Cap el final de la Guerra Civil, s'intentà enviar la maquinària armamentística de La Electra EC a Girona però no hi hagué temps suficient. El mateix any 1939, el grup alemany AEG compra la majoria de les accions de La Electra SA, com ja hem comentat en la entrada anterior: La Electra Industrial i AEG PART II. El 9 de juliol de 1939, AEG Ibèrica de Electricidad compra un terreny, amb façana a la carretera de Castellar (Terrassa). L'any 1942 (el dia 2 de setembre) compra una altra parcel·la a la mateixa zona, sumant un total de 50.000 metres quadrats. En els primers terrenys s'edificarà la primera nau del que serà AEG Electric Motors SA, de 3000 metres quadrats.
El mes d'agost de 1945 fou nomenat conseller delegat Enric Fosa i Vilarrassau, per aquestes dates l'AEG arriba als 500 treballadors. El mes de juny de l'any 1946 signen com a consellers delegats Enric Hasler i Cañelles i Salvador Vigués i Cunill. El 23 d'abril del 1948, l'Estat Espanyol, per decret, embargà la totalitat del capital de les societats alemanyes de capital privat del país, entre elles La Electra Industrial, SA. En aquestes dates el capital de La Electra Industrial, SA era de 1.541.653,73 ptes, mentre que el capital d'AEG Ibèrica de Electricitat era de 20.693.877 ptes.
Edifici principal de l'AEG Electric Motors. Carretera de Castellar.
Foto, AF Jordi Plana.
Construcció dels fonaments del nou edifici de l'AEG a la carretera
de Castellar. 1941. Font, AMAT (Col·lecció AEG)
Autor desconegut.
L'any 1942 s'instalà al nou edifici l'Escola d'Aprenents i els anys 1943 i 1944 es fa el trasllat de les oficines administratives i tècniques i la gran part de la producció de motors elèctrics i interruptors de potència al nou edifici. Mentre que la fabricació de motors elèctrics, transformadors de potència i transformadors de mesura, es segueixen fabricant a la nau de l'antiga Electra Industrial del carrer del Pantà.
Nau de L'Electra Industrial-AEG. Carrer del Pantà.
Foto, AF Jordi Plana.
El mes d'agost de 1945 fou nomenat conseller delegat Enric Fosa i Vilarrassau, per aquestes dates l'AEG arriba als 500 treballadors. El mes de juny de l'any 1946 signen com a consellers delegats Enric Hasler i Cañelles i Salvador Vigués i Cunill. El 23 d'abril del 1948, l'Estat Espanyol, per decret, embargà la totalitat del capital de les societats alemanyes de capital privat del país, entre elles La Electra Industrial, SA. En aquestes dates el capital de La Electra Industrial, SA era de 1.541.653,73 ptes, mentre que el capital d'AEG Ibèrica de Electricitat era de 20.693.877 ptes.
Façana i porta principal d'un dels tres edificis que queden de l'antiga
AEG Electric Motors SA. Foto, AF Jordi Plana.
Façana de la nova fàbrica de l'AEG (finals de 1940). Foto, AMAT
(Col·lecció AEG. Autor desconegut)
Portada del fitxer de motors trifàsics d'AEG Electric Motors SA.
Inventari de l'AEG. Font, Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa.
Alternadors AEG instal·lats a la Vall d'Aran (1923). Font. AMAT.
Autor desconegut.
Vista aèria d'AEG Elèctric Motors (1968). Font, AMAT. Col·lecció
AEG. Autor desconegut.
(Col·lecció AEG. Autor desconegut)
Façana de l'AEG. Carretera de Castellar, Terrassa. (30/01/2017).
Foto, AF Jordi Plana.
La superfície de la nova fàbrica de la Carretera de Castellar seguirà creixent entre els anys 1950 i 1965. Una de les construccions més significatives fou el nou edifici social, on hi havia el servei mèdic, els menjadors, la cuina, la sala de reunions, els vestidors, les dutxes, el garatge i la porteria. L'any 1965 la superfície de la fàbrica arriba als 31.000 metres quadrats. La idea de la direcció d'AEG Electric Motors SA era la de disposar de quatre fàbriques en una. Les tres grans naus de la Carretera de Castellar conformarien tres fàbriques, una es destinaria a la producció d'interruptors de potència, una altra a la producció de transformadors de potència i la tercera a la fabricació de transformadors de mesura i principalment a la producció de motors. La nau de l'antiga Electra Industrial SA, del carrer del Pantà només quedaria la secció de planxisteria.
A mesura que augmenta la producció augmenta també el nombre de treballadors d'AEG, any 1951 - 773 treballadors, any 1955 - 976 treballadors, any 1960 1518 treballadors i l'any 1965 - 1806 treballadors.
La empresa AEG Ibérica de Electricidad, SA, coneguda popularment com La Electra o AEG era la sucursal espanyola de l'AEG alemanya que absorbeix AEG Industrial SA de Terrassa i Elèctrica Rubí, SA.
La empresa es convertirà en el major fabricant de motors elèctrics de 0,25 CV a 220 CV i d'alternadors a Catalunya.
Inventari de l'AEG. Font, Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa.
Autor desconegut.
AEG. Autor desconegut.
Detall de les tres naus industrials (retallades) que s'han conservat
(31/01/2017), numerades (1, 2, 3). Font Google Earth.
A la imatge superior podem observar el complex fabril de l'AEG Electric Motors SA, a l'any 1968. A la imatge inferior observem les tres naus que es conserven avui dia, situades a la illa que formen els carrers: del Periodista Grané, de Josep Tapiolas, Av de Jaume I i Ctra. de Castellar
L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, l'any 1940, seguint l'estil arquitectònic del Monumentalisme academicista.
L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local: Identificador IPAC 28228
Seguirem parlant de l'AEG...
Si voleu conèixer més aspectes de la història de l'AEG i de L'Electra cliqueu:
GL 41º 34' 14'' N - 2º 01' 39'' E. AEG, Carretera de Castellar, núm 227. TERRASSA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
