Reunits en sessió plenària els regidors de l'Ajuntament de Terrassa, el trenta de gener de 1981, sota la Presidència de l'Il·lustre Sr. Alcalde Manuel Royes i Vila, amb l'assistència dels senyors regidors: Josep Pous i Ballbé, Joan Sales i Homs, Josep Mª Puig i Puigdomenech, Jacint Cuyàs, Joan Soler i Tramunt, Quintin Montes i Pérez, Jordi Labória i Martorell, Josep Casajuana i Pladelorens, Jordi Armengol i Sánchez, Ángel Navarro i Molina, Francisco López i Oliva, Consol Torres i Vidal, Josep Aguilera i Saladrigas, José Antonio Ramírez i Ramírez, Miguel Angel Saavedra i Garcia, Teresa Casas i Ros, Antonio Castillo i Garcia, Antonio Solis i Muñoz, Agustí Daura i Melich, Cayetano Jimenez i Garcia, Antonio Florido i Circujano, José Lázaro i Carreño, Mariano Mariano i Madrigal, Jaume Cañameras i Cortazar, i Carles Puig i Vilanova. Assistits pel Secretari General Abundio Lorente i Millan i l'Interventor Municipal Víctor Espinosa i Gaspar.
Durant aquesta sessió plenària, s'aprovà el projecte inicial del tancament del Parc de desinfecció, així com les condicions jurídiques per l'execució de les obres i el projecte de zona verda al voltant de l'edifici del Parc de Desinfecció de Terrassa.
Jordi Plana. (IMG 0821, 28/02/2016)
La funció del Parc de Desinfecció de Terrassa, era una instal·lació municipal a la que els terrassencs portaven la roba, els matalassos... per tal de ser desparasitats. Un vehicle primer tirat a cavalls i després motoritzat (Ford T), de color negre, recollia la roba o els matalassos de les cases, el portava al Parc de Desinfecció i un cop desinfestats un vehicle de color blanc els portava de nou a les cases dels seus propietaris.
Foto AF Jordi Plana. (IMG 0832, 28/02/2016)
L'ajuntament reunit en Ple acordà concedir la Medalla de plata de la Ciutat al poeta Agustí Bartra i Lleonart i el Títol de Fill Adoptiu de la Ciutat. Pren la paraula el Tinent d'Alcalde de Cultura, Jordi Labória: És la primera vegada que es pren la decisió de fer un acte oficial d'homenatge, des de la presa de posició del nou Consistori.
Tot seguit intervé el Sr Mariano Morán i Madrigal per manifestar que tractant-se d'un reconeixement públic de tota l'obra d'Agustí Bartra, sol·licita li sigui concedida la Medalla d'Or de la Ciutat.
Va néixer el 8 de novembre de 1908 a la ciutat de Barcelona, a la Rambla de Santa Mònica, descendent d'una família camperola. Fou fill de Joan Bartra i Borràs i d'Elionor Lleonart i Echinique. Passà part de la seva infància a Sabadell. Quan la família tornà a Barcelona, entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.
Participà en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats (Sant Cebrià, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en-Brie (París), on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills, Roger i Elionor. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili i on fundà la revista Lletres (1944-1947). Així mateix, feu llargues estades als Estats Units d'Amèrica, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963, on fou nomenat l'any 1969 catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland.(Font Viquipèdia, Agustí Bartra i LLeonart).
S'aixeca la sessió per la Presidència a les 22h i 50 minuts i s'estén l'acta certificada pel Secretari de L'Ajuntament Abundio Lorente.
%2014.12.37.png)
Regidor de l'Excel·lentíssim
