El
jardí té forma trapezoïdal, correspon a un jardí d'estil romàntic
francès, presenta un estany central, una gruta adossada al mur nord i
uns quants bancs per seure. Durant molts anys el jardí va acollir la
recepció que l'Ajuntament de Terrassa oferia a les entitats,
associacions i persones significades de la ciutat, el divendres de la
Festa Major.
Detall d'un dels camins del jardí de la Casa Alegre de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3423 - 10/12/2016)
El jardí té diversos caminals envoltats de parterres de gespa i flors que
recorren el jardí. Prop de la porta d'entrada del carrer Cardaire hi ha
una exedra amb escalinates laterals.
El jardí actual és el resultat de la reforma de l'any 1911 realitzada per l'arquitecte municipal Melcior Vinyals, i encarregada pels propietaris de la casa Alegre: Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera.
Detall del plànol de la reforma de l'any 1911: planta baixa de la casa,
pati i jardí. Font, Quaderns del Museu 2. Ajuntament de Terrassa.
En posició central hi ha un estany de contorns arrodonits envoltat per una vorera de pedra i plantes a l'interior.
Detall de l'estany central. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. Foto, AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 3404 - 10/12/2016)
El
jardí presenta una exedra (espai semicircular) amb un brollador central
d'inspiració neoclàssica, a banda i banda del brollador observem dues
portes d'inspiració modernista que tanquen un espai d'emmagatzemament,
dos bancs de pedra i dues escalinates amb baranes de balustres amb dos
grans gerros de pedra damunt dues bases ortoèdriques.
Detall de l'exedra. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3415 - 10/12/2016)
Detall d'un dels camins dels jardins. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 3422 - 10/12/2016)
GL
41º 33' 46'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA.
C/ Font Vella, núm 29. Per a visitar-la truqueu al Tel 937316646, direcció electrònica museudeterrassa@terrassa.cat
Jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí
Aquests jardins envolten el Parc de desinfecció de Terrassa dissenyat per
l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, l'any 1915. Els jardins que
porten el nom de l'arquitecte, estan situats a ctra d'Olesa, núm 82, del
barri del Roc Blanc de Terrassa.
Els
jardins i l'edifici del Parc de desinfecció, varen experimentar un gran
deteriorament desprès de la Guerra Civil (durant els anys 40 i 50 del
segle XX), nou fou fins l'adveniment dels ajuntaments democràtics que es
fa la restauració de l'edifici i dels jardins.
Jardins del Parc Coll i Bacardí. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG
1824 - 28/02/2016)
El dia 10 de setembre del 1986 s'inauguren les obres de restauració del Parc de Desinfecció i dels jardins, aprovades per l'Ajuntament de Terrassa, en sessió plenària, per l'Alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002).
Detall dels jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí. AF Jordi Plana i Nieto
(IMG 1893 - 28/02/2016)
Detall dels jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí. AF Jordi Plana i Nieto
(IMG 1841 - 28/02/2016)
GL
41º 33' 22'' N - 1º 59' 49'' E
Parc Central Segle XXI
Durant
el mes de maig de 2004 fou inaugurat el complex lúdic i comercial Parc
Central Segle XXI a la cruïlla entre les carreteres de Montcada i de
Rubí i a la dreta de la font i torre de les aigües de Les 4 Cantonades. El parc va néixer amb l'objectiu de competir amb el parc comercial i lúdic, en aquest cas periurbà del Parc Vallès.
El
motor del Parc Central Segle XXI havia de ser el multi-cinema amb nou
sales de projecció i capacitat per a 2100 espectadors. El complex es
completava amb una zona comercial, diversos restaurants i una zona
d'oci. Inicialment (pocs mesos), semblà que funcionaria i que generaria
un nou pol comercial urbà.
Detall del Parc Central del Segle XXI vist des de la plaça de La
Terrassa Industrial. AF Jordi Plana. (IMG 6443, 18-02-2018)
Vista aèria del Parc Central Segle XXI i a l'esquerra la plaça de La
Terrassa Industrial SA. Font, Google Earth
GL
41º 33' 26,732'' N - 2º 01' 0,32'' E
Parc del Nord
Una
de les obres més importants de la Terrassa de finals del segle XX ve
ser el soterrament de les vies de la RENFE, suprimint la gran barrera
ferroviària que separava els barris del sud i del nord de la ciutat. El
capvespre del 27 de maig de 1994 passava el darrer tren per les vies a
cel obert. El soterrament de l'Estació del Nord i de les vies seguint
el Passeig del 22 de Juliol, alliberà una gran quantitat de espai que va
fer possible la plaça de l'Estació del Nord i el Parc del Nord.
Detall de l'entrada al Parc del Nord pel Passeig del 22 de Juliol.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6171, 30-12-2017)
El
soterrament va fer possible la creació del Parc del Nord, que fou
dissenyat pels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez
Arquitectes. El parc fou inaugurat el mes de maig de l'any 1999, cinc
anys després de l'inici del soterrament, per l'alcalde de Terrassa
Manuel Royes i Vila. El parc d'inspiració anglesa, va esdevenir un nou
pulmó verd per a la ciutat, aportant una major qualitat de vida als
veïns de la zona.
Detall del Parc del Nord amb l'escultura Homenatge a Malèvitx.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6162, 30-12-2017)
Detall de la zona central del Parc del Nord. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6150, 30/12-2017)
L'element més important del Parc del Nord és l'escultura monumental de 6 x 6 metres titulada Homenatge a Malèvitx, obra de de l'escultor basc Jorge Oteiza, situada prop del carrer Bartomeu Amat.
Homenatge a Malèvitx, obra de Jorge Oteiza. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6144, 30-12-2018)
GL
41º 34' 13,8'' N - 2º 00' 48,53'' E
Parc dels Catalans
El rellotge marca dos quarts de quarts de quatre de la tarda, sortim del Restaurant de l'Hostal del Fum,
ens aturem un moment sota l'anglesina de la porta per fumar una
cigarreta. Tot seguit caminem 30 m per la vorera del restaurant i
arribem al Parc dels Catalans amb la intenció de prendre un cafè a la
terrassa del Racó del Parc.
Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.
El Parc dels Catalans ocupa una illa situada entre els carrers de: La Rambla d'Ègara
(oest), carrer de Blasco de Garay (nord), carrer Vinyals (est) i carrer
de Vallhonrat (sud). El parc ocupa la superfície de 10.000 metres
quadrats. El parc fou inaugurat el mes de maig de l'any 1995 per
l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002).
El Parc dels Catalans ocupa part de l'espai alliberat pel soterrament de
les vies de la línia ferroviària Barcelona-Terrassa dels FGC.
Restaurant el Racó del Parc. Foto, AF Jordi Plana.
Font de l'extrem sud del Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.
Restaurant El Racó del Parc. Fons de la imatge Seu del Diari de
Terrassa entre els anys 2002 i 2014.
Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.
Font de l'extrem sud del Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.
Restaurant El Racó del Parc. Fons de la imatge Seu del Diari de
Terrassa entre els anys 2002 i 2014.
GL
41º 33' 31,42'' N - 2º 00' 28,53'' E. TERRASSA
Parc de Vallparadís
El
parc de Vallparadís és el pulmó verd de Terrassa i el parc més gran de
la ciutat, podem considerar-lo com el parc central de Terrassa. El parc
presenta una longitud de 3,5 km i travessa la ciutat de nord a sud. El
parc està format per diferents espais com la zona nord Torrent Monner,
l'Horta dels Frares, la Piscina de Vallparadís, La Devesa i el Parc de
les percepcions.
El
parc de Vallparadís presenta una superfície de 395 mil metres quadrats
de zona verda i és un dels més grans de Catalunya i d'Europa. A part de
passejar-hi, el parc és escenari de moltes activitats i acull grans
esdeveniments de la ciutat de Terrassa relacionats amb la Festa Major de Terrassa, el Festival de Jazz de Terrassa, la Fira Modernista o el Carnaval.
També
podrem gaudir d'un refresc en diverses terrasses o prendre un bany o un
passeig en barca (segons l'època de l'any) en la piscina del parc que
té una superfície de més de 4000 metres quadrats. També podem fer un
recorregut pel parc pujant al tren en miniatura.
En
aquest primer escrit sobre el Parc de Vallparadís ens centrarem en la
zona nord que correspon al Torrent Monner i Torrent de les Bruixes.
Parc de Vallparadís., extrem nord, zona del Torrent Monner.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7374, 31/05/2020)
Esgésia de Santa Maria, vista des del Torrent Monner per sobre de
la Font de Santa Maria.
Com vàrem comentar en la primera entrada del Parc de Vallparadís, amb el nom de Parc de Vallparadís 1a part, zona del Torrent Monner, el parc presenta forma de " Y " , en aquesta part parlarem de la zona del Torrent de les Bruixes o Torrent de Vallparadís, concretament des del Passeig del Vint-i-dos de Juliol fins arribar a la confluència amb el Torrent Monner. Els
dos braços superiors de la " Y " delimiten un altiplà amb el Torrent
Monner a llevant i el Torrent de les Bruixes a ponent. Aquest altiplà en
forma de llengua, és el resultat de l'erosió dels dos torrents.
Imatge del Parc de Vallparadís, zona del Torrent Monner. Foto, AF
Una de les primeres obres públiques del Parc de Vallparadís sobre el Torrent de les Bruixes va ser el Pont de Sant Pere, per fer possible l'accés dels veïns de Terrassa a les Esglésies de Sant Pere.
Construït el pont de Sant Pere l'any 1625, el Camí de Sant Pere el
formarien els carrers Nou de Sant Pere, i el carrer de la Creu Gran,
convertint-se durant molts anys en l'accés més ràpid dels fidels de la
vila de Terrassa a les Esglésies de Sant Pere i dels santperencs a la
vila de Terrassa.
Pont de Sant Pere per sobre del Torrent de les Bruixes del Parc de
Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
A la
segona part sobre el Parc de Vallparadís varem arribar al Pont del
Passeig. En aquesta tercera entrada caminarem del Pont del Passeig fins
el Pont de la Carretera de Montcada i observarem les diferents espècies
arbòries que trobem en aquest gran parc urbà de Terrassa, incloent-hi el
Parc del Nord, és un dels parcs urbans més grans de Catalunya. Detall de l'escultura que representa un hipopòtam i Pont del Passeig.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10050, 26/01/2024)
En aquest pla del Parc de Vallparadís, situat davant del Pont del Passeig, destaquen dues escultures d'hipopòtams, una de cos sencer i l'altra de mig cos situada dins del canal que recorre el Parc de Vallparadís.
En
una posició central hi ha el "trenet", un tren de modelisme tripulat,
amb màquines de vapor i vagons de passatgers. Té un recorregut de 340
metres, amb vies de 127 i 184 mm, onze canvis d'agulles, dos ponts, un
de giratori, dos túnels, estació, una rotonda, garatge de locomotores, i
taller.
El
"trenet" fou inaugurat pel President de la Generalitat de Catalunya,
Jordi Pujol i l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila (20/04/79 -
12/04/2002), el 18 de febrer de 1995. A partir del 29 de juny de 1996,
es celebra la Trobada Internacional de Modelisme de Trens de Vapor.
Detall de les vies del "trenet" passant per sota del Pont del Passeig. Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10055, 26/01/2024)
GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 33'' E
Parc del Pla de la Font de l'Apotecari
El
Parc del Pla de La Font de l'Apotecari es correspon a la part que es va
cobrir del torrent Monner. És un parc pla format pel terreny situat
entre els carrers: al sud l'Av 22 de Juliol, a l'est el carrer de
Salmerón, a l'oest els carrers de Joan Artigues i part del carrer del
Camí de Castellar i al nord l'Av de Jaume I. El Parc del Pla de la Font
de l'Apotecari és la continuació del Parc de Vallparadís cap el nord de la ciutat de Terrassa.
Cap
a finals de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, el torrent
Monner que baixava per la carretera de Matadepera, seguia paral·lel al
que avui dia es l'Av de Jaume I, en arribar a l'actual Plaça
d'Andalusia, el torrent trencava cap el sud a través del que avui és el
Parc del Pla de la Font de l'Apotecari, travessava l'actual avinguda
avinguda 22 de Juliol i connectava amb el torrent de Vallparadís, tot
deixant entre els dos (Monner i Vallparadís) una llengua de terreny
sobre la que es va formar el barri de l'Antic Poble de Sant Pere i els
dos torrents, configuren el Parc de Vallparadís, el gran pulmó verd de la ciutat de Terrassa.
Parc del Pla de la Font de l'Apotecari. Foto, AF Jordi Plana.
Amb l'arribada de la democràcia, l'Ajuntament de Terrassa
presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila es va plantejar la
necessitat de facilitar la comunicació del centre de la ciutat amb els
diferents barris perifèrics i també esponjar la trama urbana amb espais
verds, aquesta necessitat va fer possible molts espais verds com el Parc
del Pla de la Font de l'Apotecari. Al nord del parc hi ha la plaça
d'Andalusia presidida per l'escultura Amalgama, dedicada als terrassencs nascuts a Andalusia.
Escultura Amalgama. Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 34' 14 '' N - 2º 01' 13'' E. TERRASSA
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011