Com ja he comentat en altres entrades, la casa Sagrera va ser reformada l'any 1911 per Francesc Alegre i Roig després d'haver-se casat amb Mercè de Sagrera i Palet. Exceptuant, la sala del Bisbe, la sala principal i el dormitori principal, la resta de sales del primer pis varen ser reformades per ser utilitzades com a dormitoris i banys de la família (esquerra d'aquesta primera planta), i a l'ala dreta es va fer una gran habitació per jugar els nens i les habitacions del servei, avui desaparegudes i ocupades per la sala Avellaneda.
Francesc Alegre i Roig (Terrassa 19 de maig de 1862 - 30 de juny de 1926), fou un industrial i polític terrassenc. L'any 1888 assumeix la direcció de l'empresa familiar Alegre y Companyia. Abans de la Primera Guerra Mundial, l'empresa Alegre i Companyia fa una concentració industrial amb dues empreses llaneres: Casanoves, Vallès i Cia i Rigol, Boada i Cia. Fundador de la Terrassa Industrial SA. Francesc Alegre, fou primer president del Consell d'Administració i vicepresident de la Cambra d'Oficis de Comerç i Indústria de Terrassa (1896). Vicepresident del Banc de Terrassa el 1900. President de la companyia Naviera Egrara SA l'any 1919 i conseller delegat de la Compañía General de Crédito SA.
També va tenir un paper rellevant en el món associatiu local: President del Círculo Egarense (1898), vocal del Casino Tarrasense i president l'any 1893, membre de la Junta Parroquial (1887), president del Teatre Principal i soci fundador (núm 1) d' El Amigo del Enfermo.
Va ser escollit diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell (Diputació de Barcelona) en les primeres eleccions de la Mancomunitat el 12 de març de 1913. Va obtenir 5.222 vots, essent el el tercer diputat liberal amb més volts.
Distribuïdor central del primer pis
Distribuïdor central del primer pis a la sortida de la escala noble.
Foto, AF Jordi Plana.
A l'esquerra del distribuïdor una escala de nou graons dóna accés a les dependències de l'ala esquerra de la casa on se situaven les habitacions de la família Alegre - de Sagrera. A la dreta del distribuïdor una porta dóna accés a les sales: Salvans, Fèlix Mestres, Hernan Cortés i Salomó i una altra porta dóna accés a dues sales més i a l'ala dreta on hi havia una sala de jocs pels nens i les habitacions del servei.
Plànol del 1r pis de la Casa Alegre de Sagrera. Font Quaderns
del Museu núm 2. Ajuntament de Terrassa.
Pugem les escales situades a l'esquerra del distribuïdor i accedim a l'ala esquerra de la casa, el primer d'aquesta es troba a major altura que el primer pis del cos central de l'edifici. Davant d'aquesta escala hi ha un tapis de grans dimensions.
Tapís situat davant l'escal que dóna accés al passadís del primer
pis de l'ala esquerra de la Casa Alegre de Sagrera.
Foto, AF Jordi Plana.
L'ala esquerra de la Casa Alegre de Sagrera
Pugem l'escala de marbre amb barana de ferro forjat i passamà de fusta i accedim al passadís de l'ala esquerra, les estàncies de la família Alegre de Sagrera es situen a la dreta del passadís i al final del mateix. A l'iinci d'aquest passadís una escala de marbre dóna accés al segon pis de la casa, reformat a l'inici de la dècada del 1930.
Detall del passadís del primer pis de l'ala esquerra.
Foto, AF Jordi Plana.
A l'entrada del passadís i a la dreta trobem la primera sala que correspon a un lavabo que amb arrimador de ceràmica groga i vermella amb una sanefa també de rajola i motllura de ceràmica. El moble de la pica és de marbre rosat amb potes de fusta tornejades. Dos aplics amb tres braços cadascun il·luminen el lavabo i la pica.
Lavabo del primer pis, ala esquerra. Foto, AF Jordi Plana.
Sala Ferran Canyameres
Les següents sales que trobem tot seguit desprès del lavabo d'estètica modernista trobem els dormitoris de la família Alegre de Sagrera, avui dia convertits en sales d'exposició de la Casa Museu Alegre de Sagrera de l'Ajuntament de Terrassa. La primera d'aquestes sales correspon a la Sala Ferran Canyameres.
Sala Ferran Canyameres. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
Ferran Canyameres i Casamada (Sant Pere de Terrassa, 22 de gener de 1898 - Barcelona, 28 de setembre de 1964). Escriptor català, va néixer al Barri de la Creu Alta, quan aquest encara formava part del terme municipal de Sant Pere, que no havia estat annexionat a Terrassa i Sabadell (la Creu Alta). De molt petit la seva família es desplaçà a Terrassa. Estudià a les Escoles Pies de Terrassa becat per l'Ajuntament de Terrassa. L'any 1914 entrà a treballar d'escrivent en una tintoreria industrial. L'any 1917 es traslladà a França. Durant l'època que passa a París crea la revista Plançons escrita en català i francès. L'any 1919 torna a Terrassa i es casa amb Enriqueta Casals, en aquesta època publica l'obra de teatre Clavell de Sang. Durant els anys trenta realitza diverses activitats culturals dins dels Amics de les Arts de Terrassa. La seva obra literària, de gran extensió, de vocabulari molt ric i eclèctica, comprèn diversos gèneres: teatre, El cercle de la por, estrenada a Tolosa de Llenguadoc el 1948; narració, El gos que udolà a la mort (1958), Món dimoni i carn (1962); poesia, Mig temps (1950), Com el Vallès no hi ha rés (1951); Poesia secreta (1955); memòries, Quan els sentits s'afinen (1960), De París, el fel i la mel (1965); biografia, Josep Oller i la seva època (1959), Clavé, un solitari (1963), monografia comarcal, El Vallés (1961). Ferran Canyameres traduí al català Baudelaire, Coolen, Maurette... Va escriure El gran sapastre, obra sobre Joan Puig i Ferreter, escrita al 1941, després d'enemistar-shi.
(Font, Gran enciclopèdia catalana)
La Medalla d'Argent de la Ciutat li va ser atorgada per acord del ple de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/79-12/04/2002), el 29 d'abril de 1999 i li va ser lliurada, en un acte protocol·lari, que va fer-se a la Sala de plens de l'Ajuntament el 27 de maig de 1999, editant-se un opuscle dedicat a Pepe Martínez Lozano, que forma part de la Col·lecció Homenatges de l'Ajuntament de Terrassa.
Si voleu conèixer més coses sobre el pintor J. Martínez Lozano i els seus lligams amb la ciutat de Terrassa, cliqueu: Col·lecció Homenatges, j. martínez lozano.
(Font, Gran enciclopèdia catalana)
Sala Martínez Lozano
Al costat de la petita Sala Ferran Canyameres, un dormitori més gran de la Casa Alegre de Sagrera, alberga la sala de la casa Museu dedicada al pintor Pepe Martínez Lozano. La sala amb dues finestres que donen al pati central de la casa, havia estat el dormitori principal d'aquesta ala esquerra de la casa.
Detall de la Sala Martínez Lozano. Foto, AF Jordi Plana.
Barcelona, 29 de març de 1923 - Llançà, 7 de juny de 2006. Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens i Reig. Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica. El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela. Fou l'impolsor del Museu de l'Aquarel·la - Fundació J. Martínez Lozano de Llançà (1989). La seva especialitat era el paisatge i la marina. Fou president de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya (1994-98).
Autoretrat de Martínez Lozano. Foto AF Jordi Plana.
Pepe Martínez Lozano va rebre la Medalla de la Ciutat de Terrassa, en la seva categoria d'argent. La Medalla de la Ciutat atorgada per l'Ajuntament, és la màxima distinció que preveu la normativa municipal per a les persones que hagin destacat per la seva tasca cívica i per enaltir el nom de Terrassa.
Detall de la Sala Martínez Lozano. Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una marina de Pepe Martínez Lozano exposada a la Casa
Alegre de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'un paisatge de Pepe Martínez Lozano exposat a la Casa
Alegre de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
Si voleu conèixer més coses sobre el pintor J. Martínez Lozano i els seus lligams amb la ciutat de Terrassa, cliqueu: Col·lecció Homenatges, j. martínez lozano.
Al final del passadís trobem dues sales més: La Sala C Baca-Flor i la Sala Numismàtica, la primera amb una balconada situada en la torre de l'ala esquerra que dóna al pati de la Casa Alegre de Sagrera.
Sala Carlos Baca-Flor
Detall de la tribuna-balcó de la Sala C Blanca-Flor
(torre de l'ala esquerra). Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
Sala Carlos Baca-Flor
Carlos Caca-Flor Falcón (Islay, Arequipa, 11 de juny de 1869 - Neuilly-sur-Seine, Paris, 20 de febrer de 1941) fou un pintor retratista peruà. Fill de Carlos Baca-Flor Huáscar i Júlia Falcón. El seu pare polític fou secretari del president bolivià Manuel Isidoro Belzú.
L'any 1882 ingressà a l'Acadèmia de Belles Arts de Santiago de Xile. L'any 1886 obtingué el primer premi de l'acadèmia per La vocació natural. A l'edat de 18 anys rep el premi Roma que li atorgà una pensió de cinc anys per residir a la capital italiana.
L'any 1890 arriba a París, però es traslladà ràpidament a Roma, ciutat en la que farà una brillant carrera. Fa amistat amb el mestre Francisco Padilla que dirigeix l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma. A París fa amistat amb el pintor català Anglada-Camarasa. L'any 1908 és descobert pel banquer Nord americà JP Morgan per qui pintarà un retrat de gran realisme, fet que el convertirà en el retratista dels magnats.
La Sala Baca-Flor, alberga varies obres notables del pintor.
Detall de la Sala Baca-Flor de la Casa Alegre de Sagrera.
Foto, AF Jordi Plana.
L'ala dreta del primer pis de la Casa Alegre de Sagrera
Aquesta ala de la casa Alegre de Sagrera acollia un espai utilitzat com a sala de jocs pels fills del matrimoni Alegre - de Sagrera i les dependències del servei de la casa. Avui dia aquest espai està destinat a una exposició dedicada a Laureà Barrau i Buñol i les dependències del servei alberguen la Sala Mateu Avellaneda.
Espai Laureà Barrau
Abans d'entrar a la Sala Avellaneda trobem un espai dedicat al pintor Laureà Barrau i Buñol (Barcelona, 1864 - Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 1957). Laureà va formar-se sota el mestratge d'Antoni Caba. Va iniciar-se en la pintura històrica, com la rendició de Girona (1886); passats uns anys va realitzar un seguit de pintures que tenen com a tema principala la costa catalana: Caldetes i Tossa de Mar. Va residir llargues temporades a Eivissa, fins a la seva mort l'any 1957.
Retrat pintat per Laureà Barrau. Casa Alegre de Sagrera.
Foto, AF Jordi Plana
Retrat pintat per Laureà Barrau. Casa Alegre de Sagrera.
Foto, AF Jordi Plana.
A la sala hi trobem una vitrina en la que podem observar una banda i un medalló de la ciutat que portaven els regidors en els actes protocol·laris de la corporació municipal. Avui dia el medalló només el porta l'alcalde.
Medalló amb l'escut del municipi de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
Sala Mateu Avellaneda
Aquesta sala ocupa gran part de l'ala dreta del primer pis que havia albergat les habitacions del servei de la Casa Alegre de Sagrera.
Mateu Avellaneda i Canyadell, Terrassa, 24 de juny de 1902 - 23 d'agost de 1949. Fou un dibuixant terrassenc que va destacar-se per divulgar la història de la ciutat amb les seves il·lustracions i gravats, l'obra de Mateu Avellaneda, té la importància d'haver preservat la imatge de molts edificis ja desapareguts.
Mateu Avellaneda va néixer al carrer de Topete núm 171, fill de Ramon Avellaneda de Sant Julià d'Altura (Sabadell), que havia format part de l'antic Poble de Sant Pere, annexionat als municipis de Terrassa i Sabadell a l'inici del segle XX (1904), i d'Irene Canyadell de Terrassa.
Detall d'un retrat de Mateu Avellaneda i Canyadell i d'alguns dels
seus dibuixos. Foto, AF Jordi Plana.
Mateu Avellaneda estudià belles arts i també s'interessà per l'escultura. Seguí el mestratge d'Apel·les Mestres i de Joan Junceda. Va ser amic de Apel·les Mestres fet que li va permetre reunir un fons documental avui dia dipositat a la Biblioteca de Catalunya.
Mateu Avellaneda va destacar com a il·lustrador de goigs (composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o a Sants), en el cas de Terrassa tenim un exemple en els goigs dedicats als sants patrons de la ciutat: Sant Pere, Sant Valentí i Sant Cristòfol, a l'Ofici solemne del matí del diumenge de la Festa major a la Catedral; també destacà com dibuixant d'ex-libris (marca de propietat que es posa en un llibre) i sobretot pels seus dibuixos sobre la història de Terrassa que il·lustraven llibres com Història del castell i quadra de Vallparadís de Terrassa.
Mateu Avellaneda va destacar com a il·lustrador de goigs (composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o a Sants), en el cas de Terrassa tenim un exemple en els goigs dedicats als sants patrons de la ciutat: Sant Pere, Sant Valentí i Sant Cristòfol, a l'Ofici solemne del matí del diumenge de la Festa major a la Catedral; també destacà com dibuixant d'ex-libris (marca de propietat que es posa en un llibre) i sobretot pels seus dibuixos sobre la història de Terrassa que il·lustraven llibres com Història del castell i quadra de Vallparadís de Terrassa.
Detall de la Sala Mateu Avellaneda. Foto AF Jordi Plana.
Detall d'alguns dels dibuixos de Mateu Avellaneda.
Foto, AF Jordi Plana
Detall de les finestres de la Sala Avellaneda. Ala dreta de la Casa
Alegre de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
Si voleu conèixer el pati i els jardins de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART IV.
La casa Alegre de Sagrera, bastida durant els segles XVIII i XX (1912), la darrera reforma feta per l'arquitecte Melcior Viñals, seguint una barreja d'estil modernista i neoclàssic, està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28093.
La darrera reforma de la Casa Alegre de Sagrera es va fer a l'inici de la dècada del 1930, va consistir en adequar la segona planta del cos central i de l'ala esquerra en habitatge per instal·lar-se la família Fontanals-Alegre, que l'habitaran fins l'any 1973.
La coberta és inclinada, està formada per encavallades de fusta que sostenen un pla de maó pla amb teules ceràmiques amorterades de dos colors que formen un dibuix geomètric.
Detall del dibuix geomètric de la teulada de la Casa Alegre de
Sagrera. Font Google Earth.
Acabada la visita a la Casa Alegre de Sagrera aprofitem per donar un passeig per La Font Vella...
Si voleu conèixer la sala Hernan Cortés i la sala Salomó de la Casa dels Sagrera, cliqueu PART VI.
Si voleu conèixer el pati i els jardins de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART IV.
Si voleu veure les dependències de la planta baixa i l'envidriat de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART III.
Si voleu veure el saló principal i el menjador neogòtic de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART II.
Si voleu veure la façana principal de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART I.
GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA. C/ Font Vella, núm 29. Per a visitar-la truqueu al Tel 937316646, direcció electrònica museudeterrassa@terrassa.cat
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada