Durant les dècades dels anys setanta, vuitanta i noranta, és produeixen un seguit de conflictes i crisis que portaran a múltiples expedients de regulació, que produiran la resposta dels treballadors d'AEG Electric Motors SA, amb contínues reivindicacions, mobilitzacions socials i laborals que tindran una gran repercussió en la societat terrassenca.
És de destacar la la vaga que es va produir durant els mesos de març i abril de l'any 1970, vaga que va tenir un seguiment massiu a Terrassa.
Façana principal i porta d'accés de L'AEG Electric Motors SA.
Terrassa, 31/01/2017. Foto, AF Jordi Plana.
El Pla de reconversió del mes de maig de 1980, va suposar el tancament de les seccions de producció d'interruptors de potència i de transformadors, a partir d'aquest moment, AEG Electrics Motors centrarà la seva activitat en la producció de motors elèctrics. L'any 1981 AEG absorbeix la producció de la fàbrica d'Esslingen (Alemanya), tot seguit absorbeix també la producció de la factoria de motors berlinesa Klein Fabrik (KF) Motors.
Porta principal de l'AEG, Carretera de Castellar, núm 227 Terrssa.
Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1985 el grup alemany Daimler Benz s'interessà per l'empresa AEG Electric Motors SA de Terrassa per tal de fabricar alternadors pels vehicles Mercedes, però l'acord no es va produir. L'any 1996 el grup inversor de capital anglès CWB Capital Partners-ELEXIS passà a controlar el grup AEG-Daimler-Benz Industrie. L'any 1996 CWB adquireix AEG Fábrica de Motores SA, de Terrassa.
Façana lateral de L'AEG Electric Motors SA de Terrassa
Foto, AF Jordi Plana.
El 26 de juny de l'any 1998, el grup italià Lafert adquireix la totalitat de les accions d'AEG. Els últims anys de la seva història la empresa de motors de Terrassa, adopta el nom d'AEG Electric Motors, SA, formant part de Lafert SpA. L'any 2003 l'empresa s'ubicà al Camí Font de les Canyes, 45, del Polígon Industrial de Can Petit, a Terrassa. Després de la reinstal·lació, el grup italià Lafert es ven els terrenys de l'AEG de la Carretera de Castellar, núm 227 al grup Immobiliària Colonial de la Caixa (2003).
L'AEG de Terrassa presentà concurs de creditors l'any 2004 i tancà definitivament el mes de desembre del 2005. A finals de l'any 2007 els darrers treballadors de la fàbrica de motors arriben a un acord pel cobrament de les indemnitzacions i la fàbrica es venuda per un import de 18 milions d'euros. Es el final d'una de les grans empreses terrassenques que va superar els 1800 treballadors, que va exportar motors elèctrics i interruptors de potència a mig món, que va viure néixer la UGT i que els seus treballadors van protagonitzar una intensa lluita pels drets laborals del sector metal·lúrgic català.
Vista aèria de l'AEG en el moment de màxima expansió, 1968.
AMAT (Col·lecció AEG). Autor desconegut.
L'AEG de Terrassa presentà concurs de creditors l'any 2004 i tancà definitivament el mes de desembre del 2005. A finals de l'any 2007 els darrers treballadors de la fàbrica de motors arriben a un acord pel cobrament de les indemnitzacions i la fàbrica es venuda per un import de 18 milions d'euros. Es el final d'una de les grans empreses terrassenques que va superar els 1800 treballadors, que va exportar motors elèctrics i interruptors de potència a mig món, que va viure néixer la UGT i que els seus treballadors van protagonitzar una intensa lluita pels drets laborals del sector metal·lúrgic català.
Galeria fotogràfica de La Electra Industrial SA i AEG Electric Motors SA
Edifici de l'Electra Industrial SA, embrió de l'AEG Electric Motors SA.
Cantonada del carrer del Pantà amb el carrer de Sant Isidre.
Foto, AF Jordi Plana (2017).
Detall de la nau de l'Electra Industrial SA, carrer del Pantà (1920)
AMAT (Col·lecció AEG). Autor desconegut.
Dones passant fil de coure a les bobines dels motors (1919). Nau
del carrer del Pantà de La Electra Industrial SA.
AMAT (Col·lecció AEG). Autor desconegut.
Placa commemorativa dels 100 anys de l'edifici de La Electra del
carrer del Pantà, bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada,
remodelat l'any 2011 i convertit en edifici d'habitatges.
Foto, AF Jordi Plana.
Construcció dels fonaments del nou edifici de l'AEG a la carretera de
Castellar, núm 227. AMAT (Col·lecció AEG) Autor desconegut (1941)
Forjats del nou edifici de l'AEG (1941) AMAT (Col·lecció AEG)
Autor desconegut.
Edifici principal d'AEG Electric Motors SA de Terrassa
Foto, AF Jordi Plana (30/01/1917).
Aprenents de l'AEG (1963). AMAT, autor desconegut.
AMAT (Col·lecció AEG). Autor desconegut.
Detall de les tres naus retallades que podem veure avui dia, numera-
des 2 i 3 de propietat municipal i 1 (edifici principal) de propietat
privada. Font, Google Earth (30/01/2017).
L'AEG ha estat una de les empreses més importants de Terrassa, va arribar a tenir més de 1800 treballadors en el moment de màxima expansió. Amb La Electra Industrial SA, llavor de l'AEG Electric Motors SA, ha sigut l'orgull de la indústria elèctrica terrassenca des del 1910 fins el 2004. Va ser una empresa capdavantera en la modernització de les relacions laborals i en el moviment obrer a Terrassa i Catalunya. Va ser una de les primeres grans empreses exportadores del país i va jugar un paper molt important en l'expansió de la indústria terrassenca de tots els sectors, a qui va subministrar motors elèctrics, interruptors de potència, transformadors i alternadors.
L'empresa per desgràcia ha tancat portes, però gràcies a l'esforç de l'Ajuntament de Terrassa ens ha llegat un gran fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal de Terrassa que va ser perfectament inventariat l'any 2008, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012). També ens ha quedat part de l'edifici principal i el rètol de l'empresa que també cal preservar.
Si voleu saber que es pot consultar a l'Arxiu Municipal de Terrassa sobre El fons de L'Electra Industrial SA - AEG Electric Motors, SA (1910 - 2001), cliqueu: Inventari Electra-AEG.
L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert l'any 1940 seguint l'estil arquitectònic del Monumentalisme academicista. Està catalogat com a bé cultural d'interès local: IPAC 28228
Si voleu conèixer més aspectes de la història de l'AEG i de L'Electra, cliqueu:
GL 41º 34' 14'' N - 2º 01' 39'' E. AEG, Carretera de Castellar, núm 227. TERRASSA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
