CARRER DEL DOCTOR CABANES
El carrer del Doctor Cabanes té el seu inici a la cantonada amb el carrer de Vinyals i el final amb la cantonada amb el carrer del Col·legi.
El carrer està dedicat al Dr Anselm Cabanes i Brunés, primer director del Real Colegio Terrasense
(1865), que més endavant es convertiria en l'Escola Pia de Terrassa. El
Dr Cabanes, imprimí tan en l'ensenyament del batxillerat com en
l'ensenyament primari el seu segell propi, estil acadèmic, innovador per
l'època i basat en l'experimentació.
Detall del carrer del Dr Cabanes. Foto, font Google Maps.
Foto, d'Anselm Cabanes i Brunés. Font:
Records de Terrassa.
El carrer del Dr Cabanes, presenta tres construccions significatives de la ciutat de Terrassa:
Les escoles Pies de Terrassa
La fàbrica Font i Batallé
La Fundació Busquets
GL
C. Cisterna - C. Cabanes: 41º 33' 35,08'' N - 2º 900' 32,79'' E
C. Cabanes - C. Col·legi: 41º 33' 35,73'' N - 2º 00' 38,82'' E
CARRER D'ISCLE SOLER
El carrer d'Iscle Soler, és un carrer de Terrassa situat al Barri Centre
del Districte I. Està dedicat a l'actor Iscle Soler i Samsot, Barcelona
1843 - Terrassa 1914. Té el seu inici a la Plaça Salvador Espriu i
finalitza a la Rambla d'Ègara.
Carrer d'Iscle Soler, cantonada amb la Plaça Salvador Espriu.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10577 - 12/11/2025)
Placa indicativa del carrer d'Iscle Soler. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10578 - 12/11/2025)
Iscle
Soler i Samsot, fou un actor català molt conegut durant la primera
dècada del segle XX. Es va casar amb l'actriu Rosalia Engràcia i Oriol
(9/03/1864). Varen tenir tres filles: Emília, Joana i Maria.
Va
debutar amb la companyia d'Andreu Cazurro i va destacar amb la
representació d'obres com Joan Blancas, l'Eloi, La filla del mar, i Els
Vells.
Morí a Terrassa el 27 de gener de 1914 després d'una llarga malaltia. Font consultada Viquipèdia Iscle Soler i Samsot.
El carrer d'Iscle Soler, presenta dues construccions significatives de la ciutat de Terrassa:
La casa Antoni Grau Riera
La casa Joan Sanllehí Geli
GL
Cantonada Iscle Soler - Salvador Espriu
41º 33' 44,05 N - 2º 00' 34,01'' E
Cantonada Iscle Soler - Rambla d'Ègara
41º33'42.98'' N - 2º 00' 28,42'' E
CARRER DEL VALL
El carrer del Vall de Terrassa, té el seu inici al carrer de la Rutlla i
el final al Portal de Sant Rocc i am cantonades amb els carrers de Jaume
Canterer, carrer del Col·legi i carrer de la Cisterna. Entrant pel
carrer de la Rutlla destaquen dos edificis, a la dreta l'edifici de
l'antiga oficina núm. 1 de la Caixa de Terrassa, i a l'esquerra la Casa Jover, un dels edificis més antics de Terrassa.
Detall de la casa Jover, cantonada del carrer del Vall i carrer de la
Rutlla. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10491 - 30/10/2025)
Detall de l'antiga oficina núm. 1 de la desapareguda Caixa de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10492 - 30/10/2025)
Recorregut del carrer del Vall de Terrassa. Font Google Maps
El carrer Del Vall, presenta quatre construccions significatives e la ciutat de Terrassa:
GL
Carrer del Vall - carre de la Rutlla 41º32'42.83''N - 2º 00' 39.11'' E. TERRASSA
Carrer Major-Portal de Sant Roc 41º33''39.46'' N - 2º00'32.23''E
CARRER MAJOR
El
carrer Major de Terrassa, uneix la Plaça Vella amb el Portal de Sant
Roc i pertany al Barri Centre del Districte I. Amb motiu de les reformes
realitzades per l'Ajuntament de Terrassa a partir del segle XV en el
carrer Major, aquest es transforma i es convertirà en una de es vies més
típiques de la vila durant el segle XVIII.
Existeix
un document de l'any 1729 en el que ja consten els propietaris
d'aquest incipient carrer, aquest llistat s'emmarca en el moment en el
que el carrer Major no arribava al carrer de la Cisterna i no existia el
carrer del Portal de Sant Roc com és en l'actualitat.
En
sessió celebrada a l'Ajuntament el dia 19 d'agost de l'any 1848
s'acordà que, en vista del memorial d'alguns veïns del carrer Major
dirigit a que es tanqui el corredor que va des de dit carrer al de les
Parres, que dit memorial passi a la comissió d'obres perquè escoltant
als veïns del voltant de dit corredor doni el seu dictamen.
Carrer Major amb la Plaça Major. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10427, 28/05/2025)
L'any
1927 l'Ajuntament de Terrassa aprovà l'eixamplament del carrer Major de Terrassa que, el convertirà en un dels carrers més importants de
Terrassa, deixant de ser un carrer marginal.
Iniciades
les obres d'eixamplament del carrer, el dia 9 de febrer de de l'any
1927 fou trobada una sitja i el 13 d'octubre següent l'Ajuntament de
Terrassa expropiava la casa número 19, de qui fou l'últim propietari de
l'antic carrer Major, abans de la seva remodelació.
Per
l'octubre de 1927, ja hi havia tot el costat esquerre enderrocat, menys
la primera casa, que feia cantonada amb la Plaça Major. La remodelació
del carrer Major seguia a tot ritme per l'Ajuntament de Terrassa
presidit per l'alcalde Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930).
Eixamplament que donaria al carrer Major la imatge que presenta
actualment, gràcies a les construccions de l'arquitecte municipal Ignasi
Escudé i Gibert.
Aspecte del carrer Major l'any 1925, abans de l'eixamplament prpjectat
l'any 1927. Font: arxiu fotogràfic d'en Baltasar Ragón.
El carrer Major, presenta tres construccions significatives de la ciutat de Terrassa:
GL
Carrer Major-Plaça Vella 41º32'42.83''N - 2º 00' 39.11'' E. TERRASSA
Carrer Major-Portal de Sant Roc 41º33''39.63'' N - 2º00'32.39''E
CARRER DE L'ESGLÉSIA
El carrer de l'Església rep aquest nom per la catedral de Terrassa,
situada al costat de l'edifici parroquial de l'antiga basílica del Sant
Esperit, núm. 1 d'aquest carrer. És un carrer per a vianants del centre
històric de Terrassa. Fem una mica d'història d'aquest carrer
terrassenc atenent al llibre de Baltasar Ragón: Els carrers de Terrassa
L'any 1900. A l'inici del segle XX, aquest carrer conserva encara
algun establiment fundat a mig segle enrere, quan els cotxes que feien
els viatges a Martorell i Rubí amb combinació dels trens d'Igualada,
tenien la seva parada a Cal Francisquet, barber, i a cal Pau de la
Mosca, on avui hi ha la farmàcia (Farmàcia Miquel Mach), n hi
havia un cartell a la façana que deia: "Casa de Comida antiga del Pau".
(Pàgina, 46 ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 1900, Baltasar Ragón, R. de La
Galera).
Carrer de l'Església vist des de la Plaça Vella. Foto AF Jordi Plana i
Nieto (IMG 10160, 14/03/2024)
Un dels edificis significatius del carrer de l'Església, és la Casa Parroquial de la Catedral de Terrassa, situat al número 1 i al costat de la Catedral.
Els
plànols de la Casa Prioral varen ser signats el més de maig de 1925 per
l'arquitecte barceloní Alejandro Soler. El nou edifici de planta baixa i
dos pisos està adossat a la Catedral de Terrassa (abans basílica del
Sant Esperit) i és d'estil neoclàssic. Els elements arquitectònics de la
façana, actualment són els mateixos que podem observar en els plànols
inicials.
Casa parroquial de la Catedral de Terrassa. Foto AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 10164, 14/03/2024)
El carrer de l'Església, presenta cinc construccions significatives de la ciutat de Terrassa:
Casa Parroquial de la Catedral de Terrassa
Casa Miquel Mach Ullés
Casa Marià Ros
Residència Sant Josep Oriol
Casa Castella
Catedral de Terrassa
GL
Carrer de l'Església-Plaça Vella, 41º33'43,23" N - 2º00'41,78" E
Carrer de l'Església - Carrer Portal Nou, 41º33'41,23" N - 2º00'42.43" E
EL PASSEIG DE LES LLETRES
L'any
1888, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i
Margarit i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890), acordà allargar el
carrer de Sant Llorenç des de l'actual carrer de Cervantes fins a la via
del tren, avui Passeig Vint-i-dos de juliol, i el tren està soterrat,
superant a mig carrer el pas del torrent del Rossinyol. A l'esquerra
d'aquest allargament quedaren les terres agrícoles de Can Sanllehí, i a
la dreta, hi havia el vapor Galí, inaugurat el 1881.
Detall del Passeig de les Lletres, al centre l'escultura La nostra gent i
a l'esquerra de la imatge, la façana principal de la Biblioteca Central.
Foto AF Jordi Plana I Nieto. (IMG 9962, 1/01/2024)
A
l'inici de la dècada de 1930, l'empresa llanera Torredemer SA, va
comprar les terres agrícoles de Can Sanllehí per tal d'instal·lar la
nova fàbrica. L'any 1940 el vapor ja estava en funcionament i ocupava
tota la illa determinada pels carrers Sant Llorenç, Cervantes, Sant
Gaietà i Passeig Vint-i-dos de juliol. Un cop construïda tot la fàbrica
el carrer de Sant Llorenç va quedar reduït a una amplària de sis metres
per l'ocupació de terreny públic, en el que Torredemer SA va construir
una sèrie de coberts tancats per la banda del carrer.
Carrer de Sant Llorenç amb els terrenys públics ocupats per coberts.
Font: Manuel Tobella-Arxiu Tobella
El Passeig de les Lletres està limitat: al Sud pel Carrer de Cervantes
(entre els carrers del Pantà i de Sant Llorenç (41º 34' 7,24'' N - 2º
00' 37,2'' E), i al Nord per la Plaça de la Bicicleta (41º 34'' 12,47''
E).
El Passeig de les Lletres, presenta tres construccions significatives de la ciutat de Terrassa:
La Biblioteca Central de Terrassa
Escultura La Nostra Gent
La plaça de La Bicicleta
CARRER DE SALMERON
El
carrer de Salmerón és un carrer de Terrassa paral·lel al Torrent Monner
que forma part del Parc de Vallparadís. El carrer va de nord a sud de
la cruïlla amb l'Av de Jaume I a la cruïlla amb l'Av Jacquard. El carrer
que durant el franquisme va rebre el nom de General Sanjurjo, fou un
dels primers en recuperar el nom que tenia durant la II República. Així
amb la instauració de l'ajuntament democràtic de Terrassa de l'any 1979,
presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), es va canviar el nom de carrer del General Sanjurjo pel de carrer de Salmerón.
Carrer de Salmerón a l'alçada de la Pèrgola de la Plaça de les teixi-
dores. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7356, 31/05/2020)
El carrer porta el nom de Nicolás Salmerón i Alonso
(Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de
setembre de 1908), polític republicà, escriptor i filòsof de pensament
postkantià lligat al pensador alemany Karl Christian Friedrich Krause. Nicolás Salmerón fou ministre de Justícia durant el govern d'Estanislau Figueras i Moragas (primer president de govern de la Primera República Espanyola, durant 4 mesos), i tercer president de la Primera República Espanyola (durant 51 dies), reprimí l'aixecament cantonal i dimití el 7 de setembre de 1873, per no signar unes sentències de mort dictades per a restablir la disciplina de l'exèrcit.
Nicolás Salmeron i Alonso, tercer president de la Primera República
Espanyola, Foto, Diario 16
GL
C/de Salmerón - Av de Jaume I 41º 34' 18,85'' N - 2º 01' 17,31'' E
C/de Salmerón - Av de Jacquard 41º 33' 49,36'' N - 2º 01' 9,67'' E
CARRER DE L'ARQUITECTE PUIG I CADAFALCH
Set
del matí, les previsions meteorològiques auguren un bon dia, sol i
temperatures de 25º C. Decidim anar al Parc de Vallparadís per passar el
dia, un dels parcs urbans més grans d'Europa, amb 3'9 km de longitud i
un dels pulmons verds de Terrassa. Pugem al cotxe i aparquem al carrer
de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. A la cruïlla entre aquest carrer i la
plaça del Comú hi ha una entrada a la zona nord del parc.
C/De l'Arquitecte Puig i Cadafalch des de l'entrada sud. Foto, AF Jordi
Plana (IMG 7035, 21/08/2019)
El carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch va de nord a sud des de l'Avinguda vint-i-dos de Juliol a la plaça del Comú i es troba en el barri terrassenc de l'Antic Poble de Sant Pere.
És un carrer de poc més de cent metres de longitud, a l'esquerra hi ha
un aparcament per autobusos que porten als visitants de les esglésies de Sant Pere
i el parc de Vallparadís, a la dreta una doble fila d'aparcaments per a
turismes, més a la dreta la vorera i la façana d'edificis amb vistes al
parc de Vallparadís.
Josep Puig i Cadafalch, relació amb Terrassa
Josep Puig i Cadafalch (Retrat de Ramon Casas). Font Google
Josep
Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d'octubre de 1867 i morí el
23 de desembre de 1956 a Barcelona. Fou arquitecte, emmarcat en el
moviment modernista, historiador, arqueòleg i polític. Com a polític cal
destacar que va ser president de la Mancomunitat de Catalunya
(1917-1924), regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a
les Corts Espanyoles (1907 - 1910), diputat provincial (1913 - 1924).
El carrer de L'Arquitecte Puig i Cadafalch, presenta cinc construccions significatives de la ciutat de Terrassa:
GL
C/Puig i Cadafalch - Av 22 de Juliol 41º34'9,06'' N - 2º01'1,15'' E
C/Puig i Cadafalch - Plaça del Comú 41º34'3,77'' N - 2º01'8,75'' E
CARRER JOAQUIM DE PAZ
El carrer Joaquim de Paz, és un carrer del casc antic de Terrassa que va des de la plaça Maragall fins el carrer de Sant Antoni i perpendicular als carrers del Passeig i de la Societat. El nom del
carrer inicialment, carrer de Paz, és degut al cognom d'una família
benestant que construir la seva casa en aquest lloc quan no hi havia res
urbanitzat. L'any 1828 el carrer de Paz ja tenia 33 cases, a la primera
de les quals, situada a la dreta, habitava la família Paz, el primer
propietari de la casa, Dídac Paz, fou l'avi del diputat a Corts i
Senador don Joaquim Mª de Paz i Casanovas, aquest últim per acord
plenari de l'Ajuntament de Terrassa és qui donarà el nom actual al
carrer, c/ Joaquim de Paz.
Carrer Joaquim de Paz. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7012, 12/03/19)
Joaquim Mª de Paz i Casanovas. Font, Terrassencs del 1800
Baltasar Ragon.
Joaquim
Mª de Paz i Casanovas (Terrassa 15/09/1821 - Barcelona 27/01/1900).
Estudià Llatinitat als Escolapis de Sabadell, seguidament obtingué la
qualificació d'excel·lent en Filosofia i Lleis i es llicencià l'any
1844. Després d'obtenir grans èxits en la seva feina com advocat decidí
establir-se a Madrid on va prosseguir la seva carrera d'èxit. Quan
Joaquim de Paz tenia 38 anys d'edat, el Ministre de Gràcia i Justícia,
volgué honorar-lo nomenat-lo Magistrat del Tribunal Suprem, però Joaquim
de Paz, declinà el càrrec per no haver de deixar el bufet d'advocat.
El
diia 22 de juliol de 1863 en Narcís Argemí demanà permís per a
construir un magatzem en els núm 54 i 56, aquest des de l'any 1914 fins
l'any 1936 va utilitzar-se per a Escola Municipal, actualment convertit
en habitatges i protegit com bé cultural d'interès local.
Magatzem Narcís Argemí, carrer Joaquim de Paz núm 52-54. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7008, 12/03/2019)
L'antic Magatzem Narcís Argemí
és l'únic edifici del carrer Joaquim de Paz, d'estil eclèctic
terrassenc, obra de l'arquitecte Rafael Puig i Puig, que forma part del
catàleg d'edificis d'interès històric de Terrassa.
El carrer de Joaquim de Paz, presenta dues construccions significatives de la ciutat de Terrassa:
GL
Carrer Joaquim de Paz - Carrer Sant Antoni 41º 33' 57,45'' N - 2º 00' 58,41'' E
Carrer Joaquim de Paz - Plaça Maragal 41º 33' 52,56'' N - 2º 00' 47,47'' E
PORTAL DE SANT ROC I PLAÇA ANSELM CLAVÉ
Arribem
a la ciutat de Terrassa amb els Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya, procedents de Barcelona, sortim de l'estació a la Rambla d'Ègara i a pocs metres de la sortida, a ma dreta ens trobem amb el carrer del Portal de Sant Roc - plaça Anselm Clavé.
El carrer té una gran vitalitat comercial i reuneix tot tipus de
comerços, pastisseria, botigues de roba, perfumeria, farmàcia, cafeteria
un frankfurt de la cadena Vallès, sabateria, bancs, pàrquing
soterrani..., tots en un carrer d'un centenar de metres.
Portal de Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 1522, 9/08/2015)
Aquest
carrer que dóna sortida al carrer Major de Terrassa va des de l'inici
del carrer Major, cantonada amb el carrer de la Cisterna fins la plaça
Clavé i d'aquesta a la Rambla d'Ègara. El Portal de Sant Roc era un
portal que tancava la vila de Terrassa al voltant de les seves muralles.
El
dia 9 d'agost de de l'any 1881, l'Ajuntament de Terrassa presidit per
l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 - 01/07/1883), va prendre
l'acord d'enderrocar el portal doncs la ciutat s'estenia amb els nous
eixamples fora de les seves muralles.
Portal de Sant Roc. Dibuix Mateu Avellaneda. Font Sala Mateu
Avellaneda de la casa Alegre de Sagrera (Terrassa)
Com podem observar amb recreació que Mateu Avellaneda va fer del portal, a la part superior i centrada
sobre l'arc hi ha una petita capella amb una escultura de Sant Roc.
L'enderrocament del portal va fer possible amb el temps un nou carrer
que anirà des del carrer Major fins la Rambla d'Ègara
fora de les muralles. Aquest carrer rebrà el nom de Portal de Sant Roc
en record de l'antic portal. La imatge de Sant Roc serà situada per l'Ajuntament de Terrassa
en una fornícula situada a la façana de la última casa de la dreta de
la plaça Anselm Clavé. Durant la Guerra Civil la imatge fou destruïda.
L'any 1940 es restablí la fornícula amb una imatge del sant. Els anys 50
l'edifici on hi havia la imatge del sant fou remodelat i a la nova
fornícula, el 16 d'agost de 1956, dia de Sant Roc, s'hi col·locà una
nova imatge construïda pels alumnes i professors de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa.
Detall de la fornícula amb la imatge de Sant Roc (Escola d'Arts i Oficis
de Terrassa). Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6298, 2/03/2019)
GL
Portal de Sant Roc - Cisterna 41º33'39,45'' N - 2º00'32,14 E
Rambla d'Ègara - Anselm Clavé 41º33'38,73'' N - 2º00'27,87'' E
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
%2012.19.39.png)
%2013.41.49.png)
%2011.41.19.png)
