Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 10 d’abril del 2017

FUNDACIÓ BUSQUETS

La Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül, coneguda popularment com a Fundació Busquets, és un centre residencial educatiu, vinculat a les Filles de la Caritat. Està situada al carrer Doctor Cabanes núm 27 del Districte I de Terrassa i comparteix mitgera amb el Palau Episcopal. La fundació és va constituir l'any 1901 amb l'objectiu d'atendre menors amb risc d'exclusió social.

 Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici de la fundació és d'estil historicista, va ser bastit per l'arquitecte Lluïs Muncunill i Parellada a l'inici del segle XX, la seva inauguració va ser l'any 1908 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Joan Vallhonrat i Prat (1/01/1906 - 6/03/1909). La construcció consta de dos cossos de planta rectangular. L'edifici principal està format per un semisoterrani, planta baixa i un pis. La façana principal (nord) presenta una composició simètrica que, té el centre a la porta d'accés en arc de mig punt amb tres arquivoltes i guardapols. La planta baixa de la façana principal presenta vuit grans finestres en arc de mig punt i una arquivolta, agrupades de quatre en quatre a banda i banda de la porta que presenta quatre graons. Una línia d'imposta amb dentellons delimita la separació entre les dues plantes. La façana del pis presenta 9 finestres en arc de mig punt, mes petites que les de la planta baixa i amb una arquivolta. Les façanes i els arcs de les obertures són de maó vist, llis i senzill. La façana lateral segueix el mateix esquema que la façana principal, però més senzilla i afegeix les finestres del semisoterrani. La façana està coronada per una cornisa recta amb dentellons. La testera del cos principal està coronada per una cornisa circular i la teulada és de volta catalana..

 Façana principal de la Fundació Busquets. AF Jordi Plana.

Façana oest de la Fundació Busquets. Foto AF Jordi Plana.

La Fundació Busquets té el seu origen en l'Asil Busquets que fou fundat l'any 1903 gràcies al llegat de l'empresari i polític terrassenc Salvador Busquets i Soler (1839 - 1901). Salvador Busquets a la seva mort va deixar una part de l'herència perquè es creés un centre per acollir els nens de les dones treballadores durant la jornada laboral.

El primer asil va obrir-se el dia 1 de gener de 1903, dos anys després de la mort de S Busquets, sent ubicat al núm 13 del carrer de l'Església, lloc del convent de les Germanes Carmelites de la Caritat i és fan càrrec de l'asil les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, companyia religiosa que s'encarregarà de l'asil fins el dia d'avui.

S Busquets va designar un patronat format per persones significatives de la ciutat de Terrassa per tal d'executar la seva obra filantròpica. El mes d'octubre de l'any 1906 el Patronat compra els terrenys situats entre els carrers Cisterna, de Vinyals i Dr Cabanes i encarreguen la construcció del nou edifici de l'Asil Busquets a l'arquitecte de moda d'aquell principi del segle XX, Lluís Muncunill i Parellada. El nou edifici és inaugurat el 24 d'abril de l'any 1908.

Accés principal a la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül.
Foto, AF Jordi Plana. 

L'any 1948 l'edifici va ser ampliat amb un altre edifici rectangular que dóna al carrer de Vinyals i que constitueix la façana est de la seu de la Fundació de Busquets. Aquest nou edifici fou dissenyat per l'arquitecte Joan Baca i Reixach.

 Façana est de la Fundació Busquets. Foto AF Jordi Plana.
El nou edifici va ser inaugurat l'any 1949 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/1947 - 18/02/1952). L'edifici consta de planta baixa i tres pisos i amb l'accés pel carrer de Vinyals. L'edifici era conegut com a pavelló Alfonso Sala. A la façana nord d'aquest nou pavelló i sobre la porta d'accés hi ha una imatge de Sant Vicenç de Paül, bastida per l'escultor Cèsar Cabanes (1949). La imatge representa al sant acompanyat de dos infants un al seu costat i l'altre portat en braços.

Escultura de Sant Vicenç de Paül, obra de l'escultor Cèsar Cabanes.
Fundació Busquets. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1951 l'Asil Busquets es converteix en fundació, amb el nom de Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül. Des dels seus orígens la fundació acollia infants i donava residència i menjador a dones obreres de la ciutat. Actualment és un centre col·laborador de la Direcció General d'Atenció al Menor de la Generalitat de Catalunya, encarregant-se de 35 menors als que dóna educació integral.

L'obra social de la fundació consisteix en donar serveis d'acollida, de dutxes, de rober i també té un magatzem d'aliments i dues llars compartides.

 Detall d'un dels racons del pati de la Fundació Busquets.
Foto, AF Jordi Plana.

Bust de Salvador Busquets i Soler (1839 - 1901), situat als jardins de
la fundació. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1951 l'Asil Busquets es constitueix en  una fundació, la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül. La institució centenària de Salvador Busquets i Soler, home de profundes conviccions religioses i molt influït pel Papa Lleó XIII, seguirà exercint la seva activitat social fins els nostres dies i el seu Patronat jugarà un paper important en la recuperació del bisbat de Terrassa que va desaparèixer l'any 714 i es va recuperar l'any 2004. Cal tenir present que el nou Palau Episcopal del bisbat de Terrassa serà construït en el terrenys de la fundació i al costat de l'edifici bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Un dels encerts de Salvador Busquets va ser la designació d'un patronat per gestionar el seu llegat, doncs Salvador no va veure la col·locació de la primera pedra del que seria l'Asil Busquets, doncs va morir l'any 1901 i no seria fins el dia 1 de gener de 1903 que van arribat a Terrassa les primeres Filles de la Caritat per fer-se càrrec del llegat de Salvador Busquets.

 Façana nord de l'edifici de la fundació construït durant els anys
1948 i 1949, al costat del primer edifici de l'arquitecte Lluïs
Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana.

La fundació va rebre l'any 2014 la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya per la seva tasca en l'atenció als menors, els adults i les famílies en risc d'exclusió social, per la seva meritòria dedicació des de Terrassa, a les persones des del punt de vista assistencial i educatiu, i per la tasca de sensibilització col·lectiva en favor d'una societat més solidària.

 Edifici de la Fundació Busquets bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill
i Parellada l'any 1908 (l'ombra sobre la façana  correspon a la torre
 de l'Escola Pia de Terrassa). Foto AF Jordi Plana.

L'edifici de la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28079. Estil arquitectònic: Historicisme. Arquitecte: Lluís Muncunill i Parellada. Any de construcció: 1908.

Fitxa del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric i Artístic del Terme Municipal de Terrassa

Fundació Busquets

 Fitxa de l'edifici de la Fundació Busquets (Catàleg d'edificis històrics del
terme municipal de Terrassa). Font, Arxiu Municipal de Terrassa.

Vista aèria de la Fundació Busquets la L correspon a l'edifici bastit
per Lluís Muncunill (1908)i el que presenta la teulada a dues aigües
és el que va ser construït l'any 1948. Foto, AF Jordi Plana.

GL 41º 33' 33'' N - 2º 00' 32'' E. Terrassa 

Visitada la Fundació Busquets, sortim del pati, passem per davant de la façana oest del Palau Episcopal i caminem uns metres pel carrer del Doctor Cabanes en direcció a la Rambla d'Ègara fins arribar a la casa Pere Segués, aquesta està situada a la cantonada del carrer Dr Cabanes i carrer de Vinyals...

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 8 d’abril del 2017

PALAU EPISCOPAL DE TERRASSA

El Palau Episcopal del bisbat de Terrassa, també anomenat edifici de la Cúria Diocesana, està situat al carrer de Vinyals núm 49. Obra de l'arquitecte Jan Baca i Pericot. És un edifici de vuit plantes, quatre d'elles soterrades i amb una superfície edificada de 5.162 m2. L'edifici fou construït per Baldó i ass constructora, empresa terrassenca amb seu al carrer de Gutenberg. Les obres van durar 23 mesos i van finalitzar l'any 2010. L'empresa terrassenca Emtek instal·lacions i manteniments va realitzar la instal·lació de: Electricitat, Aigua, climatització, telecomunicacions, ventilació, contra incendis i sistemes de seguretat. El Palau Episcopal va ser construït en el terreny cedit per la Fundació Busquets i va tenir un cost de construcció de sis milions d'euros.

Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

El dissabte 11 de desembre de 2010 s'inaugurà la nova cúria del bisbat de Terrassa. L'acte d'inauguració fou presidit pel nunci Renzo Fratini, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya José Montilla, el bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses, el cardenal Lluís Martínez Sistach, l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles i l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera.

Coincidint amb la inauguració del Palau Episcopal del bisbat de Terrassa es va fer públic el nomenament dels primers vicaris episcopals de la diòcesi del b de Terrassa i la nova organització territorial de la diòcesi en tres zones pastorals: Vallès Occidental, Vallès Oriental i Collserola.

 Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

La cúria consta d'aquelles persones que donen suport al bisbe i que governen la diòcesi en aquells aspectes que fan referència a l'activitat pastoral, la potestat judicial i l'administració. La cúria del bisbat de Terrassa presenta els següents òrgans de govern i justícia, òrgans consultius i consells:

Òrgans de govern

Vicari general, Secretaria general i cancelleria, Consell de govern i Tribunal eclesiàstic.

Òrgans consultius

Consell Presbiteral format per 2 membres nats: el Vicari general i el Secretari General i Canceller, membres elegits, Representants territorials: 11 membres, representants funcionals 1 membre. Membres designats pel bisbe: tres membres. Secretariat del Consell Presbiteral: 2 membres.

 D'esquerra a dreta, Palau Episcopal, torre de cinc plantes de l'Escola
Pia i edifici de la Fundació Busquets. Foto, AF Jordi Plana.

A l'imatge anterior podem veure l'edifici de la cúria diocesana del bisbat de Terrassa, obra de l'arquitecte Jan Baca, inaugurat l'any 2010. Al mig de la fotografia, l'edifici de l'Escola Pia situat al carrer Col·legi, d'estil neoromànic, inaugurat l'any 1864, obra de l'arquitecte Francesc Daniel i Molina. A la dreta de la imatge hi ha l'edifici de la fundació Busquets, d'estil historicista, bastit per Lluís Muncunill i Parellada l'any 1908.

Vista aèria del Palau Episcopal de Terrassa i la Fundació Busquets.
Font, Google Earth.

L'edifici de la cúria diocesana és també la residència del bisbe de Terrassa Mons Josep Àngel Saiz Meneses, primer bisbe del nou bisbat fundat l'any 2004 i que recupera d'alguna manera el Bisbat d'Ègara (Terrassa) que regí del 450 dC al 714 dC.


 Logotip del bisbat de Terrassa. 2004

GL 41º 33' 34,39'' N - 2º 00' 29,68'' E. TERRASSA


TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

divendres, 7 d’abril del 2017

BISBAT DE TERRASSA

El bisbat de Terrassa correspon a la demarcació de l'església catòlica que té la seva capital a la ciutat de Terrassa. El bisbat de Terrassa fou creat a partir de la divisió del bisbat de Barcelona, l'any 2004, com ja havia passat l'any 450 al fundar-se el Bisbat d'Ègara. El primer bisbe i l'actual és Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.
El bisbat de Terrassa té 1017003 habitants, 120 parròquies, 171 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses. Desprès del bisbat de Barcelona és la demarcació de l'església catòlica més gran de Catalunya.

 Portalada de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Atri de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i com ja va succeir l'any 450 amb el Bisbat d'Ègara, calia decidir la ubicació de la catedral. Es va decidir que la basílica del Sant Esperit de Terrassa seria la nova catedral. 

Així es recuperà l'antic Bisbat d'Ègara (450 dC - 714 dC) que tenia la seu a les esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada amb el nom de bisbat de Terrassa.

La catedral de Terrassa fou construïda entre l'any 1574 i 1616, seguint la tradició gòtica, tot i que correspon a l'època barroca. L'any 1999, 5 anys abans que la basílica fou consagrada com a catedral, és van acabar les darreres obres de remodelació del campanar, de la façana i sobre l'atri s'hi va afegir un nou cos que correspon a la sala capitular.

Detall dels tres arcs d'inspiració gòtica que donen accés a l'atri de
la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.


L'any 2006 es va inaugurar el frontal de l'altar major de la catedral, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé. El frontal consta de tres plafons que representen la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i el central la vinguda de l'Esperit Sant (aquest últim per la consagració de l'antiga basílica de Terrassa al Sant Esperit).

Catedral de Terrassa (Plaça Vella). Foto, AF Jordi Plana.

La recuperació del bisbat de Terrassa l'any 2004 va comportar la necessitat de construir un Palau Episcopal. El Palau Episcopal, residència de l'actual bisbe de Terrassa Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, fou inaugurat l'any 2010, està situat al carrer de Vinyals i es obra de l'arquitecte terrassenc Jan Baca i Pericot.

Detall del Palau Episcopal de Terrassa, obra de l'arquitecte Jan
Baca i Pericot (2010). Foto AF Jordi Plana.
Els 22 beats de la diòcesi de Terrassa

El diumenge 20 d'octubre de l'any 2013 a les 8 del vespre i a la Catedral de Terrassa, el bisbe Nons. Meneses presidí la Missa d'Acció de Gràcies per la beatificació dels màrtirs relacionats amb la diòcesi de Terrassa, Jaume Puig Mirosa, Àngel Rodamilans Canals, Josep Guardiet Pujol, Herberto Arce Ruiz, Mariano Alonso, Jorge Luís Lizasoáin Lizaso, Adrian Llop Plana, Abdón Iglesias Bañuelos, Cipriano José Iglesias Bañuelos, José Leyún Goñi, Antoni Mascaró Colomina, Jaume Llach Candell, Pere Verdaguer Saurina, Ramon Llach Candell, Robert Montserrat Beliart, Joaquim Jovaní Marín, Pere Valmitjana Abarca. Font, La Torre del Palau.

El primer bisbe del nou Bisbat Terrassa

Mons. Josep Àngel Saiz Meneses,  va néixer a Sisante, Conca l'any 1956. Va estudiar en el Seminari Major de Toledo, ciutat en la que va exercir com a prevere a la catedral de Toledo l'any 1984. Va obtenir la llicenciatura a la facultat de teologia de Catalunya l'any 1993. L'any 2001 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona. L'any 2004 fou nomenat bisbe de la nova diòcesi de Terrassa.

Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe
de Terrassa, Font bisbat de Terrassa.


Logotip del bisbat de Terrassa.


El territori del bisbat de Terrassa està organitzat en 11 arxiprestats:

- Montcada, format per sis parròquies, entre les quals les de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Ripollet.

- Sant Cugat, format per cinc parròquies, entre les que trobem Bellaterra, les Planes, Valldoreix i Sant Cugat.

- Terrassa, format per setze parròquies, entre les que trobem Terrassa, Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls.

- Rubí, format per cinc parròquies situades totes a Rubí.

- Sabadell Centre, format per deu parròquies, entre les que hi ha les de Castellar del Vallés, Sabadell Centre i Sant Quirze del Vallès.

- Sabadell Nord, format per nou parròquies, les de Sabadell Nord, Polinyà i Sentmenat.

- Sabadell Sud, format per sis parròquies, entre les que trobem Badia del Vallès, Granollers i les del sud de Sabadell.

- Granollers, format per quinze parròquies, entre les que hi ha les de Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers, Montornès del Vallès, La Roca del Vallès, Vallromanes I Vilanova del Vallès.

- Montbui i Puiggraciós, format per divuit parròquies, les de l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, la Garriga, Lliçà d'Amunt, Palau-solità i Plegamans i Santa Eulàlia de Ronçana.

- Mollet, conté nou parròquies, la Llagosta, Lliça de Vall, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles i Santa Perpètua de la Moguda.

- Montseny, format per divuit parròquies, entre les que trobem, Campins, Cànoves, Cardedeu, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina, Vilalba Sasserra.

GL 41º 33' 43'' N - 2º 00' 42'' E. TERRASSA


TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dimarts, 4 d’abril del 2017

CAMINS

El monument urbà Camins està situat a la Plaça dels Països Catalans de Terrassa. És obra de l'artista Elisa Arimany i Brosa, artista autodidacta, caracteritzada per la seva creativitat i gran capacitat de Treball. L'escultora va néixer a Sant Vicenç de Castellet l'any 1933. Va ser escollida acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 20 d'octubre de 1999, tot aprovant-se així la proposta presentada pels acadèmics Domènec Fita Molat, Leopold Gil Nebot i Pilar Vélez Vicente. Va ser la primera artista no americana en col·locar una escultura a Nova York.

 Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.


Pilar Parcerisas, en el catàleg editat per Amics de les Arts fa la següent descripció del monument: Obra construïda per quatre planxes corten de 120 mm de gruix, doblegades i soldades, amb unes dimensions de 5m d'alçària, 4 m d'amplària i 4 m de llargària. El conjunt es completa amb una pila de pedres que dibuixen la corba de les xemeneies industrials.

 Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

Catex-Entorn: aquest programa, patrocinat per Amics de les Arts de Terrassa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i les empreses privades Mina Pública d’Aigües de Terrassa, Copcisa, Caixa de Terrassa i Ferrovial-Autema, SA, tenia com a finalitat situar quatre escultures públiques en quatre punts claus de la ciutat per tal de restablir una identitat estètica i cultural que donés personalitat a Terrassa com a entorn i lloc per viure-hi. Catex-Entorn reunia quatre propostes, Tall, Tenir Mala peça al teler, Camins i Columna rostrada, que destacaven per la seva singularitat i personalitat. (Arxiu Municipal de Terrassa).

 Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

L'escultura urbana, inaugurada el 25 d'abril de 1992 per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila i  fou patrocinada per la Caixa d'Estalvis de Terrassa, avui dia absorbida pel BBVA.
 
Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

Deixem l'escultura Camins i ens dirigim a la quarta escultura de Catex-Entorn, la Columna rostrada situada a la rambleta del Pare Alegre, entrada de Terrassa per la C58.

GL 41º 33' 32,56'' N - 2º 01' 40,33'' E. TERRASSA-(VALLÈS OCCIDENTAL)-CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011