El 22 d'agost de 1864 es signà l'escriptura de fundació entre l'Escola Pia de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Ignasi Amat i Galí (01/01/1863-31/12/1864) per l'establiment d'un col·legi a la vila. El procés fins arribar a la fundació del col·legi, mitjançant la Reial Ordre que feia possible l'establiment del Col·legi a Terrassa, no va ser fàcil. Els promotors dels escolapis encapçalats per Domingo Ventalló i Llobateras, que acabaria sent alcalde de Terrassa el 1868, van fracassar els anys 1828, 1848 i 1853, per problemes polítics.
Façana principal de l'Escola Pia de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 10280, 26/06/2024)
L'edifici de l'Escola Pia, és una construcció aïllada, que presentava inicialment una planta rectangular de 64,5 metres de longitud (en la façana principal) per 57,5 metres d'amplària en les façanes est i oest. Actualment l'edifici presenta una planta en forma de U amb incorporacions de construccions laterals que amplien la planta del projecte inicial flanquejada per una torre octogonal de cinc plantes, un dels elements arquitectònics més significatius de l'edifici.
Vista aèria de l'edifici de l'escola Pia de Terrassa. Font Google Maps.
L'edifici ocupa una parcel·la en forma de L, limitada pel carrer del Col·legi a l'Est, el carrer del Doctor Cabanes al Nord, el carrer de la Cisterna a l'Oest i el carrer de Vallhonrat al Sud.
Detall de la torre octogonal de l'edifici de l'Escola Pia de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10330, 26/06/2024)
Aquest edifici originàriament fou projectat com a seu del Col·legi Terrassenc, la institució escolar més important de la ciutat de Terrassa durant el darrer terç del segle XIX, el prestigi de la qual la va convertir en escola modèlica a Catalunya.
L'edifici fou construït damunt del del turó de l'Argila per al Reial Col·legi Terrassenc, atenent al projecte de 1860 de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, autor del disseny de la Plaça Reial de Barcelona. L'edifici inicial presenta un disseny inspirat en l'edifici de la Universitat Central de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona), de l'Arquitecte Elies Rogent. L'edifici va ser construït sota la direcció del del mestre d'obres terrassenc Pere Comerma i Rodó. El projecte de l'arquitecte Elies Rogent, seguia el corrent arquitectònic de l'època: historicista i l'estil neoromànic.
Detall de l'escut situat damunt de la porta d'accés a l'Escola Pia de
Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10284, 26/06/2024)
L'estiu de 1901, l'Escola Pia compra l'edifici que havia estat fins a final del curs anterior el Reial Colegio Terrassenc, alhora l'ajuntament de Terrassa aprovà una subvenció de 10.000 pessetes, a l'Escola Pia, sota l'obligació d'impartir de manera gratuïta la segona ensenyança i els estudis de comerç.
La façana principal té un cos central d'accés, rematat per un frontó triangular amb un timpà llis, sobre les finestres del pis principal destaca un escut flanquejat per dos lleons que es col·locà l'any 1889 quan la Reina Maria Cristina atorgà a l'escola el títol de reial. El disseny de l'escut s'atribueix a l'escultor Josep Llimona, vinculat familiarment a la ciutat de Terrassa.
Detall de la façana principal de l'Escola Pia de Terrassa. Foto, AF
Jordi plana i Nieto. (IMG 10279, 26/06/2024)
La façana principal, situada a llevant, presenta una longitud de 64,5 metres de longitud, amb planta baixa i dos pisos d'altura. La planta baixa presenta una façana de paredat amb un seguit de finestres a dreta i esquerra de les portes d'accés, aquestes presenten arcs de mig punt emmarcats per maons motllurats. Les finestres d'aquesta planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat. Per sota de les finestres observem un sòcol de maons.
Accés a l'edifici de l'Escola Pia de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 10287, 26/06/2024)
L'accés a l'Escola, presenta tres grans arcs de mig punt sobre pilars de maons d'obra vista i sòcols de pedra artificial. Per damunt de la façana d'aquesta planta baixa trobem una línia d'imposta de maons plans sostinguts per mènsules de pedra motllurades, situades per damunt dels arcs de l'entrada. doncs la línia d'imposta puja de nivell uns centímetres passats els tres arcs de l'entrada.
Detall del primer pis de la façana principal de l'Escola Pia de Terrassa
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10290, 26/06/2024)
Per damunt de la línia d'imposta trobem en posició central tres finestres en arcs de mig punt i balcons de balustres de color blanc. Per damunt d'aquestes tres finestres hi ha l'escut dissenyat per l'escultor Josep Llimona. A banda i banda d'aquestes tres finestres trobem un seguit de finestres en arcs de mig punt, situats de forma simètrica a dreta i esquerra. Tota la façana d'aquest primer pis està feta de maons d'obra vista en tota la seva amplària. Una segona línia d'imposta de maons plans separa la façana del primer pis de la façana del segon pis.
La façana principal està situada davant d'un passeig arbrat que comunica la porta d'accés del carrer del Col·legi amb la porta d'entrada a l'edifici per la façana de llevant.
Detall del passeig arbrat de plataners que dóna accés a l'Escola Pia. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10340, 26/06/2024)
Inicialment l'edifici va ser projectat per l'arquitecte Daniel Molina, per ocupar una finca situada en una zona semi-urbanitzada de la ciutat sobre una petita coma, coneguda com a Turó de l'Argila o Era de Dalt, aquests terrenys contenien terrenys agrícoles i horts. Amb el pas del temps la urbanització de la ciutat, l'edifici va acabar ocupant la illa de cases situada entre el carrer del Col·legi, el del Doctor Cabanes, el del carrer de la Cisterna i el del carrer de l'Era.
Una de les estructures més significatives de l'edifici és la torre octogonal de cinc plantes amb terrat de barana de balustres, aquesta torre és un dels elements arquitectònics més característics de la ciutat de Terrassa. comparable amb la importància de la Masia Freixa, les dues construccions són significatives de la imatge de Terrassa.
Imatge de la torre de l'escola Pia de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10318, 26/
06/2024)
Aquest edifici és una innovació constructiva a la ciutat de Terrassa ja que es tracta del primer edifici de grans dimensions, contemporani, on és utilitzat el maó vist com a revestiment, posteriorment cal destacar l'edifici de l'Escola Industrial de Terrassa.
L'edifici conté diversos elements patrimonials que cal destacar. El pati interior de la planta baixa conserva una escultura de Sant Josep de Calassanç de l'escultor Francesc Juventeny i Boix (1957), especialitzat en imatgeria religiosa, que també té obres a la Catedral de Terrassa.
Escultura de Sant Josep de Calassanç, pati interior de l'Escola Pia. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 10332, 26/06/2024)
Detall del pati interior, situat a la façana posterior de l'edifici. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10335, 26/06/2024)
Pere Viver i Aymerich, decorà els passadissos de les aules del primer pis, amb diversos plafons que representen motius d'escenes zoològiques i botàniques. Aquestes pintures murals daten dels anys 90 del segle XIX, i que corresponen al període en el que Pere Viver va exercir de professor de dibuix del Col·legi Terrassenc.
Una de les construccions significatives de l'Escola Pia és el refugi antiaeri. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s'emprà per primer cop l'estratègia de bombardejar ciutats obertes, sense protecció, amb l'objectiu de destruir infraestructures civils i militars, i colpejar la moral de la reraguarda. Terrassa no escapava del perill d'atacs aeris per part de l'aviació franquista i aquesta circumstància va obligar a organitzar la defensa passiva, que fou l'encarregada, entre d'altres, de construir refugis antiaeris per a la població civil. Un d'aquests refugis es va planificar sota l'anomenat Turó de l'Argila, amb entrada i sortida pels carrers de l'Era i Vallhonrat, i rebia el distintiu de Refugi número 3.
Les obres d'aquest refugi s'iniciaren l'abril de 1938 i van tenir una durada d'uns vuit mesos. Es tractava d'una galeria que travessava per sota els jardins dels escolapis, i disposava d'un pas addicional que unia el refugi amb el Casal Busquets. La galeria es va projectar per encabir unes 1280 persones, ocupava un espai de 80 metres de llarg, 8 metres d'ample i uns 4 metres d'alçària, i fou revestit de maó tant en les parets com pel que fa la volta. (informació obtinguda del plafó situat al pati de l'Escola Pia).
Entrada al refugi pel carrer Vallhonrat. Font plafó informatiu situat al
pati de l'Escola Pia.
El projecte constructiu inicial fou elaborat l'abril de 1937 per Lluís Sapés i Melcior Vinyals, enginyer i arquitecte municipals respectivament.
Detall de l'accés al refugi antiaeri (pati de l'Escola Pia). Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10301, 26/06/2024)
La construcció fou estructurada en planta baixa i dos pisos i una torre octogonal amb cinc plantes adossades a l'extrem de l'ala nord. De l'edifici original resta la façana principal, a llevant, i la façana lateral septentrional, flanquejada per la torre octogonal de cinc plantes. Per contra les façanes meridional i la façana oest, han estat modificades amb el pas del temps, la primera afegint un cos cobert i tancat, amb un petit porxo a la dreta amb dues arcades.
Detall de la façana principal (llevant). Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10278, 26/06/2024)
Detall de la façana meridional i a la dreta accés al refugi. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10303, 26/06/2024)
Detall de l'afegitó amb el porxo de la façana sud de l'Escola Pia. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10292, 26/06/2024)
Detall de la façana oest amb forma de U, que configura el pati interior de l'edifici. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10335, 26/06/2024)
Detall de la façana septentrional. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10237, 26/06/2024)
L'edifici segueix l'estil arquitectònic historicista de l'època, concretament l'estil neoromànic, inspirat en l'edifici de la Universitat de Barcelona de l'arquitecte Elies Rogent.
L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local amb l'identificador IPAC: 28107
FITXA
NOM .......................................................... Escola Pia de Terrassa
ANY DE CONSTRUCCIÓ .......................... Mitjan segle XIX (1864)
ÚS............................................................... Educatiu (Primària, Secundària i FP)
LOCALITZACIÓ ......................................... Carrer Col·legi, 10-16 Terrassa
ARQUITECTE ............................................ Francesc Daniel Molina i Casamajó
MESTRE D'OBRES ................................... Pere Comerma i Rodó.
ESTIL ARQUITECTÒNIC .......................... Historicisme, neoromànic
AUTOR DE L'ESCUT FAÇANA EST ......... Josep Lllimona
ARQUITECTE DE LA CAPELLA ............... Josep Pratmarsó
MOSAICS DE LA CAPELLA ...................... Santiago Padrós
ESCULTOR DE LESCULTURA DE SANT
JOSEP DE CALASSANÇ .......................... Francesc de Juventeny
PINTOR PASSADISSOS 1ER PIS............. Pere Viver i Aymerich
ARQUITECTE I ENGINYER DEL REFUG. Melcior Vinyals i Lluís Sapés
ESTAT DE CONSERVACIÓ ...................... Excel·lent
PROTECCIÓ ............................................. BCIL, IPAC 28107
TELÈFON DE CONTACTE ESCOLA PIA. 937885454
Qualificació de l'escola........................... MOLT BONA
Fonts consultades:
Plafons informatius de l'Escola Pia de Terrassa
Viquipèdia
Escola Pia de Terrassa 100 anys al servei de la ciutat. Ajuntament de Terrassa
GL
Carrer Col·legi, 10-16, 41º34' N - 2º 01' E. TERRASSA
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
%2010.55.05.png)
%2008.59.18.png)