La Masia de Ca n'Anglada, està situada al barri de Ca n'Anglada de Terrassa, entre els carrers d'Àngel Rodamilans i el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49. És una construcció de planta rectangular, formada per una planta baixa, un pis i golfes. Presenta la façana principal orientada a migdia. A la Masia s'accedeix pel carrer de la Mare de Déu del Mar, núm 49.
Al costat de la Masia hi ha l'ermita romànica de Sant Cristòfol (segle XI), que inicialment donava nom a la Masia.
Masia de Ca n'Anglada. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 10595 - 14/11/2025)
Detall de la façana principal, orientada a mig dia. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto.(IMG 10600 - 14/11/2025)
El nom de la Masia de Ca N'Anglada estava vinculat a l'Ermita de Sant Cristòfol, del segle XI, per la capella del mateix nom, situada al nord de la mateixa masia. La masia fou construïda el segle XV, al costat de l'esmentada Ermita.
Detall de l'Ermita de Ca n'Anglada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG
10624 - 14/11/2025)
La masia de ca n'Anglada, inicialment estava vinculada al nom de l'ermita de Sant Cristòfol, per la capella situada al nord de la masia.. La Masia dona nom al barri de Terrassa de Ca n'Anglada, aquest barri es va desenvolupar els anys 40 del segle XX. Abans de l'any 1933, no existia cap edificació en aquesta zona, i es van començar a aixecar les primeres construccions. Durant els anys 50 del segle passat, es venen els terrenys de la masia i es configuren els carrers actuals: Àngel Rodamilans i Mare de Déu del Mar, que delimiten la Masia de Ca n'Anglada.
L'origen de la Masia de Ca n'Anglada es remunta a l'any 1037, cal fer referència a que en aquest espai existia un assentament romà, doncs es va trobar un sarcòfag romà.
Quan la família Casanovas es va fer càrrec del mas en el segle XV, va passar a ser conegut
com a mas Casanovas. Per manca d’hereu,
Antoni Casanovas va fer hereva a la seva filla Elisabet Casanovas, la qual es
va casar amb Francesc Robell. El mas
passà a dir-se Mas Robell. Els succeïren
Miquel Robell i Jaume Robell, fill i nét, respectivament. Aquest últim, també
sense successió masculina féu hereva la
seva pubilla Esperança Robell, la qual es casà amb Lluís Anglada, un teixidor
de llana terrassenc. Un cop més el nom de la masia canvià i fins
als nostres dies seria coneguda com Ca n’Anglada, tot i que, l’any 1789 la
pubilla Maria Teresa Anglada es casà amb Tomàs Viver de Sant Julià d’Altura. Font, Joaquim Verdaguer i Caballé.
Abans de l'any 1900 no existia cap carrer ni construccions al voltant de la Masia de ca n'Anglada de Terrassa, els terrenys del voltant formaven part dels cultius de la Masia.
Detall dels terrenys al voltant de la Masia de Ca n'Anglada de Terrassa, abans del 1933. Foto, AF Baltasar Ragon. No hi ha cap dels carrers actuals de Terrassa, entre ells: El carrer d'Àngel Rodamilans i el carrer
de La Mare de Déu del Mar, que delimiten actualment la Masia. Font de la foto: Baltasar Ragón,
Detall de la Masia de Ca n'Anglada. Foto, Arxiu fotogràfic de Baltasar Ragón. (Abans del 1933, doncs les primeres cases no s'aixecaran fins aquest any)
L’any 1037 el comte Ramon Berenguer I, el vell, donà
l’ermita al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1049, els monjos
benedictins hi ubicaren una família de pagesos de remença perquè administressin
l’explotació agrícola de les terres del domus que donà origen a la Casa de Sant Cristòfol.
Aquest territori comprenia 52 quarteres de sembradura, 75 de vinya, i 95 de
bosc, en què abundaven les alzines i
roures, i, a més, tenia 350 oliveres grosses; i per tot pagava un cens anual de
vuit gallines i vint sous. Font: La Masia de Ca n'Anglada, blog de Joaquim Verdaguer i Caballé.
CRONOLOGIA
L'any 1352 la casa de Sant Cristòfol era propietat de Margarida, muller de Guillem de Vallseca.
L'any 1486, els pagesos obtenen el domini útil del mas.
El segle XV la família Casanovas es fa càrrec de la masia.
A partir de 1789 la masia es coneixerà com La Masia de Ca n'Anglada,
L'any 1789, la pubilla M. Teresa Anglada es casà amb Tomàs Viver de Sant Julià d'Altura, (de Sant Pere de Terrassa)
LA MASIA
Detall de la porta d'entrada principal (carrer Mare de Déu del Mar, núm 49, de nova construcció). Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10615 - 14/11/2025)
La Masia de Ca n'Anglada té un edifici central i dos edificis annexos, un afegit a l'esquerra de la façana i l'altre davant la façana principal, separats ambdós per un pati. La Masia presenta una planta rectangular, està formada per la planta baixa, el pis i les golfes.
Detall de la façana i el cos afegit a l'esquerra. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10597 - 14/11/2025)
La façana de la Masia està orientada a migdia, la planta baixa presenta l'entrada, amb portal d'arc de mig punt adovellat, a la dreta del portal hi ha una finestra rectangular amb una reixa de ferro forjat. Entre la porta i la finestra hi ha un fanal. Al fons de la planta baixa hi ha una escala que dóna accés al pis. La façana del cos afegit a l'oest de la masia, és plana i rectangular, amb dos finestres petites a la planta baixa, una més gran al lateral dret que sobresurt de la façana principal, i dues finestres rectangulars.
Detall de la façana principal de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10569. 14/11/2025)
La façana de llevant (carre de la Mare de Déu del Mar) presenta tres finestres, les més grans en arc rebaixat i amb reixes de ferro forjat, i la tercera més petita. Les tres amb ampits de ceràmica.
Façana de llevant de la Masia de Ca n'Anglada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10613 - 14/11/2025)
Detall de la portalada de la Masia de Ca n'Anglada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10618 - 14/11/2025)
La façana de migdia (al pis) presenta dos balcons amb baranes de ferro forjat molt senzilles, i ampits de rajoles ceràmiques al pis. Les golfes tenen nou obertures, cinc a l'esquerra i quatre a la dreta, de punt rodó, i ampits de rajoles ceràmiques. La coberta és de teula, a dues vessants amb una cornisa de teula.
Les façanes de llevant i ponent presenten una composició similar al de la façana de migdia: arrebossat, finestres de les golfes, finestres del pis en arcs rebaixats, cornises i teulades.
Un element destacat és la finestra gòtica situada a la façana de llevant, aquesta presenta una llinda penta-lobulada, en arc rebaixat, brancals amb capitells decorats amb motius figures que sostenen un escut i ampit de pedra motllurada.
Façana de migdia, pis, balcons, golfes, finestres i cornisa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10619 - 14/11/2025)
Façana de llevant. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10595 - 14/11/2025)
Detall de la finestra gòtica de la façana de llevant. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10617 - 14/11/2025)
Detall de la façana de ponent, modificada a la dreta. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10622 - 14/11/2025
Si comparem la fotografia de la Masia de Ca n'Anglada de Baltasar Ragón (anterior a l'any 1933), amb la fotografia de Google Maps, que tot seguit s'exposa, podem observar les modificacions experimentades per la Masia durant el Segle XX: reculada de la façana de llevant, per tal d'alinear-la amb el carrer de la Mare de Déu del Mar, deixant la teulada a dues vessants de la mateixa amplària, retallada de part de la teulada de ponent (dreta) per tal d'allargar les golfes.
Imatge de Google Maps (Satèl·lit) Masia de Ca n'Anglada, indicant les modificacions experimentades.
La Masia de ca n'Anglada dóna nom al barri de Terrassa del mateix nom, inexistent abans de l'any 1933. L'any 1962, desprès de a riuada que va afectar molts barris de Terrassa, i va produir més de tres-cents morts, la Masia fou cedida a les Germanes de l'Assumpció, que durant vint-i-nou anys van prestar serveis socials i espirituals al barri. Del 1994 al 1996 hi van viure les monges de clausura de les Carmelites Descalces, mentre es feien les obres del nou convent a Mossèn Homs. Després de més d'una dècada sense activitat, la Masia fou restaurada durant el Mandat de l'Alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002 ). Avui acull serveis municipals adreçats als veïns del barri de Ca n'Anglada.
Detall del rebedor de la Masia (serveis municipals). Font, AF Jordi Plana i Nieto.(IMG 10641 - 14/11/2025)
La Masia de Ca n'Anglada, està protegida com a bé cultural d'interès local.
FITXA
NOM .............................................................. Masia de Ca n'Anglada
ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. Segle XV
ESTIL ARQUITECTÒNIC ............................. Obra popular
ELEMENTS DESTACATS ............................ Una finestra gòtica.
USOS ........................................................... Agrícoles, residencials, religiosos.
ÚS ACTUAL ................................................. Serveis Municipals
PROPIETAT ................................................. Família Anglada
PROPIETAT ACTUAL .................................. Ajuntament de Terrassa
UBICACIÓ .................................................... C/ Mare de Déu del Mar
PROTECCIÓ ................................................ Bé integrant del patrimoni cultural català
BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL............. Id. IPAC 28265
GL
41º 33' 40'' N - 2º 01' 48'' E
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
%2007.40.27.png)
