílica paleocristiana sobre la que es va construir l'antiga Catedral d'Ègara, els terrenys d'aquesta, avui ocupats per l'església de Santa Maria, part de la plaça de Mossèn Homs (a l'interior del recinte de les esglésies) i pel nou edifici d'interpretació del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Durant el segle VIII, coincidint amb l'expansió dels musulmans a la península, el bisbat desapareix i el conjunt de les esglésies perd el seu poder i la seva influència a la zona, aquest fet dóna lloc a una remodelació de la Catedral d'Ègara que és reconstruïda seguint els canons del romànic, la nova construcció de dimensions més reduïdes es convertirà en l'actual església de Santa Maria.

 Església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

L'antiga Catedral de la Seu del Bisbat d'Ègara

Com ja hem comentat, l'antiga Catedral, ocupava el sòl que ocupa Santa Maria. Era una construcció molt més gran, tant en llargària com en amplària. Actualment podem veure les restes del mur nord de l'antiga catedral, del que es conserva un fragment d'uns cinquanta centímetres d'altura.

En el primer pla de la imatge podem veure la resta del mur nord de

l'antiga Catedral d'Ègara, davant de l'església de Sant Miquel.

Foto, AF Jordi Plana.

L'antiga catedral tenia la portalada a l'edifici de la rectoria i tenia l'altar a l'absis de l'església de Santa Maria. L'amplària també era major, tant per la façana sud com per la façana nord de les que es conserven les bases de murs i pilars de la nau i del baptisteri (d'immersió) situat a l'entrada de la Catedral i que gràcies a les excavacions arqueològiques de la primera dècada del segle XXI, inaugurades l'any 2009, podem observar a l'interior del nou edifici per la Interpretació de la Seu d'Ègara.

  Piscina baptismal de l'antiga Catedral de la Seu del Bisbat d'Ègara.

Foto, AF Jordi Plana.

De l'antiga catedral també es conserva part del paviment original de mosaic romà amb dibuixos geomètrics formats per tessel·les de color gris i blancs, que podem veure en el recinte exterior, situat entre la portalada de Santa Maria i l'edifici d'interpretació del Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Aquest mosaic era el paviment de l'antiga Catedral

  Paviment de l'antiga Catedral de la Seu d'Ègara de Terrassa,

Foto, AF Jordi Plana.

Les excavacions arqueològiques constaten que la catedral va ser construïda sobre les restes d'una basílica paleocristiana construïda durant la primera meitat del segle V, possiblement acabada i en plena puxança, va acollir la celebració del Concili Egarenc de l'any 614.

Durant el segle VIII desapareix el Bisbat d'Ègara que és incorporat al Bisbat de Barcelona i el complex religiós perd la seva importància, fet que origina una reconstrucció amb unes dimensions més petites per acomodar-lo als usos de l'època, convertint-se en l'actual església de Santa Maria.

Interior del recinte

Les tombes

El recinte exterior de les esglésies presenta un nou paviment de llambordes de pedra grisa que marquen la forma dels dos tipus de tombes trobades durant la darrera campanya d'excavacions arqueològiques de la primera dècada del segle  XXI. Els enterraments corresponen a dues èpoques diferents les més antigues corresponen a la ibèrica-romana i són anteriors a la construcció de l'espai que ocupa la Seu d'Ègara, (anteriors al segle V), aquestes de forma antropomòrfica i les més recents són posteriors a la desaparició del bisbat i presenten forma rectangular. Unes i altres han estat senyalitzades sobre el paviment mantenint la seva forma original. Les restes humanes han estat retirades i com a senyal de respecte, sobre el paviment que senyalitza cada enterrament, s'ha instal·lat un petit llum quadrat que simbolitza l'ànima del difunt.

 Detall de la senyalització dels enterraments amb un rectangle o amb

una forma antropomòrfica, situats davant de Sant Miquel i

Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

Les sitges

En el paviment situat davant de les esglésies podem observar uns cercles que corresponen a la ubicació de les sitges ibèriques. Aquestes van ser localitzades durant les darreres excavacions realitzades en el complex episcopal de la seu d'Ègara i corresponen a una època anterior a la construcció de l'antiga Catedral, en el moment que la zona era un enclavament ibèric. 

Detall de l'emplaçament de tres sitges, marcades amb cercles sobre

el paviment, dues a l'esquerra i una situada a la part inferior dreta.

Foto, AF Jordi Plana.

El pou

Entre l'església de Sant Miquel i Santa Maria es va trobar un pou de de dotze metres de fondària de planta quadrada, aquest pou disposava d'un sistema de canalització que subministrava l'aigua a tot el complex religiós inclosa la piscina baptismal situada als peus de l'antiga catedral durant el segle VI.

La font de Sant Nebridi

La font de Sant Nebridi està situada dins del recinte del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, adossada al mur que tanca el recinte i dóna al carrer de Josep Rigol i Fornaguera i darrera de l'absis de l'església de Sant Pere. Havia estat situada al mur de la plaça del Rector Homs abans de les darreres reformes del complex religiós. La font és obra de l'artista Santiago Padrós. És un mosaic emmarcat en un arc de mig punt que representa a Sant Nebridi, Bisbe egarenc del segle VI.

Font de Sant Nebridi (bisbe egarenc del S VI) Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Sant Pere 

L'església de Sant Pere està situada al nord del recinte, queda situada a l'esquerra del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. És la més gran de les tres avui dia. És la que dóna el nom al conjunt episcopal de l'antiga Seu d'Ègara. L'església de Sant Pere, té una sola nau, amb dos campanars d'espadanya, correspon a una construcció d'estil romànic del segle XI, tot i que conserva elements arquitectònics del segle VI.

 Façana est de l'església de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Sant Pere és una de les poques esglésies amb dos campanars, un a la façana est i l'altre a la façana oest sobre l'absis, desconec si existeix alguna església romànica amb dos campanars d'espadanya, per a mi és l'única, i la imatge que presenta és inconfusible, un altre element diferencial de l'església de Sant Pere, és la portalada situada en una façana lateral, concretament la façana sud.

Façana sud de Sant Pere, podem apreciar la portalada i els dos

campanars d'espadanya. Foto, AF Jordi Plana.

També cal destacar de l'església de Sant Pere el retaule de pedra amb dos rengles de pintures murals, els dos superiors en arcs cecs, amb la representació de Sant Pere, Jesús i els evangelistes. A la part inferior , l'àliga, el lleó, el bou i l'àngel representen als quatre evangelistes: Sant Joan, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Mateu.

Part superior del retaule petri de Sant Pere amb les representacions

dels quatre evangelistes. Foto, AF Jordi Plana.

Església de Sant Miquel

L'església de Sant Miquel està situada al centre del recinte del Conjunt Monumental de les esglésies de Sant Pere, a l'esquerra de Sant Pere i a la dreta de Santa Maria. L'església de Sant Miquel és planta quadrada i a l'interior s'inscriu una creu grega. És de les tres la que ha estat menys modificada. Presenta un quadrat central envoltat de vuit columnes, totes elles diferents, re-aprofitades d'una construcció anterior al segle V, que podrie ser l'antiga catedral, les vuit columnes sostenen la cúpula central.

Església de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.

La cúpula central sostinguda per les vuit columnes està coberta per un cimbori, les vuit columnes aparellades dos a dos segons el material de construcció, presenten capitells diferents amb ornamentacions vegetals de fulles d'acant o cadenes de perles.

 Detall de les vuit columnes que sostenen la cúpula de Sant Miquel.

Foto, AF Jordi Plana.

L'altre element significatiu de l'església funerària de Sant Miquel és la cripta de Sant Celoni, que possiblement va albergar les relíquies del Sant que van ser objecte de veneració en la ruta de peregrinatge de Sant Cugat a Montserrat, tot passant per la Seu episcopal d'Ègara.

 Cripta de Sant Celoni, església de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.

Església de Santa Maria 

L'església de Santa Maria és un edifici d'estil romànic, bastit al segle XII, tot i que conserva estructures molt més antigues que es remunten als segles IV i V. L'església de Santa Maria presenta la planta típica de les esglésies romàniques amb una cúpula en la intersecció del transsepte amb la nau.

 Església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Santa Maria presenta una absidiola situada a la dreta del transsepte amb pintures de gran qualitat, la part superior d'aquesta absidiola està decorada amb un Crist en Majestat o Pantocràtor i la part just per sota amb un fresc que representa el martiri de Sant Tomàs Becket.

  Part superior: Pantocràtor. Centre del fresc: decapitació de Sant

Tomàs Becket. Foto, AF Jordi Plana.

Darrera de l'altar de l'absis de Santa Maria, hi ha una imatge de la Mare de Déu, de fusta policromada que data del segle XIV, que destaca per la seva elegància formal.

 Mare de Déu, església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

La volta de la nau de Santa Maria presenta una volta lleugerament apuntada que marca la transició del romànic al gòtic.

 Detall de la volta apuntada de la nau de Santa Maria.

Foto, AF Jordi Plana.

Edifici d'interpretació de l'antiga Seu d'Ègara 

Aquest edifici de nova construcció, molt respectuós amb el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, s'alça sobre les restes arqueològiques de l'antiga Catedral de la Seu d'Ègara. La planta baixa alberga el punt d'acollida als visitants i sobre un terra de vidre podem veure la piscina baptismal de l'antiga catedral sobre la que es va construir Santa Maria, també podem apreciar les canalitzacions d'aigua que portaven l'aigua a la piscina baptismal des del pou situat entre Sant Miquel i Santa Maria. A l'extrem esquerra de la planta de l'edifici poden veure's alguns enterraments, fora del cementiri, que corresponen a nens que havien mort abans de ser batejats. Per sobre d'aquest nivell, dues plantes acullen exposicions relacionades amb la Seu d'Ègara i una sala per poder visualitzar una reconstrucció de l'antiga catedral paleocristiana. L'edifici també té una terrassa des de la que podem gaudir d'una vista de tot el conjunt de la Seu d'Ègara.

 Façana de l'edifici d'interpretació de la Seu d'Ègara.

Foto, AF Jordi Plana.

Detall de tres enterraments corresponents a tres no batejats,

situades a l'interior de l'edifici d'interpretació. Foto, AF Jordi Plana.

La rectoria

L'antic edifici rectoral de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, era la residència dels priors de Terrassa fins al 1800. Anteriorment aquest edifici havia estat ocupat per dependències del monestir augustinià que s'havia ubicat a Santa Maria, de la mateixa ordre de Sant Tomàs Becket. Amb el pas del temps es va convertir en la residència del Vicari Perpetu de la parròquia de Sant Pere, el darrer d'aquests vicaris va ser Mossèn Homs. Durant els anys 1937 i 1938 albergà l'arxiu de la ciutat, avui dia forma part del centre d'interpretació del conjunt de les esglésies.

 Edifici restaurat de la Rectoria de les esglésies de Sant Pere.

Foto, AF Jordi Plana.

Exterior del recinte de les esglésies de Sant Pere 

A l'exterior del recinte de les esglésies de Sant Pere cal destacar tres elements elements: la plaça de Mossèn Homs, màxim responsable del conjunt abans de la Guerra civil, el pont de Sant Pere que va fer possible l'accés dels terrassencs a les esglésies fins l'inici del segle XX i la font de Santa Maria, situada al darrera de les esglésies de Sant Pere, construïda per Puig i Cadafalch en la seva campanya d'excavacions i rehabilitació del complex religiós, per encàrrec de Josep Homs i Ginesta.

Plaça de Mossèn Homs. Foto, AF Jordi Plana.

Pont de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

 Font de Santa Maria, obra de Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana.

GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E. TERRASSA

Deixem la passejada pel Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa i ens dirigim cap el Vapor Gran...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987 -2011