Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 d’agost del 2018

CARRER JOSEP RIGOL I FORNAGUERA. PART II

Seguint amb el carrer Josep Rigol i Fornagera, centrarem aquesta segona entrada amb el personatge, Josep Rigol, que va tenir un paper fonamental en la protecció i conservació de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa durant la Guerra Civil.

Cruïlla carrer Josep Rigol i Fornaguera i carrer Major de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 1466,  16/04/2016)

Josep Rigol i Fornaguera va néixer a Terrassa el dia 4 d'octubre de l'any 1897 al núm 51 del carrer de Sant Valentí, en aquesta casa va viure gran part de la seva vida. Fill de Carolina Fornaguera i Pirla, natural de Breda, nascuda l'any 1865 i d'Evaristo Rigol i Simon, nascut el 26 d'octubre de 1860, fuster de professió i fill de Terrassa, tot i que la seva família era de Piera. Segons comenta el propi Josep Rigol en unes notes manuscrites sobre la seva biografia, un seu avantpassat participà en la batalla del Bruc i amb la seva corneta espantà als francesos.

En Josep Rigol inicià la seva formació a l'escola dirigida pel mestre Francesc d'Assís Abad i Moltó (Alcoi, 1869 - Terrassa 1936), escola que tenia la seva ubicació al carrer de Topete, núm 16-22, coneguda com "Colegio Egarense".

Josep Rigol i Fornaguera. Font AMAT.

L'any 1915 entrà a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, on tingué com a professor al pintor Pere Viver, al cap de poc temps els dos germans Viver, contractaren com a aprenent a Josep Rigol en el seu taller de pintura decorativa, després d'uns mesos, passaria a ser soci.

L'Ajuntament de Terrassa li atorgà una petita beca per estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid), a canvi cada any, en Josep Rigol donaria una obra a l'Ajuntament de Terrassa per tal de demostrar els progressos. Finalitzats els estudis, l'any 1927 i després d'un any a l'estranger, en Josep Rigol i Fornaguera tornà a Terrassa l'any 1928 amb la seva titulació de professor de dibuix i pintura.

L'any 1928 el nomenen professor auxiliar de Tomàs Viver a l'Escola Elemental de Treball, nom inicial de l'Escola d'Arts i Oficis.

En Josep Rigol es casà, a l'edat de 43 anys, amb na Maria Assumpció Estruch i Castellet (Terrassa 1906 - Terrassa 1994) el dia 23 de desembre de 1940. Ella era filla de Francesc Estruch i Freixas, ebenista, fotògraf i editor d'una de les primeres sèries de postals de Terrassa.

El 7 de novembre de 1942 se li atorgà la Creu d'Alfons X el Savi, amb la categoria de Cavaller de l'Ordre, per la seva tasca de protecció de les Esglésies de Sant Pere. Durant els actes de la Festa Major de l'any 1976, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Donadeu i Cadafalch (17/03/1970 - 27/09/1977) li concedí la medalla de plata de la ciutat. 


 Creu d'Alfons X el Savi. Font www.todocoleccion.net

El 21 de juliol de 1936 s'assabentà que una gentada estava cremant el convent dels carmelitans situat al carrer de Bartomeu Amat i que la multitud aniria acte seguit fins les esglésies de Sant Pere per tal ce cremar-les. En Josep Rigol es dirigí a les esglésies, ajudà a fugir a Mossèn Homs i convencé a un grup milicians de la importància de conservar-les. En arribar la gentada exaltada, entrà a l'església de Sant Pere, destrossà l'orgue, la capella de Sant Valentí i gran part dels seus mobles.

Detall de l'orgue de Sant Pere, similar a l'original destruït el 21
de juliol de 1936. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1985 es va instal·lar un orgue similar a l'original de 1925 provinent del Conservatori de Barcelona. Entre 1988 i 1996 l'orgue fou ampliat i avui consta 2330 tubs, tres teclats i pedaler.

 Detall de la capella de Sant Valentí restaurada després de la Guerra
Civi. Foto, AF Jordi Plana.

Josep Rigol, en veure la massa descontrolada anà a cercar els milicians amb qui s'havia trobat inicialment per tal que l'ajudessin a evitar la destrucció dels bens mobles de les altres dues esglésies del conjunt monumental, Sant Miquel i Santa Maria. En Rigol va convèncer als milicians i la CNT delegà tres homes armats, juntament amb el propi Rigol per fer guàrdia a les esglésies, evitant la destrucció del patrimoni cultural i històric de Santa Maria i Sant Miquel. Els tres milicians foren Constantí Ferrar, Enric Catalan i Emili Espada.

Medalla de la Ciutat de Terrassa. Categoria
Plata

La Medalla de Plata de la Ciutat  de Terrassa li fou atorgada per acord plenari de la corporació municipal en sessió celebrada el 23 de març de 1975 i entregada el 6 de juliol de 1976 durant els actes de la Festa Major de Terrassa.

Conjunt monumental de la Seu d'Ègara. Esglésies de Sant Pere, Sant
Miquel i Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

Per tal d'evitar que seguís la destrucció del patrimoni històric i cultural de Catalunya, la Generalitat, dictà, el 24 de juliol de 1936, un decret de protecció del patrimoni, on s'ordenava que cada població constituís un comitè presidit presidit per l'alcalde per vigilar la conservació del patrimoni, esglésies, edificis públics, mobiliari... A Terrassa en Josep Rigol i Fornagera és nomenat Cap de Museus i Monuments artístics de Terrassa. A partir d'aquest moment i com a membre del Comitè Antifeixista i del Servei d'Incautació, Josep Rigol recull i emmagatzema tots els objectes històrics que pot i es dedica a la salvaguarda del patrimoni històric de Terrassa.

 Salvador Cardús, Josep Rigol, Conrad Padrós i Fidel Riu, transportant
objectes artístics per a ser emmagatzemats 1936.
Font, Arxiu Tobella.

En Josep Rigol participà en la compra, per part de l'Ajuntament de Terrassa, del Castell Cartoixa de Vallparadís, el 3 de juliol de 1947 es signà l'escriptura de compravenda per un import de 150.000 pessetes. L'any 1950 s'inicien els treballs de restauració del castell i l'any 1959 és inaugurat, albergant la seu del Museu Municipal d'Art. Josep Rigol fou nomenat el seu director.
Josep Rigol estarà vinculat a la Junta de Museus de Terrassa, pràcticament durant tota la seva vida. L'any 1929 en Francesc Pi de la Serra i Tomàs Viver li fan la proposta de formar part de la junta. Des del seu ingrés a la junta, fins a la seva mort seguiria vinculat a la Junta i en el moment de la seva mort era president honorari i degà de la Junta de Museus de Terrassa.



Castell Cartoixa de Vallparadís - Terrassa. Seu inicial del Museu Mu-
nicipal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6585, 07/08/2018)
El 4 de desembre de 1984 la Generalitat de Catalunya li atorgà el Diploma de Reconeixement de Mèrits en favor del Patrimoni Cultural, el diploma se li entregà en agraïment a la seva labor per a la conservació del patrimoni historicoartístic de la ciutat de Terrassa.

Placa del carrer Josep Rigol i Fornaguera 1997.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1997 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila dedicà el carrer situat a l'esquerra de l'Església de Sant Pere a Josep Rigol, un petit i curt carrer per una gran persona, tossuda, defensora del patrimoni terrassenc en uns temps molt difícils. A la placa podem llegir Josep Rigol i Fornaguera, mestre d'artistes de belles arts valedor de les esglésies de Sant Pere. Gràcies a l'actuació de Josep Rigol el 21 de juliol de 1936, aturant les masses és va salvar gran part del patrimoni mobiliari de les esglésies de Sant Pere (Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria). Entre aquest patrimoni cal comentar el retaule de Sant Abdó i Senén, pintat per Jaume Huguet l'any 1640, per l'església de Sant Pere, tot i que s'exposa actualment a l'església de Santa Maria.

Retaule de Sant Abdó i Senén (els sants metges). Jaume Huguet 16640
Foto, AF Jordi Plana.

L'estudi de Josep Rigol estava molt a prop de les esglésies de Sant Pere, de les que l'artista havia estat el seu valedor, concretament a l'entrada del carrer Joan Duch, cantonada amb la plaça del Rector Homs.

Josep Rigol i Fornaguera morí el 7 d'agost de 1986 a la ciutat de Terrassa, la ciutat que l'havia vist néixer.

Fonts consultades

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.
Arxiu Històric de Terrassa
Diari de Terrassa
Josep Rigol i Fornaguera. L'home l'artista i el mestre.
Museu de Terrassa

GL

C/ Major de Sant Pere - c/ Josep Rigol i Fornaguera, GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E.
C/ Josep Rigol i Fornaguera - c/ Alcalde Picañol, GL 41º 34' 2'' N - 2º 01' 09'' E.
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011 

diumenge, 19 d’agost del 2018

CASTELL CARTOIXA DE VALLPARADÍS. EXTERIOR PART III

El Castell de Vallparadís formava part d'una quadra, territori amb jurisdicció pròpia, format per una casa fortificada, unes poques masies i un senyor amb drets limitats pel poder dels comtes de Barcelona. La quadra de Vallparadís tenia una extensió de 4 Km de longitud i d'una amplària reduïda irregular amb un màxim de 500 m i situada a l'est de les Esglésies de Sant Pere entre el torrent de Vallparadís i la riera de les Arenes, va néixer amb Berenguer Sanlà. (Si voleu saber saber la història del castell, cliqueu Castell Cartoixa de Vallparadís. Història part I).

L'aparell defensiu del castell es fonamenta en la ubicació del castell en un marge del torren que fa de fossat, el fossat ja comentat, cliqueu Castell Cartoixa de Vallparadís. El fossat part I, la muralla, les torres i el pont.

Façana sud del Castell Cartoixa de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6591, 07/08/2018)

El castell actual conserva poques restes de l'original, entre les que cal destacar el fossat, part de la torre central, la planta baixa i el pont. És de planta rectangular, els murs presenten espitlleres, té quatre torres quadrades situades als angles i tres bestorres (mitges torres) situades al mig de les façanes nord, est i sud.

Detall de la planta baixa del Castell Cartoixa de Vallparadís.
Font, El castell cartoixa de Vallparadís. Museu de Terrassa
Quaderns del Museu 1

 
Detall de la planta superior del Castell Cartoixa de Vallparadís.
Font, El castell cartoixa de Vallparadís. Museu de Terrassa
Quaderns del Museu 1

La tècnica de construcció dels murs és " l'opus spicatum", paredat comú, filades de carreus i còdols. Els materials de construcció són els còdols i argamassa i carreus i tàpia. El castell presenta una porta finestres i sageteres.

Detall de la façana nord del Castell cartoixa de Vallparadís.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 6556, 07/08/2018)

LA FAÇANA NORD
  
A la façana nord, façana principal del castell, trobem d'esquerra a dreta una torre, un cos més baix, una bestorre, un altre cos de la mateixa altura que els dos anteriors, en aquest destaquen la porta d'accés en arc de mig punt format per brancals i dovelles de carreus i al damunt de la porta, dues finestres geminades amb una fina columna i en arcs d'inspiració gòtica. La finestra presenta un vitrall format per rombes de diferents colors. L'estat actual d'aquesta finestra es correspon amb la restauració realitzada el 1950. La porta es troba davant el pont sobre el fossat. A tota la façana nord i en el nivell inferior observem una sèrie de sageteres que completen el sistema defensiu del castell.


Detall del pont sobre el fossat, la porta d'accés i la finestra geminada
de la façana nord. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6557, 07/08/2018)
 
A la següent fotografia podem observar sobre la línia vermella la part reconstruïda l'any 1950, per tant l'arc de la finestra correspon a una recreació de com podia ser...


Per damunt de la línia vermella podem observar la part reconstruïda
l'any 1950. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6557, 07/08/2018)

La bestorre situada a l'esquerra del cos de la porta principal presenta 5 sageteres en el primer nivell i una finestra rectangular estreta amb brancals, ampit i llinda de carreus.

A l'esquerra, bestorre de la façana nord i en posició central el pont.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6555, 07/08/2018)

El cos situat entre la bestorre i la torre esquerra de la façana nord presenta 9 sageteres en el primer nivell i tres finestres rectangulars estretes amb brancals, ampits i llindes de carreus.

Detall de la façana del cos situat entre la torre esquerra i la bestorre
de la façana nord. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6551, 07/08/2018)

Detall del pont que dóna accés a la porta del castell (façana nord).
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6564, 07/08/2018)

La torre esquerra de la façana nord, té 5 sageteres en el primer nivell i una finestra rectangular estreta i alta com les descrites a la resta d'aquesta façana nord i amb vidres de colors en forma de rombes aplomats. La part superior d'aquesta torre va ser restaurada l'any 1950. Degut a l'escassa documentació original disponible, és difícil saber la seva alçària original i com estava rematada.

Detall de la torre esquerra de la façana nord. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6546, 07/08/2018)

Per damunt de la línia vermella trobem la zona restaurada l'any 1950.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6552, 07/08/2018)

La torre dreta de la façana nord presenta la mateixa alçaria que la torre esquerra, quedant la bestorre (més baixa) en posició central. Aquesta torre no presenta finestres a la cara nord ni sageteres a les carres nord i oest. La base d'aquesta torre s'eixampla a la base per donar-li una major sostenibilitat, doncs es fonamenta a la vora del torrent de Vallparadís que fa de fossat a la façana oest del castell.

Detall de la torre dreta de la façana nord, vista des de la façana oest.
Foto, AF Jordi plana. (IMG 6568, 07/08/2018)
   
 FAÇANA OEST

La façana oest del Castell cartoixa de Vallparadís no té fossat doncs utilitza com element defensiu la profunditat del propi torrent de Vallparadís, aquesta va ser considerada suficient per la defensa del castell i no es van construir sageteres a la façana oest.

Façana oest del castell. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6572, 07/08/2018)

La façana oest és la que presenta una composició més asimètrica. A la dreta de la façana hi ha una torre amb una finestra rectangular, alta i estreta, situada en el primer nivell i una finestra més gran d'inspiració gòtica amb vidres de colors i aplomats. A la dreta d'aquesta torre trobem un cos rectangular similar a una bestorre, de major amplada que la torre de la dreta i amb quatre finestres rectangulars, dues orientades a l'oest i dues orientades al sud. Finalment a la dreta de la façana oest i en situació reculada en relació a la resta un altre cos menys ampla i de la mateixa altura que la bestorre amb una gran obertura en arc ogival. Finalment a la dreta una altra torre, de base més ampla i de menor altura que la resta de la façana oest.

  Detall de la part dreta de la façana oest amb la gran finestra en
arc ogival. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6571, 07/08/2018)

FAÇANA SUD

La façana sud presenta una composició simètrica amb dues torres a dreta i esquerra i una bestorre en posició en posició central. En aquesta façana les sageteres estam situades en el segon nivell, dues a la torre esquerra, 5 en el cos entre la torre dreta i la bestorre, 5 a la bestorre, 7 al cos entre la bestorre i la torre dreta i 5 a la torre dreta. les torres presenten dues finestres rectangulars, la de la dreta s'ha perdut, doncs li falta la part superior. A la torre dreta li falta part del coronament.

 Façana sud del castell. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6574, 07/08/2018)

Façana sud del Castell cartoixa de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6591, 07/08/2018)

A la foto anterior podem visualitzar la façana sud del castell i el fossat i part de la segona planta del claustre del que havia estat la cartoixa de Vallparadís, claustre reconstruït l'any 1950. La reconstrucció realitzada durant els anys de la dècada de 1950 correspon a tot el que es troba per damunt de la línia groga de la següent fotografia:

La façana sud fou reconstruïda a per sobre de la línia groga.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6591, 07/08/2018) 

FAÇANA EST

  
La façana est també ha estat molt reconstruïda gràcies al projecte d'Alexandre Ferrant (1950), qualificat per alguns arqueòlegs i historiadors de fantasiós. Per tant és bastant difícil saber les alçàries de les torres de la façana est i fins i tot el nombre d'obertures i quan es va obrir la porta, que avui podem veure a la façana est damunt del fossat. En la següent fotografia podem veure tot el que ha estat reconstruït, que es correspon a la part de la façana situada per damunt de la línia blava.

 Façana est del castell, zona reconstruïda, la situada per damunt
de les fletxes blaves. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG, 6618, 07/08/2018)

La façana est presenta una composició simètrica amb tres torres de la mateixa altura, amb 26 sageteres en el primer nivell, una finestra rectangular a cada torre situada en el segon nivell, en el cos situat entre la torre esquerra i la central s'obre una petita porta que va ser construïda una cop amortitzat el fossat. En el cos situat al costat de la torre dreta, s'obre una finestra d'inspiració gòtica que dóna llum a l'església de la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís.

Finestra que dóna llum a la capella, amb vidres aplomats.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6601, 07/08/2018)

Detall de les façanes est i nord del castell. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG, 6620. 07/08/2018)

Si voleu conèixer la història del castell,cliqueu Castell Cartoixa de Vallparadís.Història part I 




Si voleu conèixer com era el fossat, cliqueu Castell Cartoixa de Vallparadís. Fossat part II

FITXA

Nom ........................................... Castell cartoixa de Vallparadís

Tipologia .................................... Castell, monestir cartoixà, museu, monument.

Construcció (inici) ...................... Compra dels terrenys 1110

Construcció ................................ Segle XXII

Estil predominant ....................... Gòtic

Primers propietaris ..................... Berenguer de Sanlà i Ermessendis

Ubicació ..................................... Carrer de Salmerón. Parc de Vallparadís. Terrassa

Estat de conservació ................. Molt bo

Ús inicial .................................... Residencial fortificat

Ús actual ................................... Museu

Protecció ................................... Bé d'interès cultural (2 de març de 1944)
                                                    Bé d'interès nacional

Identificador .............................. RI-51-0001146
                                                   
Lloc web ................................... Lloc web oficial

En la propera entrada parlarem de l'interior del castell si vol saber els aspectes més significatius cliqueu: Castell cartoixa de Vallparadís. Interior part II. (S'està redactant)


GL

41º 33' 53'' N - 2º 01' 08'' E
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011