Ens trobem a l'interior de la casa Alegre de Sagrera i en el saló principal de la planta baixa, seguim la visita iniciada en l'entrada del blog, la Casa Alegre de Sagrara (Part I). Es comenta que en la reforma d'aquest saló i a l'escala principal va intervenir l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, però cal dir que no s'ha trobat cap document que ho certifiqui i ens hem de fiar dels comentaris que ens han arribat fins els nostres dies. Per aquest motiu, ens referirem a la reforma de l'arquitecte municipal Melcior Vinyals realitzada l'any 1911 i que és la que dóna la imatge actual de la planta baixa que s'organitza a partir del saló principal.
El saló principal esta situat davant del rebedor i en una posició central, des del saló es pot pot accedir:
- A l'ala dreta, pensada com a zona de serveis, amb les cuines, el planxador, els safareigs i les habitacions del servei i en el soterrani d'aquesta ala dreta les carboneres i la caldera de la calefacció.
- A la galeria de ferro forjat i vitralls, situada davant del saló principal, amb les seves excel·lents vidrieres i des d'aquesta accedim al pati pavimentat i als jardins.
- A l'esquerra del saló principal hi ha l'accés al que havia de ser el gran menjador d'estil neogòtic, de la longitud de l'ala esquerra.
- Just a l'entada al saló principal i a l'esquerra trobem l'escala d'accés al primer pis en posició central.
- A l'esquerra del saló principal, una arcada amb una gran vidriera de vidres emplomats dóna accés a una habitació que té un mirall i un rentamans.
A esquerra i dreta del rebedor tres habitacions que corresponen a dos despatxos i el quarto de reixa, amb finestres que donen al carrer de la Font Vella.
Saló Principal
Saló principal de la casa Alegre de Sagrera.
El saló principal correspon a l'antiga casa dels Sagrera (1806) i de l'època dels Alegre (1911) hi ha l'escala d'accés al primer pis i la galeria de ferro forjat i vitralls. D'aquest saló principal destaquen les columnes de marbre rosat, els capitells decorats amb motius florals les voltes del sostre, la claraboia sobre l'escala amb els seus vitralls, l'escala de fusta amb la barana també de fusta i les pintures murals de Pere Viver.
Detall d'una de les columnes i capitell del saló principal de la casa
Alegre de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la claraboia situada sobre l'escala. Foto, AF Jordi Plana.
Escala d'accés al primer pis que parteix del saló principal la casa
Alegre de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la vidriera i porta que dóna accés al rentamans.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les pintures murals del saló principal. Obra del pintor
Pere Viver. Foto, AF Jordi Plana.
Pere Viver. Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les pintures del saló principal. Obra del pintor Pere
Viver. Foto, AF Jordi Plana.
Viver. Foto, AF Jordi Plana.
Viver. Foto, AF Jordi Plana.
Pintura mural del saló principal, obra de Pere Viver.
Foto, AF Jordi Plana.
Les pintures murals del saló principal, són obra del pintor terrassenc Pere Viver i Aymerich (Terrassa, 1873 - Terrassa, 1917), corresponen a l'època de la reforma realitzada per Francesc Alegre i Roig, iniciada l'any 1911. Pere Viver és un dels representants més importants del paisatgisme pictòric terrassenc, juntament amb Joaquim Vancells, de qui va ser deixeble. Pere Viver va pintar sis plafons que decoren els murs sud i est del saló principal de la casa Alegre de Sagrera, que formen un gran paisatge simbolista, emmarcat en la tradició del paisatge romàntic de l'ultim terç del segle XIX.
La reforma de l'any 1911, de Francesc Alegre, deixà un habitatge amb totes les comoditats de les cases burgeses de l'època, banys complets, calefacció central per caldera de carbó, il·luminació elèctrica... i sobre tot uns interiors de gran riquesa i fastuositat en la decoració (pintures, escultures, vitralls,...) i el mobiliari, amagades darrera d'una façana d'aspecte sobri, en una època en la que els rics no feien ostentació de la riquesa.
El saló principal té part del mobiliari original de la casa, un piano de cua situat a la dreta d'aquest saló, les pintures murals de Pere Viver unes pintures de Joaquim Vncells.
Detall del mobiliari del saló principal. Foto, AF Jordi Plana.
La planta baixa de l'ala esquerra està ocupada per un gran menjador d'estil neogòtic, que va ser projectat per Joan Pallarols l'any 1917. Aquest menjador restà inacabat i només es va construir l'espectacular llar de foc i els grans finestrals que donen al pati situat al mig de la U que configuren els tres cossos de la casa Alegre de Sagrera.
L'any 1973 l'Ajuntament de Terrassa comprà la casa a la família Alegre mitjançant un crèdit de la Caixa de Terrassa. Per aquells anys es va produir la primera gran crisi del tèxtil a Terrassa, crisi que va portar al tancament de la fàbrica dels propietaris de la cassa, La Terrassa Industrial SA. L'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Josep Donadeu i Cadafalch (17/03/1970 - 27/09/1977), per evitar una operació immobiliària, decideix la compra de la Casa Alegre de Sagrera. La Comissió de Cultura d'aquella època, de la que formaven part, Francesc Verdera i Font (tinent d'alcalde), Joaquim Solsona i Mateu (regidor) , Isidre Vives (regidor) i Miquel Alsina, van participar en la decisió de convertir la Casa Alegre de Sagrera, adquirida per l'Ajuntament de Terrassa en una casa museu.
Un cop comprada la casa, l'Ajuntament de Terrassa decideix habilitar el gran menjador neogòtic i utilitzar-lo en les recepcions que ofereix l'alcalde de la ciutat i la corporació en comptades ocasions.
El menjador neogòtic
Accés al menjador neogòtic des del saló principal de la planta baixa.
Foto, AF Jordi Plana.
Menjador d'estil neogòtic de la casa Alegre de Sagrera, acabat per
l'Ajuntament de Terrassa.
Els elements més significatius d'aquesta sala són els tres grans finestrals amb vidres policromats, les tres grans làmpades del sostre, la llar de foc i el gran plafó ornamental obra d'Alexadre de Riquer pintat l'any 1901 per a l'Institut Industrial de Terrassa.
Detall de les tres vidrieres del menjador neogòtic de la cassa Alegre
de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
Els tres grans finestrals amb vitralls pintats i emplomats, s'atribueixen a l'empresa Maumejéan.
El menjador projectat per Joan Pallarols, preveia un arrimador i un sostre de fusta. Només es va construir la llar de foc de pedra, amb funció decorativa, doncs no presenta xemeneia per la sortida de fums. La llar de foc té l'escut familiar esculpit amb relleu. La família va decorar aquesta sala amb objectes de cacera i només va ser utilitzada per a la celebració d'esdeveniments molt especials.
Detall de la llar de foc de pedra amb l'escut de la família.
Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1973, quan la casa es converteix en museu, Jeroni Font decora la sala com a menjador per a actes protocol·laris. S'hi afegeix una gran taula que prové de la Torre Salvans (Matadepera) a prop de Terrassa, on el president de la República, Manuel Azaña va presidir el darrer Consell de Ministres de la Segona República Espanyola. El menjador també inclou els plafons de les pintures murals que Alexandre de Riquer va pintar el 1901 per a la Sala d'Actes de l'Institut industrial de Terrassa i tres llums que procedeixen del Círcol Egarenc.
La darrera reforma realitzada per l'Ajuntament de Terrassa va renovar el revestiment de fusta de les parets, el sostre i el paviment i va dotar al menjador d'aire condicionat.
Detall de la taula en la que es va reunir el darrer Consell de Ministres
de la Segona República Espanyola. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de les llums que havien estat a la seu del Círcol Egarenc.
Foto, AF Jordi Plana.
Composició al·legòrica, pintada per Alexadre de Riquer, que havien
estat a la Sala d'Actes de l'Institut Industrial de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
Deixem el menjador neogòtic de la Casa Alegre de Sagrera, passem pel saló principal i ens dirigim a les sales que tenen les finestres obertes al carrer de la Font Vella, a banda i banda del rebedor...
La casa Alegre de Sagrera, bastida durant els segles XVIII i XX (1912), la darrera reforma feta per l'arquitecte Melcior Viñals, seguint una barreja d'estil modernista i neoclàssic, està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28093.
GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA. C/ Font Vella, núm 29. Per a visitar-la truqueu al Tel 937316646, direcció electrònica museudeterrassa@terrassa.cat
Seguirem visitant la casa Alegre de Sagrera...
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada