Salvador Soteras i Taberner, (Madrid, 1874 - Barcelona, 25 de març de 1925). Arquitecte modernista titulat el 9 d'agost de 1899. De les seves obres modernistes sobresurten la casa Miquel Ibarz, erròniament coneguda com a casa Clapés, al c/ Diputació, 248 de Barcelona (1901-1904), i a Terrassa, la casa Soteras (seu de l'antic Banc de Terrassa), c/ Sant Jaume, 26, (1909), la casa Ramon Argemí, c/de la Font Vella i, el segon pis de la casa Josepa Ballver, c/de Sant Antoni, 21. la 45 Estava casat amb Agustina Mauri i Poal i eren pares de Maria Soteras i Maurí i Josep Soteras i Mauri.
Com a arquitecte de la Companyia MZA, realitzà el baixador del passeig de Gràcia, de Barcelona ja desaparegut (1902). També era obra seva el Círculo Ecuestre del Psg. de Gràcia 38, realitzada en col·laboració amb Alfred Keller, arquitecte de la casa reial austríaca el 1926.
Fonts consultades: Viquipèdia i blog Passejant per Terrassa.
BANC DE TERRASSA O CASA SOTERAS
El Banc de Terrassa va ser fundat l'any 1881 per una iniciativa sorgida de l'Institut Industrial de Terrassa, impulsada per 16 industrials i terratinents per tal d'augmentar els beneficis de la pròspera economia terrassenca.
El Banc va néixer com un negoci d'inversió pels seus fundadors, fet que marcaria el final de l'entitat l'any 1924. El banc va encarregar l'edifici per la seva seu a l'arquitecte Salvador Soteras, edifici que va ser inaugurat l'any 1909. Avui dia l'edifici es conegut com l'edifici Salvador Soteras. Situat al carrer de Sant Jaume núm 26 de Terrassa.
Edifici Salvador Soteras. Antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1919, Joan Marcet i Palet decideix traspassar la Banca Marcet i Cia, que gaudia de bona salut econòmica, al Banc de Terrassa aquest
va refusar l'oferta, fet que amb el pas del temps precipitarà la
fallida del Banc de Terrassa. La Banca Marcet i Cia, es va fusionar amb
el Banc Hispà Americà, facilitant la implantació d'aquest banc a
Terrassa.
L'especulació
amb divises i l'entrada en borsa van produir la caiguda del banc l'any
1924. Els països que havien entrar en la Primera guerra mundial, van
devaluar la moneda durant la guerra i la van seguir devaluant en
acabar-se, aquest fet va produir enormes pèrdues i va enfonsar el Banc de Terrassa, fet que no va passar amb el Banc de Sabadell que va basar
les seves inversions en l'economia productiva. El que va quedar del Banc
de Terrassa es va convertir en el Banc Comercial de Terrassa. L'any
1956 el BCT acabà integrant-se en el Banc Comercial Transatlàntic.
El
banc comença la seva expansió l'any 1914 obrint una sucursal a Olesa de
Montserrat que en aquells anys formava part del Partit judicial de
Terrassa, tot seguit obre una vintena de sucursals a diferents
poblacions de Catalunya, gràcies a aquesta expansió el Banc de Terrassa
es va fer amb el contracte de recaptació d'impostos de la Mancomunitat i
l'entitat es va convertir en el segon banc de Catalunya per darrera del
Banc de Barcelona.
Detall del cos central del pis amb les tres finestres i els dos murals.
Foto, AF Jordi Plana.
En
aquest cos central destaquen dos plafons de mosaic policromat amb
figures femenines, el de l'esquerra és una al·legoria de la indústria
(una figura femenina i una roda dentada). Els dos plafons a la manera de
finestres cegues estan flanquejats per columnes amb capitells decorats
amb motius florals i una estrella de cinc puntes. Les columnes tenen una
funció ornamental doncs estan adossades als brancals que sostenen la llinda.
GL
41º 33' 44'' N - 2º 00' 55'' E. TERRASSA
CASA RAMON ARGEMÍ
La
Casa Ramon Argemí és un edifici situat al carrer de la Font Vella, núm
45 del centre de la ciutat de Terrassa (Districte I). L'edifici bastit
per l'arquitecte Salvador Soteras
i Taberner l'any 1908 no segueix estrictament cap estil arquitectònic
de l'època (obra popular). La Casa Ramon Argemí està inclosa a
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, protegida com a bé
cultural d'interès local.
Casa Ramon Argemí, c de la Font Vella, 45. Foto, AF Jordi Plana.
L'edifici
és un habitatge unifamiliar construït entre mitgeres, de planta
rectangular i format per planta baixa i dos pisos. La planta baixa d'us
comercial i els dos pisos d'ús residencial. Durant l'època de la
república, la plata baixa albergà la ferreteria Ramon Argemí, que
posteriorment es va traslladar al núm 55 del mateix carrer de la Font
Vella amb el nom de Ferreteria Vídua de Ramon Argemí.
Anunci de la Ferreteria Vídua de Ramon Argemí.
Salvador Soteras Taberner. Font Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Salvador
Soteras Taberner va néixer a Madrid l'any 1874 i morí a Barcelona l'any
1925. Arquitecte per l'Escola tècnica Superior d'Arquitectura de
Barcelona (1899). De la seva trajectòria d'arquitecte destaquen, tres
obres: l'edifici del Círculo Ecuestre, situat al Passeig de Gràcia de
Barcelona (enderrocat), el pont de Mora sobre el riu Ebre i l'edifici del Banc de Terrassa, protegit i que podem veure al carrer de Sant Jaume, núm 26 de Terrassa.
L'Arxiu
Històric del COAC ha fet la descripció del fons documental de Salvador
Soteras, donat al COAC per l'exdegà Joan Baptista Mur Soteras, format
per 77 registres documentals sobre Soteras que van des de 1891 fins a
1921.
La
Casa Ramon Argemí, obra de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner,
classificada com a obra popular, està protegida i forma part del
Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Identificador IPAC:
28140.
GL
41º 33' 46'' N - 2º 00' 46'' E. TERRASSA
CASA JOSEPA BALLVER
L'any
1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un permís d'obres a
l'Ajuntament de Terrassa per tal d'obrir una rasa per canalització
d'aigües, relacionada amb la nova construcció d'una casa en el núm 21
del carrer de Sant Antoni. Núm d'expedient: 1898/00060/00041 (Arxiu
Històric de Terrassa).
El
mateix any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un segon permís
d'obres per construir una casa amb pis al carrer de Sant Antoni núm 21.
El permís fou aprovat per la Comissió de Foment de l'Ajuntamen de
Terrassa, atenent a l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament
presidida per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (11/05/1898 -
19/03/1899). Núm de l'expedient: 1898/00054/00041 (Arxiu Històric de
Terrassa). Josepa Ballber, encarregà la construcció de la casa a
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.
Detall de la façana del primer i segon pis de la Casa Josepa Ballber.
Detall de la façana del segon pis dissenyada per l'arquitecte Salvador
Soteras. AF Jordi Plana i Nieto.
GL 41º 33' 51,22'' N - 2º 01' 00''
TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 1987 - 2011
