Ens trobem al saló principal de la casa, davant de l'envidriat i adossada a la paret, arranca l'escala noble de fusta, projectada per Josep Puig i Cadafalch durant la reforma de l'any 1911, tot i que no està verificat documentalment. L'escala dóna accés accés a la primera planta, a les parets de la caixa de l'escala hi trobem quatre pintures de Joaquim Vancells; la més important fa referència a un paisatge de Rubió, on Joaquim de Sagrera fou fet presoner i condemnat a mort pels francesos l'any 1811. Les altres tres representen els masos de la família Alegre: Ca n'Ametller d'Abrera, Mas Valls i Can Palet d'Ullastrell. De l'escala destaca el seu disseny i 'excel·lent treball de fusteria de la barana.
Detall de l'escala noble que arranca del saló principal.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la pintura de J Vancells que representa les altures de Rubió.
Foto AF Jordi Plana.
La gran pintura mural de Joaquim Vancells presenta la següent llegenda: "ALTURAS DE RUBIÓ, paratje hont el capdill tarrassench JOAQUIM SAGRERA DOMENECH desprès de sostenir una lluyta desesperada ab sos braus sometents contra l'exercit francés els dies 12 18 y 25 de SETEMBRE del any 1811 fou fet presoner y condempnat a mort pels invasors de la PATRIA"
Com podem observar el text és anterior a la normalització del català realitzada per Pompeu Fabra.
Detall de les finestres en galeria de la caixa de l'escala del primer
pis i una pintura d'un dels masos dels Alegre. Foto, AF Jordi Plana.
A l'atura del primer pis, el calaix de l'escala el forma una galeria de finestres amb els arcs sostinguts per fines columnes, aquestes presenten capitells decorats amb motius florals. Cada arc de la galeria té una vidriera de vidres emplomats i policromats amb escuts situats a l'últim terç de cada finestra. Aquesta és una de les parts que s'atribueixen a Josep Puig i Cadafalch però no s'ha trobat cap documentació que ho certifiqui.
Detall de la galeria del calaix de l'escala. Foto, AF Jordi Plana.
Entrada a l'escala a l'alçada de la primera planta. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la part superior del calaix de l'escala amb les tres pintures
murals de J Vancells que representen els tres masos dels Alegre.
Foto, AF Jordi Plana.
La caixa de l'escala està coberta per una claraboia quadrada formada per un envidriat policromat sostingut per una estructura quadrada de fusta que fa joc amb el passamans de la barana. Aquesta claraboia dóna llum a l'escala, al passadís de la primera planta i al saló principal.
Detall de la claraboia del calaix de l'escala. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la galeria al voltant de la caixa de l'escala vista des del
passadís de la primera planta. Foto, AF Jordi Plana.
Primer pis
Distribució de la primera planta. Font Quaderns del Museu
núm 2 La Casa Alegre de Sagrera. Ajuntament de Terrassa
A banda i banda de l'escala i amb finestres obertes a la façana del carrer de la Font Vella hi ha les quatre habitacions que es van conservar gairebé intactes de la primera mansió dels Sagrera, d'esquerra a dreta: la cambra principal, anomenada sala del Bisbe, actual sala Salvans; al costat el despatx, actual sala Fèlix Mestres; més a la dreta la sala principal, sala Hernan Cortés i a l'extrem dret la cambra dormitori, sala Salomó. Les pintures d'aquestes sales són obra del pintor barceloní Josep Arrau i Estrada i daten del 1806.
Sala Salvans
La sala Salvans, anomenada inicialment la sala del Bisbe, està situada a l'extrem esquerre de la façana del primer pis, té un balcó amb voladís i barana de ferro que dóna al carrer de la Font Vella. Aquesta cambra que conserva les pintures originals de les parets i del sostre de l'antiga casa dels Sagrera (1811), alberga una interessant col·lecció de ceràmica i porcellana oriental coneguda com la col·lecció Salvans.
Detall d'algunes de les porcellanes orientals de la col·lecció Salvans.
Foto, AF Jordi Plana.
De la sala del Bisbe destaquen els marbres i els relleus de les parets i les pintures del sostre que representen escenes de la Bíblia com la de Judit mostrant el cap del general assiri Holofernes, enviat per Nabucodonosor II als pobles de l'oest de Babilònia que no volien ajudar al seu regne. El general Holofernes assetjà la ciutat de Betúlia i seduït per Judit va ser decapitat mentre dormia fet que va provocar la retirada dels assiris.
Detall de la decoració de la sala del Bisbe. Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les pintures del sostre, Judit amb el cap d'Holofernes.
Foto, AF Jordi Plana.
Foto, AF Jordi Plana.
Foto, AF Jordi Plana.
El sostre està emmarcat per una motllura molt treballada igual que les tres pintures que el decoren, cada un dels escaires de la sala presenta un querubí que completa la decoració d'estil rococó del sostre de la sala del Bisbe, avui dia sala Salvans.
Detall del querubí amb la inscripció: Tu Glòria Jerusalem.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall del querubí sostenint una partitura. Foto, AF Jordi Plana.
Detall del querubí que toca el triangle. Foto, AF Jordi Plana.
Detall del querubí que toca la flauta. AF Jordi Plana.
Detall d'una de les vitrines de la col·lecció Salvans.
Foto, AF Jordi Plana.
Sala Fèlix Mestres
Deixem la sala del Bisbe i passem al que havia estat el despatx de Joaquim de Sagrera a partir de l'any 1812. Avui dia, degut a la funció museística de la Casa Alegre de Sagrera, aquesta cambra es coneix amb el nom de Sala Fèlix Mestres i fou reformada l'any 1911.
Aquesta estança situada entre la sala del Bisbe i la Sala Hernàn Cortès era el despatx del cap de la família, i durant la reforma de 1911 es va remodelar i convertir en sala de música.
Fèlix Mestres i Borrell (Barcelona, 30 de gener de 1872 - 15 de febrer de 1933) fou un pintor català deixeble de la Llotja. Pintor d'art academicista, treballà el retrat i la pintura mural. El conjunt més significatiu de la seva obra es troba al Museu de Terrassa (Casa Alegre de Sagrera), al Museu del Prado i al MNAC.
Aquesta estança situada entre la sala del Bisbe i la Sala Hernàn Cortès era el despatx del cap de la família, i durant la reforma de 1911 es va remodelar i convertir en sala de música.
Fèlix Mestres i Borrell (Barcelona, 30 de gener de 1872 - 15 de febrer de 1933) fou un pintor català deixeble de la Llotja. Pintor d'art academicista, treballà el retrat i la pintura mural. El conjunt més significatiu de la seva obra es troba al Museu de Terrassa (Casa Alegre de Sagrera), al Museu del Prado i al MNAC.
Detall de la Sala Fèlix Mestres, que mostra una sèrie de retrats
del pintor Barceloní. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la Sala Fèlix Mestres. Foto, AF Jordi Plana.
del pintor Barceloní. Foto, AF Jordi Plana.
Fèlix Mestres i Borrell, membre d'una família benestant barcelonina, fou alumne de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, amplià els seus estudis a Madrid i París. La seva carrera pictòrica es desenvolupà preferentment a Barcelona, menys els anys 1899-1901, quan va ser professor de l'Escola de Belles Arts de Palma. A partir del 1901 exercí de professor a l'escola de Llotja de Barcelona. La seva pintura la podem enquadrar en el realisme tradicional, d'una gran perfecció des del punt de vista tècnic i impregnada d'un aristocratisme elegant que evoca el retrat britànic.
Retrats del pintor Fèlix Mestres. Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les parets de la Sala Fèlix Mestres.
Foto, AF Jordi Plana.
Foto, AF Jordi Plana.
A la sala Fèlix Mestres, antic despatx de la Casa Sagrera, s'accedeix per la sala Hernan Cortés, antiga sala principal de la primera planta, comunica amb la sala del Bisbe i presenta un balcó amb una barana de ferro forjat que s'obre al carrer de la Font Vella.
Sortim de la sala Fèlix Mestre i entrem a la Sala Hernan Cortés de la casa Museu Alegre de Sagrera...
Si voleu conèixer el pati i els jardins de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART IV.
La casa Alegre de Sagrera, bastida durant els segles XVIII i XX (1912), la darrera reforma feta per l'arquitecte Melcior Viñals, seguint una barreja d'estil modernista i neoclàssic, està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28093.
Sortim de la sala Fèlix Mestre i entrem a la Sala Hernan Cortés de la casa Museu Alegre de Sagrera...
Si voleu conèixer el pati i els jardins de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART IV.
Si voleu veure les dependències de la planta baixa i l'envidriat de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART III.
Si voleu veure el saló principal i el menjador neogòtic de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART II.
Si voleu veure la façana principal de la Casa Alegre de Sagrera, cliqueu PART I.
GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA. C/ Font Vella, núm 29. Per a visitar-la truqueu al Tel 937316646, direcció electrònica museudeterrassa@terrassa.cat
Seguirem visitant la casa Alegre de Sagrera...
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada