La casa Alegre de Sagrera fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil terrassenc, de final del segle XVIII. Avui dia la casa de Joaquim de Sagrera és un edifici-museu situat al carrer de la Font Vella, núm 29 de Terrassa. La casa consta d'un cos central i dos cossos laterals que formen una estructura en forma de U, de planta baixa i dos pisos.
La família Sagrera, d'origen pagès, emigrà a la Vila de Terrassa la segona meitat del del segle XVIII. Antoni Sagrera i Casanoves va comprar diversos casals al carrer de la Font Vella per construir la casa pairal de la família, que amb el pas del temps tindria unes dimensions considerables.
Façana nord de la casa Alegre de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
Joaquim de Sagrera i Domènech, va utilitzar els terrenys comprats per Antoni Sagrera i Casanoves per edificar-hi la seva residència a inicis del segle XIX. Joaquim era fill d'Antoni, lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica. Joaquim lluità contra els francesos a les ordres del comte de Càldegues, atacà a l'exèrcit francès que assetjava Girona per primera cop. Fou ferit en un combat a les rodalies d'Òdena, capturat i condemnat a mort. Per haver-se destacat en la lluita contra l'ocupació napoleònica, la seva residència de la Font Vella fou incendiada i quedà molt malmesa. Gràcies a la intervenció del general Manso, al seu favor, els francesos li commutaren la pena de mort per la d'empresonament, passat un temps fou rescatat. Per la seva contribució en la lluita contra l'exèrcit napoleònic, El rei Ferran VII el feu Ciutadà Honrat de Barcelona, cavaller i noble, l'any 1917. Joaquim de Sagrera i Domènech fou alcalde de Terrassa per designació reial, càrrec que ocupà durant l'any 1820. Avui dia, Joaquim de Sagrera i Domènech, té un retrat a la Galeria de Terrassencs Il·lustres situada en la Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa, per acord plenari del 14/04/1915, el retrat fou col·locat el cinc de juliol de 1915.
Porta lateral de la façana del carrer de la Font Vella, núm 31.
Detall d'una de les finestres de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.
Joaquim de Sagrera i Domènech
1777 - 1825
Font Arxiu Municipal de Terrasssa
L'aspecte que presenta la Casa Alegre de Sagrera és el resultat de la reforma d'estil modernista realitzada l'any 1912 per l'arquitecte municipal Melcior Viñals, per encàrrec dels seus propietaris, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera. Com ja hem comentat la casa havia quedat molt malmesa arran de la invasió de les tropes napoleòniques.
A finals del segle XIX Mercè de Sagrera, hereva dels Sagrera, és va casar amb Francesc Alegre i Roig, personatge molt important en l'economia i política locals i amb una considerable fortuna. L'any 1911, els Alegre-Sagrera decideixen refer la casa construïda per Joaquim de Sagrera l'any 1800. La reforma segueix un model eclèctic modernista, típic dels habitatges de la burgesia industrial terrassenca de l'època, lligada a la indústria tèxtil.
L'edifici consta d'una planta soterrani de 104.4 metres quadrats que albergava la caldera de carbó de la calefacció de la casa. Una planta baixa de de 487 metres quadrats. Un primer pis amb una superfície de 454 metres quadrats i una segona planta de de 349 metres quadrats. La superfície total de l'edifici és de 1395 metres quadrats.
El soterrani té 134 metres quadrats, la planta baixa 598 metres quadrats, el primer pis 569 metres quadrats i el segon pis 440 metres quadrats, que fan una superfície construïda de de 1740 metres quadrats.
L'any 1768 Antoni de Sagrera va comprar dos casals al carrer de la Font Vella, més tard compra una altra vivenda veïna als dos casals inicials, passats uns anys, concretament l'any 1783 el castlà de Terrassa li cedeix dos terrenys de terra de l'hort que era conegut com Lo Hort Gran, situat entre els carrers de Sant Pere i de la Font Vella. Aquests terrenys serien utilitzats pel fill d'Antoni, Joaquim de Sagrera, per construir la primera casa pairal dels Sagrera. La casa estava formada per la planta baixa, un pis i les golfes, a banda i banda d'aquesta construcció hi havien dues construccions dedicades a la fabricació de teixits de llana. D'aquesta casa només han arribat fins els nostres dies tres cambres de la primera planta. Per una carta de Joaquim de Sagrera i Domènech sabem que les obres de construcció de la primera mansió dels Sagrera s'estaven fen a mitjans de l'any 1806.A finals del segle XIX Mercè de Sagrera, hereva dels Sagrera, és va casar amb Francesc Alegre i Roig, personatge molt important en l'economia i política locals i amb una considerable fortuna. L'any 1911, els Alegre-Sagrera decideixen refer la casa construïda per Joaquim de Sagrera l'any 1800. La reforma segueix un model eclèctic modernista, típic dels habitatges de la burgesia industrial terrassenca de l'època, lligada a la indústria tèxtil.
Façana de la Casa Alegre de Sagrera, c Font Vella, 29.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
Superfície útil de la Casa Alegre de Sagrera
L'edifici consta d'una planta soterrani de 104.4 metres quadrats que albergava la caldera de carbó de la calefacció de la casa. Una planta baixa de de 487 metres quadrats. Un primer pis amb una superfície de 454 metres quadrats i una segona planta de de 349 metres quadrats. La superfície total de l'edifici és de 1395 metres quadrats.
Superfície construïda de la Casa Alegre de Sagrera
El soterrani té 134 metres quadrats, la planta baixa 598 metres quadrats, el primer pis 569 metres quadrats i el segon pis 440 metres quadrats, que fan una superfície construïda de de 1740 metres quadrats.
Els terrenys de la Casa Alegre de Sagrera
Vista aèria de la Casa Alegre de Sagrera i dels seus
jardins. Font, Google Earth.
L'època Alegre-Sagrera
A finals del segle XIX, Mercedes de Sagrera, va contreure matrimoni amb Francesc Alegre i Roig, fabricant tèxtil terrassenc, vinculat a l'oligarquia política i empresarial egarenca, representada per Alfons Sala i Argemí. Francesc Alegre troba una casa molt malmesa i decideix la reforma de l'habitatge que serà la residència dels Alegre-Sagrera. Les obres comencen l'any 1911 i deixaran l'edifici tal com el coneixem avui dia.
Francesc Alegre encarrega la reforma a l'arquitecte municipal Melcior Viñals, que dirigirà l'obra tot seguint un estil eclèctic modernista, bastant emprat en altres construccions a la Terrassa de l'època. El nou edifici, com ja he comentat, constarà d'un cos central que correspon a l'antiga casa de Sagrera i dos cossos laterals més profunds, que generen un conjunt en forma d'U, amb un pati pavimentat i una font entre els dos braços de la U.
Pati amb la font central situat entre els dos braços de la U.
Foto, AF Jordi Plana.
La façana de la Casa Alegre de Sagrera de la Font Vella
La façana presenta una estructura simètrica, d'estil eclèctic modernista i d'arrebossat imitant carreus. Les obertures de la façana estan emmarcades en pedra a l'igual que les mitgeres. La planta baixa presenta una obertura en arc carpanell que correspon a la porta d'accés principal, dues obertures a l'esquerra de la porta, de grans dimensions i amb reixes de ferro forjat, molt treballades, que corresponen a dues finestres, a la dreta una altra finestra i una segona porta que permet l'entrada a la primera planta de l'ala dreta de l'edifici. Aquestes obertures rectangulars presenten una llindes formades per tres dovelles de perfils arrodonits en els escaires. La dovella central presenta un relleu en forma d'arc rebaixat. La façana presenta un sòcol de pedra i sota la porta de l'esquerra, una petita obertura que dóna llum al soterrani.
Porta principal de la Casa Alegre de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
La dovella central de l'arc de la porta principal presenta un relleu en el que es representa l'escut heràldic de la família Sagrera atorgat pel rei Ferran VII a Joaquim de Sagrera i Domènech.
Escut heràldic dels Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
A la façana del primer pis, destaquen els balcons modernistes amb baranes de ferro forjat i llossada de pedra amb el perfil motllurat. Les baranes representen motius florals. El balcó principal, situat sobre la porta de la casa. La façana del primer pis presenta quatre balcons més situats dos a dos a cada banda de la balconada principal. Els dos que estan situats a la dreta i l'esquerra de la balconada principal, sense llossada i els dos dels extrems amb voladís.
Balcó principal del primer pis. AF Jordi Plana.
Detall d'un dels balcons situats al costat del balcó principal.
Foto, AF Jordi Plana.
A la façana del segon destaquen les finestres a manera de galeria, el disseny de les quals és atribuït a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, fet que no s'ha pogut constatar, doncs no està documentat.
Detall de les finestres del segon pis a manera de galeria.
Foto, AF Jordi Plana.
Les finestres en galeria del segon pis determinen l'amplària del cos central de la casa que correspon a la primera casa dels Sagrera. A banda i banda d'aquest cos central trobem dos cossos de major alçària que corresponen en part a la reforma de l'any 1911.
Detall del cos dret coronat per merlets escalonats.
Foto, AF Jordi Plana.
A la façana de la planta baixa trobem un relleu d'Alexandre de Riquer que il·lustra la lluita de Joaquim de Sagrera i Domènech contra l'exèrcit napoleònic durant la guerra contra els francesos.
Relleu d'Alexandre de Riquer que il·lustra les proeses de Joaquim
de Sagrera (façana de la Casa Alegre de Sagrera).
Foto, AF Jordi Plana.
La façana del cos central està coronada per una cornisa recta d'inspiració neoclàssica.
Passem a l'interior de l'edifici i ens trobem amb un ampli rebedor en el que destaca a la dreta de l'entrada la pintura al·legòrica de Joaquim Vancells, un dels pintors egarencs més reconeguts de l'època, amb un gerro de ceràmica a la seva dreta.
Passem a l'interior de l'edifici i ens trobem amb un ampli rebedor en el que destaca a la dreta de l'entrada la pintura al·legòrica de Joaquim Vancells, un dels pintors egarencs més reconeguts de l'època, amb un gerro de ceràmica a la seva dreta.
Pintura de Joaquim Vancells situada al rebedor de la casa Alegre
de Sagrara. Foto, AF Jordi Plana.
Passem el rebedor i entrem al gran saló principal, en el que destaquen les columnes de marbre rosa amb excel·lents capitells, el paviment de la sala, les pintures murals de Pere Viver, el mobiliari que correspon a l'original de la casa i l'espectacular escala il·luminada per una claraboia amb vidres policromats emplomats.
Saló principal de la casa Alegre de Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
De l'estructura del saló principal de la planta baixa, hem de destacar les voltes, les bigues vistes entre volta i volta, els arcs carpanells sostinguts per les columnes de marbre, els treballs florals dels capitells i els relleus sobre els capitells, situats entre arc i arc, en els que podem apreciar motius vegetals i una teranyina amb l'aranya situada al centre.
Detall d'una de les columnes del Saló principal de la casa Alegre de
Sagrera. Foto, AF Jordi Plana.
La casa Alegre de Sagrera, bastida durant els segles XVIII i XX (1912), la darrera reforma feta per l'arquitecte Melcior Viñals, seguint una barreja d'estil modernista i neoclàssic, està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28093.
GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA. C/ Font Vella, núm 29. Per a visitar-la truqueu al Tel 937316646, direcció electrònica museudeterrassa@terrassa.cat
Seguirem visitant la casa Alegre de Sagrera...
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada