El carrer de Garcia Humet té el seu inici a la plaça del Dr Robert i acaba al carrer de la Creu Gran. Inicialment aquest carrer era el carrer Mitjà del Passeig. L'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Salvador Utset i Payàs (02/05/1925 - 06/08/1925), en data 20 de maig de 1925, acordà el canvi de nom i posar-li el de Garcia Humet,
Inici del carrer de Garcia Humet, cantonada Passeig del Comte
d'Egara - carrer de Garcia Humet - plaça del Dr Robert.
Foto, AF Jordi Plana.
Josep Garcia i Humet
Josep Garcia i Humet nasqué a Terrassa el dia 13 de juny de l'any 1864, fill d'Antoni Garcia i Albi, industrial tèxtil d'origen Manresà fundador de la indústria Bosch i Garcia, i morí el dia 3 de febrer de l'any 1915.
S'educà en el Reial Col·legi Terrassenc (Els Escolapis de Terrassa), on obtingué el títol de Pèrit Mercantil. El seu pare, fabricant d'articles de llana, el posà al seu costat, en el negoci, en el qual destacà ràpidament per les seves idees innovadores i per la seva capacitat de treball. En Josep Garcia Humet va contribuir amb la seva tasca a augmentar la fama de que venia precedida la fàbrica Bosch i Garcia.
S'educà en el Reial Col·legi Terrassenc (Els Escolapis de Terrassa), on obtingué el títol de Pèrit Mercantil. El seu pare, fabricant d'articles de llana, el posà al seu costat, en el negoci, en el qual destacà ràpidament per les seves idees innovadores i per la seva capacitat de treball. En Josep Garcia Humet va contribuir amb la seva tasca a augmentar la fama de que venia precedida la fàbrica Bosch i Garcia.
Josep Garcia i Humet. AF Baltasar Ragón.
El carrer de Garcia Humet és travessat pels carrers de Sant Cristòfol, Sant Josep i Joaquim de Paz. Per decret del Bisbat de Barcelona, la dreta del carrer pertany a la Parròquia de Sant Pere i l'esquerra a la Parròquia de la Catedral de Terrassa. Aquest decret comença a regir el 15 de novembre de 1932. Carrer de poca longitud, doncs la meitat del carrer estava ocupat per dues cases pairals: La Mata bastida l'any 1850 i L'Ubach, construïda l'any 1857, aquesta última enderrocada i substituïda per habitatges de nova construcció.
En el núm 2, avui ocupat per la Mútua de Terrassa, hi havia la Casa Montllor, l'edifici tenia l'entrada principal pel Passeig de la Font Vella núm 5, avui dia Passeig del Comte d'Ègara. De Can Montllor del Passeig es conserven les façanes: nord, est i oest, que configuren un edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos. L'edifici està integrat en una nova construcció en forma de U que és una de les primeres construccions hospitalàries de Mútua de Terrassa. De la l'antiga casa pairal és conserven les nou obertures en arc rebaixat de la façana principal, la de la plaça del Dr Robert, inicialment Passeig de la Font Vella.
L'any 1961 la Mútua de Seguros de Terrassa demanà a l'Ajuntament de Terrassa un permís d'obres per l'addició d'un cos format per planta baixa, dos pisos, àtic i semisoterrani, a l'edifici que havia estat Can Montllor del Passeig, núm 2 del carrer de Garcia Humet. El permís d'obres va ser aprovat el mateix any 1961 en sessió plenària de l'Ajuntamen de Terrassa presidida per l'alcalde Josep Clapés i Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964). El cos afegit es obra de l'arquitecte Josep Soteras i Mauri.
La Casa de Baltasar Ragón i Petit
Una de les primeres cases del carrer de Garcia Humet, per no dir la primera, fou la casa de naixement d'en Baltasar Ragón i Petit, el núm 31, propietat de Marià Ragón i Buixeres de la que ja tenim referències anteriors a l'any 1884, doncs aquest any, en Marian demanà un permís d'obres per fer una reforma de la façana. L'any 1882, Marià Ragón, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per construir una nova casa de dues plantes en el núm 33, l'expedient fou aprovat aquest mateix any i la construcció fou encarregada a l'arquitecte Joan Feu i Puig. Núm de l'expedient: 1882/00070/00016 (dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa).
El Vapor Argemí
En els núm 20-24, l'any 1845, es varen instal·lar els primers telers mecànics Jacquard pels industrials Galí i Codoñet, amb el temps aquesta fàbrica passaria a ser el Vapor Argemí, del que ja tenim constància amb aquesta raó social l'any 1890 per un permís d'obres demanat per Narcís Argemí, en el que es demana la reforma de la façana de la fàbrica. El permís fou aprovat en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, presidida per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890) l'any 1890. La reforma de la façana fou encarregada a l'arquitecte Miquel Curet i Roure, segons consta a l'expedient d'obres núm 1890/00078/00026, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa.
D'ideologia conservadora, Garcia Humet fou un bon patrici, preocupat pel benestar dels seus conciutadans. Fou un dels fundadors del Seguro Tarrasense, del que ocupà la seva presidència, vocal del Casino Terrasense, vocal de l'Hospital i Casa de la Caritat, vocal de l'Asil Busquets (actual Fundació Busquets), vocal del Patronat de les Escoles Industrials, president del Acondicionamento Tarrasense, vocal de la Junta local d'Instrucció Pública de l'Ajuntament de Terrassa, vicepresident de la Societat General d'Electricitat i director del Banc de Terrassa.
El mes de desembre de l'any 1900, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Terrassa i el dia 1 de gener de l'any 1911 fou elegit alcalde de Terrassa per un període de dos anys. Josep Garcia Humet, morí el dia 3 de febrer de l'any 1915 a Terrassa, desprès d'una ràpida malaltia.
Seguim amb el carrer de Garcia Humet
El dia 28 de febrer de l'any 1846, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Agustí Galí i Galí (04/01/1846 - 02/01/1848), comunicà a la Mina Pública d'Aigües de Terrassa la necessitat de construir una claveguera en aquest en carrer.
A la cantonada del carrer de Garcia Humet amb el carrer de la Creu Gran (avui cantonada amb la plaça de la Creu Gran), a finals del segle XIX, hi havia un cafè que tenia la façana principal al carrer de la Creu Gran, aquest va ser adquirit per En Joan Barquet, personatge molt popular, que tothom anomenava el Joanet dels titelles. Quan en Barquet deixà el negoci, fou ocupada pel Centro Republicano Radical constituint el primer local lerrouxista que s'obrí a Terrassa. A sota una colla de jovent organitzava balls com en temps d'en Barquet i el lloc era conegut com a Cal Paiella.
Les cases dels teixidors
La fila de cases situades a la dreta, núm parells, entre els carrers de Sant Josep i Joaquim de Paz, foren construïdes entre el 1860 i el 1870 per als teixidors a ma, els quals tenien cada un el teler a l'entrada. Aquestes cases han estat reformades i només queda una que conserva més o menys l'estructura d'aquells anys. Les que han estat reformades, conserven l'obertura de la porta d'accés en arc rebaixat i la cornisa, un exemple són els núm 76, 74 i 72 del carrer de Garcia Humet.
Casa Valentí Guix
En el núm 35 trobem un edifici residencial de planta baixa i dos pisos, la Casa Valentí Guix, que fou bastida per l'arquitecte Llluís Muncunill i Parellada l'any 1894. L'edifici correspon a la primera època de l'arquitecte, quan aquest ocupava la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa, l'edifici no catalogat és d'estil historicista.
Carrer de Garcia Humet. Foto, AF Jordi Plana.
Can Montllor del Passeig
En el núm 2, avui ocupat per la Mútua de Terrassa, hi havia la Casa Montllor, l'edifici tenia l'entrada principal pel Passeig de la Font Vella núm 5, avui dia Passeig del Comte d'Ègara. De Can Montllor del Passeig es conserven les façanes: nord, est i oest, que configuren un edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos. L'edifici està integrat en una nova construcció en forma de U que és una de les primeres construccions hospitalàries de Mútua de Terrassa. De la l'antiga casa pairal és conserven les nou obertures en arc rebaixat de la façana principal, la de la plaça del Dr Robert, inicialment Passeig de la Font Vella.
L'ala de l'esquerra de l'edifici de Mútua de Terrassa, és la que corres-
pon a la Casa de Can Montllor del Passeig. Foto, AF Jordi Plana.
Ampliació de la façana de l'antiga Casa Montllor, avui Mútua de
Terrassa. Carrer de Garcia Humet, núm 2. Foto, AF Jordi Plana.
La Casa de Baltasar Ragón i Petit
Una de les primeres cases del carrer de Garcia Humet, per no dir la primera, fou la casa de naixement d'en Baltasar Ragón i Petit, el núm 31, propietat de Marià Ragón i Buixeres de la que ja tenim referències anteriors a l'any 1884, doncs aquest any, en Marian demanà un permís d'obres per fer una reforma de la façana. L'any 1882, Marià Ragón, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per construir una nova casa de dues plantes en el núm 33, l'expedient fou aprovat aquest mateix any i la construcció fou encarregada a l'arquitecte Joan Feu i Puig. Núm de l'expedient: 1882/00070/00016 (dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa).
Num 33, esquerra de la imatge, casa en la que va viure Baltasar
Ragón i Petit. La façana ha estat molt modificada i no presenta
interès arquitectònic. Foto, AF Jordi Plana.
El Vapor Argemí
En els núm 20-24, l'any 1845, es varen instal·lar els primers telers mecànics Jacquard pels industrials Galí i Codoñet, amb el temps aquesta fàbrica passaria a ser el Vapor Argemí, del que ja tenim constància amb aquesta raó social l'any 1890 per un permís d'obres demanat per Narcís Argemí, en el que es demana la reforma de la façana de la fàbrica. El permís fou aprovat en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, presidida per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890) l'any 1890. La reforma de la façana fou encarregada a l'arquitecte Miquel Curet i Roure, segons consta a l'expedient d'obres núm 1890/00078/00026, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa.
Detall de la façana de l'antiga fàbrica Argemí. Carrer de Garcia Humet
núm 24. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la cornisa i les finestres de la façana dissenyada per
Miquel Curet i Roure. Foto, AF Jordi Plana.
Josep Garcia i Humet
Seguim amb la biografia de Garcia Humet. L'any 1894 es dissolgué l'empresa Bosch i Garcia però el negoci de la qual passà a Antoni Garcia i els seus fills, amb el nom de Garcia e Hijos. Pel setembre de l'any 1899, amb motiu de la celebració de l'Assemblea de Cambres de Comerç de Saragossa, per tal d'exigir al Govern l'aplicació de mesures per refer la fallida de la indústria tèxtil per la pèrdua de les colònies, Josep Garcia i Humet ostentà la representació de la Cambra de Comerç de Terrassa, doncs ell n'era el president.D'ideologia conservadora, Garcia Humet fou un bon patrici, preocupat pel benestar dels seus conciutadans. Fou un dels fundadors del Seguro Tarrasense, del que ocupà la seva presidència, vocal del Casino Terrasense, vocal de l'Hospital i Casa de la Caritat, vocal de l'Asil Busquets (actual Fundació Busquets), vocal del Patronat de les Escoles Industrials, president del Acondicionamento Tarrasense, vocal de la Junta local d'Instrucció Pública de l'Ajuntament de Terrassa, vicepresident de la Societat General d'Electricitat i director del Banc de Terrassa.
El mes de desembre de l'any 1900, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Terrassa i el dia 1 de gener de l'any 1911 fou elegit alcalde de Terrassa per un període de dos anys. Josep Garcia Humet, morí el dia 3 de febrer de l'any 1915 a Terrassa, desprès d'una ràpida malaltia.
Seguim amb el carrer de Garcia Humet
El dia 28 de febrer de l'any 1846, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Agustí Galí i Galí (04/01/1846 - 02/01/1848), comunicà a la Mina Pública d'Aigües de Terrassa la necessitat de construir una claveguera en aquest en carrer.
A la cantonada del carrer de Garcia Humet amb el carrer de la Creu Gran (avui cantonada amb la plaça de la Creu Gran), a finals del segle XIX, hi havia un cafè que tenia la façana principal al carrer de la Creu Gran, aquest va ser adquirit per En Joan Barquet, personatge molt popular, que tothom anomenava el Joanet dels titelles. Quan en Barquet deixà el negoci, fou ocupada pel Centro Republicano Radical constituint el primer local lerrouxista que s'obrí a Terrassa. A sota una colla de jovent organitzava balls com en temps d'en Barquet i el lloc era conegut com a Cal Paiella.
Cantonada del carrer de Garcia Humet amb el carrer de la Creu Gran,
avui plaça de la Creu Gran. Foto, AF Jordi Plana.
La Mata del carrer Mitjà del Passeig
La casa pairal coneguda com la Mata del carrer Mitjà del Passeig, fou construïda l'any 1860 i està situada en el núm 21 del carrer de Garcia Humet, abans de la seva construcció, hi havia en el seu lloc un forn d'obra, propietat d'en Salvador Vinyals. En Francesc Mata i Barata, adquirí els terrenys ocupats pel forn a Salvador Vinyals l'any 1840, amb l'objectiu de construir-hi la seva casa pairal.
Casa Mata, carrer de Garcia Humet núm 21. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la façana sud de la Casa Mata. Foto, AF Jordi Plana.
Les cases dels teixidors
La fila de cases situades a la dreta, núm parells, entre els carrers de Sant Josep i Joaquim de Paz, foren construïdes entre el 1860 i el 1870 per als teixidors a ma, els quals tenien cada un el teler a l'entrada. Aquestes cases han estat reformades i només queda una que conserva més o menys l'estructura d'aquells anys. Les que han estat reformades, conserven l'obertura de la porta d'accés en arc rebaixat i la cornisa, un exemple són els núm 76, 74 i 72 del carrer de Garcia Humet.
Cases dels teixidors, núm 72-74-76, reformades. Foto, AF Jordi Plana.
A l'entrada del carrer de Garcia Humet i a la vorera de l'esquerra hi ha un carreró sense sortida, aquest, en algunes escriptures l'anomenen carrer d'en Cinto Matalonga, mestre d'obres, que construí les primeres cases de la dreta del carrer de Garcia Humet al voltant de l'any 1870. A la part esquerra d'aquest carrer hi ha unes portes que donen sortida als patis d'algunes cases del Passeig del Comte d'Ègara. Sembla ser que un acord plenari de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit, del 13 d'octubre del 1887, donà el nom de Cinto Matalonga a l'esmentat carreró.
Centre de la imatge, detall de les tres cases que tenen
Casa Valentí Guix
En el núm 35 trobem un edifici residencial de planta baixa i dos pisos, la Casa Valentí Guix, que fou bastida per l'arquitecte Llluís Muncunill i Parellada l'any 1894. L'edifici correspon a la primera època de l'arquitecte, quan aquest ocupava la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa, l'edifici no catalogat és d'estil historicista.
Casa Valentí Guix, carrer de Garcia Humet, 35. Foto, AF Jordi Plana.
A l'edifici núm 40 hi trobem el centre assistencial Egarsat de Terrassa. Mútua de previsió.
Centre assitencial Egarsat de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
A la casa número 68, va morir el dia 23 de desembre de l'any 1917 el pintor Pere Viver Aymerich.
GL
Plaça del Dr Robert - Carrer de Garcia Humet 41º 33' 49'' N - 2º 00' 592'' E
Plaça de la Creu Gran - Carrer Garcia Humet 41º 33' 57'' N - 2º 00' 54'' E
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
Fonts consultades:
Terrassencs del mil vuit-cents. Baltasar Ragón i Petit
Els carrers de Terrassa a l'any 1900. Baltasar Ragón i Petit
Les cases pairals de Terrassa. Baltasar Ragón i Petit
Arxiu Històric de Terrassa
Arxiu Municipal de Terrassa
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada