CASA MARIÀ VALLS

Una de les primeres cases de la vorera dreta del carrer de Sant Antoni és La Casa Marià Valls, situada en el núm 18 d'aquest carrer. L'any 1947, Marià Valls i Boada, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per construir-hi un edifici industrial en el núm 18 del Carrer de Sant Antoni, permís que fou aprovat el mateix any 1947 en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/1947 - 18/02/1952), atenent a l'expedient: 1947/00388/00241 (Arxiu Històric de Terrassa), inicialment la construcció ocuparia només els baixos de l'actual edifici de planta baixa i pis.

Casa Marià Valls, carrer de Sant Antoni, núm 18. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1949, Marià Valls i Boada, demanà un permís d'obres per construir-hi una casa de planta baixa i dos pisos en el mateix lloc on s'havia construït un edifici industrial, el projecte de construcció fou redactat per l'arquitecte Frederic Vinyals i Páquez. El permís de construcció fou aprovat en sessió plenària, presidida per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà el mateix any 1949, atenent a l'expedient: 1949//00549/00260 (Arxiu Històric de Terrassa).

 Detall de la façana del pis de la Casa Marià Valls. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Marià Valls.

Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Marià Valls és un edifici residencial, de planta baixa i pis, construït l'any 1949. La planta baixa d'ús comercial i el primer pis d'ús residencial. La façana és de maó i estucat a la planta baixa i reproduint un portal al primer pis que envolta la obertura del balcó. La porta que dóna al balcó presenta els brancals i la llinda de pedra motllurada. Una línia d'imposta de pedra motllurada segueix el perfil de la llossada del balcó. Dos elements singulars de la façana del pis són: El relleu decoratiu situat damunt la llinda de la posta del balcó i la cornisa amb voladís d'inspiració neoclàssica que repeteix la composició geomètrica de la llossada del balcó.

Detall de la cornisa de la façana i dels elements ornamentals de la

façana del pis. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici fou bastit per l'arquitecte Frederic Vinyals i Páquez, nascut a Barcelona l'any 1909. Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1940). Establert a Barcelona, entre les seves obres destaquen un gran nombre d'edificis industrials i grans blocs d'habitatges a bastits a Barcelona. Ocasionalment també treballà a Saragossa (Edifici d'habitatges de Sant Vicenç de Paul nº 52).

GL41º 33' 50.58'' N - 2º 01' 00,38'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Fonts consultades

Permisos d'obres, aprovats en sessió plenària per l'Ajuntament de Terrassa

Arxiu Històric de Terrassa

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

CASA GARCIA BARRAGAN

La Casa Garcia Barragan és un edifici de grans dimensions, entre mitgeres, de planta rectangular, situat al carrer de Sant Antoni núm 9. L'edifici està format per semi-soterrani, planta baixa i dos pisos. La façana és d'inspiració neoclàssica i la coberta és de teula àrab a dues aigües. 

Detall de la façana de la Casa Garcia Barragan.Foto, AF Jordi Plana.

El primer edifici que fou construït en el número 9 del carrer de Sant Antoni, va ser la Casa Paula Maurí, segons consta en el permís d'obres atorgat per l'Ajuntament de Terrassa a na Paula Maurí. El permís d'obres fou aprovat en sessió plenària presidida per l'Alcalde de Terrassa, Josep Cadafalch i Bugunyà l'any 1858. Núm d'expedient: 1858/00012/00001. De la Casa Paula Maurí només i de l'expedient del permís d'obres només queda un plànol de la façana. La construcció de l'edifici fou encarregada a l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre.

Façana de la Casa Paula Maurí, carrer de Sant Antoni núm 9

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA

 

 Signatura del plànol per Josep Fontserè i Mestre.

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA

L'any 1907, sent propietari de l'edifici en Joan Montllor i Rodó, aquest demanà un permís d'obres per reformar la façana de l'edifici situat al carrer de Sant Antoni núm 9, segons permís d'obres, entrat al registre de l'Ajuntament  el 26 de març del 1907 i aprovat en sessió plenària presidida per l'alcalde de Terrassa Joan Vallhonrat i Prat (01/01/1906 - 06/03/1909) el mateix any 1907. Núm de l'expedient: 1907/00053/00062.

L'obra fou encarregada a l'arquitecte Manuel J Raspall, qui modificà la façana del cos més alt de la casa Paula Maurí, tot seguint les tendències de l'època, l'estil Modernista.  És una llàstima no poder admirar avui dia la façana dissenyada per Manuel J Raspall, que sense cap tipus de dubta seria un dels millors exemples del modernisme de la nostra ciutat.

Detall de la sol·licitud de permís d'obres presentada per Joan Montllor

Rodó. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

L'Ajuntament de Terrassa donà permís d'obres a Joan Montllor i Rodó, advocat i veí de Barcelona, amb domicili a la Fonda de Sant Pere, núm 44-2n, per enderrocar i reconstruir una casa de la seva propietat situada en el carrer de Sant Antoni núm 9 de Terrassa, segons el plànol de la façana que adjuntà per duplicat, en la corresponent sol·licitud de permís d'obres.

Detall del plànol de la façana del carrer de Sant Antoni, núm 9. Obra 

de l'arquitecte Manuel J Raspall (1907)

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

L'any 1934, el nou propietari de l'edifici Josep Garcia i Barragan, demanà permís d'obres per construir-hi una casa de planta baixa i dos pisos, fet que va començar a marcar el final de la casa modernista projectada per l'arquitecte Manuel J Respall. La Casa Garcia Barragan afegia un pis més a la de Joan Montllor i Rodó i es feia una reestructuració de l'interior dels tres nivells. L'any 1934 Josep Garcia Barragan, demanà el permís d'obres corresponent a l'Ajuntament de Terrassa, núm de l'expedient: 1934/00442/00168, que fou aprovat per l'Excel·lentíssima Comissió de Govern en sessió del dia 4 de Juliol de 1934. L'arquitecte encarregat del nou projecte fou Manuel Casas. Tot seguit s'adjunten els plànols de la casa.

Detall de dels plànols de la planta baixa del primer pis de la Casa

Garcia Barragan. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Detall dels plànols del primer i segon pis de la Casa Garcia Garcia

Barragan. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA

 Detall de la signatura dels plànols de la Casa Garcia Barragan.

Carrer Sant Antoni núm 9. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

 Dettall de la secció a-b en alçada de la Casa Garcia Barragan.

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Veiem que en els plànols de la Casa Garcia Barragan figura com a nom del carrer, Francesc Macià, nom que va tenir el carrer de Sant Antoni durant la Segona República.

L'any 1944, el propietari de l'edifici, Josep Garcia Barragan, mitjançant el seu representant, Pablo Sabanés Roca, sol·licità a l'Ajuntament de Terrassa un permís d'obres per a reformar i ampliar l'edifici del carrer de Sant Antoni núm 9. Tot seguit s'adjunta la documentació corresponent. Número de l'expedient: 1944/00430/00218.

Portada de l'expedient de reforma i ampliació de la Casa Garcia Barragan

Negociat de Foment de l'Ajuntament de Terrassa, 1944.

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Sol·licitud de permís d'obres per la reforma i ampliació de l'edifici núm 9

del carrer de Sant Antoni, presentada per Pablo Sabanés en representa-

ció de Josep Garcia Barragan. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

 Informe de la Fiscalia de la Vivienda - Tenencia que autoritza el pro-

jecte de remodelació i ampliació de la finca núm 9 del carer de Sant

Antoni, i l'eleva a la Comissió municipal permanent de l'Ajuntament

de Terrassa. Font ARXIU MUNICIPAL DE TERRASSA.

La Comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Terrassa, aprovà el permís d'obres per reformar i ampliar la finca núm 9 del carrer de Sant Antoni el dia 25 d'agost de l'any 1944.

Tot seguit s'adjunta la memòria facultativa del projecte de construcció visat pel Col·legi Oficial d'Aparelladors de Catalunya i Balears, datat el dia cinc d'agost de 1944.

Memòria facultativa del projecte constructiu de la finca núm 9 del carrer

de Sant Antoni, núm 9. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

  

Memòria facultativa del projecte constructiu de la finca núm 9 del carrer

de Sant Antoni, núm 9. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Tot seguit s'exposen els plànols de la Casa Garcia Barragan que corresponen a la reforma de la casa dissenyada per l'arquitecte Manuel J Raspall. La repetició d'aquesta reforma, doblant l'amplària de l'edifici modernista, configura la façana que veiem avui dia, obra de l'arquitecte Frederic Vinyals i Pàquez.

Planols de la reforma interior de la Casa dissenyada per l'arquitecte

Manuel J Raspall. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Detall de la nova façana de l'arquitecte Frederic Vinyals Pàquez, que

substitueix la de Manuel J Raspall. Font, ARXIU HISTÒRIC DE 

TERRASSA.

Com ja he comentat la repetició de la façana que s'exposa a la fotografia del plànol anterior dóna lloc a la façana que avui podem veure a la Casa Garcia Barregan projectada per l'arquitecte Frederic Vinyals l'any 1944 seguint les tendències arquitectòniques de la postguerra. 

L'edifici dissenyat per l'arquitecte Frederic Vinyals, com ja he comentat, consta de  semi-soterrani, planta baixa i dos pisos, de l'amplària de dos casals terrassencs amb coberta de teula àrab a dues aigües i amb dues claraboies.

La façana de la planta baixa presenta tres obertures rectangulars que corresponen a la porta d'accés en posició central i a dues grans finestres emmarcades amb pedra. La façana presenta un sòcol de pedra que arriba just fins els ampits de les finestres. Emmarcades pel sòcol trobem dues finestres rectangulars amb reixes de ferro que donen llum al semi-soterrani. La façana és de paredat arrebossat.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Garcia Barragan.
Carrer de Sant Atoni, núm 9. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis presenta dues obertures rectangulars amb les llindes i brancals emmarcades de pedra, les dues obertures donen accés a dues balconades amb les llossades rectangulars motllurades i baranes de ferro forjat.

Detall dels balcons del primer pis de la Casa Garcia Barragan.

Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta 6 obertures en arcs de mig punt, agrupades de tres en tres, compartint els ampits i les columnes amb capitells neoclàssics. Les finestres estan disposades en forma de galeria. La façana està coronada per una cornisa motllurada amb sis permòdols trapezoïdals situats a la seva base.

Detall de la façana del segon pis amb les sis finestres en arc de

mig punt i disposades en galeria. Foto, AF Jordi Plana.

Nom de l'edifici......................Casa Garcia Barragan

Situació.................................Carrer de Sant Antoni, núm 9

Arquitecte..............................Frederic Vinyals i Páquez

Aparellador............................Enrique Vivanco Viñals

Constructora..........................Cementos y Construcciones SA

Any de construcció................1944

Estil arquitectònic..................Eclèctic

Ús..........................................Residencial, avui dia ociós.

Protecció...............................Edifici no protegit.

Pressupost de l'obra.............50.000 ptes.

GL 41º 33' 50,22'' N - 2º 01' 0,2'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Fonts:

Arxiu Històric de Terrassa

Permisos d'obres de l'Ajuntament de Terrassa

 

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

CASINO DEL COMERÇ

Pràcticament davant de la casa Joan Barata trobem el Casino del Comerç de Terrassa, va ser fundat el 22 de març de 1860, és la segona entitat més antiga de Catalunya. Situat al carrer de Sant Pere, 39. El Casino del Comerç va ocupar el que havia estat la casa Suris construïda l'any 1825 i que quan la família va traslladar-se a Barcelona la van llogar a el "Casino Tarrasense"

 

Un reglament inèdit que té en Rafel Comes ens aporta un xic de llum ja que és el del Casino Tarrasense (conegut popularment com el “Casino dels Senyors” del 12 de juny de 1851 del que fins ara pràcticament se’n sabia ben poca cosa i del que mirarem d’esbrinar-ne quelcom en propers records. Aquest possiblement va ser el primer casino fundat a la llavors Vila de Terrassa el 5 de maig del 1851.

 

Una dada que si que sabem del cert és que el “Casino de Artesanos” va ser fundat l’any 1859 en el número 20 del carrer del Vall, en una casa molt gran que hi havia just davant de l’actual col·legi de Vedruna Vall.

Però en aquesta seu inicial hi han ver poc temps ja que al 1868 sembla ser que es va ajuntar amb una altre entitat i es va crear el “Casino de Artesanos y de Tarrasa” situant la seva nova seu al carrer Sant Pere 48 en una finca llogada a Miquel Vinyals i Galí i que en aquells anys estava encara envoltada d’hortes. (Font, Rafel Comes i Ezequiel, Records de Terrassa, antic Casino de Artesanos)

Sabem segur que al 1883 es van fer unes obres de remodelació del seu edifici en el carrer Sant Pere, 39 on al tancar aquest, l’any 1895, s’hi va instal·lar el Casino del Comerç que té els seus orígens en el “Casino de los Artistas” 

El Casino feia les activitats típiques de qualsevol casino (balls, jocs de cartes, billar, escacs...), fins l'any 1984 que es produeix la fusió amb l'entitat esportiva l'EPIC. Coincidint amb l'etapa Èpic Casino del Comerç l'entitat entra en crisi, i es crea una Immobiliària per a gestionar el cèntric patrimoni del Casino.

 Casino del Comerç, façana principal del carrer de Sant Pere 39.

Foto, AF Jordi Plana

Locals comercials fruit de la remodelació de l'edifici del Casino del

Comerç. Foto AF Jordi Plana

 

Amb l'entrada del segle XXI, s'inicia la decadència del Casino del Comerç, la pèrdua de socis i els canvis de costums dels terrassencs, que opten per associar-se a clubs esportius com el Terrassa, l'Ègara o l'Atlètic (clubs d'hoquei), marquen el final del Casino del Comerç. La gestió desafortunada dels últims gestors determinaran la pèrdua del patrimoni cultural del Casino del comerç.

 

 

Porta d'un dels locals comercials de l'antic Casino del Comerç.

Foto, AF Jordi Plana

 Porta d'un dels locals comercials de l'antic Casino del Comerç.

Foto, AF Jordi Plana

Locals comercials buits, del que havia estat la part del darrera del

Casino del Comerç. Foto, AF Jordi Plana

Placeta sorgida gràcies a l'aplicació de l'aprofitament mitjà en el

projecte de reconversió del Casino del Comerc.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto

Detall de la lluerna de l'escala d'accés al pis

Foto, font Font: Capella Garcia Arquitectura.

 

Detall de l'escala de marbre i ferro forjat d'accés al primer pis del casino

del comerç. Foto, font: Capella Garcia Arquitectura.
 

L'edifici actual d'estil arquitectònic Eclèctic (modernista) fou remodelat l'any 1954 per l'arquitecte Francesc Vinyals i Paquez.

 

L'edifici del Casino del Comerç fou totalment remodelat durant els primers anys de la segona dècada del Segle XXI per capella garcia arquitectura.

 

FITXA

 

NOM ............................................................. Casino del Comerç

 

UBICACIÓ .................................................... Carrer Sant Pere, núm 39

 

ÚS INICIAL ................................................... Casino

 

ANY DE FUNDACIÓ ..................................... 1859

 

UBICACIÓ ..................................................... Carrer del Vall, núm 20

 

TRASLLAT ....................................................  Carrer Sant Pere, 48

ANY ............................................................... 1868

TRASLLAT DEFINITIU .................................. Carrer Sant Pere, núm 39

ANY ............................................................... 1883

1a REMODELACIÓ ....................................... 1954

ARQUITECTE ............................................... Jeroni Vinyals Pàquez

DARRERA REMODELACIÓ ......................... Inici segona dècada del segle XXI

 

ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Eclecticisme

 

Fonts consultades,

 

Rafel Comes i Ezequiel

Records de Terrassa

 

GL

 

  41º 33' 50'' N - 2º 00' 42'' E. TERRASSA 

Deixem el Casino del Comerç, passem la cruïlla amb el carrer Cardaire i a la nostra dreta trobem el Círcol Egarenc...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

 

Jordi Plana i Nieto

Ex-regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 

1987 - 2011