Arquitecte terrassenc (9 de gener de 1909 - 1942), fill d'Ignasi Escudé i Galí i de Teresa Gibert i Escudé. Inicià la carrera d'arquitectura l'any 1926 (Escola d'Arquitectura de Barcelona) i es llicencià l'any 1933. L'any 1936 es casa amb Maria Teresa Muncunill i Palet, filla de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, amb qui varen tenir tres fills.
L'any 1939 l'Ajuntament de Terrassa el nomena arquitecte municipal, lloc que ocupara fins la seva mort l'any 1942.
Ignasi Escudé i Gibert és l'arquitecte més important del Monumentalisme academicista a Terrassa. A nivell urbanístic fou responsable de la transformació del passeig del Comte d'Ègara i del carrer Major, així com diversos edificis d'us residencial, industrial i de serveis.
Detall del Passeig del Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana i Nieto
(IMG 1794 - 29/05/2016)
Detall del carrer Major. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10425 - 28/05/2025
Ignasi Escudé i Gibert, Font: Família Escudé Muncunill
Entre els edificis més significatius de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert construïts a Terrassa destaquen:
CASA RAMON ARMENGOL TRIADÓ
L'edifici
situat a la cantonada del carrer Major, 11 i el carrer del Forn, 4,
presenta una planta rectangular, amb façanes al carrer Major, carrer del
Forn i carrer el carrer de Baix. L'edifici és conegut com la Casa Ramon Armengol. Fou promocionat per Ramon Armengol i Triadó i encarregat a
l'arquitecte Terrassenc Ignasi Escudé i Gibert, atenent al projecte
constructiu presentat a l'Ajuntament de Terrassa l'any 1940. L'expedient
presentat al Negociat de Foment de L'Ajuntament de Terrassa (núm.
1878/427) fa referència a la construcció d'una casa de planta baixa, dos
pisos i terrat amb els safaretjos (en el projecte inicial), en un
solar situat a la cantonada entre el carrer Major i el carrer del Forn.
L'expedient fou signat per l'alcalde de Terrassa Josep Homs i Bages
(27/01/1939 - 06/09/1940) i el Secretari de l'Ajuntament F. Benlloch.
Casa Ramon Armengol Triadó. Foto, AF Jordi Plana i Nieto
(IMG 10397 - 14/11/2024)
FITXA
NOM ................................................ Casa Ramon Armengol i Triadó.
UBICACIÓ ....................................... Carrer Major 11 - carrer del Forn 4.
PROMOTOR ................................... Ramon Armengol i Triadó.
ARQUITECTE ................................. Ignasi Escudé i Gibert.
ANY DEL PROJECTE ..................... 1940
ANY DE CONSTRUCCIÓ ................ 1941
ESTIL ARQUITECTÒNIC ................. Monumentalisme academicista.
ÚS ..................................................... Comercial i residencial.
PROTECCIÓ ..................................... IPAC 28137.
ESTAT DE CONSERVACIÓ .............. Excel·lent
Fonts consultades,
Cercador de l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya
GL
41º 33' 41'' N - 2º 00' 35,36'' E. TERRASSA
CASA FRANCESC ARGEMÍ I POUS
Aquest
edifici d'ús comercial i residencial, és conegut com CAL PECES, està
situat al carrer Major, núm. 9 cantonada amb el carrer del Forn, núm. 20
de Terrassa (Ca l'Argemí - Cal Peces) del Districte I, barri Centre. És
una construcció de planta rectangular, i consta de planta baixa més
quatre. L'edifici fou aixecat l'any 1942 després de l'eixamplament del
carrer Major iniciat l'any 1927. Aquest eixamplament va convertir el
carrer Major, un carrer gairebé marginal, en un dels carrers principals
de Terrassa, en el que es van ubicar totes les oficines centrals dels
principals bancs de l'època: Banc de Bilbao, Banc Atlàntic, Banc
Central...
Aquest
edifici conegut com Ca l'Argemí o Cal Peces, fou promocionat per
Francesc Argemí i Pous. empresari tèxtil de Terrassa, majordom del Vapor
Clapés i Roca. Va fer fortuna amb la compra i venda de peces de roba de
les diferents industries tèxtils terrassenques, durant la primera
meitat del segle XX.
Casa Francesc Argemí i Pous. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10416 - 11/03/2025)
FITXA
NOM .............................................................. Casa Francesc Argemí i Pous.
ALTRES NOMS ............................................. Cal Peces i Ca l'Argemí.
UBICACIÓ ..................................................... Carrer Major 9 - carrer del Forn 20.
PROMOTOR ................................................. Francesc Argemí i Pous.
ARQUITECTE ............................................... Ignasi Escudé i Gibert
ANY DEL PROJECTE ................................... 1940
ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1942
ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Monumentalisme academicista
ÚS .................................................................. Comercial i residencial
PROTECCIÓ .................................................. IPAC 28167
ESTAT DE CONSERVACIÓ ........................... Excel·lent
GL
41º 33' 41'' N - 2º 00' 37'' E. TERRASSA
EDIFICI RESIDENCIAL FONT BATALLÉ
Aquest
edifici de planta baixa més cinc, fou dissenyat per l'arquitecte
terrassenc, Ignasi Escudé i Gibert. L'edifici fou promocionat per
l'industrial terrassenc Font Batallé, propietari del magatzem tèxtil Font Batallé. L'edifici
d'ús residencial està situat a la cantonada entre el carrer Major i el
carrer del Vall, amb la façana principal i porta d'accés, situada al
Portal de Sant Roc, barri Centre del Districte I de Terrassa. L'edifici
porta el nom del seu promotor: Pere Font Batallé, industrial tèxtil
terrassenc. L'edifici construït l'any 1942, completa l'eixamplament del
carrer Major, que va tenir lloc a partir del 1927. Aquest eixamplament
convertí el carrer Major, un carrer marginal i estret, en un dels
carrers més importants de Terrassa pel que fa a edificis residencials,
comercials i de serveis ( els principals bancs de l'època). Aquest
edifici, considerat com el primer bloc d'habitatges de Terrassa, albergà
a la planta baixa les oficines del Banc de Bilbao.
Edifici residencial Font Batallé. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10397 - 30/09/2024)
FITXA
NOM ..............................................................Edifici Font Batallé
UBICACIÓ .....................................................Cantonada c. Major-Portal de Sant Roc-c. del Vall
PROMOTOR ................................................. Pere Font Batallé
ARQUITECTE ............................................... Ignasi Escudé i Gibert
ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1942
ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Monumentalisme academicista
ESCULTURES DE LA FAÇANA PRINCIPAL.. Miquel Ros Orta
PROTECCIÓ .................................................. Bé no inventariat
ESTAT DE CONSERVACIÓ ........................... Excel·lent
GL
41º 33' 39,91'' N - 2º 00' 33.02'' E. TERRASSA
CASA PERE SEGUÉS I AUTONELL
La Casa Pere Segués és un edifici entre mitgeres, situat a la cantonada
entre els carrers del Doctor Cabanes i de Vinyals, del Districte I de
Terrassa. L'edifici de planta rectangular consta de semisoterrani,
planta baixa i pis. Presenta una coberta a quatre aigües de teula àrab.
L'edifici segueix el corrent del Noucentisme català.
Casa Pere Segués i Autonell. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 3898 - 09/04/2017)
La Casa Pere Segués (Pere Segués, propietari de la fàbrica de teules i totxos Segués, Donadeu i Cª), és un edifici residencial, protegit com a bé cultural d'interès local, va ser bastit per l'arquitecte terrassenc Ignasi Escudé i Gibert l'any 1942. Identificador: IPAC 28144
GL 41º 33' 35'' N - 2º 00' 30'' E. TERRASSA
LA MAGDALENA
La
Magdalena és una antiga fàbrica de Terrassa, ocupa la totalitat d'una
illa d'edificis del barri de Ca n'Aurell, delimitada pel carrer de Watt
al nord, el carrer de Galvani a l'oest, el carrer de Faraday a l'est i
la plaça de Baltasar Ragon al sud. La Magdalena era una indústria tèxtil
especialitzada en el procés tèxtil de la filatura.
La
fàbrica de la Magdalena ocupava una gran edifici trapezoïdal de planta
baixa i dos pisos, mentre que en la meitat de l'edifici, amb amb façana a
la plaça Baltasar Ragon,
presenta un tercer pis. L'edifici està dividit transversalment en
quatre seccions cada una d'elles amb teulades a dues aigües, dues de les
teulades, les més llargues amb lluernes als careners.
Detall de la porta principal de la Magdalena. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1867 - 03/03/2016)
La
filatura de La Magdalena fou bastida per l'arquitecte terrassenc Ignasi
Escudé i Gibert, entre els anys 1941 i 1942, per encàrrec de
l'empresari tèxtil Joan Mach i Brasa. És pel nom del propietari que la
fàbrica també era coneguda a nivell popular com a Can Mach. En la
darrera crisi del sector tèxtil terrassenc, la fàbrica va tancar i l'any
2009 es va publicar un estudi de reforma i rehabilitació de La
Magdalena per la UPC per tal de destinar l'edifici a ús residencial. Els
socis de SARSa concessionari de SEAT, van decidir situar la seu de la
seva societat en un edifici singular de la ciutat de Terrassa i
afortunadament van triar La Magdalena, fet que ha contribuït a la
conservació de l'edifici.
La
Magdalena, bastida per l'arquitecte Ignasi Escudé (1941 - 1942), és un
edifici d'estil arquitectònic enquadrat en el Monumentalisme
academicista. Està protegit i inclòs a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya. Identificador: IPAC, 28227.
GL 41º 33' 24'' N - 2º 00' 13'' E. TERRASSA
EDIFICI DE L'AEG
Cap
el final de la Guerra Civil, s'intentà enviar la maquinària
armamentística de La Electra EC a Girona però no hi hagué temps
suficient. El mateix any 1939, el grup alemany AEG compra la majoria de
les accions de La Electra SA, com ja hem comentat en la entrada
anterior: La Electra Industrial i AEG PART II. El 9 de juliol de 1939, AEG Ibèrica de Electricidad compra un terreny, amb façana a la carretera de Castellar (Terrassa). L'any 1942 (el dia 2 de setembre) compra una altra parcel·la a la mateixa zona, sumant un total de 50.000 metres quadrats. En els primers terrenys s'edificarà la primera nau del que serà AEG Electric Motors SA, de 3000 metres quadrats.
L'any 1942 s'instalà al nou edifici l'Escola d'Aprenents i els anys 1943 i 1944 es fa el trasllat de les oficines administratives i tècniques i la gran part de la producció de motors elèctrics i interruptors de potència al nou edifici. Mentre que la fabricació de motors elèctrics, transformadors de potència i transformadors de mesura, es segueixen fabricant a la nau de l'antiga Electra Industrial del carrer del Pantà.
Detall de l'edifici de l'AEG Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3746 - 30/01/2017)
L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local: Identificador IPAC
28228
Seguirem parlant de l'AEG...
Si voleu conèixer més aspectes de la història de l'AEG i de L'Electra cliqueu:
GL 41º 34' 14'' N - 2º 01' 39'' E. AEG, Carretera de Castellar, núm 227. TERRASS
CASA JOSEP GUARDIOLA I FARRÉS
Visitada la Casa Bonaventura Baltà, carrer de Sant Antoni núm 86, caminem uns metres en direcció al Passeig del Comte d'Ègara,
tot seguint la mateixa vorera i ens aturem davant de la façana de la
Casa Josep Guardiola i Ferrés, carrer de Sant Antoni, núm 62. L'edifici
conegut com La Casa Guardiola, és un habitatge unifamiliar situat al
centre de Terrassa, que està protegit com a bé cultural d'interès local.
Aquest
edifici construït durant el darrer terç del segle XIX, presenta una
planta rectangular i esta format per la planta baixa i dos pisos. La
façana està resolta seguint un llenguatge eclèctic molt correcte,
seguint una composició regular i simètrica. La planta baixa presenta
tres obertures rectangulars, la porta a l'esquerra amb un graó i dues
finestres a la dreta. Cal destacar el sòcol motllurat fins arribar als
ampits de les dues finestres, les reixes de ferro forjat de les
finestres i la porta de fusta amb 6 vidrieres protegides per reixes de
ferro forjat. La finestra situada més a l'esquerra i la porta d'accés
presenten un guardapols d'inspiració clàssica. La façana està estucada
imitant carreus de color blanc.
Casa Josep Guardiola i Farrés. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 4252 - 16/06/2017)
Josep
Guardiola i Ferrés va construir, com ja hem dit amb l'entrada pel
carrer de Sant Antoni i amb façana al torrent de Vallparadís, la seva
fàbrica, en aquest torrent existeix una font amb el nom de la Font del Tintorer, doncs es comenta que sovint anaven els treballadors de la tintoreria Guardiola.
La Casa Guardiola és un bé cultural d'interès local. Identificador IPAC:
28168. Ubicat al carrer de Sant Antoni, núm 62. Terrassa (Vallès
Occidental).
L'edifici fou reformat l'any 1940 per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, tot i que va respectar l'estil eclèctic historicista de l'antic edifici.
Fonts consultades:
Arxiu Històric de Terrassa
Arxiu Municipal de Terrassa
Padró d'habitants de l'any 1894
Terrassencs del mil vuit-cents, autor Baltasar Ragón
GL
41º 33' 55'' N - 2º 01' 00'' E - TERRASSA
CINEMA LA RAMBLA
L'antic
cinema La Rambla és un edifici entre mitgeres, situat a la Rambla
d'Ègara núm 146. De planta rectangular i de grans dimensions. El cinema
és inaugurat l'11 d'abril de l'any 1935, durant els primers anys després
de la seva inauguració és conegut pels terrassencs com el cine nou. En
el seu dia es va convertir amb el més gran de l'estat espanyol amb les
seves 2400 localitats.
L'antic cinema La Rambla és un edifici protegit com a bé cultural d'interès
local, que va ser bastit l'any 1935 pels arquitectes Ignasi Escudé i
Gibert i Manuel Solà Morales i Roselló. El gran cinema va ser construït
en uns terrenys que havien estat destinats a la prolongació dels FFCC,
que es volia fer des de la plaça Clavé fins el mercat de la Independència.
L'antic cinema va ser projectat seguint l'estil racionalista, en la
seva ornamentació presenta una gran influència de l'Art Decó. L'element
més destacat de l'antic cinema era la gran platea, lliure de columnes,
per tant totes les localitats presentaven una bona visibilitat de la
pantalla. Un element molt innovador va ser el sistema de climatització.
Identificador: IPAC, 28099.
Detall de la façana de l'antic Cinema La Rambla. Foto AF, Jordi Plana i Nieto. (IMG 1943 - 10/07/2016)
L'edifici dissenyat per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, seguint l'estil arquitectònic del Racionalisme i de l'Art Decó. Està protegit com a Bé cultural d'interès local, identificador IPAC 28099.
GL
41º 33' 41'' N - 2º 00' 28'' E. TERRASSA
CASA ANTONI MAS
La Casa Maria Viñas és un edifici entre mitgeres de planta rectangular i format per la planta baixa i dos pisos, construït
després de la Guerra Civil, en un moment en el que la Rambla d'Ègara
comença a prendre un cert prestigi entre els terrassencs per fixar la
residència.
La
Casa Maria Viñas i Oliver, també és coneguda com la Casa Mas, està
situada a la Rambla d'Ègara núm 197, està protegida com a bé d'interès
local (Identificador IPAC, 28109) La casa va ser bastida per
l'arquitecte terrassenc Ignasi Escudé i Gibert l'any 1941, la façana és
d'estil racionalista.
Detall de la façana de la Casa Mas. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 9968 - 13/12/2015)
La
Casa Maria Viñas va ser bastida per encàrrec d'Antoni Mas i Muntayà i
el nom pel que és coneguda correspon a la propietària de l'edifici a
finals del segle XX.
GL
41º 33' 46'' N - 2º 00' 27'' E. TERRASSA
LA LYONESA
Aquest
matí passejant pel carrer de Sant Pere, a poques passes de la placeta
de la Font Trobada i pujant en direcció a la Plaça de Saragossa, a ma
dreta i en el núm21, he vist l'edifici de la pastisseria La Lyonesa,
pastisseria que va tancar les seves portes l'any 2007.
La pastisseria i confiteria La Lyonesa, situada al carrer de Sant Pere,
núm 21, va obrir portes l'any 1936 i les va tancar l'any 2007. Els anys
més bons de La Lyonesa van ser els corresponents a les dècades dels
anys 60, 70, 80 i 90 del segle passat.
Detall de la façana de la Lyonesa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 0256 - 03/01/2016)
La
nova botiga conserva diferents elements originals de la façana de la
Lyonesa, entre ells el rètol de la pastisseria, la cornisa sobre el
rètol, els brancals de la porta i la configuració de la porta i els
aparadors. L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Ignasi Escudé i
Gibert l'any 1936. Estil arquitectònic: Racionalisme.
La façana està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28162.
GL
41º 33' 48'' N - 2º 00' 33'' E. TERRASSA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011