Seguint amb el carrer Josep Rigol i Fornagera, centrarem aquesta segona entrada amb el personatge, Josep Rigol, que va tenir un paper fonamental en la protecció i conservació de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa durant la Guerra Civil.
Cruïlla carrer Josep Rigol i Fornaguera i carrer Major de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 1466, 16/04/2016)
L'any 1915 entrà a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, on tingué com a professor al pintor Pere Viver, al cap de poc temps els dos germans Viver, contractaren com a aprenent a Josep Rigol en el seu taller de pintura decorativa, després d'uns mesos, passaria a ser soci.
L'Ajuntament de Terrassa li atorgà una petita beca per estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid), a canvi cada any, en Josep Rigol donaria una obra a l'Ajuntament de Terrassa per tal de demostrar els progressos. Finalitzats els estudis, l'any 1927 i després d'un any a l'estranger, en Josep Rigol i Fornaguera tornà a Terrassa l'any 1928 amb la seva titulació de professor de dibuix i pintura.
L'any 1928 el nomenen professor auxiliar de Tomàs Viver a l'Escola Elemental de Treball, nom inicial de l'Escola d'Arts i Oficis.
En Josep Rigol es casà, a l'edat de 43 anys, amb na Maria Assumpció Estruch i Castellet (Terrassa 1906 - Terrassa 1994) el dia 23 de desembre de 1940. Ella era filla de Francesc Estruch i Freixas, ebenista, fotògraf i editor d'una de les primeres sèries de postals de Terrassa.
El 7 de novembre de 1942 se li atorgà la Creu d'Alfons X el Savi, amb la categoria de Cavaller de l'Ordre, per la seva tasca de protecció de les Esglésies de Sant Pere. Durant els actes de la Festa Major de l'any 1976, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Donadeu i Cadafalch (17/03/1970 - 27/09/1977) li concedí la medalla de plata de la ciutat.
Josep Rigol i Fornaguera va néixer a Terrassa el dia 4 d'octubre de l'any 1897 al núm 51 del carrer de Sant Valentí, en aquesta casa va viure gran part de la seva vida. Fill de Carolina Fornaguera i Pirla, natural de Breda, nascuda l'any 1865 i d'Evaristo Rigol i Simon, nascut el 26 d'octubre de 1860, fuster de professió i fill de Terrassa, tot i que la seva família era de Piera. Segons comenta el propi Josep Rigol en unes notes manuscrites sobre la seva biografia, un seu avantpassat participà en la batalla del Bruc i amb la seva corneta espantà als francesos.
En Josep Rigol inicià la seva formació a l'escola dirigida pel mestre Francesc d'Assís Abad i Moltó (Alcoi, 1869 - Terrassa 1936), escola que tenia la seva ubicació al carrer de Topete, núm 16-22, coneguda com "Colegio Egarense".
Josep Rigol i Fornaguera. Font AMAT.
L'any 1915 entrà a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, on tingué com a professor al pintor Pere Viver, al cap de poc temps els dos germans Viver, contractaren com a aprenent a Josep Rigol en el seu taller de pintura decorativa, després d'uns mesos, passaria a ser soci.
L'Ajuntament de Terrassa li atorgà una petita beca per estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid), a canvi cada any, en Josep Rigol donaria una obra a l'Ajuntament de Terrassa per tal de demostrar els progressos. Finalitzats els estudis, l'any 1927 i després d'un any a l'estranger, en Josep Rigol i Fornaguera tornà a Terrassa l'any 1928 amb la seva titulació de professor de dibuix i pintura.
L'any 1928 el nomenen professor auxiliar de Tomàs Viver a l'Escola Elemental de Treball, nom inicial de l'Escola d'Arts i Oficis.
En Josep Rigol es casà, a l'edat de 43 anys, amb na Maria Assumpció Estruch i Castellet (Terrassa 1906 - Terrassa 1994) el dia 23 de desembre de 1940. Ella era filla de Francesc Estruch i Freixas, ebenista, fotògraf i editor d'una de les primeres sèries de postals de Terrassa.
El 7 de novembre de 1942 se li atorgà la Creu d'Alfons X el Savi, amb la categoria de Cavaller de l'Ordre, per la seva tasca de protecció de les Esglésies de Sant Pere. Durant els actes de la Festa Major de l'any 1976, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Donadeu i Cadafalch (17/03/1970 - 27/09/1977) li concedí la medalla de plata de la ciutat.
Creu d'Alfons X el Savi. Font www.todocoleccion.net
El 21 de juliol de 1936 s'assabentà que una gentada estava cremant el convent dels carmelitans situat al carrer de Bartomeu Amat i que la multitud aniria acte seguit fins les esglésies de Sant Pere per tal ce cremar-les. En Josep Rigol es dirigí a les esglésies, ajudà a fugir a Mossèn Homs i convencé a un grup milicians de la importància de conservar-les. En arribar la gentada exaltada, entrà a l'església de Sant Pere, destrossà l'orgue, la capella de Sant Valentí i gran part dels seus mobles.
Detall de l'orgue de Sant Pere, similar a l'original destruït el 21
de juliol de 1936. Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1985 es va instal·lar un orgue similar a l'original de 1925 provinent del Conservatori de Barcelona. Entre 1988 i 1996 l'orgue fou ampliat i avui consta 2330 tubs, tres teclats i pedaler.
Detall de la capella de Sant Valentí restaurada després de la Guerra
Civi. Foto, AF Jordi Plana.
Josep Rigol, en veure la massa descontrolada anà a cercar els milicians amb qui s'havia trobat inicialment per tal que l'ajudessin a evitar la destrucció dels bens mobles de les altres dues esglésies del conjunt monumental, Sant Miquel i Santa Maria. En Rigol va convèncer als milicians i la CNT delegà tres homes armats, juntament amb el propi Rigol per fer guàrdia a les esglésies, evitant la destrucció del patrimoni cultural i històric de Santa Maria i Sant Miquel. Els tres milicians foren Constantí Ferrar, Enric Catalan i Emili Espada.
Medalla de la Ciutat de Terrassa. Categoria
Plata
La Medalla de Plata de la Ciutat de Terrassa li fou atorgada per acord plenari de la corporació municipal en sessió celebrada el 23 de març de 1975 i entregada el 6 de juliol de 1976 durant els actes de la Festa Major de Terrassa.
Conjunt monumental de la Seu d'Ègara. Esglésies de Sant Pere, Sant
Miquel i Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.
Per tal d'evitar que seguís la destrucció del patrimoni històric i cultural de Catalunya, la Generalitat, dictà, el 24 de juliol de 1936, un decret de protecció del patrimoni, on s'ordenava que cada població constituís un comitè presidit presidit per l'alcalde per vigilar la conservació del patrimoni, esglésies, edificis públics, mobiliari... A Terrassa en Josep Rigol i Fornagera és nomenat Cap de Museus i Monuments artístics de Terrassa. A partir d'aquest moment i com a membre del Comitè Antifeixista i del Servei d'Incautació, Josep Rigol recull i emmagatzema tots els objectes històrics que pot i es dedica a la salvaguarda del patrimoni històric de Terrassa.
Salvador Cardús, Josep Rigol, Conrad Padrós i Fidel Riu, transportant
objectes artístics per a ser emmagatzemats 1936.
Font, Arxiu Tobella.
En Josep Rigol participà en la compra, per part de l'Ajuntament de Terrassa, del Castell Cartoixa de Vallparadís, el 3 de juliol de 1947 es signà l'escriptura de compravenda per un import de 150.000 pessetes. L'any 1950 s'inicien els treballs de restauració del castell i l'any 1959 és inaugurat, albergant la seu del Museu Municipal d'Art. Josep Rigol fou nomenat el seu director.
Josep Rigol estarà vinculat a la Junta de Museus de Terrassa, pràcticament durant tota la seva vida. L'any 1929 en Francesc Pi de la Serra i Tomàs Viver li fan la proposta de formar part de la junta. Des del seu ingrés a la junta, fins a la seva mort seguiria vinculat a la Junta i en el moment de la seva mort era president honorari i degà de la Junta de Museus de Terrassa.
Castell Cartoixa de Vallparadís - Terrassa. Seu inicial del Museu Mu-
nicipal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6585, 07/08/2018)
El 4 de desembre de 1984 la Generalitat de Catalunya li atorgà el Diploma de Reconeixement de Mèrits en favor del Patrimoni Cultural, el diploma se li entregà en agraïment a la seva labor per a la conservació del patrimoni historicoartístic de la ciutat de Terrassa.
Placa del carrer Josep Rigol i Fornaguera 1997.
Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1997 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila dedicà el carrer situat a l'esquerra de l'Església de Sant Pere a Josep Rigol, un petit i curt carrer per una gran persona, tossuda, defensora del patrimoni terrassenc en uns temps molt difícils. A la placa podem llegir Josep Rigol i Fornaguera, mestre d'artistes de belles arts valedor de les esglésies de Sant Pere. Gràcies a l'actuació de Josep Rigol el 21 de juliol de 1936, aturant les masses és va salvar gran part del patrimoni mobiliari de les esglésies de Sant Pere (Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria). Entre aquest patrimoni cal comentar el retaule de Sant Abdó i Senén, pintat per Jaume Huguet l'any 1640, per l'església de Sant Pere, tot i que s'exposa actualment a l'església de Santa Maria.
Retaule de Sant Abdó i Senén (els sants metges). Jaume Huguet 16640
Foto, AF Jordi Plana.
L'estudi de Josep Rigol estava molt a prop de les esglésies de Sant Pere, de les que l'artista havia estat el seu valedor, concretament a l'entrada del carrer Joan Duch, cantonada amb la plaça del Rector Homs.
Josep Rigol i Fornaguera morí el 7 d'agost de 1986 a la ciutat de Terrassa, la ciutat que l'havia vist néixer.
Fonts consultades
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.
Arxiu Històric de Terrassa
Diari de Terrassa
Josep Rigol i Fornaguera. L'home l'artista i el mestre.
Museu de Terrassa
GL
C/ Major de Sant Pere - c/ Josep Rigol i Fornaguera, GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E.
C/ Josep Rigol i Fornaguera - c/ Alcalde Picañol, GL 41º 34' 2'' N - 2º 01' 09'' E.
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011 
