El carrer de la Font Vella, situat al barri del Centre del Districte I de Terrassa, és un dels carrers més antics del casc antic. El carrer ha tingut un encant especial des de la seva urbanització, sempre ha tingut comerços de tot tipus, habitatges singulars i algunes de les entitats i serveis més emblemàtics de la ciutat. El carrer de la Font Vella albergà les millors pastisseries de la ciutat, joieries, botigues de vestits, sastreries, sabateries..., fet que encara es produeix avui dia.
Tot i la remodelació del carrer, que forma part de la illa per a vianants del Centre, la renovació dels comerços i la rehabilitació dels edificis emblemàtics del carrer, aquest ha mantingut la mateixa imatge i tonalitat amb el pas del temps.
És un carrer estret i corbat que uneix la Plaça Vella amb el Passeig del Comte d'Ègara, amb el núm 1 situat a la Plaça Vella i el darrer compartint mitgera amb la Casa Benito Badrinas que ja forma part del Passeig Comte d'Ègara.
La referència més antiga que parla del carrer de la Font Vella, és un document que es guarda a la Biblioteca Central de Terrassa, que data del 7 de juliol de 1570 i que diu: "Estant els poblats en malalties contagioses, causant-ho el rentar robes de malalt al rentador del Puignovell i basses de la Font Vella, el consell acorda no deixar rentar a dites basses i que les robes dels malalts, siguin rentades al torrent de Sant Pere i a altres llocs d'aigua corrent"
Cal Baró de Corbera
Cal Baró de Corbera, Font Vella núm 1. Foto, AF Jordi Plana.
A l'entrada de la Font Vella, núm 1 i entrant a la Plaça Vella hi ha la casa de cal Baró de Corbera. A l'inici del segle XIX el baró va llogar els baixos a Bonaventura Piera i Castellet que va instal·lar una fàbrica de xocolata, la primera de la ciutat, desprès de la fàbrica s'hi va instal·lar una vaqueria i actualment hi ha un forn i pastisseria, cal Turull i al costat un local llogat per la joieria Ponsa.
Un altre document antic, que data de l'any 1582, referència a la prohibició per part del Comú, de jugar a bitlles i menys per tot el camí que parteix del carrer de la Font Vella.
Entre els núm 16 i 18 del carrer hi fa una obertura en arc de mig punt, la Porta de Sant Pere, que presenta en el timpà un escut amb relleu en el que l'Esperit Sant il·lumina els atributs papals: la tiara i les claus. La porta permet l'accés a les façanes exteriors de la Catedral de Terrassa (antiga basílica del Sant Esperit).
El carrer de la Font Vella segueix l'antic camí que anava de la vila medieval de Terrassa cap a les esglésies de Sant Pere.
Un altre document del 18 d'abril de 1637, du: "Tots acordes, ningú discrepant, donen poders als senyors consellers de que facin empedrar un troç del carrer de Font Vella que manca empedrar i que el que es gastarà que es pagui en béns de la Universitat" L'empedrat es va fer mitjançant un atapeïment de pedres de diferents mides com encare podem observar en els carrers dels pobles de muntanya.
Al costat d'aquesta porta i compartint mitgera (núm 18), hi havia la rellotgeria Cal Arch, l'any 1884 si va instal·lar el primer timbre elèctric posat a les portes per avisar de l'entrada dels clients.
Detall de la tribuna del núm 22 de La Font Vella, d'estil modernista.
Foto, AF Jordi Plana.
Casa Museu Alegre de Sagrera
Façana de la Casa Alegre de Sagrera. Font Vella, núm 29.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
Si voleu conèixer el pati i els jardins de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART IV.
Entre els núm 16 i 18 del carrer hi fa una obertura en arc de mig punt, la Porta de Sant Pere, que presenta en el timpà un escut amb relleu en el que l'Esperit Sant il·lumina els atributs papals: la tiara i les claus. La porta permet l'accés a les façanes exteriors de la Catedral de Terrassa (antiga basílica del Sant Esperit).
Detall de la porta de Sant Pere, de la Font Vella amb l'escut de la
basílica delSant Esperit, avui Catedral de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
basílica delSant Esperit, avui Catedral de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
Un altre document del 18 d'abril de 1637, du: "Tots acordes, ningú discrepant, donen poders als senyors consellers de que facin empedrar un troç del carrer de Font Vella que manca empedrar i que el que es gastarà que es pagui en béns de la Universitat" L'empedrat es va fer mitjançant un atapeïment de pedres de diferents mides com encare podem observar en els carrers dels pobles de muntanya.
Al costat d'aquesta porta i compartint mitgera (núm 18), hi havia la rellotgeria Cal Arch, l'any 1884 si va instal·lar el primer timbre elèctric posat a les portes per avisar de l'entrada dels clients.
Casa Soler i Palet
Casa Soler i Palet, Font Vella núm 28. Foto, AF Jordi Plana.
La Casa Soler i Palet, fou la casa pairal de Josep Soler i Palet, la casa fou donada per Josep Soler a l'Ajuntament de Terrassa per ser destinada a biblioteca pública. Cap el final de la dècada de 1920 la casa fou adaptada com a biblioteca i museu, la inauguració va fer-se l'any 1928. L'any 1998 el fons de la biblioteca Soler i Palet, el més important de Terrassa, fou traslladat a la Nova Biblioteca Central de Terrassa i la casa fou restaurada per albergar les oficines de l'IMCET.
Foto, AF Jordi Plana.
Casa Museu Alegre de Sagrera
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
Aquest edifici fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera i Domènech (1777 - 1825), fabricant tèxtil terrassenc de final del segle XVIII. Avui dia la casa és un museu situat al carrer de la Font Vella, núm 29. La casa consta d'un cos central i dos cossos laterals que formen una estructura en forma de U, de planta baixa i dos pisos. L'aspecte que presenta la Casa Alegre de Sagrera és el resultat de la reforma d'estil modernista realitzada l'any 1912 per l'arquitecte municipal Melcior Viñals, per encàrrec de l'industrial terrassenc Francesc Alegre i Roig casat amb Mercè de Sagrera, hereva de la casa pairal dels Sagrera.
La casa té un gran jardí d'estil francès oberts al públic en el que destaca l'estanyol, la font i la cova. Al jardí si pot accedir-hi directament per la gran portalada del carrer del Cardaire o des de la casa travessant el pati posterior.
Accés al jardí des del pati de la cassa. AF Jordi Plana.
Detall d'un dels caminals del jardí. Foto, AF Jordi Plana.
Accés als jardins i a la casa Alegre de Sagrera des del carrer del
Cardaire. Foto, AF Jordi Plana.
Els següents enllaços permeten fer un recorregut per la Casa Museu Alegre de Sagrera:
Si voleu conèixer les sales: Ferran Canyameres, Martínez Lozano, Carlos Baca-Flor, Laureà Barrau i Mateu Avellaneda de la Casa Museu Alegre de Sagrera, cliqueu PART VII
Si voleu conèixer la sala Hernan Cortés i la sala Salomó de la Casa dels Sagrera, cliqueu PART VI.
Si voleu conèixer el pati i els jardins de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART IV.
Si voleu veure les dependències de la planta baixa i l'envidriat de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART III.
Si voleu veure el saló principal i el menjador neogòtic de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART II.
Si voleu veure la façana principal de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART I.
La Font
El dia 12 de novembre de 1837 l'industrial terrassenc Josep Roca va oferir-se per tal d'instal·lar una font al carrer de la Font Vella.
A mitjans del segle XIX els veïns varen demanar a l'Ajuntament la instal·lació d'una altra font al carrer, aquest la va instal·lar al costat del Centre Social Catòlic, a la paret de la primera casa en la que el carrer s'eixampla. A mitjans del segle XX, per motius de salubritat pública, la font fou tapiada.
El 10 de maig del 2003 es va inaugurar la nova Font Vella en el lloc que ocupava l'antiga. La font va ser restituïda amb motiu del 125è aniversari de la fundació del Centre Social Catòlic. La nova font, obra de l'arquitecte Jan Baca i Pericot, consta d'una pica i envoltant el broc hi ha una inscripció amb el nom de la font.
Font de La Font Vella, obra de l'arquitecte Jan Baca i Pericot.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la Façana del Centre Social Catòlic i de la font de la
Font Vella. Foto, AF Jordi Plana.
L'eixamplament del carrer de la Font Vella
L'eixamplament del carrer de la Font Vella a partir del Centre Social Catòlic i en direcció al Passeig del Comte d'Ègara, es produeix a partir del segle XVIII, amb l'enderroc del portal de l'Aymerich i el cobriment del torrent del Salt i de la font Vella que estava en el fons d'aquest torrent.
El dia 5 d'agost de 1831, els veïns del carrer de la Font Vella, Pau Busquets, Jaume Mainel·lo i Josep Palà, demanaren a l'Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle Manel Frutos Lleonart, que dit carrer passés a tenir una amplada de 24 pams, això demostra que la part del carrer que comença a l'alçada del Social, encara estava per urbanitzar, per tant el carrer de la Font Vella acabava en aquest indret, on hi havia un portal per entrar i sortir de la vila, aquest portal nomenat, portal de l'Aymerich o de La Font Vella, va ser enderrocat per tal de donar més amplària a la continuació del carrer de La Font Vella, el torrent del Salt fou cobert i convertit en claveguera.
Detall del punt d'eixamplament del carrer de la Font Vella.
Foto, AF Jordi Plana.
Aquest eixamplament va seguir va formar un nou carrer que anava des del Social (final del carrer de la Font Vella a mitjans del segle XVIII) fins el convent de Sant Francesc d'Assís i per aquest motiu va rebre el nom de carrer de Sant Francesc (d'Assís). Durant la Guerra Civil el carrer de la Font Vella va passar a dir-se carrer de Joaquim Maurín i acabada aquesta tot el carrer, des de la Plaça Vella al Passeig del Comte d'Ègara, va recuperar el nom de carrer de La Font Vella.
Tram final del carrer de la Font Vella situat entre el carrer de Puig
Novell i l'inci del Passeig Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
Casa Blanxart
Casa Blanxart, c/ Font Vella núm 94. Foto, AF Jordi Plana.
La Casa Blanxart és un edifici entre mitgeres situat al capdamunt de la Font Vella, a la vorera dreta i en el núm 94, consta de planta baixa i dos pisos i té l'amplària d'un casal. L'edifici d'estil eclèctic, va ser bastit per l'arquitecte Rafael Puig i Puig l'any 1892.
Casa Baltasar Gorina
Casa Baltasar Gorina, c/ de La Font Vella, núm 93.
Foto, AF Jordi Plana.
La Casa Baltasar Gorina va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1902 i es va construir com a residència de la família Gorina, l'encàrrec a Muncunill el va fer el constructor d'obres Baltasar Gorina. L'edifici mostra la influència de Domènech i Muntaner en la utilització del maó vist, la pedra, les biguetes de ferro, la ceràmica policromada i l'ornamentació floral. La casa està situada en el núm 93 del carrer de la Font Vella, d'estil modernista està protegida com a bé d'interès local.
Casa Concepció Monset
Detall del segon pis de la Casa Monset. Foto, AF Jordi Plana.
La Casa Concepció Monset (Font Vella, núm 91), comparteix mitgera amb la Casa Baltasar Gorina, les dues cases varen ser projectades per l'Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La Casa Gorina presenta una gran influència de l'arquitecte Domènech i Muntaner, mentre que la Casa Monset mostra l'autèntic Muncunill, el Muncunill de la Masia Freixa, de la Casa Boguñà o el de l'arquitecte que remodelà la Casa Joan Barata.
Casa Ramon Argemí
Casa Ramon Argemí, Font Vella, núm 45. Foto, AF Jordi Plana.
La Casa Ramon Argemí va ser bastida per l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner l'any 1908, està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, protegida com a bé cultural d'interès local. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i format per planta baixa i i dos pisos. Durant l'època de la república, la planta baixa albergà la ferreteria Ramon Argemí, que posteriorment es va traslladar al núm 55 del mateix carrer de La Font Vella amb el nom de Ferreteria Vídua de Ramon Argemí.
Gran Casino del Foment de Terrassa
Gran Casino del Foment de Terrassa, Font Vella núm 78.
Foto, AF Jordi Plana.
El Gran Casino de Terrassa neix com una escissió de part dels socis del Círcol Egarenc. L'any 1920, l'industrial tèxtil Ramon Pont (republicà i catalanista), propietari de l'edifici del Círculo, decideix catalanitzar l'entitat, es redacten uns nous estatuts en català i es canvia el nom del casino pel de Círcol Egarenc, aquest fet va fer que una part dels socis, monàrquics salistes, es donessin de baixa de l'entitat i fundessin el Gran Casino del Foment de Terrassa el 4 d'abril de 1920, el primer acte del GC va ser un ball que se celebrà en el magatzem Prat i Fills que serà la seu del nou casino.
La darrera transformació del carrer de la Font Vella.
El dia 22 de desembre de l'any 1895 l'Ajuntament presidit per l'alcalde Josep Ventalló i Vintró (01/07/1895 - 17/10/1897), acordà posar arbres en el tros més ampla del carrer de La Font Vella, des del Centre Social Catòlic fins al Passeig del Comte d'Ègara, els arbres només van durar tres anys, es van morir un darrera de l'altre, el fet va ser que els veïns no varen voler arbres davant les seves cases.
L'any 1907, durant el mandat de l'alcalde Joan Vallhonrat i Prat (01/01/1906 - 06/03/1909), l'Ajuntament de Terrassa inaugurà l'empedrat del carrer utilitzant llambordes.
El 17 d'abril de 1924 l'alcalde de Terrassa Pere Ribas i Martín (24/03/1924 - 02/05/1925), inaugurà l'enllumenat elèctric del carrer amb arcs voltaics.
La darrera remodelació del carrer de La Font Vella va tenir lloc durant els anys 1995-1996, contemplada en El Pla del Centre, aprovat per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila en la sessió plenària del mes de setembre de 1991. L'aprovació va tenir el suport de tots els grups polítics del consistori terrassenc: PSC, CiU, IC i PP.
L'any 1907, durant el mandat de l'alcalde Joan Vallhonrat i Prat (01/01/1906 - 06/03/1909), l'Ajuntament de Terrassa inaugurà l'empedrat del carrer utilitzant llambordes.
El 17 d'abril de 1924 l'alcalde de Terrassa Pere Ribas i Martín (24/03/1924 - 02/05/1925), inaugurà l'enllumenat elèctric del carrer amb arcs voltaics.
La darrera remodelació del carrer de La Font Vella va tenir lloc durant els anys 1995-1996, contemplada en El Pla del Centre, aprovat per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila en la sessió plenària del mes de setembre de 1991. L'aprovació va tenir el suport de tots els grups polítics del consistori terrassenc: PSC, CiU, IC i PP.
Primer tram de la Font Vella des de la Plaça Vella fins a la cantonada
amb el carrer de la Palla. Foto, AF Jordi Plana.
Gràcies a les obres realitzades, s'ha aconseguit l'objectiu del Pla: revitalitzar el centre històric de Terrassa i concretament el carrer de la Font Vella, recuperar-lo com a espai de relació entre els ciutadans i com a l'autèntic cor de la ciutat. Aquesta realitat troba l'exemple més paradigmàtic en l'eix format pel carrer Major, la Plaça Vella i el carrer de la Font Vella.
Primer tram de la Font Vella des del carrer de la Palla al Centre
Social Catòlic. Foto, AF Jordi Plana.
La remodelació del carrer de la Font Vella com a integrant de la Illa de vianants i centre històric, va ser encarregat a DA Duran Arquitectes. La transformació del carrer va ser molt comentada en el seu temps per la utilització d'un paviment de ceràmica, que substituïa a les antigues llambordes, combinat amb tessel·les artificials de formigó. El paviment del carrer va ser dissenyat en un únic nivell, es va suprimir el traçat pel que circulaven els cotxes, es van suprimir les voreres.
Segon tram de La Font Vella, des de l'inici del Passeig del Comte
d'Ègara fins la cantonada amb el carrer de Puig Novell.
Foto, AF Jordi Plana.
Casa Agustí Jover
Per acabar aquest passeig pel carrer de la Font Vella, ens aturarem un moment davant la casa Agustí Jover. Aquesta casa bastida pel mestre d'obres Joan Carpinell l'any 1890, per encàrrec de l'industrial Agustí Jover, és un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes d'estil eclèctic. La casa no forma part del conjunt d'edificis històrics de l'Ajuntament de Terrassa. Situada en el núm 44 del carrer de la Font Vella, la façana de la planta baixa fou modificada l'any 1909, per tal d'obrir una portalada.
Per acabar aquest passeig pel carrer de la Font Vella, ens aturarem un moment davant la casa Agustí Jover. Aquesta casa bastida pel mestre d'obres Joan Carpinell l'any 1890, per encàrrec de l'industrial Agustí Jover, és un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes d'estil eclèctic. La casa no forma part del conjunt d'edificis històrics de l'Ajuntament de Terrassa. Situada en el núm 44 del carrer de la Font Vella, la façana de la planta baixa fou modificada l'any 1909, per tal d'obrir una portalada.
Casa Agustí Jover, carrer de la Font Vella, núm 44.
Foto, AF Jordi Plana.
El segon tram del carrer de La Font Vella permet la circulació dels vehicles des del Passeig del Comte d'Ègara al carrer de Puig Novell. Presenta amples voreres amb el mateix paviment de la resta del carrer tancat a la circulació de vehicles i dues files d'arbres una a cada banda del carrer.
Inici del carrer de La Font Vella - Entrada de la Plaça Vella
41º 33' 44'' N - 2º 00' 41'' E. TERRASSA
Final del carrer de La Font Vella - Inici del Passeig del Comte d'Ègara
41º 33' 47'' N - 2º 00' 54'' E. TERRASSA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada