CARRER DEL CONCILI EGARENC
El carrer del Concili Egarenc, era descrit a principis del segle XX com la primera cantonada que es troba a l'esquerra de la carretera de Martorell, el carrer té l'inici a la carretera de Martorell i acaba al carrer de les Navas de Tolosa. A l'entrada tenia una nau industrial i a l'altre costat el Vapor Niquet, que va ser inaugurat el dia 16 d'octubre de l'any 1892. Durant els anys 1931-1932 fent cantonada amb la carretera i el mateix carrer del Concili Egarenc, l'empresari terrassenc Miquel Abad i Ribera va bastir una fàbrica de pues i lliços, La Fàbrica Abad Ribera, fàbrica que substituïa la fàbrica d'utillatge tèxtil de la Plaça del Dr Robert.
Carrer Concili Egarenc. Foto AF Jordi Plana.
Al carrer Del Concili Egarenc, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Xemeneia de la fàbrica Abad Ribera. Foto, AF Jordi Plana.
Xemeneia de la fàbrica Abad Ribera, des del carrer Concili Egarenc.
Foto, AF Jordi Plana.
Façanes dels carrers Pintor Torras i Concili Egarenc del convent de
les Josefines de Terrassa, Foto AF Jordi Plana.
Detall de la pintura del frontó de la porta de l'església.
Foto, AF Jordi Plana.
L'edifici
del convent va ser construït gràcies als diners recollits per
subscripció pública i per les donacions de l'industrial i polític
terrassenc Alfons Sala i Argemí.
El convent va ser inaugurat l'any 1901, durant el mandat de l'alcalde
de Terrassa Pelegrí Matalonga i Payeras ( 20/03/1901 - 31/12/1901) i la
capella l'any 1906, durant el mandat de l'alcalde Joan Vallhonrat i Prat
(01/01/1906 - 06/03/1909).
Durant
la Guerra Civil s'hi va construir un refugi antiaeri, sota el convent,
el refugi està molt ben conservat i dues vegades a l'any es pot visitar
en una de les rutes històriques organitzades per l'Ajuntament de Terrassa.
El conjunt està catalogat com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC 28177.
GL
INICI
Carretera de Martorell-Carrer del Concili Egarenc, 41º 33' 24'' N - 2º 00' 22'' E.
FINAL
Carrer Concili Egarenc-Carrer de les Navas de Tolosa,41º33'10''N - 2º00'27''E.
Avinguda de Can Boada del Pi
L'avinguda
de Can Boada del Pi té el seu inici en la Ronda de Ponent i acaba en el
Camí de Can Boada, és una avinguda a cavall entre els barris de Can
Boada Nucli Antic i Can Boada del Pi, dividits per la riera del Palau
sobre la que passa l'avinguda gràcies a la construcció d'un pont.
Quan
vaig pensar el projecte d'aquest blog, Passejant per Terrassa, vaig fer
una programació del que seria tractat, l'estructura que tindria i el
que calia comentar
per donar a conèixer la ciutat de Terrassa (desprès de 187 entrades, el
blog ha tingut un 40% d'entrades internacionals, EUA, Rússia, Alemanya,
Regne Unit, Canadà, França, Ucraïna, Xina, Argentina, Brasil, Xile i
d'altres en menys quantitat), ara bé, en aquesta programació no estava
previst parlar d'una avinguda com la de Can Boada del Pi, però la
presència en aquesta avinguda de tres construccions protegides com a
béns culturals d'interès local, la fan mereixedora de tenir una entrada que faci referència a l'avinguda, juntament amb la resta de carrers destacats de la Ciutat de Terrassa.
Avinguda de Can Boada del Pi. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la finestra del primer pis situada damunt de la porta.
Foto, AF Jordi Plana.
Masia Marcet. Foto, AF Jordi Plana.
Ermita del Sagrat Cor de Jesús. Foto, AF Jordi Plana.
GL
Avda de Can Boada del Pi - Camí de Can Boada 41º 34' 18'' N - 1º 59' 48'' E.
Avda de Can Boada del Pi - Ronda de Ponent 41º 34' 13'' N - 1º 59' 58'' E. Carrer de Volta
El carrer de Volta té el seu inici a la Rambla d'Ègara, és perpendicular al carrer d'Arquímedes, al carrer Galileu,
arriba a la plaça Josep Freixa i Argemí, on trobem una de les entrades
al Parc de Sant Jordi, format pels jardins de la Masia Freixa, segueix
al costat de la plaça de Sant Oleguer i perpendicular als carrers de
Galvani, Ramon Llull, Marconi i acaba a l'avinguda d'Àngel Sallent.
Carrer de Volta, al fons de la imatge hi ha la Rambla d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.
L'any
1900 el carrer de Volta acabava al carrer de Galileu, just a l'entrada
de la plaça Josep Freixa i Argemí que per aquells anys no estava
urbanitzada. El 31 de desembre de l'any 1899 el periòdic Egara deia: "Se
está procediendo por la brigada municipal a la obertura de la calle de
Volta, ensanche de la Riera del Palau" L' Ajuntament de Terrassa estava
presidit per l'alcalde, Francesc Belil i Roure, (19/03/1899 - 11/04/1900).
Al carrer De Volta, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Reproducció del Sant Jordi de Donatello. Foto AF, Jordi Plana
Façana principal de la Masia Freixa. Foto, AF Jordi Plana.
Casa Ramon Samaranch, carrer de Volta, núm 13. Foto, AF Jordi Plana.
Casa del carrer Volta, núm 5. Foto, AF Jordi Plana.
Cases núm 19 i núm 21. Foto, AF Jordi Plana
GL
Inici del carrer a la cruïlla amb la Rambla d'Ègara 41º 33' 49'' N - 2º 00' 28'' E.
Final del carrer a la cruïlla amb Avda Àngel Sallent 41º 33' 41'' N - 1º 59' 55'' E
Carrer de Sant Jaume
El carrer de Sant Jaume va del carrer Puig Novell a la plaça del Dr Robert.
La primera referència que tenim d'aquest carrer data de l'any 1785, en
un document del notari Torrella, datat el dia cinc d'abril de 1785, hi
ha escrit: "... a migdia queda dit caminet que va des del Convent de Sant Francesc, de frares menors recol·lectes,
al Puig Novell, mediant a ponent amb pati establert a Jaume Esteve, i a
tramuntana amb lo mencionat camí o carrer de Cases..." Per tant l'any
1785 ja existia un camí amb la longitud i recorregut del carrer de Sant
Jaume. En un altre document del notari Torrella, datat el 3 d'abril de
1800 es torna a fer referència al mateix camí com a trajecte per anar
des de la Font Vella al Convent franciscà.
Carrer de Sant Jaume, al fons de la imatge hi ha la plaça del
Dr Robert. Foto, AF Jordi Plana.
Carrer de Sant Jaume, al fons de la imatge hi ha el carrer de Puig
Novell. Foto, AF Jordi Plana.
A
l'entrada del carrer i de Sant Jaume, núm 2 i fent cantonada amb el
carrer de Puig Novell, a la paret de Cal Trias, hi ha una imatge de Sant
Jaume sobre rajola de València que els veïns varen posar l'any 1940. En
el seu lloc hi havia una que va ser retirada l'any 1936 i portada a la
Biblioteca-Museu Soler i Palet. En aquesta casa va néixer en Gabriel
Trias i Badia, fundador de la Joventut Catòlica, avui Centre Social
Catòlic, conegut popularment com el Social, situat al carrer de la Font
Vella. La casa també va ser la seu del "Círculo Tradicionalista" (1925),
d'inspiració monàrquica carlista i cristiana.
Rajoles de València amb la imatge de Sant Jaume.
Foto, AF Jordi Plana.
Seu de l'antic Banc de Terrassa, convertit en edifici residencial.
Foto, AF Jordi Plana.
Cases Soler Bohigas c/Sant Jaume, núm 22 i 24.
Foto, AF Jordi Plana.
GL
Inici del carrer de Sant Jaume, cruïlla amb el carrer de Puig Novell
41º 33' 43'' N - 2º 00' 51'' E
Final del carrer de Sant Jaume, cruïlla amb la plaça del Dr Robert
41º 33' 45'' N - 2º 00' 59'' E
Avinguda Jacquard
L'Avinguda Jacquard té el seu inici amb el Pont del Passeig
que travessa el torrent de Vallparadís, un dels parcs urbans més grans
de Catalunya i acaba en el punt on comença la carretera de Castellar. És
per tant una avinguda que neix amb la construcció de la carretera cap a
Sentmenat i que gràcies al pont farà possible la comunicació de la
ciutat de Terrassa amb Castellar i Sentmenat sense passar per l'antic Poble de Sant Pere.
Inici de l'Avda Jacquard a la sortida del pont del Passeig.
Foto, AF Jordi Plana.
Com
hem dit l'Avda Jacquard, neix de la necessitat de comunicar Terrassa
amb Castellar sense passar pel Pont de Sant Pere ni per l'Antic Poble de
Sant Pere que per aquells dies era un municipi.
Teler Jacquard, Font: Commons Wikimedia.org
Al carrer Jacquard, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Pont del Passeig sobre el Parc de Vallparadís. AF Jordi Plana.
Detall de la façana lateral oest de la Casa Baumann.
Foto, AF Jordi Plana.
UPC Edifici Campus, antic Col·legi Major Alfons Sala.
Foto, AF Jordi Plana.
Façana de l'Avda Jacquard de la biblioteca. Foto, AF Jordi Plana.
Façana principal de l'edifici de l'Escola Industrial. Foto, AF Jordi Plana.
GL
Inici 41º 33' 48,28'' N - 2º 01' 3,65'' E, final 41º 33' 50,61'' N - 2º 01' 19,26'' E.
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada