Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 25 de març del 2026

ANTICS CINEMES I TEATRES DE TERRASSA

CINEMA LA RAMBLA

(Tancat, avui dia: Zara)

L'antic cinema La Rambla és un edifici entre mitgeres, situat a la Rambla d'Ègara núm 146. De planta rectangular i de grans dimensions. El cinema és inaugurat l'11 d'abril de l'any 1935, durant els primers anys després de la seva inauguració és conegut pels terrassencs com el cine nou. En el seu dia es va convertir amb el més gran de l'estat espanyol amb les seves 2400 localitats.

Antic cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.
 
La part central i el vestíbul actualment alberga una botiga de la marca Zara. Al vestíbul és conserva l'estructura inicial que manté la doble alçària i la galeria superior que dóna accés a l'amfiteatre, també es conserva la lluerna central i les sis columnes que delimiten l'atri i sostenen l'estructura de la lluerna. Tot aquest conjunt donaven a l'entrada del cinema una gran generositat espacial.

Detall de tres de les columnes de l'atri del cinema La Rambla.
Foto, AF Jordi Plana.

El cinema construït l'any 1934-35 va ser restaurat durant la dècada dels anys 80 i va tancar les seves portes el 2 de novembre de l'any 2000. A la primera planta i durant molts anys va albergar un restaurant que com a nota anecdòtica va funcionar com un self service, el primer i un dels pocs establiments d'aquest tipus que s'han obert a Terrassa.
Actualment el gran edifici de l'antic cinema La Rambla alberga a l'esquerra una costurera i el Frankfurt la Rambla, el cos central la botiga Zara de Terrassa i el cos de la dreta una botiga de Movistar.

 Façana de l'antic cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.

 GL 

41º 33' 41'' N - 2º 00' 28'' E. TERRASSA

 TEATRE PRINCIPAL  

(En funcionament)

El Teatre Principal és una edificació, els orígens de la qual es remunten a l' any 1886. Va ser una iniciativa de la burgesia del sector tèxtil terrassenc. Està situat a la Plaça Maragall número 4. L'any 1911 va ser reformat pels arquitectes: Enric Catà i Francesc Guàrdia, aquest últim, gendre de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

L'any 1916, el Teatre va experimentar una altra reforma a mans de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, reforma que va suposar l'eliminació modernista de la façana, convertint-lo en un edifici monumental d'estil eclèctic, amb decoració modernista.

La part central està coronada per una cúpula coberta de mosaics. Destaquen les escultures de la façana principal, obra l'escultor Pau Gargallo i els vitralls policromats de temàtica vegetal.


 Façana del Teatre Principal. Foto AF Jordi Plana

Detall de la vidriera del primer pis del Teatre Principal.
Foto: AF Jordi Plana 

Detall d'un dels capitells de les columnes que sostenen la façana.
Foto: AF Jordi Plana 

 Porta d'entrada al Teatre Principal. Foto: AF Jordi Plana

 GL 

41º 33' 52'' N, 2º 00' 47'' E. TERRASSA

CINEMA ALEGRIA  

(Tancat)

El cinema pròpiament dit es va exhibir per primera vegada en una barraca situada al bell mig del raval de Montserrat, l’any 1901, i va ser en Gaietà Galitzia qui introduïa el cinema a Terrassa. Sis anys després, el 1907, en Galitzia muntava el primer cinema estable de Terrassa construint el Teatre Alegria al carrer de Gaudí fins que l’any 1917 amb la inauguració del Teatre Alegria a la Rasa, l’antic quedà en l’oblit. Als anys 80 amb la instal·lació de l’Institut del Teatre a l’antiga fàbrica Amat, es va recuperar per la seva finalitat teatral acabant de ser remodelat l’any 1996.

El cinema Alegria / Carles Duran-AMAT

 

L’altre Teatre Alegria, el de la Rasa, va alternar el teatre i el cinema fins que va tancar l’any 1971 i el seu espai va ser ocupat per una discoteca, un gimnàs i altres serveis. Font, blog d'en Joaquim Verdaguer i Caballé.

Al costat de la casa familiar els Galítzia van obrir el primer gran cinema de la ciutat, el Cinema Alegria, l'any 1907, amb una capacitat per a 2000 espectadors. El cinema va tancar portes el 18 de gener de 1978. Avui dia només queda de l'Alegria la façana de la Rasa, sense la balconada i remodelada. L'edifici es lloga dividit en diferents compartiments.

Façana actual de l'antic Cinema Alegria, al costat de la casa
  Gaietà Galítzia, a la seva dreta. Foto, AF Jordi Plana

Façana de l'antic Cinema Alegria, a l'esquerra la Casa Gietà
Galítzia, casa del propietari del Cinema.Foto, AF Tobella
 
GL 
 
41º 33' 51'' N - 2º 00' 33'' E  
 
CINEMA CATALUNYA  
 
(En funcionament)
 
L’any 1916 s’inaugurava el cinema Catalunya al carrer Sant Pere. Durant la seva llarga història ha patit diverses modificacions. L’última modificació, transformà el seu espai en dues sales. Actualment es l’únic cinema en funcionament al centre de la ciutat, és propietat de l'Ajuntament de Terrassa, que durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila, va salvar l'enderrocament del cinema.
 

 

Cinema Catalunya / Carles Duran-AMAT

 

 

Platea del Cinema Catalunya / Carles Duran-AMAT

 

 
Cinema Catalunya, carrer de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana
 
ALTRES ANTICS CINEMES DE TERRASSA 
 
Teatre del Retiro
 
Un altre teatre més popular va ser el del Retiro, també conegut com el teatre dels Campos. Construït l’any 1876, va patir un incendi el 1879. Reconstruït de nou, una nevada a l’any 1880 va ensorrar la teulada, essent inaugurat de nou aquell mateix any. El teatre estava envoltat de jardins que el feia atractiu durant l’època estiuenca. Quan l’Ajuntament va urbanitzar el carrer del Pantà, Josep Domingo propietari del teatre s’afanyà a una nova remodelació del mateix. Adaptant-se al temps, també oferien sessió de cinema fins que va tancar definitivament l’any 1932. El seu estat d’abandonament va provocar que l’any 1944 es desplomés. El teatre del Retiro estava situat on ara hi ha la Coral dels Amics. Font: Joaquim Verdaguer i Caballé.
 
Teatre del Retiro / Baltasar Ragon-AMAT
 
ALTRES TEATRES ANTICS I CINEMES DE TERRASSA 
 
Cinema Doré (obert l'any 1929), situat a a la cantonada de la Rambla d'Ègara amb la carretera de Martorell.
 
Cinema Regina (1963) situat a l'antic saló Montserrat del Centre Social Catòlic, (El Socialet)


Cinema Regina (1963) situat a l'antic saló Montserrat del Centre Social Catòlic, (El Socialet)
 
El Recreo, situat al carrer d'Iscle Soler, va ser inaugurat el 18 de setembre de 1912 com a teatre, però amb el pas del temps es va convertir en cinema. El cinema tenia un aforament de 1540 butaques. Va tancar el 2 de juny de 1985 i fou enderrocat per a construir-hi un edifici d'habitatges.
 
Platea del cinema Recreo. Foto, font Baltasar Ragon.
 
Fonts consultades:

Baltasar Ragon
Blog d'en Jordi Plana i Nieto: Passejant per Terrassa

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa  
1987 - 2011 

dimecres, 18 de març del 2026

SALA MUNCUNILL

La Sala Muncunill de Terrassa, és un espai d'exposicions de l'Ajuntament de Terrassa annex a l'edifici de les dependències públiques de l'Ajuntament, ubicades a la plaça Didó.

La sala de planta rectangular, ocupa una quadra del Vapor Amat, fou dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1921. Lluís Muncunill i Parellada, projectà la nau industrial de tints pensant en la seguretat dels treballadors i en la qualitat dels teixits tintats de l'empresa coneguda com Ca l'Izard.

Muncunill projecta una nau per a tintar teixits, amb l'objectiu de millorar el procés de tintar la llana i millorar la qualitat de vida dels treballadors de la indústria del tint. Millora l'evacuació dels gasos tòxics del procés de tintat, i la il·luminació amb llum natural per a verificar la qualitat del tintat dels teixits, tot això gràcies a les lluernes situades per damunt del sostre de la nau de tints.

 

Sala Muncunill. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 930 - 21/11/2015)
 
La darrera penúltima reforma de la quadra de Lluís Muncunill i Parellada, fou executada desprès de la guerra civil (1940) per l'arquitecte Joan Baca i Reixach, aquest fa una actuació de millora de les llanternes de la quadra de tints del Vapor Amat (Ca l'Izard).
 
La nau fou reformada l'any 1982 per l'arquitecte Francesc Bacardit, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), per tal de convertir-la en sala d'exposicions, moment que va ser aprofitat per fer la Plaça Didó. La nau està feta de maons massissos, l'estructura està formada per pilars de ferro colat que sostenen setze voltes de maó pla, Muncunill va construir llanternes sobre les 16 voltes per donar llum natural a l'interior del vapor.

La part nova de l'antiga fàbrica, actualment està ocupada de l'Institut del Teatre i per una petita sala de teatre, anomenada Teatre Alegria, en record del primer cinema de la ciutat, el Cine Teatre Alegria, inaugurat el 8 de juny de 1907 per Humbert Galítzia. Actualment enderrocat.

Al centre de la Plaça, la xemeneia de Ca l'Izard, de base quadrada i fust troncocònic, retallada l'any 1987, al paviment hi ha una senyalització metàl·lica, que indica la silueta de l'ombra que fa la xemeneia a les nou del matí del solstici d'estiu. 


Sala Muncunill, nau de l'antic Vapor Amat. Foto: AF Jordi Plana

 Plaça Didó, al fons, oficines de l'Ajuntament de Terrassa.
Foto: AF Jordi Plana
 
L'any 1993 s'hi va arranjar la plaça (amb el nom de plaça Didó) seguint el projecte de l'arquitecte terrassenc Francesc Bacardit i Segués, el projecte defineix la nova plaça en els terrenys de l'antic Vapor Amat, s'enderroca l'antiga fàbrica, és defineix la façana de les oficines d'atenció pública de l'Ajuntament de Terrassa, és rehabilita la quadra de tints de Lluís Muncunill i Parelada, convertint-la en la sala d'exposicions municipal: Sala Muncunill.

 GL 
 
41º 33' 51'' N - 2º 00' 33'' E. TERRASSA.

FITXA

NOM ............................................................ Sala Muncunill
 
UBICACIÓ ................................................... C. de la Rasa, 53-55 - pl. Didó

FÀBRICA ..................................................... Vapor Amat

QUADRA ...................................................... Nau de tints

ARQUITECTE ............................................... Lluís Muncunill i Parellada

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1921

ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Modernista

ÚS INICIAL .................................................... Industrial
 
RESTAURACIÓ ............................................. Joan Baca i Reixach
 
ANY ............................................................... 1940

ÚS ACTUAL ................................................... Sala d'exposicions

PROPIETAT .................................................... Municipal

REFORMA ...................................................... Francesc Bacardit i Segués

ANY ................................................................. 1982

PROTECCIÓ ................................................... Bé cultural d'interès local

IDENTIFICADOR ............................................. IPAC: 42257

GL

41º 34' N - 2º 01' E. TERRASSA

Fonts consultades,

Viquipèdia, clicar: Sala Muncunill

Blog: Jordi Plana i Nieto, clicar pl. Didó

 

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa  
1987 - 2011