Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 18 de juliol de 2017

CARRER DE SANT ANTONI

A mitjans del segle XIX, el carrer de Sant Antoni era conegut popularment com el carrer de la Quadra. La Quadra era una gran extensió de terreny situada al llarg del torrent de Vallparadís, avui dia existeix una plaça situada davant del Centre de Vallparadís (de Mútua de Terrassa), que l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002) inaugurà l'any 1999 amb el nom de plaça de La Quadra de Vallparadís, situada darrera de la Casa Josep Guardiola i Ferrés del carrer de Sant Antoni, núm 62. El carrer de Sant Antoni, té l'inici a la Plaça del Dr Robert, els primers edificis a banda i banda formen part del complex sociosanitari de Mútua de Terrassa, un dels més importants de Catalunya. El carrer té la direcció i sentit sud-nord. Durant el segle XIX va ser un important eix de comunicacions entre l'antic Poble de Sant Pere i Rubí.

Detall de l'inici del carrer de Sant Antoni, situat entre els dos edificis
hospitalaris de Mútua de Terrassa, vist des de la plaça del Dr Robert.
Foto, AF Jordi Plana.

1- Mútua de Terrassa
A l'entrada del carrer de Sant Antoni, hi ha un pont cobert que uneix els dos edificis de Mútua de Terrassa que es mostren a la fotografia anterior i que permet el pas d'un a l'altre sense haver de sortir al carrer.

Inici del carrer de Sant Antoni i detall del pont que uneix els dos
edificis hospitalaris de Mútua de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Segons comenta Baltasar Ragón en el seu llibre Els carrers de Terrassa a l'any 1900, Els terrenys de la Quadra pertanyien a la Jurisdicció de la Vila de Terrassa, malgrat l'oposició que hi feia el Marquès de Sentmenat. La prova n'és una nota que trobem amb data 19 de juny de 1611, la qual diu, que, "volent exercir jurisdicció nomenant batle d'una Quadra que tenia al seu terme, en Joan de Sentmenat, la Universitat té un plet amb ell, per no voler, aquesta, deixar-se despullar dels seus privilegis per aquell noble"

A la façana de l'edifici de Mútua de Terrassa de la vorera esquerra trobem una imatge del frare franciscà Antoni de Pàdua, pintada sobre rajoles de ceràmica, amb la inscripció "Calle de San Antonio", al costat de la placa del carrer, la imatge es va col·locar el dia de Sant Antoni de l'any 1950.

 Detall de la placa del carrer de Sant Antoni i de la imatge del mateix
sant. Foto, AF Jordi Plana.

2- Casa Garcia Barragan
També cal destacar la Casa Garcia Barragan, edifici entre mitgeres, situat en el núm 9, de planta rectangular, format per semi-soterrani, planta baixa i dos pisos. De la façana d'aquest edifici destaquen les baranes de ferro dels balcons  i les sis finestres en arc de mig punt a la manera d'una galeria del segon pis. En aquest núm 9, hi va haver la Casa Paula Maurí edifici bastit per l'arquitecte Josep Fontseré i Mestre l'any 1858, segons permís d'obres de l'Ajuntament 1858/00012/00001. L'edifici fou remodelat per encàrrec de Josep Garcia i Barragan, a l'arquitecte Frederic Vinyals i Paquez, l'any 1958. Edifici no catalogat.

 Detall de la Casa Garcia Barragan del carrer de Sant Antoni, núm 9.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall dels dos edificis hospitalaris de Mútua de Terrassa situats a 
l'entrada del carrer de Sant Antoni per la plaça del Dr Robert.
Foto, AF Jordi Plana.

Existeix una altra nota semblant el 29 d'octubre de 1635: La separació de la Quadra es decretà el dia 23 d'abril del 1729. Per a portar a cap aquesta operació, foren elegits un geòmetra, un expert per part del Rei i un pagès del Sentmenat, els quals anomenaren batlle de La Quadra a Jaume Palet. Llavors la Quadra la formaven cinc masos, el Castell propietat d'en Francesc de Sentmenat, senyor de la Quadra, la Casta d'en Pi, el Mas de la Castlania, can Palet i Can Figueras.

3- Casa Vicenç Carné.
 

 Casa Vicenç Carné, Carrer de Sant Antoni, núm 15.
Foto, AF Jordi Plana.

A la vorera esquerra i en el núm 15 trobem la Casa Vicenç Carné, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, bastida per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero l'any 1904.

Seguint amb la història del carrer de Sant Antoni, cal dir que poc temps de la separació de la Quadra és construïren unes cases en el camí que anava des del Convent dels frares "recoletos" a l'antic poble de Sant Pere, que són on avui és el carrer de Sant Antoni. Durant el segle XIX, la població de Terrassa s'anava engrandint i les construccions anaven omplint el carrer de Sant Antoni i molt sovint els veïns de la Quadra tenien topades amb els terrassencs i amb les autoritats de la vila de Terrassa.

4- Casa Marino Valls.

Casa núm, Casa Marino Valls del Carrer de Sant Antoni, núm 18. 
Foto, AF Jordi Plana.

Una altra de les façanes singulars d'aquest carrer és la de la casa núm 18, que correspon a un habitatge residencial unifamiliar, entre mitgeres, de planta baixa i pis i de l'amplària del casal terrassenc, en el que destaca la decoració de la façana del pis i la cornisa. La casa va ser bastida l'any 1949 per l'arquitecte Frederic Vinyals i Paquez, segons permís d'obres de l'ajuntament de Terrassa 1949/00549//00260, per encàrrec de Marino Valls i Boada. Edifici no catalogat.

A la vorera esquerra destaquen tres habitatges unifamiliars, recentment rehabilitats, el núm 21, de planta baixa i dos pisos, el núm 25 de planta baixa i pis i el núm 27 de planta baixa pis i golfes.

5- Casa Josepa Ballber.

La Casa Josepa Ballber, és un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, encarregat per Josepa Ballber de Bscante a l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada atenent al permís d'obres de l'Ajuntament de Terrassa, aprovat en sessió plenària l'any 1898. Expedient núm 1898/00054/00041. La façana ha estat molt modificada i respecta poc el projecte de l'arquitecte. Edifici no catalogat.


Casa Josepa Ballber, Carrer de Sant Antoni núm,21.
Foto, AF Jordi Plana

  Farmàcia Passeig, carrer de Sant Antoni núm 21 baixos de la Casa.
Josepa Ballber. Foto, AF Jordi Plana.

6- Casa Manuel Vallhonrat I.

La Casa Manuel Vallhonrat I, és un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, situat al carrer de Sant Antoni núm 25. La casa fou encarregada per Manuel Vallhonrat i Comerma, a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segons consta en el permís d'obres aprovat per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1929. Núm d'expedient 1929/00160/00137. Reformada recentment conserva el disseny original de Muncunill. Edifici no catalogat.
 
   Detall de la façana del pis de la Casa Manuel Vallhonrat I, carrer de
Sant Antoni núm 25. Foto, AF Jordi Plana.

7- Casa Manuel Vallhonrat II.

La Casa Manuel Vallhonrat II, és un edifici edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, situada al carrer de Sant Antoni núm 27. La casa fou encarregada a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada per Manuel Vallhonrat i Comerma, segons consta en el permís d'obres aprovat en sessió plenària per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1931. Núm d'expedient 1931/00030/00143. L'edifici reformat recentment, conserva en la seva façana el disseny de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Edifici no catalogat.
 Detall de la façana de la Casa Manuel Vallhonrat II del carrer de Sant Antoni.
Foto, AF Jordi Plana.

El dia 8 de maig de l'any 1816, l'Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle Josep Maurí i Suris, envià una sol·licitud al govern, demanat la unió de la Quadra de Vallparadís amb la Vila de Terrassa.
El dia 29 d'octubre de l'any 1823, es publicà un ban per arrendar la fleca de la Quadra, el qual donà motiu a una gran oposició per part de les autoritats terrassenques, perquè, segons deien, perjudicava els interessos de la vila, ja que la Quadra, pagant uns impostos molt més reduïts, podia vendre el pa més barat i molts terrassencs hi anaven a proveir.

8- Casa núm 28


Casa núm 28 del Carrer de Sant Antoni. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat de la Casa Joan Salvans i Armengol, en el núm 28 del carrer de Sant Antoni, trobem un edifici que es troba inclòs en el Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya i el trobem en el Pla especial de protecció del patrimoni vol 6 pàg 179, per tan forma part de l'inventari d'edificis i elements arquitectònics d'interès documental de Terrassa.

9- Casa Joan Salvans i Armengol.
 
Casa Joan Salvans i Armengol, carrer de Sant Antoni, núm 30.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Joan Salvans i Armengol, situada al carrer de Sant Antoni, núm 30, va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1915, d'estil noucentista és un edifici protegit, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Avui dia és propietat de Mútua de Terrassa i alberga la residència Triginta, per a persones amb disminució mental.

Seguim amb la història del carrer de Sant Antoni. La unió va arribar-se a portar a cap per una Reial Ordre, la qual disposava que s'unís la jurisdicció de la Quadra de la Cartoixa de Vallparadís a la vila de Terrassa, així en la jurisdicció judicial com governativa.

El decret es va rebre el dia 16 de febrer del 1830, procedent de la Reial Audiència de Catalunya. El dia 20 següent va notificar-se al batlle Josep Sala perquè deixés el càrrec a l'alcalde de Terrassa, Manel Frutos Lleonart (1828 -1836), i aquest ordenà que es saber la nova per mitjà d'un pregó per la vila de la Quadra.

10- Casa Lluís Salvans i Armengol


 Casa Lluís Salvans i Armengol, carrer de Sant Antoni, núm 32.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Lluís Salvans i Armengol és una casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que fou bastida per l'arquitecte Antoni Pasqual i Carretero l'any 1904 i reformada l'any 1915 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La casa d'estil noucentista forma de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Avui la Casa Lluís Salvans i Armengol alberga la Fundació Vallparadís de Mútua de Terrassa.

El dia 8 de juny del 1835. En Josep Roca i Pi presentà un memorial fent veure els perjudicis que li reporta el tancar-se del tot la porta de la Quadra, motiu pel que prega que la dita porta resti oberta, oferint-se ell per fer la guàrdia si és necessari.

11- Edifici docent de Mútua de Terrassa.

 Detall de l'Edifici Docent de Mútua de Terrassa. Carrer de Sant
Antoni núm 39. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

Pràcticament davant de la Casa Lluís Salvans i Armengol trobem l'Edifici Docent de Mútua de Terrassa, situat al núm 39 del carrer de Sant Antoni, cantonada amb el carrer de Sant Cristòfol, l'edifici de 1000 metres quadrats, té una capacitat per 350 alumnes i va ser inaugurat el dia cin de març de l'any 2010 per la consellera de Salut Marina Geli, el president de Mútua de Terrassa, Faust San José i l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012). L'edifici restaurat havia albergat la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa abans de la construcció de la seva nova seu.

12- Casa Gaietà Vallhonrat.

Casa Gaietà Vallhonrat, és un edifici entre mitgeres, situat al carrer de Sant Antoni, núm 43, l'edifici d'estil modernista fou encarregat a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada per Gaietà Vallhonrat, segons el permís d'obres aprovat per la corporació de l'Ajuntament de Terrassa l'any 1895. Núm de l'expedient 1895/00235/0036. L'edifici de planta baixa, pis i golfes i façana de composició simètrica amb sis obertures i balconada al pis, és propietat de Mútua de Terrassa. Edifici no catalogat.

Casa Gaietà Vallhonrat, carrer de Sant Antoni, núm 43.
Foto, AF Jordi Plana.

13- Casa Josep Guardiola i Ferrés.
  
 Casa Josep Guardiola i Ferrés, carrer de Sant Antoni, núm 62.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Josep Guardiola i Ferrés, situada al núm 62 del carrer de Sant Antoni, és un edifici de planta baixa i dos pisos, protegit com a bé cultural d'interès local, d'estil eclèctic, fou bastit a final del del segle XIX i reformat per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, l'any 1940.

14- Can Julià de la Quadra.
 
Al costat de la Casa Guardiola, hi havia la casa anomenada Can Julià de la Quadra, aquest edifici va ser la seu de la Joventut Catòlica l'any 1884, durant el segle XX, aquesta casa albergarà l'Agrupació Regionalista, l'Escola Vallparadís del pedagog Alexandre Galí, el Centre Excursionista  i l'Èpic, Avui dia és un aparcament.

Façana nord de la plaça de la Quadra de Vallparadís, que corres-
pon al pàrquing Sant Antoni. Foto, AF Jordi Plana.
 
15- Passatge de la plaça de la Quadra de Vallparadís.

Al costat de la Casa Guardiola i Ferrés hi ha un petit passatge, que dóna accés a la nova plaça de La Quadra de Vallparadís que ocupa part dels terrenys de l'antiga Fàbrica Guardiola.

Detall del passatge que dóna accés a la plaça de La Quadra de
Vallparadís, entrada pel carrer de Sant Antoni.nFoto, AF Jordi Plana.


Carrer de Sant Antoni a l'alçada de la Casa Josep Guardiola.
Foto, AF Jordi Plana.

A finals del segle XIX els veïns del carrer aixecaven  artístics arcs adornats amb boix i mata i al vespre relluïen uns gots de colors variats omplerts d'aigua i oli amb una metxa de cotó que encesa donava una llum suficient per a il·luminar el carrer amb fantasia.

Les festes que varen celebrar-se l'any 1904 va adornar-se tot el carrer a càrrec de l'envelador Vilanova, de Barcelona, per un preu de 751,5 ptes i 10 pets dels manubris pel ball de la nit. Per il·luminar millor el carrer, l'industrial Lluís Salvans i Armengol va posar uns arcs voltaics.

16- Casa Eusebi Noguera.


 Casa Eusebi Noguera, carrer de Sant Antoni núm 71-73
Foto, AF Jordi Plana.

Seguim passejant pel carrer de Sant Antoni en direcció nord i arribem la la Casa Eusebi Noguera, situada en el núm 71-73. Un dels elements decoratius més importants són els pilars remarcats als buits del primer i segon pis. La Casa Eusebi Noguera va ser dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i bastida sota la seva direcció l'any 1924. L'edifici és un bé inventariat. Identificador, IPAC: 28144. Estil arquitectònic de l'edifici: Noucentisme.

Segons comenta Baltasar Ragón en el seu llibre, Els carrers de Terrassa a l'any 1900: Va haver-hi un interval de deu anys i l'any 1914 fins al 1919, les festes duraven vuit dies. Podia dir-se que tots els terrassencs que no havien sortit de la ciutat aquells dies, desfilaven pel carrer de Sant Antoni per assistir a aquells festeigs.


17- Casa Marquès.


Casa Marquès, carrer de Sant Antoni núm 82. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Marquès és un edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i golfes, situat al carrer de Sant Antoni núm 82. La casa va ser la residència de la família Marquès - Amat i va ser adquirida per la Mútua de Terrassa, avui dia alberga la residència Casa Marquès Salut Mental. La Casa Marquès fou reformada per l'arquitecte Joan Baca i Reixach, l'any 1948, segons el permís d'obres aprovat per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1948. Núm de l'expedient 1948/00568/00251. Edifici no catalogat.

Davant de la Casa Marquès i situada a la vorera esquerra i en el núm 87 trobem un altre edifici singular del carrer de Sant Antoni.

18- Casa Concepció Castellet.

Casa Concepció Castellet, carrer de Sant Antoni, núm 87.
Foto, AF Jordi Plana.

Seguim passejant en direcció nord pel carrer de Sant Antoni, arribem a la cantonada amb el carrer de Joaquim de Paz i ens trobem amb la penúltima casa del carrer de Sant Antoni que té un cert interès històric i arquitectònic, es tracta d'un edifici cantoner de grans dimensions de planta baixa i dos pisos, amb façanes als carrers de Joaquim de Paz i de Sant Antoni, núm 87 (la principal). La casa fou reformada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segons permís d'obres atorgat per l'Ajuntament de Terrassa a Concepció Castellet i Trullàs l'any 1926. Núm d'expedient 1926/00085/00127. Edifici no catalogat.

Seguim amb el comentari que Baltasar Ragón fa sobre el carrer de Sant Antoni en el seu llibre Els carrers de Terrassa a l'any 1900, a la pàgina 127. "L'any 1914 se celebraren uns Jocs Florals infantils, els primers que se celebraven a Terrassa. Molts veïns que ignoraven el que significava aquella festa la criticaven abundantment, però els que la criticaren també hi assistiren preveient un fracàs, però quedaren admirats de la seva importància i sortiren més que satisfets del triomf que va obtenir.
Els conflictes socials anul·laren aquelles festes, que com aquelles no se'n han celebrat més".

Tram nord del carrer de Sant Antoni a l'altura  del carrer de la Creu
Gran. Foto, AF Jordi Plana.

19- Casa Bonaventura Baltà.
A l'altra vorera trobem la darrera casa singular del carrer de Sant Antoni, La Casa Bonaventura Baltà, situada en el núm 86 d'aquest carrer. La Casa Bonaventura Baltà forma part de l'Inventari municipal de Terrassa i va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1902. La casa fou encarregada a l'arquitecte Muncunill per Bonaventura Baltà i Aliart, segons permís d'obres aprovat per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1902. Núm de l'expedient 1902/00071/00049.

Casa Bonaventura Baltà, carrer de Sant Antoni núm 86.
Foto, AF Jordi Plana.

La casa Bonaventura Baltà, alberga la residència geriàtrica "Sagrado Corazón", juntament amb l'edifici del costat núm 84 del carrer de Sant Antoni.

Casa núm 84 del carrer de Sant Antoni. Foto, AF Jordi Plana.

El carrer de Sant Antoni és un dels carrers de Terrassa que, descomptant les instal·lacions hospitalàries de Mútua de Terrassa ha experimentat menys canvis en els últims cent anys.
 
GL

Carrer de Sant Antoni - Plaça del Dr Robert 41º 33' 49'' N - 2º 01' 01'' E

Carrer de Sant Antoni - Carrer de la Creu Gran 41º 33' 59,23'' N -  2º 00' 58,2'' E

TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Fonts consultades:

Terrassencs del segle XIX de Baltasar Ragón
Els carrers de Terrassa a l'any 1900 de Baltasar Ragón
Arxiu Històric de Terrassa
Arxiu Municipal de Terrassa
Padrons d'habitants de Terrassa de finals del segle XIX i inici del segle XX del Districte II
Permisos d'obres de l'Ajuntament de Terrassa del carrer de Sant Antoni  
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 

1987 - 2011

LA SEU DE SPORT EGARA 1905

Seguim passejant en direcció nord pel carrer de Sant Antoni, arribem a la cantonada amb el carrer de Joaquim de Paz i ens trobem amb la penúltima casa del carrer de Sant Antoni que té un cert interès històric i arquitectònic, es tracta d'un edifici cantoner de grans dimensions de planta baixa i dos pisos, amb façanes als carrers de Joaquim de Paz i de Sant Antoni, núm 87 (la principal). L'edifici amb alguns elements neoclàssics, va ser construït l'últim terç del segle XIX.

Casa núm 87 del carrer de Sant Antoni de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1905, alumnes de l'Escola Industrial de Terrassa, fundaren el club Sport Egara amb l'objectiu d'impulsar la pràctica de l'esport a la ciutat de Terrassa. La societat Esport Egara s'instal·là al núm 87 del carrer de Sant Antoni. La junta de la societat esportiva la formaren: Josep Homs (president), Salvador Puig (vicepresident), Josep Art (secretari), Salvador Cabassa (tresorer), Cecili Lafuente (vocal), Francesc Úbeda (vocal) i Cast Pérez (vocal). La festa d'inauguració de la societat esportiva va ser el 22 de gener de 1905. La societat esportiva, tot i que va començar amb moltes activitats va anar decaient i l'any 1913, vuit anys desprès de la seva fundació ja s'havia dissolt. 

 Detall de la façana de la planta baixa de la casa núm 87 del carrer
de Sant Antoni. Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la planta baixa del carrer de Sant Antoni presenta una composició simètrica, amb tres obertures, la central en arc de mig punt de maó vist i base de pedra, correspon a la porta d'accés amb dos picaportes circulars de llautó. A banda i banda de la porta d'accés hi ha dues finestres rectangulars amb brancals de maó vist, llinda de pedra i ampits també de pedra.Les dues finestres presenten reixes de ferro forjat de composició senzilla. La façana és d'arrebossat i presenta un sòcol de pedra.

Detall de la façana del primer i segon pis del carrer de Sant Antoni.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la primera planta presenta tres obertures rectangulars que donen accés a tres balcons, el central més gran. Les tres obertures presenten brancals de maó i llindes de pedra, amb guardapols motllurats de maó d'inspiració clàssica, la façana d'aquesta planta és plana i estucada.

 Detall dels tres balcons del segon pis. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta tres obertures del segon pis en arc de mig punt amb baranes de balustres de ceràmica. A banda i banda de cada arc de mig punt dues files de maons simulen els capitells sobre els que es recolzen els arcs de mig punt. Les tres obertures presenten ampits de pedra motllurats d'inspiració clàssica. La façana està coronada per una cornisa de maó que podem apreciar a les façanes dels carrers de Sant Antoni i Joaquim de Paz.

Detall d'una de les finestres del segon pis. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del carrer de Joaquim de Paz repeteix l'esquema de la façana principal amb dues obertures a cada planta que corresponen a finestres.

 Detall de la façana del carrer de Joaquim de Paz. Foto, AF Jordi Plana.

 Vista aèria de la casa núm 87 del carrer de Sant Antoni, façana del
carrer de Joaquim de Paz. Font Google Earth.

Avui l'edifici té un ús residencial i es troba en bon estat de conservació. A la dreta de la façana hi ha una porta de servei  que dóna a un espai interior cobert amb un petit terrat, amb una  barana de balustres.

 Detall de la façana de la planta baixa i del garatge amb la barana de
balustres. Foto, AF Jordi Plana.

Detall de la porta de servei de la Casa núm 87 del carrer de Sant
Antoni. Foto, AF Jordi Plana.


La casa ha experimentat una sèrie de modificacions al llarg del temps que li han donat l'aspecte que té avui dia. L'any 1899 el titular Narcís Comerma i Torrella, demanà una llicència d'obres per obrir un portal. L'any 1899, l'Ajuntament de Terrassa, donà permís a Narcís Comerma i Torrella, com a titular de la finca, per obrir un portal. L'any 1914, el titular de la finca Francesc Estruch i Freixes, demanà permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa, per a reformar els portals, obrir un altre portal i obrir una finestra. L'any 1926, l'edifici fou reformat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segons permís d'obres atorgat per l'Ajuntament de Terrassa a la titular de l'edifici Concepció Castellet i Trullàs. Aquesta darrera reforma és la que dóna a l'edifici la imatge que veiem avui dia.

GL 41º 33' 57,73'' N - 2º 00' 58,45'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA


Canviem de vorera i ens dirigim a la Casa Bonaventura Baltà...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011