Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 24 de juliol de 2017

CASA MANUEL VALLHONRAT II

Compartint mitgera amb la primera casa construïda per Manuel Vallhonrat, l'any 1929, la casa a la que he anomenat Casa Manuel Vallhonrat I, hi ha una segona casa construïda també per Manuel Vallhonrat i Comerma. Aquesta segona casa situada al núm 27 del carrer de Sant Antoni, fou aixecada l'any 1931, segons permís d'obres aprovat en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa l'any 1931. Núm de l'expedient 1931/00030/00147.

Casa Manuel Vallhonrat II, carrer de Sant Antoni, núm 27
Foto, AF Jordi Plana.

Manuel Vallhonrat i Comerma, encarregà la construcció d'aquesta segona casa a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La casa, entre mitgeres, d'ús residencial, consta de planta baixa i dos pisos, ha estat reformada recentment i la façana conserva l'estructura original dissenyada per Lluís Muncunill, de composició simètrica presenta tres obertures a la planta baixa. En posició central hi ha la porta d'accés en arc rebaixat, amb els brancals i l'arc motllurats. Les dues finestres situades a banda i banda de la porta son rectangulars i amb els brancals i les llindes motllurades. La façana presenta un sòcol de maons arrebossats i una línia d'imposta motllurada separa la façana de la planta baixa de la del primer pis. La façana estucada de color blanc i magenta a la resta d'elements decoratius.

Detall de la planta baixa de la Casa Manuel Vallhonrat II.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la primera planta presenta dos obertures rectangulars que donen accés als balcons, les obertures presenten llindes i brancals motllurats. El balcons de llossades rectangulars i perfils motllurats seguin la línia d'imposta, presenten baranes de ferro que substitueixen a les antigues que es trobaven molt malmeses. La façana del primer pis també presenta un sòcol de color magenta. Per damunt de les llindes de les finestres dels balcons hi ha una línia d'imposta motllurada.

Detall de la façana del primer pis de la Casa Manuel Vllhonrat II.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta dues finestres més petites en arc rebaixat i brancals motllurats igual que els ampits. Per damunt de les finestres hi ha una cornisa motllurada doble, la inferior molt més ampla que la superior, aquesta última pràcticament imperceptible.

La coberta de teula és a dues aigües amb una claraboia rectangular en posició central i amb la carena paral·lela al carrer de Sant Antoni.

 Detall de les dues finestres en arc rebaixat del segon pis de la Casa
Manuel Vallhonrat II. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de les dues cases construïdes per Manuel Vllhonrat i Comerma
Núm 25 i núm 27 del carrer de Sant Antoni de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

Manuel Vallhonrat i Comerma, amb domicili al carrer de Sant Antoni núm 43, industrial terrassenc, fabricant de mitges, fou assassinat a la carretera de Terrassa a Talamanca, juntament amb set terrassencs més, el 24 de juliol de 1936. Els fets van ser relatats per Francesc Pi de la Serra i Mata de la Barata (1870 1949), mitjançant una narració epistolar adreçada a la seva filla Paulina Pi de la Serra i Joly, en la que es relaten els que s'esdevingueren a la casa de la Barata i can Prat, al terme municipal de Matadepera. Se voleu llegir el relat dels fets cliqueu: Els fets de la Barata (24 de juliol de 1936). Narració d'un testimoni directe. Publicat a TERME. Revista d'Història 28 (2013).

Nom de l'edifici: ..........................Casa Manuel Vallhonrat II

Situació: ......................................Carrer de Sant Antoni, núm 27

Arquitecte: ...................................Lluís Muncunill i Parellada

Any de construcció.......................1931 - 32

Estil arquitectònic: .......................Eclèctic

Ús: ...............................................Residencial

Protecció: ....................................Edifici no protegit i no catalogat

 
 GL 41º 33' 51,7'' N - 2º 00' 59,89'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Tot seguit i sense deixar la vorera de la casa Manuel Vallhonrat II, caminem fins la Casa Vallhonrat del carrer de Sant Antoni núm 43, domicili de Manuel Vallhonrat i Comerma a Terrassa...


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

diumenge, 23 de juliol de 2017

CASA MANUEL VALLHONRAT I

La Casa Manuel Vallhonrat, és un habitatge unifamiliar, entre mitgeres, situat al carrer de Sant Antoni núm 25, format per planta baixa i pis. L'edifici restaurat recentment, conserva  el disseny original de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada a la façana del pis, per contra la façana de la planta baixa ha estat molt retocada i no conserva cap element del projecte inicial.

Detall de la façana del primer pis de la Casa Manuel Vllhonrat I.
Carrer de Sant Antoni Núm 25. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1929 en Manuel Vallhonrat i Comerma, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per a construir-hi una casa de planta baixa i pis de l'amplària d'un casal. El permís fou aprovat per la Comissió permanent de l'Ajuntament el mateix any 1929, segons l'expedient 1929/00160 que es troba a l'Arxiu Històric de Terrassa. En Manuel Vallhonrat encarregà la construcció de la casa a l'Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

  Detall de la façana de la planta baixa, molt modificada, atenent
als usos que ha tingut l'edifici. Foto, AF Jordi Plana.

Com ja he comentat la façana de la planta baixa ha estat molt modificada i només conserva la línia d'imposta motllurada que la separa de la façana del pis. La reforma més significativa és la substitució de la finestra del quarto de reixa per les dues portes metàl·liques que podem observar a la fotografia.

Detall de la façana del primer pis de la Casa Vallhonrat I.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis presenta dues línies d'imposta motllurades, una que segueix la llossada del balcó i l'altra per damunt de la llinda de la finestra. El pis només presenta una obertura rectangular amb la llinda i els brancals motllurats. El balcó situat en posició central té una barana de ferro forjat de composició senzilla. L'edifici està coronat per una cornisa recta motllurada i per sota d'aquesta i en posició central observem dos respiralls rectangulars. Fruit de la darrera remodelació de l'edifici, darrera de la cornisa hi ha un petit terrat i un segon pis recolat en relació a la façana del carrer de Sant Antoni.

 Casa Vallhonrat I, carrer de sant Antoni, núm 25. Font AF Jordi Plana.


Nom de l'edifici: ...........................Casa Manuel Vallhonrat  I

Situació: .......................................Carrer de Sant Antoni, núm 25

Arquitecte: ....................................Lluís Muncunill i Parellada

Any de construcció: ......................1929

Estil arquitectònic: ........................Eclèctic

Ús: ................................................Residencial

Protecció.......................................Edifici no protegit i no catalogat

GL 41º 33' 51,57'' N - 2º 01' 0,13'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA.

Deixem la Casa Manuel Vallhonrat I i ens dirigim a l'edifici del costat, núm 27 del carrer de Sant Antoni...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

divendres, 21 de juliol de 2017

CASA GARCIA BARRAGAN

La Casa Garcia Barragan és un edifici de grans dimensions, entre mitgeres, de planta rectangular, situat al carrer de Sant Antoni núm 9. L'edifici està format per la semi-soterrani, planta baixa i dos pisos. La façana és d'inspiració neoclàssica i la coberta és de teua àrab a dues aigües. 
Detall de la façana de la Casa Garcia Barragan.Foto, AF Jordi Plana.

El primer edifici que fou construït en el número 9 del carrer de Sant Antoni, va ser la Casa Paula Maurí, segons consta en el permís d'obres atorgat per l'Ajuntament de Terrassa a na Paula Maurí. El permís d'obres fou aprovat en sessió plenària presidida per l'Alcalde de Terrassa, Josep Cadafalch i Bugunyà l'any 1858. Núm d'expedient: 1858/00012/00001. De la Casa Paula Maurí només i de l'expedient del permís d'obres només queda un plànol de la façana. La construcció de l'edifici fou encarregada a l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre.

Façana de la Casa Paula Maurí, carrer de Sant Antoni núm 9
Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
 
 Signatura del plànol per Josep Fontserè i Mestre.
Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA

L'any 1907, sent propietari de l'edifici en Joan Montllor i Rodó, aquest demanà un permís d'obres per reformar la façana de l'edifici situat al carrer de Sant Antoni núm 9, segons permís d'obres, entrat al registre de l'Ajuntament  el 26 de març del 1907 i aprovat en sessió plenària presidida per l'alcalde de Terrassa Joan Vallhonrat i Prat (01/01/1906 - 06/03/1909) el mateix any 1907. Núm de l'expedient: 1907/00053/00062.

L'obra fou encarregada a l'arquitecte Manuel J Raspall, qui modificà la façana del cos més alt de la casa Paula Maurí, tot seguint les tendències de l'època, l'estil Modernista.  És una llàstima no poder admirar avui dia la façana dissenyada per Manuel J Raspall, que sense cap tipus de dubta seria un dels millors exemples del modernisme de la nostra ciutat.


Detall de la sol·licitud de permís d'obres presentada per Joan Montllor
Rodó. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

L'Ajuntament de Terrassa donà permís d'obres a Joan Montllor i Rodó, advocat i veí de Barcelona, amb domicili a la Fonda de Sant Pere, núm 44-2n, per enderrocar i reconstruir una casa de la seva propietat situada en el carrer de Sant Antoni núm 9 de Terrassa, segons el plànol de la façana que adjuntà per duplicat, en la corresponent sol·licitud de permís d'obres.

Detall del plànol de la façana del carrer de Sant Antoni, núm 9. Obra 
de l'arquitecte Manuel J Raspall (1907)
Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

L'any 1934, el nou propietari de l'edifici Josep Garcia i Barragan, demanà permís d'obres per construir-hi una casa de planta baixa i dos pisos, fet que va començar a marcar el final de la casa modernista projectada per l'arquitecte Manuel J Respall. La Casa Garcia Barragan afegia un pis més a la de Joan Montllor i Rodó i es feia una reestructuració de l'interior dels tres nivells. L'any 1934 Josep Garcia Barragan, demanà el permís d'obres corresponent a l'Ajuntament de Terrassa, núm de l'expedient: 1934/00442/00168, que fou aprovat per l'Excel·lentíssima Comissió de Govern en sessió del dia 4 de Juliol de 1934. L'arquitecte encarregat del nou projecte fou Manuel Casas. Tot seguit s'adjunten els plànols de la casa.


Detall de dels plànols de la planta baixa del primer pis de la Casa
Garcia Barragan. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Detall dels plànols del primer i segon pis de la Casa Garcia Garcia
Barragan. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA

 Detall de la signatura dels plànols de la Casa Garcia Barragan.
Carrer Sant Antoni núm 9. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

 Dettall de la secció a-b en alçada de la Casa Garcia Barragan.
Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Veiem que en els plànols de la Casa Garcia Barragan figura com a nom del carrer, Francesc Macià, nom que va tenir el carrer de Sant Antoni durant la Segona República.

L'any 1944, el propietari de l'edifici, Josep Garcia Barragan, mitjançant el seu representant, Pablo Sabanés Roca, sol·licità a l'Ajuntament de Terrassa un permís d'obres per a reformar i ampliar l'edifici del carrer de Sant Antoni núm 9. Tot seguit s'adjunta la documentació corresponent. Número de l'expedient: 1944/00430/00218.


Portada de l'expedient de reforma i ampliació de la Casa Garcia Barragan
Negociat de Foment de l'Ajuntament de Terrassa, 1944.
Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Sol·licitud de permís d'obres per la reforma i ampliació de l'edifici núm 9
del carrer de Sant Antoni, presentada per Pablo Sabanés en representa-
ció de Josep Garcia Barragan. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.


 Informe de la Fiscalia de la Vivienda - Tenencia que autoritza el pro-
jecte de remodelació i ampliació de la finca núm 9 del carer de Sant
Antoni, i l'eleva a la Comissió municipal permanent de l'Ajuntament
de Terrassa. Font ARXIU MUNICIPAL DE TERRASSA.

La Comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Terrassa, aprovà el permís d'obres per reformar i ampliar la finca núm 9 del carrer de Sant Antoni el dia 25 d'agost de l'any 1944.

Tot seguit s'adjunta la memòria facultativa del projecte de construcció visat pel Col·legi Oficial d'Aparelladors de Catalunya i Balears, datat el dia cinc d'agost de 1944.

Memòria facultativa del projecte constructiu de la finca núm 9 del carrer
de Sant Antoni, núm 9. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

  
Memòria facultativa del projecte constructiu de la finca núm 9 del carrer
de Sant Antoni, núm 9. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Tot seguit s'exposen els plànols de la Casa Garcia Barragan que corresponen a la reforma de la casa dissenyada per l'arquitecte Manuel J Raspall. La repetició d'aquesta reforma, doblant l'amplària de l'edifici modernista, configura la façana que veiem avui dia, obra de l'arquitecte Frederic Vinyals i Pàquez.

Planols de la reforma interior de la Casa dissenyada per l'arquitecte
Manuel J Raspall. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Detall de la nova façana de l'arquitecte Frederic Vinyals Pàquez, que
substitueix la de Manuel J Raspall. Font, ARXIU HISTÒRIC DE 
TERRASSA.

Com ja he comentat la repetició de la façana que s'exposa a la fotografia del plànol anterior dóna lloc a la façana que avui podem veure a la Casa Garcia Barregan projectada per l'arquitecte Frederic Vinyals l'any 1944 seguint les tendències arquitectòniques de la postguerra. 

L'edifici dissenyat per l'arquitecte Frederic Vinyals, com ja he comentat, consta de  semi-soterrani, planta baixa i dos pisos, de l'amplària de dos casals terrassencs amb coberta de teula àrab a dues aigües i amb dues claraboies.

La façana de la planta baixa presenta tres obertures rectangulars que corresponen a la porta d'accés en posició central i a dues grans finestres emmarcades amb pedra. La façana presenta un sòcol de pedra que arriba just fins els ampits de les finestres. Emmarcades pel sòcol trobem dues finestres rectangulars amb reixes de ferro que donen llum al semi-soterrani. La façana és de paredat arrebossat.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Garcia Barragan.
Carrer de Sant Atoni, núm 9. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis presenta dues obertures rectangulars amb les llindes i brancals emmarcades de pedra, les dues obertures donen accés a dues balconades amb les llossades rectangulars motllurades i baranes de ferro forjat.

Detall dels balcons del primer pis de la Casa Garcia Barragan.
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta 6 obertures en arcs de mig punt, agrupades de tres en tres, compartint els ampits i les columnes amb capitells neoclàssics. Les finestres estan disposades en forma de galeria. La façana està coronada per una cornisa motllurada amb sis permòdols trapezoïdals situats a la seva base.

Detall de la façana del segon pis amb les sis finestres en arc de
mig punt i disposades en galeria. Foto, AF Jordi Plana.

Nom de l'edifici......................Casa Garcia Barragan

Situació.................................Carrer de Sant Antoni, núm 9

Arquitecte..............................Frederic Vinyals i Pàquez

Aparellador............................Enrique Vivanco Viñals

Constructora..........................Cementos y Construcciones SA

Any de construcció................1944

Estil arquitectònic..................Eclèctic

Ús..........................................Residencial, avui dia ociós.

Protecció...............................Edifici no protegit.

Pressupost de l'obra.............50.000 ptes.

GL 41º 33' 50,22'' N - 2º 01' 0,2'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Fonts:
Arxiu Històric de Terrassa
Permisos d'obres de l'Ajuntament de Terrassa

 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dimarts, 18 de juliol de 2017

CARRER DE SANT ANTONI

A mitjans del segle XIX, el carrer de Sant Antoni era conegut popularment com el carrer de la Quadra. La Quadra era una gran extensió de terreny situada al llarg del torrent de Vallparadís, avui dia existeix una plaça situada davant del Centre de Vallparadís (de Mútua de Terrassa), que l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002) inaugurà l'any 1999 amb el nom de plaça de La Quadra de Vallparadís, situada darrera de la Casa Josep Guardiola i Ferrés del carrer de Sant Antoni, núm 62. El carrer de Sant Antoni, té l'inici a la Plaça del Dr Robert, els primers edificis a banda i banda formen part del complex sociosanitari de Mútua de Terrassa, un dels més importants de Catalunya. El carrer té la direcció i sentit sud-nord. Durant el segle XIX va ser un important eix de comunicacions entre l'antic Poble de Sant Pere i Rubí.

Detall de l'inici del carrer de Sant Antoni, situat entre els dos edificis
hospitalaris de Mútua de Terrassa, vist des de la plaça del Dr Robert.
Foto, AF Jordi Plana.

1- Mútua de Terrassa
A l'entrada del carrer de Sant Antoni, hi ha un pont cobert que uneix els dos edificis de Mútua de Terrassa que es mostren a la fotografia anterior i que permet el pas d'un a l'altre sense haver de sortir al carrer.

Inici del carrer de Sant Antoni i detall del pont que uneix els dos
edificis hospitalaris de Mútua de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Segons comenta Baltasar Ragón en el seu llibre Els carrers de Terrassa a l'any 1900, Els terrenys de la Quadra pertanyien a la Jurisdicció de la Vila de Terrassa, malgrat l'oposició que hi feia el Marquès de Sentmenat. La prova n'és una nota que trobem amb data 19 de juny de 1611, la qual diu, que, "volent exercir jurisdicció nomenant batle d'una Quadra que tenia al seu terme, en Joan de Sentmenat, la Universitat té un plet amb ell, per no voler, aquesta, deixar-se despullar dels seus privilegis per aquell noble"

A la façana de l'edifici de Mútua de Terrassa de la vorera esquerra trobem una imatge del frare franciscà Antoni de Pàdua, pintada sobre rajoles de ceràmica, amb la inscripció "Calle de San Antonio", al costat de la placa del carrer, la imatge es va col·locar el dia de Sant Antoni de l'any 1950.

 Detall de la placa del carrer de Sant Antoni i de la imatge del mateix
sant. Foto, AF Jordi Plana.

2- Casa Garcia Barragan
També cal destacar la Casa Garcia Barragan, edifici entre mitgeres, situat en el núm 9, de planta rectangular, format per semi-soterrani, planta baixa i dos pisos. De la façana d'aquest edifici destaquen les baranes de ferro dels balcons  i les sis finestres en arc de mig punt a la manera d'una galeria del segon pis. En aquest núm 9, hi va haver la Casa Paula Maurí edifici bastit per l'arquitecte Josep Fontseré i Mestre l'any 1858, segons permís d'obres de l'Ajuntament 1858/00012/00001. L'edifici fou remodelat per encàrrec de Josep Garcia i Barragan, a l'arquitecte Frederic Vinyals i Paquez, l'any 1958. Edifici no catalogat.

 Detall de la Casa Garcia Barragan del carrer de Sant Antoni, núm 9.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall dels dos edificis hospitalaris de Mútua de Terrassa situats a 
l'entrada del carrer de Sant Antoni per la plaça del Dr Robert.
Foto, AF Jordi Plana.

Existeix una altra nota semblant el 29 d'octubre de 1635: La separació de la Quadra es decretà el dia 23 d'abril del 1729. Per a portar a cap aquesta operació, foren elegits un geòmetra, un expert per part del Rei i un pagès del Sentmenat, els quals anomenaren batlle de La Quadra a Jaume Palet. Llavors la Quadra la formaven cinc masos, el Castell propietat d'en Francesc de Sentmenat, senyor de la Quadra, la Casta d'en Pi, el Mas de la Castlania, can Palet i Can Figueras.

3- Casa Vicenç Carné.
 

 Casa Vicenç Carné, Carrer de Sant Antoni, núm 15.
Foto, AF Jordi Plana.

A la vorera esquerra i en el núm 15 trobem la Casa Vicenç Carné, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, bastida per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero l'any 1904.

Seguint amb la història del carrer de Sant Antoni, cal dir que poc temps de la separació de la Quadra és construïren unes cases en el camí que anava des del Convent dels frares "recoletos" a l'antic poble de Sant Pere, que són on avui és el carrer de Sant Antoni. Durant el segle XIX, la població de Terrassa s'anava engrandint i les construccions anaven omplint el carrer de Sant Antoni i molt sovint els veïns de la Quadra tenien topades amb els terrassencs i amb les autoritats de la vila de Terrassa.

4- Casa Marino Valls.

Casa núm, Casa Marino Valls del Carrer de Sant Antoni, núm 18. 
Foto, AF Jordi Plana.

Una altra de les façanes singulars d'aquest carrer és la de la casa núm 18, que correspon a un habitatge residencial unifamiliar, entre mitgeres, de planta baixa i pis i de l'amplària del casal terrassenc, en el que destaca la decoració de la façana del pis i la cornisa. La casa va ser bastida l'any 1949 per l'arquitecte Frederic Vinyals i Paquez, segons permís d'obres de l'ajuntament de Terrassa 1949/00549//00260, per encàrrec de Marino Valls i Boada. Edifici no catalogat.

A la vorera esquerra destaquen tres habitatges unifamiliars, recentment rehabilitats, el núm 21, de planta baixa i dos pisos, el núm 25 de planta baixa i pis i el núm 27 de planta baixa pis i golfes.

5- Casa Josepa Ballber.

La Casa Josepa Ballber, és un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, encarregat per Josepa Ballber de Bscante a l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada atenent al permís d'obres de l'Ajuntament de Terrassa, aprovat en sessió plenària l'any 1898. Expedient núm 1898/00054/00041. La façana ha estat molt modificada i respecta poc el projecte de l'arquitecte. Edifici no catalogat.


Casa Josepa Ballber, Carrer de Sant Antoni núm,21.
Foto, AF Jordi Plana

  Farmàcia Passeig, carrer de Sant Antoni núm 21 baixos de la Casa.
Josepa Ballber. Foto, AF Jordi Plana.

6- Casa Manuel Vallhonrat I.

La Casa Manuel Vallhonrat I, és un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, situat al carrer de Sant Antoni núm 25. La casa fou encarregada per Manuel Vallhonrat i Comerma, a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segons consta en el permís d'obres aprovat per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1929. Núm d'expedient 1929/00160/00137. Reformada recentment conserva el disseny original de Muncunill. Edifici no catalogat.
 
   Detall de la façana del pis de la Casa Manuel Vallhonrat I, carrer de
Sant Antoni núm 25. Foto, AF Jordi Plana.

7- Casa Manuel Vallhonrat II.

La Casa Manuel Vallhonrat II, és un edifici edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, situada al carrer de Sant Antoni núm 27. La casa fou encarregada a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada per Manuel Vallhonrat i Comerma, segons consta en el permís d'obres aprovat en sessió plenària per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1931. Núm d'expedient 1931/00030/00143. L'edifici reformat recentment, conserva en la seva façana el disseny de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Edifici no catalogat.
 Detall de la façana de la Casa Manuel Vallhonrat II del carrer de Sant Antoni.
Foto, AF Jordi Plana.

El dia 8 de maig de l'any 1816, l'Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle Josep Maurí i Suris, envià una sol·licitud al govern, demanat la unió de la Quadra de Vallparadís amb la Vila de Terrassa.
El dia 29 d'octubre de l'any 1823, es publicà un ban per arrendar la fleca de la Quadra, el qual donà motiu a una gran oposició per part de les autoritats terrassenques, perquè, segons deien, perjudicava els interessos de la vila, ja que la Quadra, pagant uns impostos molt més reduïts, podia vendre el pa més barat i molts terrassencs hi anaven a proveir.

8- Casa núm 28


Casa núm 28 del Carrer de Sant Antoni. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat de la Casa Joan Salvans i Armengol, en el núm 28 del carrer de Sant Antoni, trobem un edifici que es troba inclòs en el Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya i el trobem en el Pla especial de protecció del patrimoni vol 6 pàg 179, per tan forma part de l'inventari d'edificis i elements arquitectònics d'interès documental de Terrassa.

9- Casa Joan Salvans i Armengol.
 
Casa Joan Salvans i Armengol, carrer de Sant Antoni, núm 30.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Joan Salvans i Armengol, situada al carrer de Sant Antoni, núm 30, va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1915, d'estil noucentista és un edifici protegit, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Avui dia és propietat de Mútua de Terrassa i alberga la residència Triginta, per a persones amb disminució mental.

Seguim amb la història del carrer de Sant Antoni. La unió va arribar-se a portar a cap per una Reial Ordre, la qual disposava que s'unís la jurisdicció de la Quadra de la Cartoixa de Vallparadís a la vila de Terrassa, així en la jurisdicció judicial com governativa.

El decret es va rebre el dia 16 de febrer del 1830, procedent de la Reial Audiència de Catalunya. El dia 20 següent va notificar-se al batlle Josep Sala perquè deixés el càrrec a l'alcalde de Terrassa, Manel Frutos Lleonart (1828 -1836), i aquest ordenà que es saber la nova per mitjà d'un pregó per la vila de la Quadra.

10- Casa Lluís Salvans i Armengol


 Casa Lluís Salvans i Armengol, carrer de Sant Antoni, núm 32.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Lluís Salvans i Armengol és una casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que fou bastida per l'arquitecte Antoni Pasqual i Carretero l'any 1904 i reformada l'any 1915 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La casa d'estil noucentista forma de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Avui la Casa Lluís Salvans i Armengol alberga la Fundació Vallparadís de Mútua de Terrassa.

El dia 8 de juny del 1835. En Josep Roca i Pi presentà un memorial fent veure els perjudicis que li reporta el tancar-se del tot la porta de la Quadra, motiu pel que prega que la dita porta resti oberta, oferint-se ell per fer la guàrdia si és necessari.

11- Edifici docent de Mútua de Terrassa.

 Detall de l'Edifici Docent de Mútua de Terrassa. Carrer de Sant
Antoni núm 39. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

Pràcticament davant de la Casa Lluís Salvans i Armengol trobem l'Edifici Docent de Mútua de Terrassa, situat al núm 39 del carrer de Sant Antoni, cantonada amb el carrer de Sant Cristòfol, l'edifici de 1000 metres quadrats, té una capacitat per 350 alumnes i va ser inaugurat el dia cin de març de l'any 2010 per la consellera de Salut Marina Geli, el president de Mútua de Terrassa, Faust San José i l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012). L'edifici restaurat havia albergat la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa abans de la construcció de la seva nova seu.

12- Casa Gaietà Vallhonrat.

Casa Gaietà Vallhonrat, és un edifici entre mitgeres, situat al carrer de Sant Antoni, núm 43, l'edifici d'estil modernista fou encarregat a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada per Gaietà Vallhonrat, segons el permís d'obres aprovat per la corporació de l'Ajuntament de Terrassa l'any 1895. Núm de l'expedient 1895/00235/0036. L'edifici de planta baixa, pis i golfes i façana de composició simètrica amb sis obertures i balconada al pis, és propietat de Mútua de Terrassa. Edifici no catalogat.

Casa Gaietà Vallhonrat, carrer de Sant Antoni, núm 43.
Foto, AF Jordi Plana.

13- Casa Josep Guardiola i Ferrés.
  
 Casa Josep Guardiola i Ferrés, carrer de Sant Antoni, núm 62.
Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Josep Guardiola i Ferrés, situada al núm 62 del carrer de Sant Antoni, és un edifici de planta baixa i dos pisos, protegit com a bé cultural d'interès local, d'estil eclèctic, fou bastit a final del del segle XIX i reformat per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, l'any 1940.

14- Can Julià de la Quadra.
 
Al costat de la Casa Guardiola, hi havia la casa anomenada Can Julià de la Quadra, aquest edifici va ser la seu de la Joventut Catòlica l'any 1884, durant el segle XX, aquesta casa albergarà l'Agrupació Regionalista, l'Escola Vallparadís del pedagog Alexandre Galí, el Centre Excursionista  i l'Èpic, Avui dia és un aparcament.

Façana nord de la plaça de la Quadra de Vallparadís, que corres-
pon al pàrquing Sant Antoni. Foto, AF Jordi Plana.
 
15- Passatge de la plaça de la Quadra de Vallparadís.

Al costat de la Casa Guardiola i Ferrés hi ha un petit passatge, que dóna accés a la nova plaça de La Quadra de Vallparadís que ocupa part dels terrenys de l'antiga Fàbrica Guardiola.

Detall del passatge que dóna accés a la plaça de La Quadra de
Vallparadís, entrada pel carrer de Sant Antoni.nFoto, AF Jordi Plana.


Carrer de Sant Antoni a l'alçada de la Casa Josep Guardiola.
Foto, AF Jordi Plana.

A finals del segle XIX els veïns del carrer aixecaven  artístics arcs adornats amb boix i mata i al vespre relluïen uns gots de colors variats omplerts d'aigua i oli amb una metxa de cotó que encesa donava una llum suficient per a il·luminar el carrer amb fantasia.

Les festes que varen celebrar-se l'any 1904 va adornar-se tot el carrer a càrrec de l'envelador Vilanova, de Barcelona, per un preu de 751,5 ptes i 10 pets dels manubris pel ball de la nit. Per il·luminar millor el carrer, l'industrial Lluís Salvans i Armengol va posar uns arcs voltaics.

16- Casa Eusebi Noguera.


 Casa Eusebi Noguera, carrer de Sant Antoni núm 71-73
Foto, AF Jordi Plana.

Seguim passejant pel carrer de Sant Antoni en direcció nord i arribem la la Casa Eusebi Noguera, situada en el núm 71-73. Un dels elements decoratius més importants són els pilars remarcats als buits del primer i segon pis. La Casa Eusebi Noguera va ser dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i bastida sota la seva direcció l'any 1924. L'edifici és un bé inventariat. Identificador, IPAC: 28144. Estil arquitectònic de l'edifici: Noucentisme.

Segons comenta Baltasar Ragón en el seu llibre, Els carrers de Terrassa a l'any 1900: Va haver-hi un interval de deu anys i l'any 1914 fins al 1919, les festes duraven vuit dies. Podia dir-se que tots els terrassencs que no havien sortit de la ciutat aquells dies, desfilaven pel carrer de Sant Antoni per assistir a aquells festeigs.


17- Casa Marquès.


Casa Marquès, carrer de Sant Antoni núm 82. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Marquès és un edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i golfes, situat al carrer de Sant Antoni núm 82. La casa va ser la residència de la família Marquès - Amat i va ser adquirida per la Mútua de Terrassa, avui dia alberga la residència Casa Marquès Salut Mental. La Casa Marquès fou reformada per l'arquitecte Joan Baca i Reixach, l'any 1948, segons el permís d'obres aprovat per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1948. Núm de l'expedient 1948/00568/00251. Edifici no catalogat.

Davant de la Casa Marquès i situada a la vorera esquerra i en el núm 87 trobem un altre edifici singular del carrer de Sant Antoni.

18- Casa Concepció Castellet.

Casa Concepció Castellet, carrer de Sant Antoni, núm 87.
Foto, AF Jordi Plana.

Seguim passejant en direcció nord pel carrer de Sant Antoni, arribem a la cantonada amb el carrer de Joaquim de Paz i ens trobem amb la penúltima casa del carrer de Sant Antoni que té un cert interès històric i arquitectònic, es tracta d'un edifici cantoner de grans dimensions de planta baixa i dos pisos, amb façanes als carrers de Joaquim de Paz i de Sant Antoni, núm 87 (la principal). La casa fou reformada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segons permís d'obres atorgat per l'Ajuntament de Terrassa a Concepció Castellet i Trullàs l'any 1926. Núm d'expedient 1926/00085/00127. Edifici no catalogat.

Seguim amb el comentari que Baltasar Ragón fa sobre el carrer de Sant Antoni en el seu llibre Els carrers de Terrassa a l'any 1900, a la pàgina 127. "L'any 1914 se celebraren uns Jocs Florals infantils, els primers que se celebraven a Terrassa. Molts veïns que ignoraven el que significava aquella festa la criticaven abundantment, però els que la criticaren també hi assistiren preveient un fracàs, però quedaren admirats de la seva importància i sortiren més que satisfets del triomf que va obtenir.
Els conflictes socials anul·laren aquelles festes, que com aquelles no se'n han celebrat més".

Tram nord del carrer de Sant Antoni a l'altura  del carrer de la Creu
Gran. Foto, AF Jordi Plana.

19- Casa Bonaventura Baltà.
A l'altra vorera trobem la darrera casa singular del carrer de Sant Antoni, La Casa Bonaventura Baltà, situada en el núm 86 d'aquest carrer. La Casa Bonaventura Baltà forma part de l'Inventari municipal de Terrassa i va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1902. La casa fou encarregada a l'arquitecte Muncunill per Bonaventura Baltà i Aliart, segons permís d'obres aprovat per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1902. Núm de l'expedient 1902/00071/00049.

Casa Bonaventura Baltà, carrer de Sant Antoni núm 86.
Foto, AF Jordi Plana.

La casa Bonaventura Baltà, alberga la residència geriàtrica "Sagrado Corazón", juntament amb l'edifici del costat núm 84 del carrer de Sant Antoni.

Casa núm 84 del carrer de Sant Antoni. Foto, AF Jordi Plana.

El carrer de Sant Antoni és un dels carrers de Terrassa que, descomptant les instal·lacions hospitalàries de Mútua de Terrassa ha experimentat menys canvis en els últims cent anys.
 
GL

Carrer de Sant Antoni - Plaça del Dr Robert 41º 33' 49'' N - 2º 01' 01'' E

Carrer de Sant Antoni - Carrer de la Creu Gran 41º 33' 59,23'' N -  2º 00' 58,2'' E

TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Fonts consultades:

Terrassencs del segle XIX de Baltasar Ragón
Els carrers de Terrassa a l'any 1900 de Baltasar Ragón
Arxiu Històric de Terrassa
Arxiu Municipal de Terrassa
Padrons d'habitants de Terrassa de finals del segle XIX i inici del segle XX del Districte II
Permisos d'obres de l'Ajuntament de Terrassa del carrer de Sant Antoni  
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 

1987 - 2011