Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 5 de juny del 2020

CARRER DE SALMERON

El carrer de Salmerón és un carrer de Terrassa paral·lel al Torrent Monner que forma part del Parc de Vallparadís. El carrer va de nord a sud de la cruïlla amb l'Av de Jaume I a la cruïlla amb l'Av Jacquard. El carrer que durant el franquisme va rebre el nom de General Sanjurjo, fou un dels primers en recuperar el nom que tenia durant la II República. Així amb la instauració de l'ajuntament democràtic de Terrassa de l'any 1979, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), es va canviar el nom de carrer del General Sanjurjo pel de carrer de Salmerón.

Carrer de Salmerón a l'alçada de la Pèrgola de la Plaça de les teixi-
dores. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7356, 31/05/2020)

El carrer porta el nom de Nicolás Salmerón i Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític republicà, escriptor i filòsof de pensament postkantià lligat al pensador alemany Karl Christian Friedrich Krause. Nicolás Salmerón fou ministre de Justícia durant el govern d'Estanislau Figueras i Moragas (primer president de govern de la Primera República Espanyola, durant 4 mesos), i tercer president de la Primera República Espanyola (durant 51 dies), reprimí l'aixecament cantonal i dimití el 7 de setembre de 1873, per no signar unes sentències de mort dictades per a restablir la disciplina de l'exèrcit.

Nicolás Salmeron i Alonso, tercer president de la Primera República
Espanyola, Foto, Diario 16  

 Carrer de Salmerón a l'alçària de l'entrada de l'aparcament Parking
Edifici Estació. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7305, 31/05/2020)

El carrer de Salmerón presenta un únic sentit de circulació pels vehicles, de nord a sud, de l'Av de Jaume I a l'Av de Jacquard i d'un sol carril pels vehicles motoritzats. El carrer fou remodelat en el seu tram sud, durant els anys 2015, 2016 i 2017, coincidint amb el final de
la construcció del pàrquing, l'estació de Vallparadís dels FGC i l'Edifici Estació amb les instal·lacions clíniques d'Àptima Centre Clínic Mútua de Terrassa.

Baixant en direcció sud, a la nostra dreta la primera construcció que cal esmentar és la tanca de la Casa Salvans, aquesta és converteix en un mur de contenció de terres sobre el Torrent Monner. La tanca i el mur de contenció, d'estil modernista, és obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i foren construïts l'any 1909 amb pedres de l'enderroc de l'ermita de Sant Jaume.

Tanca de la Casa Salvans, carrer de Salmerón. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 7295, 25/05/2020)


Porta de la tanca de la Casa Salvans, carrer de Salmeron, núm 43.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7294, 25/05/2020)


Detall del mur de contenció de terres, de la Casa Salvans, sobre
el Torrent Monner, en el que podem observar una barana d'estil
modernista. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7227, 25/05/2020)

A mà esquerra baixant en direcció sud i pràcticament davant de la tanca de la Casa Salvans, carrer de Salmerón del núm 66 al 74 trobem els pisos coneguts popularment com els pisos de l'Avecrem, construïts per La Caixa durant la dècada dels anys cinquanta (la 1ª fase). Aquests blocs de pisos ocupen dues illes de cases amb façana al carrer de Salmerón, situades entre el passatge de Venècia i el carrer Pius XI.

Pisos de L'Avecrem, cantonada Salmerón - Carrer de Sant Antoni
Maria Claret. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7324, 31/05/2020)

Seguim caminant en direcció a l'Av de Jacquard, a mà dreta i entre els murs de contenció de la Casa Salvans i el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, hi ha el camí d'accés al Parc de Vallparadís, zona Torrent Monner. Aquest camí ens permet accedir a la Passarel·la de Sant Pere que ens porta del barri de Vallparadís a les Esglésies de Sant Pere. El camí també ens permet observar el mur de contenció de la Casa Salvans.

Senyalització de l'accés al Parc de Vallparadís, zona Torrent Monner
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7221, 25/05/2020)

Camí d'accés al Parc de Vallparadís, des del carrer de Salmerón,
zona Torrent Monner i accés a la Passarel·la  de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7260, 25/05/2020)

Seguim caminant en direcció sud i a mà dreta, davant del carrer de Salmerón, hi ha la Plaça dels Museus, que va rebre aquest nom el dia 30 de març de 2016, atenent al decret 2424 del Servei d'Educació de l'Ajuntament de Terrassa, signat per l'alcalde Jordi Ballart i Pastor. Al nord de la plaça i fent cantonada amb el carrer de Salmerón trobem el Centre Documental i Museu Tèxtil, conegut com el Museu Tèxtil de Terrassa. L'edifici fou inaugurat l'any 1970 i és obra de l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa.

 Plaça dels Museus vista des del carrer de Salmerón. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 7289, 25/05/2020)

Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Carrer de Salmerón núm 25.
(Plaça dels Museus). Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7281, 25/05/2020)

Travessem la Plaça dels Museus en direcció sud tot seguint el carrer de Salmerón i a la nostra dreta trobem un segon accés al Parc de Vallparadís que passa per davant del pont per sobre del fossat del Castell Cartoixa de Vallparadís, seu principal del Museu de Terrassa.


Pont sobre el fossat del Castell Cartoixa de Vallparadís. Font AF
Jordi Plana. (IMG 7429, 1/06/2020)

El paviment de la Plaça dels Museus, a la façana sud, es converteix en una vorera molt ampla, aquesta té la meitat pavimentada amb granit i l'altra meitat de fusta. La vorera comunica la Plaça dels Museus amb la Plaça de les teixidores. A banda i banda d'aquesta vorera o passeig trobem: a mà dreta un mirador, amb barana de fusta i estructura metàl·lica, que ens permet observar la façana est del Castell Cartoixa de Vallparadís i el seu fossat i a mà esquerra, l'entrada a l'aparcament de l'Edifici Estació i el carrer de Salmerón.

Passeig que uneix les dues places: Museu i Teixidores, dreta de la
imatge: entrada Parking Edifici Estació i carrer de Salmeron;
esquera de la imatge: Castell Cartoixa de Vallparadís.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7334, 31/05/2020)

Detall del fossat i del Castell Cartoixa de Vallparadís, davant de la
vorera del dreta (direcció sud) del carrer de Salmerón. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7370, 31/05/2020)

El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga fortificació situada vora el torrent de Vallparadís. La primera referència d'una fortificació la trobem en un document del 1110. Segons aquest document, Berenguer de Sanlà i la seva esposa Ermessendis compren unes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, amb l'objectiu de construir-hi la seva residència. La família adoptarà el cognom de Terrassa. L'any 1273, Blanca de Centelles, filla de Saurina de Terrassa i de Bernat de Centelles s'instal·là al castell amb la seva mare. L'any 1304 Blanca es va casar amb Guillem de Galceran de Cabrenys, desprès de la mort del seu marit Blanca tornà al castell de Vallparadís, la seva casa pairal.

Tot caminant en direcció sud, deixem el Castell Cartoixa de Vallparadís i arribem a la Plaça de les Teixidores, aquesta està limitada a l'est pel Torrent Monner (zona nord del Parc de Vallparadís) i la Casa Baumann. A l'oest per la pèrgola de línies sinuoses i el carrer de Salmerón. Al nord per la Plaça dels Museus. I al sud per l'Av de Jacquard.

 Plaça de les Teixidores. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7365, 31/05/2020)

La plaça de les Teixidores és un espai públic contigu a la Plaça dels Museus de Terrassa, situada al barri de Vallparadís de Terrassa. La plaça fou inaugurada el diumenge 14 de maig de 2017, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012 - 16/11/2017 i 15/06/2019 - ...). Aquest espai fou batejat amb el nom de plaça de les Teixedores, en homenatge a les dones treballadores del sector tèxtil. Un element destacat de la plaça és la pèrgola metàl·lica, orientada de nord a sud seguint el carrer de Salmerón.

Pèrgola de la Plaça de les Teixidores. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7344, 31/05/2020)

A la façana oest de la Plaça de les Teixidores, hi ha la Casa Baumann i un mirador amb batana de vidre i estructura metàl·lica que ens permet observar el Parc de Vallparadís, zona del Torrent Moner, el fossat del castell de Vallparadís i el castell. També trobem un accés al parc des de la Casa Baumann.

Façana est de la Casa Baumann, Plaça de les Teixidores, davant de
la vorera esquerra del carrer de Salmerón.

La Casa Baumann és un edifici unifamiliar aïllat, de grans dimensions i situat a l'avinguda de Jacquard, al marge dret del Parc de Vallparadís i just al final del pont del Passeig. La Casa Baumann situada sobre el parc de Vallparadís està envoltada pels jardins que formen part d'aquest gran parc terrassenc.

Vista del Parc de Vallparadís i de l'accés al parc per la Casa Baumann
(escales dreta de la imatge), des del mirador de la Plaça de les Teixi-
dores, esquerra del carrer de Salmerón. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7373, 31/05/2020)

He comentat el carrer de Salmerón de nord a sud, en el sentit de la circulació dels vehicles, de la cruïlla amb l'Av Jaume I, a la cruïlla amb l'Av Jacquard, però el carrer de Salmerón, té la numeració dels edificis de sud a nord. (aclariment, la numeració dels edificis dels carrers sempre comença per l'entrada més propera a l'edifici o construcció més important: església, ajuntament..., en el cas del carrer de Salmerón l'edifici més important en el seu moment, era l'església i convent de Sant Francesc d'Assís, situat a la Plaça del Dr Robert, que està més a prop de la cruïlla del carrer de Salmerón amb l'Av de Jacquard, sud del carrer; i els números parells se situen a la dreta i els senars a l'esquerra).
Per tant la numeració del carrer de Salmerón comença a la cantonada amb l'Av de Jacquard, amb el núm 2 a la vorera dreta.

 Pèrgola de la Plaça de les Teixidores, cantonada Salmerón amb Av
de Jacquard. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7369, 31/05/2020)

Cantonada carrer de Salmerón - Av Jacquard. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7355, 31/05/2020)

GL

C/de Salmerón - Av de Jaume I  41º 34' 18,85'' N - 2º 01' 17,31'' E
C/de Salmerón - Av de Jacquard 41º 33' 49,36'' N - 2º 01' 9,67'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada