Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 17 d’agost del 2016

BANC DE TERRASSA

El Banc de Terrassa va ser fundat l'any 1881 per una iniciativa sorgida de l'Institut Industrial de Terrassa, impulsada per 16 industrials i terratinents per tal d'augmentar els beneficis de la pròspera economia terrassenca. 

El Banc va néixer com un negoci d'inversió pels seus fundadors, fet que marcaria el final de l'entitat l'any 1924. El banc va encarregar l'edifici per la seva seu a l'arquitecte Salvador Soteras, edifici que va ser inaugurat l'any 1909. Avui dia l'edifici es conegut com l'edifici Salvador Soteras. Situat al carrer de Sant Jaume núm 26 de Terrassa.

 Edifici Salvador Soteras. Antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1919, Joan Marcet i Palet decideix traspassar la Banca Marcet i Cia, que gaudia de bona salut econòmica, al Banc de Terrassa aquest va refusar l'oferta, fet que amb el pas del temps precipitarà la fallida del Banc de Terrassa. La Banca Marcet i Cia, es va fusionar amb el Banc Hispà Americà, facilitant la implantació d'aquest banc a Terrassa.

L'especulació amb divises i l'entrada en borsa van produir la caiguda del banc l'any 1924. Els països que havien entrar en la Primera guerra mundial, van devaluar la moneda durant la guerra i la van seguir devaluant en acabar-se, aquest fet va produir enormes pèrdues i va enfonsar el Banc de Terrassa, fet que no va passar amb el Banc de Sabadell que va basar les seves inversions en l'economia productiva. El que va quedar del Banc de Terrassa es va convertir en el Banc Comercial de Terrassa. L'any 1956 el BCT acabà integrant-se en el Banc Comercial Transatlàntic.

Detall de la planta baixa amb la gran finestra central i les dues portes
d'accés a banda i banda de la finestra. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Soteras és un edifici monumental, de planta baixa rectangular, principal, pis, terrassa posterior i jardí. La façana presenta una composició simètrica, té un cos central i dos cossos a banda i banda d'aquest coronats per torres, cada una d'elles amb gablet modernista i pinacle. L'edifici presentava una gran portalada central que en la reforma de l'any 1944, desprès de la caiguda del banc, va ser substituïda per una gran finestra central i dues portes laterals que es van obrir per donar accés als habitatges particulars en que es va reconvertir  l'edifici del Banc de Terrassa. 

Avui dia, la planta baixa presenta tres obertures rectangulars, l'obertura central correspon a  una gran finestra amb llinda i brancals i trencaaigües de pedra i amb una reixa de ferro colat, les dues portes laterals presenten també llindes i brancals de pedra però els brancals són motllurats. La façana és de carreus i té un sòcol de pedra.

 Detall de la façana del principal de la Casa Soteras. 
Foto, AF Jordi Plana.

La façana del principal, també de carreus, presenta tres obertures que corresponen a finestres, la central en arc de mig punt amb arquivolta i dovella trapezoïdal amb relleu i les laterals en arcs escarsers, les tres finestres presenten balcons amb baranes de ferro colat, trencaaigües de pedra i dovella amb un relleu floral.


Detall de l'arc de la finestra central del principal de la Casa Soteras.
Foto, AF Jordi Plana.

El banc de Terrassa el varen fundar set terratinents i nou industrials terrassencs, el 24 de desembre de l'any 1881, el banc va néixer com una banca comercial que va basar la seva activitat en l'economia especulativa (com la compra i venda de divises), tot i que la indústria local requeria els descomptes comercials, el gir de lletres, per la compra de llana, carbó, maquinària o aigua, el banc gairebé no es va dedicar mai al crèdit, per tant no estava basat en l'economia productiva, això marcaria el seu destí, com el del Banc de Barcelona.


Detall d'una de les finestres laterals del principal amb el relleu floral
a la dovella. Foto, AF Jordi Plana.

El banc comença la seva expansió l'any 1914 obrint una sucursal a Olesa de Montserrat que en aquells anys formava part del Partit judicial de Terrassa, tot seguit obre una vintena de sucursals a diferents poblacions de Catalunya, gràcies a aquesta expansió el Banc de Terrassa es va fer amb el contracte de recaptació d'impostos de la Mancomunitat i l'entitat es va convertir en el segon banc de Catalunya per darrera del Banc de Barcelona.

 Detall del cos central del pis amb les tres finestres i els dos murals.
Foto, AF Jordi Plana.

En aquest cos central destaquen dos plafons de mosaic policromat amb figures femenines, el de l'esquerra és una al·legoria de la indústria (una figura femenina i una roda dentada). Els dos plafons a la manera de finestres cegues estan flanquejats per columnes amb capitells decorats amb motius florals i una estrella de cinc puntes. Les columnes tenen una funció ornamental doncs estan adossades als brancals que sostenen la llinda.

 Detall del mural de l'esquerra que és una al·legoria de la indústria.
Foto, AF Jordi Plana.

El mural de la dreta presenta també una figura femenina i el caduceu, símbol del déu Mercuri, déu del comerç, per tant el mural és una al·legoria al comerç local.

Detall del mural de la dreta que és una al·legoria del comerç local.
Foto, AF Jordi Prana.

Les tres finestres centrals presenten llindes motllurades, brancals i ampits de pedra. També observem tres columnes ornamentals de pedra sostingudes sobre mènsules de pedra. Les columnes són com les de les finestres cegues decorades amb mosaics.

Detall de les tres finestres del primer pis. Foto, AF Jordi Plana.


L'any 1920 el Banc de Terrassa obre una sucursal a Barcelona per augmentar l'especulació amb divises, una manera de fer diners de forma ràpida, però la devaluació de les monedes europees després de la Primera Guerra mundial i el fet que aquestes no recuperessin la par van portar el banc a la suspensió de pagaments l'any 1924. El 14 d'abril de 1924 es va reconvertir en el Banc Comercial de Terrassa, amb seu al mateix edifici del carrer Sant Jaume, núm  26 de Terrassa. L'any 1944 el banc es traslladà al Carrer Major de Terrassa i l'any 1955 es absorbit pel Banc Comercial Transatlàntic, filial del Deutsche Banc.

A banda i banda del cos central observem dues torres amb una finestra rectangular cadascuna en el primer pis, amb llinda motllurada i brancals de cantells arrodonits. D'aquestes finestres destaquen els trencaaigües (ampits) de pedra amb la part inferior ornamentada amb motius florals.

  Detall de la finestra de la torre esquerra del pis. Foto, AF Jordi Plana.

El cos central està coronat per una cornisa motllurada de pedra amb un gablet central i sota aquest un gran escut de la ciutat de Terrassa de pedra (amb les quatre barres i la Torre del Palau), el gablet està coronat per una estrella de cinc puntes sobre un cercle de pedra. La cornisa està sostinguda per vuit mènsules, entre les mènsules observem 6 respiralls circulars.

 Detall de l'escut de la ciutat de Terrassa que corona el cos central
de la façana de la Casa Soteras. Foto, AF Jordi Plana.

Cada una de les dues torres laterals presenta a la part superior una finestra en arc escarser i arquivolta, damunt d'aquest i en el centre del gablet una obertura en forma d'estrella de cinc puntes i una cornisa de forma arrodonida amb un pinacle que remata el conjunt. La teulada a dues aigües té dues grans claraboies i els tres gablets són la façana davantera de tres golfes no visibles des de l'exterior.


Detall de la part superior de la torre lateral dreta.
Foto, AF Jordi Plana.


La dècada dels anys vint del segle XX va acabar amb els bancs que van basar els beneficis especulant amb les divises i els últims anys l'especulació amb el preu de l'habitatge va posar fi a les caixes que han estat absorbides pels bancs. Dels temps dels Bancs de Terrassa i de Barcelona, només queda el Banc de Sabadell que va basar els beneficis en l'economia productiva, donant crèdit a l'empresa catalana, tot reduint el risc per un excés d'operacions especulatives a curt termini.

 Casa Soteras, antiga seu del Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Soteras està protegida com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 28115. D'estil modernista va ser bastida per l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner l'any 1909.

Si voleu llegir més sobre el Banc de Terrassa, cliqueu BANC DE TERRASSA PART II

GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 55'' E. TERRASSA

Seguim a la mateixa vorera del carrer de Sant Jaume i ens situem davant de les cases Soler Bohigas, núm 24 i 22...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

1 comentari: