Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 9 de febrer del 2017

LA ELECTRA INDUSTRIAL I AEG PART III

Cap el final de la Guerra Civil, s'intentà enviar la maquinària armamentística de La Electra EC  a Girona però no hi hagué temps suficient. El mateix any 1939, el grup alemany AEG compra la majoria de les accions de La Electra SA, com ja hem comentat en la entrada anterior: La Electra Industrial i AEG PART II. El 9 de juliol de 1939, AEG Ibèrica de Electricidad compra un terreny, amb façana a la carretera de Castellar (Terrassa). L'any 1942 (el dia 2 de setembre) compra una altra parcel·la a la mateixa zona, sumant un total de 50.000 metres quadrats. En els primers terrenys s'edificarà la primera nau del que serà AEG Electric Motors SA, de 3000 metres quadrats.

 Edifici principal de l'AEG Electric Motors. Carretera de Castellar. 
Foto, AF Jordi Plana.
 
Construcció dels fonaments del nou edifici de l'AEG a la carretera
de Castellar. 1941. Font, AMAT (Col·lecció AEG)
Autor desconegut.

L'any 1942 s'instalà al nou edifici l'Escola d'Aprenents i els anys 1943 i 1944 es fa el trasllat de les oficines administratives i tècniques i la gran part de la producció de motors elèctrics i interruptors de potència al nou edifici. Mentre que la fabricació de motors elèctrics, transformadors de potència i transformadors de mesura, es segueixen fabricant a la nau de l'antiga Electra Industrial del carrer del Pantà.


Nau de L'Electra Industrial-AEG. Carrer del Pantà. 
Foto, AF Jordi Plana.

El mes d'agost de 1945 fou nomenat conseller delegat Enric Fosa i Vilarrassau, per aquestes dates l'AEG arriba als 500 treballadors. El mes de juny de l'any 1946 signen com a consellers delegats Enric Hasler i Cañelles i Salvador Vigués i Cunill. El 23 d'abril del 1948, l'Estat Espanyol, per decret, embargà la totalitat del capital de les societats alemanyes de capital privat del país, entre elles La Electra Industrial, SA. En aquestes dates el capital de La Electra Industrial, SA era de 1.541.653,73 ptes, mentre que el capital d'AEG Ibèrica de Electricitat era de 20.693.877 ptes.

Façana i porta principal d'un dels tres edificis que queden de l'antiga
AEG Electric Motors SA. Foto, AF Jordi Plana.


Façana de la nova fàbrica de l'AEG (finals de 1940). Foto, AMAT
(Col·lecció AEG. Autor desconegut)

Façana de l'AEG. Carretera de Castellar, Terrassa. (30/01/2017).
Foto, AF Jordi Plana.

La superfície de la nova fàbrica de la Carretera de Castellar seguirà creixent entre els anys 1950 i 1965. Una de les construccions més significatives fou el nou edifici social, on hi havia el servei mèdic, els menjadors, la cuina, la sala de reunions, els vestidors, les dutxes, el garatge i la porteria. L'any 1965 la superfície de la fàbrica arriba als 31.000 metres quadrats. La idea de la direcció d'AEG Electric Motors SA era la de disposar de quatre fàbriques en una. Les tres grans naus de la Carretera de Castellar conformarien tres fàbriques, una es destinaria a la producció d'interruptors de potència, una altra a la producció de transformadors de potència i la tercera a la fabricació de transformadors de mesura i principalment a la producció de motors. La nau de l'antiga Electra Industrial SA, del carrer del Pantà només quedaria la secció de planxisteria.

A mesura que augmenta la producció augmenta també el nombre de treballadors d'AEG, any 1951 - 773 treballadors,  any 1955 - 976 treballadors, any 1960 1518 treballadors i l'any 1965 - 1806 treballadors.

La empresa AEG Ibérica de Electricidad, SA, coneguda popularment com La Electra o AEG era la sucursal espanyola de l'AEG alemanya que absorbeix AEG Industrial SA de Terrassa i Elèctrica Rubí, SA.

La empresa es convertirà en el major fabricant de motors elèctrics de 0,25 CV a 220 CV i d'alternadors a Catalunya.

Portada del fitxer de motors trifàsics d'AEG Electric Motors SA.
Inventari de l'AEG. Font, Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa.

Alternadors AEG instal·lats a la Vall d'Aran (1923). Font. AMAT.
Autor desconegut.

Vista aèria d'AEG Elèctric Motors (1968). Font, AMAT. Col·lecció
AEG. Autor desconegut.

Detall de les tres naus industrials (retallades) que s'han conservat
(31/01/2017), numerades (1, 2, 3). Font Google Earth.

A la imatge superior podem observar el complex fabril de l'AEG Electric Motors SA, a l'any 1968. A la imatge inferior observem les tres naus que es conserven avui dia, situades a la illa que formen els carrers: del Periodista Grané, de Josep Tapiolas, Av de Jaume I i Ctra. de Castellar

L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, l'any 1940, seguint l'estil arquitectònic del Monumentalisme academicista. 

L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local: Identificador IPAC 28228
 
Seguirem parlant de l'AEG...

Si voleu conèixer més aspectes de la història de l'AEG i de L'Electra cliqueu:



GL 41º 34' 14'' N - 2º 01' 39'' E. AEG, Carretera de Castellar, núm 227. TERRASSA
 

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dissabte, 4 de febrer del 2017

LA ELECTRA INDUSTRIAL I AEG PART II

Durant la II República, La Electra Industrial SA entra en un període de conflictivitat laboral i de recessió. L'any 1936 s'inicia un litigi entre treballadors del sector del metall i els empresaris, per la instauració el 7 de març de la setmana laboral de 44 hores, pel govern del Front d'Esquerres. La confrontació entre les dues parts va produir un descens de la producció, per tal de superar aquesta situació, l'empresa és col·lectivitzada l'any 1937, rebent el nom d'Electra EC i la seva producció es dedica a la indústria de guerra: blindatge de camions  i de tanquetes, mecanització de granades, espoletes, petites peces d'arma automàtica i durant aquest període de temps construeixen 200 motors elèctrics.

Detall de la façana del carrer del Pantà de "La Electra Industrial SA"
Foto, AF Jordi Plana.

A partir del tercer trimestre del 1937 es produeixen greus problemes de cobrament, subministrament, fruit de les disputes dins de la Comissió d'Indústries de Guerra de Catalunya. La comissió va desaparèixer el mes de setembre del 1938 deixen un deute a L'Elctra EC de 525.000 ptes, corresponent a l'armament produït, deute que l'empresa no va arribar a cobrar mai.


Treballadors de L'Electra Industrial. Font AMAT (Col·lecció AEG)
 Autor desconegut

Atenent a una carta dirigida per la direcció de La Electra EC al Ministerio de defensa nacional, per aquells dies de l'any 1938, l'empresa amb 171 treballadors produïa setmanalment 2000 granades del 10'5 de llarg i 1000 del 7'62.

Durant l'any 1938, L'Electra EC, va muntar al carrer Topete de Terrassa una central tèrmica de carbó, que subministrava energia elèctrica a les fàbriques tèxtils terrassenques, a l'Hospital Militar i a un forn de Pa. La central elèctrica es convertí en una filial de La Electra EC amb el nom de Electrotermia Egara.

 Detall de la façana del carrer de Sant Isidre de La Electra Industrial.
Foto, AF Jordi Plana.

La Guerra Civil, la conversió de La Electra EC en indústria d'armament i l'impagament de la seva producció per part de la II República van portar a la fallida de l'empresa a principis de l'any 1939. El mes de febrer de l'any 1939, el grup alemany AEG compra la majoria de les accions de La Electra Industrial SA: les de la vídua de Gibert i les d'Antoni Escudé i Galí que havia estat el director tècnic i neix La Electra Industrial, SA - AEG  (LEISA - AEG).

El dia 9 de juliol de 1939, l'empresa alemanya AEG Ibèrica d'Electricitat, compra uns terrenys de 50.000 metres quadrats a la carretera de Castellar de Terrassa, on s'edifica una nau de 3000 metres quadrats. L'arribada de l'AEG determinarà l'expansió a Terrassa dels sectors metal·lúrgics, elèctrics i electrònics, en una ciutat que havia basat la seva indústria en el sector tèxtil.

 Obres de construcció de La Electra Industrial, SA - AEG, 1941.
Font, AMAT (Col·lecció AEG). Autor desconegut.

L'any 1935 L'Electra Industrial, tenia 23 socis, entre els que destaquen Francesc Pous i Pla, accionista majoritari, Josep Gibert, Maurici Borie, Isern-Casanovas, Mercè Salas, (aquests dos últims marit i muller) i Andreu Morell i l'home fort de l'empresa Antoni Escudé i Galí. Aquests accionistes deixaran la llavor per al desenvolupament d'una potent indústria a Terrassa en els sectors metal·lúrgics (que ja era important per la fabricació de maquinària per a la indústria tèxtil), elèctric i electrònic. Gràcies als pioners de La Electra Industrial SA a Terrassa sorgirien noves empreses com AGUT SA, o empreses d'implantació mundial com Estamp SA CIRSA o CIRCUTOR.

Edifici principal de l'AEG, Foto, AF Jordi Plana

Si voleu conèixer alguna cosa més sobre l'inici de La Electra Industrial, cliqueu LA ELECTRA INDUSTRIAL I AEG PART I. 

Seguirem parlant de l'AEG en la propera entrada d'aquest blog...


TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

divendres, 3 de febrer del 2017

LA ELECTRA INDUSTRIAL I AEG PART I

La fàbrica egarenca coneguda com l'Electra  o taller Gibert i Junyent, és un edifici situat al centre de Terrassa, Districte I, tot fent cantonada amb els carrers de Sant Isidre i del Pantà. L'edifici cantoner de grans proporcions, consta d'una gran nau de planta rectangular de dues plantes. A la façana del carrer del Pantà observem una planta baixa en la que destaquen les grans obertures de les finestres en arc rebaixat, amb trencaaigües ceràmics. Aquestes 12 obertures s'agrupen de dues en dues, fins arribar a les 8 darreres que finalitzen a nivell de la vorera.

Detall de la façana del carrer del Pantà de "La Electra"
Foto, AF Jordi Plana.

Els empresaris terrassencs Gibert i Junyent van fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva empresa, amb el nom de La Electra Industrial, per a la fabricació de motors elèctrics, bombes centrífugues, transformadors de potència, alternadors i turbines hidràuliques.

Gibert i Junyent van encarregar la construcció de l'edifici per a la seva fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que el va bastir l'any 1911, any de la constitució de la societat " La Electra Industrial".


Detall de la façana del carrer del Pantà de la planta baixa i del
primer pis de l'Electra Industrial. Foto, AF Jordi Plana.

Una línia d'imposta que marca el forjat entre la planta baixa i el pis, recorre tota la façana. La façana del carrer Sant Isidre és més estreta que la del carrer del Pantà, i forma un capcer triangular, per sobre del nivell que marca la línia d'imposta i centrada, una gran obertura en arc de mig punt, resseguit per un guardapols que enllaça amb les impostes del forjat. A banda i banda de la galeria observem dues finestres dobles en arcs rebaixats. Sota la línia d'imposta d'aquesta façana, observem dues grans portes sota un porxo rectangular, sobre la llinda  de la portalada una obertura rectangular que emmarca cinc finestres més petites.

Façana de l'Electra Industrial de Terrassa del carrer Sant Isidre.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall del capcer triangular de la façana del carrer de Sant Isidre.

 Detall de la placa commemorativa del centenari de la construcció
de l'edifici de "La Electra Industrial".

La façana del carrer del Pantà, presenta una major longitud, dividida aparentment en sentit vertical pels baixants de l'aigua i les voltes de la cornisa que determinen els volums verticals. Cada tram d'aquesta façana un joc de dues obertures en arc rebaixat a la planta baixa i tres al pis, la central de major altura que les laterals. La façana està coronada per una cornisa molt senzilla amb inflexions a cada tram. La coberta és a dues aigües, amb encavallades metàl·liques i una gran lluerna al llarg de la nau que dona llum a un gran jardí central.

Detall de la façana del carrer del Pantà de L'Electra. 
Font, AF Jordi Plana.

Detall d'una de les portes d'accés al jardí situat sota la lluerna central
Foto, AF Jordi Plana.

Jardí interior, reforma de la fàbrica Electra. Font Viquipèdia.

Els empresaris Josep Gibert i Escudé i Joan Junyent i Benet van fundar, l'any 1910, la societat La Electra Industrial, tot seguit, van encarregar la construcció de l'edifici per a la seva fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, com ja hem comentat a l'inici d'aquest escrit. L'edifici va ser aixecat l'any 1911.

Fitxa de la Fàbrica Gibert i Junyent. Catàleg d'Edificis d'Interès Històric-Artístic del Terme Municipal de Terrassa

Fitxa del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric del Terme Municipal de 
Terrassa, que correspon a l'edifici de l'Electra. 
Font, Arxiu Municipal de Terrassa.
El Taller Gibert i Junyent, conegut popularment  com l'Electra, és un edifici situat a la cantonada dels carrers Sant Isidre i del Pantà de Terrassa, protegit com a bé cultural d'interès local. Bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1911 i d'estil modernista.

L'edifici va albergar la fàbrica de motors elèctrics a partir de l'any 1911, l'any 1940 fou adquirida per l'empresa AEG, fins l'any 2000 va albergar un garatge, a partir d'aquest any es va restaurar i convertir en habitatges.

GL 41º 34' 00'' N - 2º 00' 38'' E. TERRASSA

Història de La Electra Industrial

El 14 de març de l'any 1910, els industrials egarencs Josep Gibert i Escudé i Joan Junyent i Benet van fundar l'empresa "Sociedad Regular Colectiva Gibert y Junyent", amb el nom corporatiu La Electra Industrial amb raó social al carrer del Pantà, núm 111, de la ciutat de Terrassa.

El dia 13 d'abril de 1912, els industrials Josep Gibert i Escudé i Maurici Borie, funden l'empresa La Electra Industrial, amb l'objecte de fabricar motors elèctrics, bombes centrífugues, transformadors de potència, turbines hidràuliques i alternadors, ubicada a la cantonada dels carrers del Pantà, núm 94, i Sant Isidre, núm 56, en una nau d'estl modernista bastida per l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada l'any 1911. Per construir el taller els empresaris Gibert i Junyent, trien uns terrenys on antigament hi havia hagut un clos que tancava unes hortes voltades de fruiters.

El vint-i-cinc de juny de l'any 1912 Joan Junyent i Benet, va traspassar la seva participació de la societat "Gibert i Benet" , a Joan Borie, representat pel seu fill Maurici Borie Jour Journoud. A partir d'aquest moment la societat canvia el nom de "Gibert i Junyent" a "Gibert y Borie".

El dia 2 d'agost de 1919 la societat "Gibert y Borie" es transformà en SA, unificant la raó social i la marca comercial i adoptant el nom de La Electra Industrial, S.A. El capital social va fixar-se en 1.500.000 ptes.

 Dones passant fil de coure a les bobines (1919) AMAT/Col·lecció
AEG/ Autor desconegut Reg.48685.
  
Durant els anys 20 i 30 del segle XX, sota la direcció d'Antoni Escudé i Galí, l'empresa participa en la construcció de la maquinària hidràulica i elèctrica de central hidroelèctrica del Patrimonio Real de Aranjuez (1928-1979) i la fabricació de la meitat dels transformadors de potència a l'Exposició Internacional de Barcelona i bona part de la instal·lació hidràulica de les fonts de Montjuïc (1929). L'expansió de la fàbrica va coincidir amb la substitució de les màquines de vapor pels motors elèctrics de corrent altern.

L'any 1935 serveix motors elèctrics a companyies com: Tranvías de Zaragoza y Ferrocarriles de Valencia, Compañia Nacional d'Electricidad, Compañia y Fuerzas de Levante, Fuerzas Motrices del Valle de la Luna... També va participar en la instal·lació d'un novedós sistema de climatització  a la nova sala del cinema La Rambla de Terrassa.

Detall de la nau de l'Electra, carrer del Pantà (dècada del 1920).
AMAT/Col·lecció AEG. Autor desconegut.

L'any 1937 l'empresa es col·lectivitzada, rebent el nom de L'Electra EC i queda en mans d'un Consell d'Empresa...


TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011