CASA RAMON ARMENGOL TRIADÓ

L'edifici situat a la cantonada del carrer Major, 11 i el carrer del Forn, 4, presenta una planta rectangular, amb façanes al carrer Major, carrer del Forn i carrer el carrer de Baix. L'edifici és conegut com la Casa Ramon Armengol. Fou promocionat per Ramon Armengol i Triadó i encarregat a l'arquitecte Terrassenc Ignasi Escudé i Gibert, atenent al projecte constructiu presentat a l'Ajuntament de Terrassa l'any 1940. L'expedient presentat al Negociat de Foment de L'Ajuntament de Terrassa (núm. 1878/427) fa referència a la construcció d'una casa de planta baixa, dos pisos i  terrat amb els safaretjos (en el projecte inicial), en un solar situat a la cantonada entre el carrer Major i el carrer del Forn. L'expedient fou signat per l'alcalde de Terrassa Josep Homs i Bages (27/01/1939 - 06/09/1940) i el Secretari de l'Ajuntament F. Benlloch.

Detall de la Casa Ramon Armengol i Triadó, carrer Major 11-carrer

del Forn 4. AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10397, 14/11/2024).

La Comisión Municipal Gestora, en sessió celebrada el dia 17 d'abril de 1940, acordà donar permís a Ramon Armengol i Triadó per a la construcció de l'edifici de planta baixa i dos pisos, a la cantonada carrer Major 11 - carrer del Forn 4, conegut com La Casa Ramon Armengol.

Informe favorable de la Comisión Municipal Ges-

tora, per a la construcció de l'edifici. Foto AF Jor-

di Plana i Nieto (IMG 10176- 21/11/2024). Font:

Arxiu Comarcal de Terrassa.

 

Tot seguit es mostra la cèdula d'habitabilitat atorgada per l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945) a Ramon Armengol i Triadó, amb data de 24 d'octubre de 1940.

 

Detall I, de la cèdula d'habitabilitat de l'edifici.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10177 -

21/11/2024). Font: Arxiu Comarcal de Terrassa

 
 

Detall II, de la cèdula d'habitabilitat de l'edifici.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10178 -

21/11/2024). Font: Arxiu Comarcal de Terrassa

 

Detall III, de la cèdula d'habitabilitat de l'edifici.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10179 -

21/11/2024). Font: Arxiu Comarcal de Terrassa

 

Detall III, de la cèdula d'habitabilitat de l'edifici.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10179 -

21/11/2024). Font: Arxiu Comarcal de Terrassa

 

L'edifici d'habitatges situat al carrer Major núm 11, gràcies a l'eixamplament del carrer Major de l'any 1927, és una edificació situada al barri Centre de Terrassa, Districte I, 08221 i està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, amb identificador  IPAC. 28137

 

LA FAÇANA DEL CARRER MAJOR 11 

 

La façana de l'edifici situada al carrer Major 11, presenta una planta baixa d'ús comercial i dues plantes d'ús residencial. La façana de la planta baixa està revestida de plaques de granit, presenta el parament de la cantonada arrodonit. Una línia d'imposta separa la façana de la planta baixa de la façana del primer pis. Una única porta rectangular dóna accés al local comercial, ocupant gairebé tota l'amplada de la façana.

 

Detall de la façana del carrer Major 11, de la Casa Ramon Armengol i

Triadó. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10394, 14/11/2024)

 

Les façanes del primer i segon pis presenten dues obertures per planta que donen accés a un balcó rectangular per planta. Aquests balcons presenten llossades rectangulars de perfils motllurats amb baranes de balustres. Balcons i obertures estan emmarcats per un plafó rectangular de pedra artificial, la resta de la façana és de maó vist. La façana està rematada per una cornisa motllurada i amb voladís de pedra artificial.

 

Tot seguit es mostra el projecte constructiu de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, executat l'any 1941, gràcies a l'eixamplament que va tenir lloc al carrer Major a partir de l'any 1927.

 

L'edifici de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert , segueix l'estil arquitectònic del  Monumentalisme academicista.

 

Projecte constructiu d'Ignasi Escudé i Gibert de la façana del carrer

Major 11, any 1940. Foto AF, Jordi Plana i Nieto. (IMG 10187, 14/11

2024) Font: Arxiu Comarcal de Terrassa.

 

FAÇANA DEL CARRER DEL FORN 4 

 

La façana del carrer del Forn 4, presenta una composició simètrica en la planta baixa i els dos pisos. La façana de la planta baixa s'estructura a dreta i esquerra de una portalada emmarcada en un arc de mig punt amb extradós normal i de pedra artificial. La dovella central conté l'escut heràldic del promotor. L'arc emmarca una porta de vidre fusta i ferro forjat.

Detall de la façana de La Casa Ramon Armengol i Triadó. Foto, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10401, 14/11/2024)

 

Detall de la porta d'accés a La Casa Ramon Armengol i Triadó, pel

carrer del Forn 4. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10402, 14/11/2024)

A cada costat de la portalada se situen dues finestres rectangulars. La façana de la planta baixa està revestida de plaques de granit, i una línia d'imposta motllurada de pedra artificial, la separa de la façana del primer pis.

Al primer i segon pis dues finestres estretes i verticals donen llum a l'escala interior, a dreta i esquerra d'aquestes finestres trobem dues finestres rectangulars al primer pis i dues al segon, tot el conjunt està emmarcat en un plafó rectangular de maó vist. A dreta i esquerra d'aquest plafó observem dues balconades en tribunes de pedra artificial al primer pis i al segon. Per damunt de la façana del segon pis hi ha una cornisa recta i motllurada.

 

Tot seguit es mostra el projecte constructiu de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert de 1940, executat l'any 1941, de La Casa Ramon Armengol en la façana del carrer del Forn 4, (inicialment carrer de La Unió).

Projecte constructiu d'Ignasi Escudé i Gibert de la façana del carrer

Del Forn 4, any 1940. Foto AF, Jordi Plana i Nieto. (IMG 10187, 14/11

2024) Font: Arxiu Comarcal de Terrassa.

 

Projecte constructiu d'Ignasi Escudé i Gibert de la façana del carrer

Del Forn 4 i terrat amb els safaretjos,any 1940. Foto AF, Jordi Plana i Nieto. 

(IMG 10187,14/112024) Font: Arxiu Comarcal de Terrassa.

 

Adossat a  l'extrem esquerre de la façana situada al carrer del Forn hi ha un cos rectangular de planta baixa i terrassa amb galeria, aquesta presenta quatre arcs de mig punt sobre pilars de pedra artificial, els dos centrals de menor altura. La galeria està coronada per una cornisa d'argila cuita amb teula al damunt. Aquestes quatre arcades estan situades al carrer del Forn. Una cinquena arcada se situa a la cantonada amb el carrer de Baix. Una porta en arc de mig punt situada al carrer del Forn dóna accés al garatge de la Casa Ramon Armengol.

 

Imatge del cos lateral del carrer del Forn 4. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10404, 14/11/2024)

 

Detall del projecte de l'arquitecte Ignasi Escudé, del

cos lateral situat al carrer del Forn de la Casa Armengol.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10183, 21/11/2024)

Font: Arxiu Comarcal de Terrassa

 

FITXA 

 

NOM ................................................ Casa Ramon Armengol i Triadó.

 

UBICACIÓ ....................................... Carrer Major 11 - carrer del Forn 4.

 

PROMOTOR ................................... Ramon Armengol i Triadó.

 

ARQUITECTE ................................. Ignasi Escudé i Gibert.

 

ANY DEL PROJECTE ..................... 1940

 

ANY DE CONSTRUCCIÓ ................ 1941

 

ESTIL ARQUITECTÒNIC ................. Monumentalisme academicista.

 

ÚS ..................................................... Comercial i residencial.

 

PROTECCIÓ ..................................... IPAC 28137.

 

ESTAT DE CONSERVACIÓ .............. Excel·lent

 

GL

 

41º 33' 41'' N - 2º 00' 35,36'' E. TERRASSA

 

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA 

 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

 

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

 

LES TORRES DE LES AIGÜES DE TERRASSA

 TORRE DE LES AIGÜES DE LA PLAÇA DEL DR. ROBERT 

Les torres de les aigües eren unes estructures repartides per tot el casc urbà de la ciutat per la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, que feien possible repartir l'aigua a tots els habitatges independentment de la seva altura, l'alçada de les torres determinava l'alçada a la que arribava l'aigua. Ara no són necessàries ja que l'aigua es subministra a pressió per tal que pugui ascendir fins l'habitatge més alt de la ciutat, i tampoc són necessaris els aforaments i els dipòsits.

 

Torre de les Aigües de la Plaça del Dr Robert de Terrassa.

Foto, AF Jordi Plana.

 

La torre construïda tota ella amb maons d'obra vista presenta 5 obertures en arc de ferradura, la de la planta baixa correspon a la porta de servei de la torre i les altres a finestres, les 4 finestres presenten trencaaigües ceràmics formats per 5 rajoles cadascuna, amb l'extrem arrodonit. Per damunt de la porta de servei un plafó d'arrebossat forma una estrella de 8 punxes que es repeteix per damunt de la finestra del primer pis. La construcció és d'obra vista amb verdugades a cada forjat. En el penúltim nivell observem un trencadís ceràmic rectangular amb el núm 6. Aquest núm indica que la torre era la sisena instal·lada a la ciutat per la Mina Pública d'Aigües de Terrassa

GL 41º 33' 45'' N - 2º 01 00'' E. TERRASSA

TORRE DE LES AIGÜES I FONT DE LES QUATRE CANTONADES 

La font està situada a la part baixa de la torre, és de cos quadrangular situada damunt d'una base graonada, sobre el broc de la font hi ha un cap de lleó de ferro colat sobre un rectangle de granit. Al costat un porta de ferro permet l'accés a l'interior de la torre.

La Torre de les Aigües de les Quatre Cantonades està coronada per una doble cornisa emmerletada (envoltada de merlets) i coberta de pavelló amb escates de color taronja i verd disposades en files del mateix color alternativament.

 

Torre de l'aigua i font de les Quatre Cantonades. Foto, AF Jordi Plana.

GL 41º 33' 29'' N - 2º 01' 05'' E. TERRASSA

TORRE D'AIGÜES DEL CARRER DE VALLHONRAT 

Aquesta torre de distribució d'aigua es tracta d'una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge entre mitgeres situat a la cantonada del carrer de Vallhonrat i el carrer del Col·legi i que supera en altura a les construccions que la envolten. La torre va ser bastida amb maó i recentment ha estat restaurada arrebossant les seves quatre cares doncs els maons estaven a la vista. La teulada a quatre aigües presenta una esfera al seu vèrtex i un ràfec sobresortint o amb voladís. Les obertures que presenta, són en arc de mig punt, amb una a cada cara de la torre a la part superior, simulant un campanar.

 Torre de La Mina Pública d'aigües de Terrassa del carrer de Vallhonrat.

Foto, AF Jordi Plana.

 

Detall d'un plomer amb 20 sortides que distribueixen una ploma

d'aigua cadascuna. Font: Les Torres d'Aigua a Terrassa 

( JoanManel Oller - Francesc J. Suárez - Joaquim Verdaguer)

 

A la fotografia anterior podem observar un repartidor d'una torre de distribució que repartia l'aigua a 20 tubs de plom, per tant a 20 ramals que portaven l'aigua a 20 cases properes a la torre. Per calibrar els daus o galets dels orificis dels plomers o repartidors s'utilitzaven les galgues, peces cilíndriques de diàmetre determinat per les autoritats municipals que donen un flux d'aigua mesurat en plomes. En el cas de Terrassa una ploma equivalia a un cabal de 2000 litres d'aigua diaris, 1/2 ploma a un cabal de 1000 litres diaris, 1/4 de ploma a un cabal de 500 litres diaris i 1/8 a 250 litres diaris.

 

GL 41º 33' 31'' N - 2º 00' 41'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

XEMENEIES INDUSTRIALS PROTEGIDES DE TERRASSA

XEMENEIA DE LA BÒBILA ALMIRALL I 

La Xemeneia de la Bòbila Almirall és una construcció de forma troncocònica, que va disminuint amb l'altura. una de les característiques diferencials de la xemeneia és l'escala de cargol exterior de ferro que l'envolta, de 217 esglaons, que puja fins a la plataforma superior.  La xemeneia està construïda en maó vist i té una alçària de 63,25 m d'alçada des de la base fins a la corona, amb un diàmetre inferior de 3,98 m i el superior de 2,19m. Està coronada per una cúpula de ferro forjat i un parallamps.

Xemeneia de la bòbila Almirall I. Foto AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 1675, 14/06/2016)

 La xemeneia va ser bastida pel mestre d'obres Marià Massana i Ribas, per aquells dies Massana tenia 29 anys i era contractista d'obres d'obres i s'havia consolidat com a empresari i segons comenta la revista Terme en la construcció de la xemeneia van participar els treballadors de Marià Massana:

- José Fauquet Cons, de 29 anys, paleta i home de confiança d'en Marià.
- Lucas Pèrez Molina, de 38 anys, paleta amb molta experiència.
- Paulino Carbajal Paulino Garcia, de 26 anys, manobre.
- Francisco Gàlvez Quesada, 21 anys, manobre.
- Adolf Orta, va substituir 3 o 4 dies a José Fauquet.

GL 41º 33' 27,75'' N - 1º 59' 59,85'' E. TERRASSA E.

XEMENEIA DE LA BÒBILA ALMIRALL II 

La Bòbila Almirall és un antic conjunt d'edificis industrials (fàbrica de maons), situat a la carretera d'Olesa núm 59, al barri terrassenc del Roc Blanc. És la segona bòbila de la família Almirall, la primera estava situada al barri de la Maurina, d'ella només es conserva la xemeneia, va ser construïda l'any 1910, mentre que la segona fou construïda l'any 1947. Després de la guerra civil el problema principal de la primera bòbila Almirall era aconseguir l'argila per fer els maons, per això la família Almirall va comprar els terrenys del massís argilós Poal, en els que hi havia l'antiga masia de Can Poal. Al poc de la compra, l'any 1947, van construir la Bòbila Almirall II en els terrenys de Can Poal i davant de la carretera d'Olesa per tal de donar una sortida fàcil dels seus productes cap a Terrassa, Sabadell, Rubí, Martorell, Vacarisses, Olesa...  

Xemeneia de la Bòbila Almirall II. Foto AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG, 6414, 14/06/2016)

GL 41º 33' 18'' N - 1º 59' 52'' E. TERRASSA

XEMENEIA DE LA SAPHIL 

La xemeneia va ser construïda l'any 1961, per tant és una de les darreres construccions del gran complexe fabril de l'Anònima. Està construïda en maó vist, és de base quadrada i de fust troncocònic. La xemeneia en el seu conjunt té una alçada de 36 metres, amb un diàmetre de 3 m a la seva base i de 2,2 m a la corona.

La xemeneia està coronada per un collarí i una passera circular, a la que s'accedia per una escala de gat exterior amb proteccions circulars. Al fust si van adossar les lletres de SAPHIL, que corresponen a l'acrònim de Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura, empresa coneguda popularment per l'Anònima.  

Xemeneia de la SAPHIL. Foto AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 0920, 20/07/2016)

GL 41º 33' 54'' N - 2º 00' 19'' E. TERRASSA

 

XEMENEIA DEL VAPOR MONTSET 

 

La xemeneia presenta una base quadrada tronco-piramidal i el fust és troncocònic. La base és de pedra artificial i maó vist i té unes motllures a la part superior. El fust està construït amb maó massis vist aplantillat.

 

La xemeneia construïda al voltant de l'any 1900, té una altura de 25 m, la base quadrada de 3m de costat (9 metres quadrats de superfície) i 5 metres d'altura, el fust té 20 m d'altura i un diàmetre a la base de 3m . La xemeneia actualment s'aixeca en els terrenys de l'antic Vapor Montset, convertits en plaça pública i que els últims anys havien estat els terrenys de la filatura Oliu. La xemeneia està coronada per un doble collarí.

 

Xemeneia del Vapor Monset. Foto AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 0949, 12/03/2016)

 

 GL 41º 34' 01 N - 2º 00' 28'' E. TERRASSA

 

XEMENEIA DE CA L'IZARD 

 

Aquesta xemeneia de maó vist està situada al mig de la plaça Didó, plaça que va ser arranjada per darrera vegada l'any 1993, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002), l'arranjament de la plaça va servir per arranjar la xemeneia i retallar part de la seva altura per motius de seguretat. La xemeneia formava part de l'antic Vapor Amat, conegut també pels terrassencs com a Ca l'Izard.  

 

La xemeneia va ser construïda l'any 1900. Si observem la fotografia superior, veiem a la base una porta en arc de mig punt, aquesta obertura correspon a un dels túnels que portaven els fums de la combustió de carbó des del forn de la màquina de vapor a la xemeneia. La xemeneia va quedà al mig de la plaça l'any 1987, any en el que s'enderroquen les construccions del seu voltant, es retalla la xemeneia fins a 10 metres d'altura i es construeix la plaça que serà remodelada novament l'any 1993.

 

Xemeneia de Ca L'Izard. Foto AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 9928, 21/11/2015)

 

GL 41º 33' 51 N - 2º 00' 37'' E. TERRASSA 

 

XEMENEIA DE LA FÀBRICA ABAD RIERA 

 

La xemeneia de composició troncocònica de maó, té el fust protegit per onze anells metàl·lics i està rematada per un collarí. La xemeneia està adossada al mur exterior de l'antiga fàbrica metal·lúrgica d'utillatge tèxtil.

La xemeneia té una alçària de 27,5 m, un diàmetre a la base de 2,5 m i 1,5 metres a la corona.

 

L'empresari Miquel Abad i Ribera fabricava pintes (pues) i lliços, productes metàl·lics essencials per la indústria tèxtil. Els lliços estan formats per una sèrie de varetes metàl·liques anomenades malles que tenen un ullal per on passen els fils de l'ordit. Les pues serveixen per compactar la trama i determinen l'amplària de la tela. Miquel Abad i Ribera, entre l'any 1931 i 1932, va traslladar el taller de trefileria que tenia en el vapor Castany a la carretera de Martorell, 29 i aquí seguiria fins l'any 1952, data de construcció de la nova fàbrica.

 

Xemeneia de la fàbrica Abad Riera. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 2622, 06/09/2016)

 

GL 41º 33' 22'' N - 2º 00' 22'' E. TERRASSA

 

XEMENEIA DE LA FÀBRICA GUARDIOLA 

 

La xemeneia i un fragment d'una nau de tint són els dos únics elements que han arribat fins el dia d'avui del que va ser la Fàbrica Monset i Guardiola, coneguda popularment com la Fàbrica Guardiola. Ubicada al carrer de Sant Antoni núm 62 de Terrassa ( Casa Josep Guardiola i Ferres). Actualment la Casa Guardiola, la xemeneia, i la resta del pavelló de tint, formen part de les instal·lacions de la Mútua de Terrassa.

 

La xemeneia té una alçaria considerable, 45 metres, l'equivalent a un edifici de 15 plantes i un diàmetre de 4 metres a la base que s'estreny fins els 2,8 metres a la corona. Com ja hem comentat, juntament amb un dels fragments d'una de les naus és l'únic vestigi de l'antiga fàbrica Monset i Guardiola, de tints i acabats. La fàbrica una de les més grans de Terrassa comptava amb dues xemeneies i quatre calderes, el doble que l'antiga fàbrica llanera Aymerich, Amat i Jover.

 

Xemeneia de la fàbrica Guardiola. Foto AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 4338, 30/06/2017)

 

GL 41º 33' 54'' N - 2º 01' 03'' E - TERRASSA

 

XEMENEIA DE LA MANUFACTURA AUXILIAR II

 

Aquesta xemeneia troncocònica s'aixeca en una nova placeta, de nova construcció, envoltada d'edificis residencials. La placeta, en la que l'element arquitectònic principal és la xemeneia de la segona fàbrica de la Manufactura Auxiliar SA, té el nom de plaça de la Llançadora, situada a la vorera dreta del carrer del Pare Font i ocupa part dels terrenys de l'antiga fàbrica tèxtil de tints i acabats.

 

La xemeneia presenta un fust troncocònic de maó vist. Té una alçada de 32 m, la seva base té un diàmetre de 3m i que s'estreny fins a 2,8 m a la corona, per tant el fust és quasi cilíndric. La xemeneia està protegida amb cèrcols metàl·lics i coronada amb un collarí motllurat.

 

 

Xemeneia de la  Manufactura Auxiliar II. Foto AF Jordi Plana i Nieto

 

GL 41º 33' 22'' N - 2º 00' 37'' E. TERRASSA

 

XEMENEIA DE LA TERRASSA INDUSTRIAL SA 

 

De la Terrassa Industrial es conserven dues xemeneies i aquesta és una de les més singulars de la col·lecció que formen part del patrimoni històric industrial de la ciutat de Terrassa. La xemeneia fou bastida per l'arquitecte Joan Baca i Reixach l'any 1945. Es tracta d'una xemeneia de maó vist, de base quadrada i fust troncocònic. Té una alçària de 34 m, amb un diàmetre de 3 m a la base i 2,2 m a la corona.

 

La xemeneia està rematada per un collarí innovador i protegida amb cèrcols per dalt i per baix. En Joan Baca i Rexach, va utilitzar una nova tècnica per evitar que la xemeneia s'esboqués: va coronar-la amb dos anells de formigó que cenyien la boca de sortida del fum, aquest mètode va ser utilitzat en altres xemeneies construïdes a partir de 1940.

 Xemeneia de la Terrassa Industrial SA. Foto AF Jordi Plana i Nieto.

 

(IMG 6222, 20/01/2018)

 

GL 41º 33' 25,42'' N - 2º 00' 57,78'' E. TERRASSA

 

XEMENEIA DE LA TINTORERIA LLANERA SA 

 

La xemeneia està ubicada en la placeta de Salvat-Papasseit, entre els carrers de Cervantes, Sant Leopold i Montserrat, en el Districte I de Terrassa i relativament propera a l'Estació del Nord de la Renfe.

Al costat de la Tintoreria Llanera SA, hi havia una altra fàbrica tèxtil, la fàbrica Puig i Cia, aquesta tenia una xemeneia de 20 metres d'alçària, que va ser enderrocada l'any 2000 per la immobiliària  constructora dels nous habitatges i de la placeta. L'enderrocament va ser un fet molt polèmic i va aixecar moltes crítiques contra la immobiliària propietària de les dues fàbriques.

La xemeneia està coronada per una cornisa d'obra vista (maons) com la resta de la xemeneia, està molt treballada, presenta 8 falses obertures rectangulars per damunt d'un collaret l'acer, per damunt d'aquestes quatre cornises motllurades i sobresortints que la fan diferent de la resta de xemeneies industrials terrassenques. 

 

Xemeneia de La Tintoreria Llanera. Foto AF Jordi Plana. (IMG 9955

1/01/2024)

41º 34' 07'' N - 2º 00' 43'' E. TERRASSA

 

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

 

 

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987-2011