Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitecte Salvador Soteras i Taberner. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitecte Salvador Soteras i Taberner. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de setembre del 2026

SALVADOR SOTERAS I TABERNER

Salvador Soteras i Taberner, (Madrid, 1874 - Barcelona, 25 de març de 1925). Arquitecte modernista titulat el 9 d'agost de 1899. De les seves obres modernistes sobresurten la casa Miquel Ibarz, erròniament coneguda com a casa Clapés, al c/ Diputació, 248 de Barcelona (1901-1904), i a Terrassa, la casa Soteras (seu de l'antic Banc de Terrassa), c/ Sant Jaume, 26, (1909), la casa Ramon Argemí, c/de la Font Vella i, el segon pis de la casa Josepa Ballver, c/de Sant Antoni, 21. la  45  Estava casat amb Agustina Mauri i Poal i eren pares de Maria Soteras i Maurí i Josep Soteras i Mauri.

Com a arquitecte de la Companyia MZA, realitzà el baixador del passeig de Gràcia, de Barcelona ja desaparegut (1902). També era obra seva el Círculo Ecuestre del Psg. de Gràcia 38, realitzada en col·laboració amb Alfred Keller, arquitecte de la casa reial austríaca el 1926.

Fonts consultades: Viquipèdia i blog Passejant per Terrassa.

BANC DE TERRASSA O CASA SOTERAS  

El Banc de Terrassa va ser fundat l'any 1881 per una iniciativa sorgida de l'Institut Industrial de Terrassa, impulsada per 16 industrials i terratinents per tal d'augmentar els beneficis de la pròspera economia terrassenca. 


El Banc va néixer com un negoci d'inversió pels seus fundadors, fet que marcaria el final de l'entitat l'any 1924. El banc va encarregar l'edifici per la seva seu a l'arquitecte Salvador Soteras, edifici que va ser inaugurat l'any 1909. Avui dia l'edifici es conegut com l'edifici Salvador Soteras. Situat al carrer de Sant Jaume núm 26 de Terrassa.

 Edifici Salvador Soteras. Antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1919, Joan Marcet i Palet decideix traspassar la Banca Marcet i Cia, que gaudia de bona salut econòmica, al Banc de Terrassa aquest va refusar l'oferta, fet que amb el pas del temps precipitarà la fallida del Banc de Terrassa. La Banca Marcet i Cia, es va fusionar amb el Banc Hispà Americà, facilitant la implantació d'aquest banc a Terrassa.

L'especulació amb divises i l'entrada en borsa van produir la caiguda del banc l'any 1924. Els països que havien entrar en la Primera guerra mundial, van devaluar la moneda durant la guerra i la van seguir devaluant en acabar-se, aquest fet va produir enormes pèrdues i va enfonsar el Banc de Terrassa, fet que no va passar amb el Banc de Sabadell que va basar les seves inversions en l'economia productiva. El que va quedar del Banc de Terrassa es va convertir en el Banc Comercial de Terrassa. L'any 1956 el BCT acabà integrant-se en el Banc Comercial Transatlàntic.
 
El banc comença la seva expansió l'any 1914 obrint una sucursal a Olesa de Montserrat que en aquells anys formava part del Partit judicial de Terrassa, tot seguit obre una vintena de sucursals a diferents poblacions de Catalunya, gràcies a aquesta expansió el Banc de Terrassa es va fer amb el contracte de recaptació d'impostos de la Mancomunitat i l'entitat es va convertir en el segon banc de Catalunya per darrera del Banc de Barcelona.

 Detall del cos central del pis amb les tres finestres i els dos murals.
Foto, AF Jordi Plana.

En aquest cos central destaquen dos plafons de mosaic policromat amb figures femenines, el de l'esquerra és una al·legoria de la indústria (una figura femenina i una roda dentada). Els dos plafons a la manera de finestres cegues estan flanquejats per columnes amb capitells decorats amb motius florals i una estrella de cinc puntes. Les columnes tenen una funció ornamental doncs estan adossades als brancals que sostenen la llinda.
 
GL 
 
41º 33' 44'' N - 2º 00' 55'' E. TERRASSA
 
CASA RAMON ARGEMÍ 
 
La Casa Ramon Argemí és un edifici situat al carrer de la Font Vella, núm 45 del centre de la ciutat de Terrassa (Districte I). L'edifici bastit per l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner l'any 1908 no segueix estrictament cap estil arquitectònic de l'època (obra popular). La Casa Ramon Argemí està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, protegida com a bé cultural d'interès local.

 Casa Ramon Argemí, c de la Font Vella, 45. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici és un habitatge unifamiliar construït entre mitgeres, de planta rectangular i format per planta baixa i dos pisos. La planta baixa d'us comercial i els dos pisos d'ús residencial. Durant l'època de la república, la plata baixa albergà la ferreteria Ramon Argemí, que posteriorment es va traslladar al núm 55 del mateix carrer de la Font Vella amb el nom de Ferreteria Vídua de Ramon Argemí.

Anunci de la Ferreteria Vídua de Ramon Argemí.
 
 
 Salvador Soteras Taberner. Font Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
 
Font Google
 

Salvador Soteras Taberner va néixer a Madrid l'any 1874 i morí a Barcelona l'any 1925. Arquitecte per l'Escola tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1899). De la seva trajectòria d'arquitecte destaquen, tres obres: l'edifici del Círculo Ecuestre, situat al Passeig de Gràcia de Barcelona (enderrocat), el pont de Mora sobre el riu Ebre i l'edifici del Banc de Terrassa, protegit i que podem veure al carrer de Sant Jaume, núm 26  de Terrassa.

L'Arxiu Històric del COAC ha fet la descripció del fons documental de Salvador Soteras, donat al COAC per l'exdegà Joan Baptista Mur Soteras, format per 77 registres documentals sobre Soteras que van des de 1891 fins a 1921.

La Casa Ramon Argemí, obra de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, classificada com a obra popular, està protegida i forma part del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Identificador IPAC: 28140.
 
GL 
 
41º 33' 46'' N - 2º 00' 46'' E. TERRASSA
 
CASA JOSEPA BALLVER  
 
 
L'any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per tal d'obrir una rasa per canalització d'aigües, relacionada amb la nova construcció d'una casa en el núm 21 del carrer de Sant Antoni. Núm d'expedient: 1898/00060/00041 (Arxiu Històric de Terrassa).

El mateix any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un segon permís d'obres per construir una casa amb pis al carrer de Sant Antoni núm 21. El permís fou aprovat per la Comissió de Foment de l'Ajuntamen de Terrassa, atenent a l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament presidida per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (11/05/1898 - 19/03/1899). Núm de l'expedient: 1898/00054/00041 (Arxiu Històric de Terrassa). Josepa Ballber, encarregà la construcció de la casa a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Detall de la façana del primer i segon pis de la Casa Josepa Ballber.
 
Baltasar Gorina i Anglada, encarregà la construcció del segon pis a l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, segons consta en la sol·licitud del permís d'obres corresponent. Núm d'expedient: 1909/00172/00070, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa. Com es pot observar, el projecte de l'arquitecte Salvador Soteras, incorpora una segona planta en la que destaca el balcó de l'esquerra de la façana, la línia d'imposta arrodonida que segueix el perfil del balcó, la barana de ferro colat, els tres respiralls i la potent cornisa motllurada que corona la façana. La façana és de maó arrebossat i ha estat recentment restaurada.


Detall de la façana del segon pis dissenyada per l'arquitecte Salvador
Soteras. AF Jordi Plana i Nieto.


GL 41º 33' 51,22'' N - 2º 01' 00'' 
 
TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 1987 - 2011

dimecres, 24 d’octubre del 2018

BANC DE TERRASSA PART II

Història d'uns empresaris tèxtils d'èxit i el fracàs de l'economia especulativa
Com ja he comentat en l'anterior entrada: BANC DE TERRASSA, el banc va ser fundat el dia u de desembre de 1881, en plena efervescència de la indústria tèxtil terrassenca i amb l'objectiu de donar-li cobertura financera. El banc comença les seves activitats el 24 de desembre del mateix any. La primera seu social fou ubicada al número 7 del carrer del Passeig. El carrer del Passeig, aviat va ser anomenat popularment com el carrer del Banc.

Antic Banc de Terrassa, seu del carrer de Sant Jaume. Foto, AF
Jordi Plana

 Primera seu del Banc de Terrassa, carrer del Passeig núm 7
Foto, AF Jordi Plana

Cal comentar que la seu del banc va ser situada en un tram del carrer del Passeig que no estava pavimentat, doncs per aquells temps els bancs cercaven llocs discrets per a situar les seves oficines. El carrer del Passeig no seria pavimentat fins la Dictadura de Primo de Rivera. Inicialment el Banc de Terrassa va compartir el mateix edifici que la Caixa d'Estalvis de Terrassa que havia estat constituïda 4 anys abans. Les dues entitats fins i tot van tenir directius comuns i col·laboració financera, doncs per part del Banc, existia el compromís de no implantar en la Central de Terrassa, la secció de Llibretes d'estalvi.

Deu anys després, el Banc es traslladà al carrer de Sant Jaume núm 26, mentre la Caixa de Terrassa acordà acceptar l'oferta que se li féu dels nous locals i traslladar-se també al nou edifici, on romangué fins al novembre de 1896 en que inaugurà la seva seu central del carrer de la Rutlla.

Escut de Terrassa, edifici central del Banc de Terrassa. Carrer de
Sant Jaume. Foto, AF Jordi Plana

La primera Junta de Govern del Banc de Terrassa, la componien: President, Gaietà Alegre i Trias; Vicepresident, Antoni Ubach i Soler; Directors, Miquel Gibert i Torrebadella, Joaquim Galí i Riera i Josep Maurí i Galí; Vocals, Jacint Bosch i Curet, Joaquim Monset i Galí, i Joan Barata i Quintana; Secretari, Joan Vallés i Mitjans. Cal comentar els directius comuns que lligaven el Banc de Terrassa amb la Caixa d'Estalvis: el President, Gaietà Alegre, era Vocal de la Caixa; el Vice-President Antoni Ubach, n'era el Secretari; EL Director, Miquel Gibert, el Comptable; i els vocals, Jacint Bosch i Joaquim Monset ho eren tant del Banc com de la Caixa.

Detall d'un dels mosaics murals de la façana del primer pis de l'edifici
de l'antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana

Aquesta direcció compartida entre les dues entitats financeres, prosseguí durant molts anys fins i tot quan el Banc de Terrassa fou fou succeït pel Banc Comercial de Terrassa, Francesc Salvans Armengol i Pere Amat Roumens ostentaren la direcció del Banc i de la Caixa.

L'any 1881, el capital inicial era de 5 milions de pessetes, del qual foren desembossades 875.000 pessetes. El 1905 comencen els augments, i al 1914 es compta ja amb 2.250.000 pessetes. Fins l'any 1917 el capital no acaba de ser totalment desembossat.

El 1892 ? es traslladaren les oficines al nou edifici del carrer de Sant Jaume núm 26, obra de l'arquitecte  Salvador Soteras i Taberner. En aquest edifici es produí, l'any 1920, la fallida del Banc de Terrassa i el naixement del Banc Comercial de Terrassa.

Detall de la balconada del primer pis de l'antic Banc de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1900 componien la Junta del Banc: President, Antoni Ubach i Soler; Vice-President, Francesc Alegre i Roig; Vocals, Josep Maurí, Miquel Gibert, Josep Mata, Joaquim Monset, Joan Barata, Joan Vallès i Josep Garcia Humet; Administrador, Francesc Lleó i Ubach.

La primera dècada del segle XX, la marxa del Banc fou bona i va superar els conflictes socials de la preguerra, vagues i locauts, que sofrí la indústria tèxtil local i el banc tenir una rendabilitat de l'0rdre del 8 - 9 %.

 Gaietà Alegre i Trias (1832 - 1888) Fundador i primer President
del Banc de Terrassa

A partir de 1914 comença l'expansió del Banc de Terrassa, aquest mateix any obre una sucursal a Olesa de Montserrat i la segona a Rubí; el 1917, Manresa i Berga; el 1919, Lleida, Tàrrega, Igualada, Cerver, Badalona, Borges Blanques, Mollerussa i Bellpuig; el 1920, Girona, Figueres, Olot, Mataró, Solsona, Balaguer, Martorell i Molins de Rei. Va ser aquesta expansió el que li va permetre adjudicar-se, en competència amb el Banc de Barcelona i la Banca Arnús, el concurs convocat per la Mancomunitat de col·laborar amb ella en el cobrament de les contribucions del districte.

Detall de la torre lateral dreta de l'antic Banc de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

La caiguda, el Banc de Terrassa disposava d'una petita delegació situada al núm 23 de la Rambla de Catalunya de Barcelona, amb representació mínima i mínimes atribucions, calia buscar-ne una altra d'acord amb els deliris d'ostentació dels directius del Banc de Terrassa, i compraren dos edificis: el primer, el núm 6 de la Plaça d'Urquinaona, amb un cost d' 1.100.000 ptes i uns dies després, l'edifici del Continental de la Plaça de Catalunya, amb un cost d' 1.750.000 pessetes. Aquestes compres realitzades per l'administrador del Banc, Ramon Colomer, la baixa rendabilitat del Banc durant el 1919 i l'error de refusar el mateix any l'oferta de la banca Marcet de cedir-li (i a pagar amb accions del Banc) el seu acreditat negoci per un milió de pessetes, marcaren l'inici de la caiguda del Banc de Terrassa.

El cop definitiu es produiria durant l'any següent. A nivell d'administració el Banc de Terrassa es divideix en dos consells d'administració, el de Terrassa que dirigia la seu central de Terrassa i 19 sucursals (Consell d'administració: Josep Oriol Maurí Poal, Joan Barata, Francesc Salvans i Ramon Colomer, administrador del Banc. La de Barcelona, la formaven: Francesc Alegre, Francesc Soler, Joan Vallès i Pujals. L'equip executiu era format per Enric Torrente, director de la sucursal i responsable del Departament d'Arbitratge de moneda; l'inspector de sucursals, Sr Sol i el cap del departament de Valors, Sr. Torrent.

Recordem que estem a l'any 1920 i que fa poc del final de la Primera Guerra Mundial, fet que produirà una gran desvalorització de les monedes europees.

Façana principal de la seu Central de l'antic Banc de Terrassa.
Carrer de Sant Jaume núm 26. Foto, AF Jordi Plana

Immediatament després de la constitució dels dos consells d'administració posaren 5.000.000 de pessetes a disposició de la sucursal barcelonina més els nous dipòsits que creien generarien les noves oficines barcelonines. En lloc de recaptar diners captant nous clients, Torrente, Sol i Torrent, van creure més pràctic guanyar diners de forma ràpida amb operacions especulatives, que resultarien ser nefastes pel conjunt del Banc tant per la part barcelonina com la terrassenca.

- Les sucursals eren sempre creditores, i els reembossaments cada dia es feien esperar més. També es retardaven enormement les ordres de transferència que, a favor d'altres banques, li passaven les oficines comarcals.

- Es van concedir crèdits alegrement que mai es van recuperar.

- Les oficines barcelonines es dedicaren a especular amb el preu de matèries i moneda estrangera, amb resultats catastròfics pel Banc de Terrassa, assessorats per Enric Torrente.

El 26 de febrer de 1921, el Banc de Terrassa celebra una reunió a la que assisteixen 200 accionistes, que mostren una gran hostilitat contra els antics consellers, en aquesta reunió s'anomena la nova Junta: President, Lluís Marsans; Vice-President, Josep A Gomis; Directors, Marcet, Badrinas i Salvans; Secretari, Vallès i Pujals.

Tot i la nova junta segueixen els conflictes entre els consellers avalants de 2.000.000 de ptes en lletres acceptades posades en circulació, i el Crèdit Bancari. Les disputes es resolgueren amb un laude, la sentència del qual es produí el 22 de juliol de 1922, en el que destaquen dos acords:

1 Els crèdits del Crèdit Bancari tenen preferència sobre els dels Consellers, però abans s'han de liquidar totes les obligacions contretes amb el Banc d'Espanya.

2 Els Consellers hauran de pagar 6 milions de pessetes, en el termini d'onze anys. Amb les següents aportacions.

Francesc Salvans i Armengol ........................................ 1.506.323 ptes

Francesc Soler i Puigdollers .......................................... 1.129.748 ptes

Francesc Alegre i Roig ................................................... 1.129.748 ptes

Joan Barata i Quintana ................................................... 753.166 ptes

Josep Mata de la Barata i Masqué ................................. 451.900 ptes

Josep Oriol Maurí i Poal .................................................. 376.583 ptes

Joan Vallès i Pujals ......................................................... 301.266 ptes

Jacint Pujals i Bosch ....................................................... 301.266 ptes

Ignasi Escudé i Gali ........................................................  50.000 ptes

Gràcies a aquestes aportacions el Banc de Terrassa anirà subsistint amb l'ala arrossegant fins el 22 de març de 1924, que la Junta General Extraordinària, donarà compte als accionistes que el Banc ha arribat al límit màxim de pèrdues estipulat en el reglament de l'entitat, i per tant cal procedir amb la seva liquidació en un termini no superior als 50 dies.

Després de 43 anys baixava la porta d'un banc fruit de la potència del sector tèxtil terrassenc, portat per industrials que van oblidar l'economia productiva, per obtenir beneficis ràpids basats en l'economia especulativa.

Fonts consultades
La Banca a Terrassa
Marian Trenchs
Patronat de la Fundació Soler i Palet

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011