CINEMA LA RAMBLA
(Tancat, avui dia: Zara)
L'antic
cinema La Rambla és un edifici entre mitgeres, situat a la Rambla
d'Ègara núm 146. De planta rectangular i de grans dimensions. El cinema
és inaugurat l'11 d'abril de l'any 1935, durant els primers anys després
de la seva inauguració és conegut pels terrassencs com el cine nou. En
el seu dia es va convertir amb el més gran de l'estat espanyol amb les
seves 2400 localitats.
Antic cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.
La
part central i el vestíbul actualment alberga una botiga de la marca
Zara. Al vestíbul és conserva l'estructura inicial que manté la doble
alçària i la galeria superior que dóna accés a l'amfiteatre, també es
conserva la lluerna central i les sis columnes que delimiten l'atri i
sostenen l'estructura de la lluerna. Tot aquest conjunt donava a
l'entrada del cinema una gran generositat espacial.
Detall de tres de les columnes de l'atri del cinema La Rambla.
Foto, AF Jordi Plana.
El cinema construït l'any 1934-35 va ser restaurat durant la dècada dels
anys 80 i va tancar les seves portes el 2 de novembre de l'any 2000. A
la primera planta i durant molts anys va albergar un restaurant que com a
nota anecdòtica va funcionar com un self service, el primer i un dels
pocs establiments d'aquest tipus que s'han obert a Terrassa.
Actualment
el gran edifici de l'antic cinema La Rambla alberga a l'esquerra una
costurera i el Frankfurt la Rambla, el cos central la botiga Zara de
Terrassa i el cos de la dreta una botiga de Movistar.
Façana de l'antic cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 33' 41'' N - 2º 00' 28'' E. TERRASSA
TEATRE PRINCIPAL
(En funcionament)
El Teatre Principal és una edificació, els orígens de la qual es remunten a l' any 1886. Va ser una iniciativa de la burgesia del sector tèxtil terrassenc. Està situat a la Plaça Maragall número 4. L'any 1911 va ser reformat pels arquitectes: Enric Catà i Francesc Guàrdia, aquest últim, gendre de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
L'any 1916, el Teatre va experimentar una altra reforma a mans de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, reforma que va suposar l'eliminació modernista de la façana, convertint-lo en un edifici monumental d'estil eclèctic, amb decoració modernista.
La part central està coronada per una cúpula coberta de mosaics. Destaquen les escultures de la façana principal, obra l'escultor Pau Gargallo i els vitralls policromats de temàtica vegetal.
Façana del Teatre Principal. Foto AF Jordi Plana
Detall de la vidriera del primer pis del Teatre Principal.
Foto: AF Jordi Plana
Detall d'un dels capitells de les columnes que sostenen la façana.
Foto: AF Jordi Plana
Porta d'entrada al Teatre Principal. Foto: AF Jordi Plana
GL
41º 33' 52'' N, 2º 00' 47'' E. TERRASSA
CINEMA ALEGRIA
(Tancat)
El cinema pròpiament dit es va exhibir per primera
vegada en una barraca situada al bell mig del raval de Montserrat, l’any 1901,
i va ser en Gaietà Galitzia qui introduïa el cinema a Terrassa. Sis anys
després, el 1907, en Galitzia muntava el primer cinema estable de Terrassa
construint el Teatre Alegria al carrer de Gaudí fins que
l’any 1917 amb la inauguració del Teatre
Alegria a la Rasa, l’antic quedà en l’oblit. Als anys 80 amb la
instal·lació de l’Institut del Teatre a l’antiga fàbrica Amat, es va recuperar
per la seva finalitat teatral acabant de ser remodelat l’any 1996.
 |
El cinema Alegria / Carles Duran-AMAT |
L’altre Teatre
Alegria, el de la Rasa, va alternar
el teatre i el cinema fins que va tancar l’any 1971 i el seu espai va ser
ocupat per una discoteca, un gimnàs i altres serveis. Font, blog d'en Joaquim Verdaguer i Caballé.
Al costat de la casa familiar els Galítzia van obrir el primer gran cinema de la ciutat, el
Cinema Alegria, l'any 1907, amb una capacitat per a 2000 espectadors.
El cinema va tancar portes el 18 de gener de 1978. Avui dia només queda
de l'Alegria la façana de la Rasa, sense la balconada i remodelada.
L'edifici es lloga dividit en diferents compartiments.
Façana actual de l'antic Cinema Alegria, al costat de la casa
Gaietà Galítzia, a la seva dreta. Foto, AF Jordi Plana
Façana de l'antic Cinema Alegria, a l'esquerra la Casa Gietà
Galítzia, casa del propietari del Cinema.Foto, AF Tobella
GL
41º 33' 51'' N - 2º 00' 33'' E
CINEMA CATALUNYA
(En funcionament)
L’any 1916 s’inaugurava el cinema Catalunya al carrer Sant Pere. Durant
la seva llarga història ha patit diverses modificacions. L’última modificació,
transformà el seu espai en dues sales. Actualment es l’únic cinema en
funcionament al centre de la ciutat, és propietat de l'Ajuntament de Terrassa, que durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila, va salvar l'enderrocament del cinema.
 |
Cinema Catalunya / Carles Duran-AMAT |
 |
Platea del Cinema Catalunya / Carles Duran-AMAT |
Cinema Catalunya, carrer de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana
ALTRES ANTICS CINEMES DE TERRASSA
Teatre del Retiro
Un altre teatre més popular va ser el del Retiro, també conegut com el teatre
dels Campos. Construït l’any 1876, va patir un incendi el 1879. Reconstruït de
nou, una nevada a l’any 1880 va ensorrar la teulada, essent inaugurat de nou
aquell mateix any. El teatre estava envoltat de jardins que el feia atractiu
durant l’època estiuenca. Quan l’Ajuntament va urbanitzar el carrer del Pantà,
Josep Domingo propietari del teatre s’afanyà a una nova remodelació del mateix.
Adaptant-se al temps, també oferien sessió de cinema fins que va tancar
definitivament l’any 1932. El seu estat d’abandonament va provocar que l’any
1944 es desplomés. El teatre del Retiro estava situat on ara hi ha la Coral
dels Amics. Font: Joaquim Verdaguer i Caballé.
 |
| Teatre del Retiro / Baltasar Ragon-AMAT |
ALTRES TEATRES ANTICS I CINEMES DE TERRASSA
Cinema Doré (obert l'any 1929), situat a a la cantonada de la Rambla d'Ègara amb la carretera de Martorell.
Cinema Regina (1963) situat a l'antic saló Montserrat del Centre Social Catòlic, (El Socialet)
El
Recreo, situat al carrer d'Iscle Soler, va ser inaugurat el 18 de
setembre de 1912 com a teatre, però amb el pas del temps es va convertir
en cinema. El cinema tenia un aforament de 1540 butaques. Va tancar el 2
de juny de 1985 i fou enderrocat per a construir-hi un edifici
d'habitatges.
Platea del cinema Recreo. Foto, font Baltasar Ragon.
Fonts consultades:
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada