Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 21 de maig de 2017

CASA ALFONS SALA I ARGEMÍ

Alfons Sala i Argemí, va néixer a Terrassa el dia 16 de juny de l'any 1863 al núm 18 del carrer del Puig Novell, al costat de l'edifici que avui alberga el Registre de la Propietat de Terrassa (tot i que aquest últim és posterior, concretament de l'any 1893) i morí a Barcelona l'11 d'abril de 1945.
Fill d'Antoni Sala i Sallés ( Antoni Sala encarregà a Lluís Muncunill i Parellada la construcció del seu magatzem industrial, al costat de la seva casa del carrer del Puig Novell núm 18, que posteriorment serà el Magatzem Ventalló i Tusell) i de Carme Argemí i Comellas. Alfons Sala i Argemí es casà amb Mercè Amat i Brugada i tingueren 7 fills: Antoni Sala Amat Argemí i Brugada, segon compte d'Ègara, Josep Sala i Amat. Carme Sala i Amat, Pilar Sala i Amat, Emília Sala i Amat, Maria Sala i Amat i Paulina Sala i Amat.

 Carrer de Puig Novell, núm 18. Casa en la que va néixer Alfons
Sala i Argemí (16/06/1863). Foto AF Jordi Plana.

Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, fou un industrial terrassenc i destacà com advocat i polític, fou l'inspirador del Salisme, moviment polític articulat a l'entorn de les elits industrials del sector tèxtil de Terrassa, de dretes i monàrquic. Fou president de la Mancomunitat de Catalunya, designat pel dictador Miguel Primo de Rivera, entre el 30 de gener de 1924 i el 25 de març de 1925, any de la seva dissolució.

Alfons Sala i Argemí, primer comte d'Ègara.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou diputat provincial de la Diputació de Barcelona pel Partit Liberal Dinàstic (1888 - 1893). Cacic i patrici alhora, el seu feu va ser la Ciutat de Terrassa, on sortia escollit com a diputat corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se.

Casa en la que va néixer Alfons Sala i Argemí. Foto, AF Jordi Plana.

Alfons Sala i Argemí, dirigí l'empresa tèxtil Sala i Badrinas, va formar part de la comissió organitzadora de la Caixa de Pensions. Durant els anys 1891 - 1896 va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Va jugar un paper molt important en la fundació de l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa. Alfons Sala i Argemí va ser un dels artífex de la gran Terrassa de l'inici del segle XX i és innegable que gràcies als seus contactes i la seva manera de fer, diplomàtica i aduladora de les elits polítiques madrilenyes va saber treure beneficis per la ciutat de Terrassa i pel sector industrial tèxtil terrassenc, de qui fou el màxim representant a les Corts de Madrid.

Escola D'Enginyeria de Terrassa. "L'Escola Industrial"
Foto, AF Jordi Plana.

Adoptà després l'etiqueta de monàrquic independent i aglutinà un nucli d'addictes i d'electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d'esquerra i també de la Lliga Regionalista. Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà Josep Carner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia negra del catalanisme. Malgrat tot, fou reelegit com a diputat a corts. Amic personal d'Alfons XIII, fundà la Unión Monárquica Nacional (1919) i, havent-se negat a assistir a l'Assemblea de Parlamentaris, combaté l'autonomisme i col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera, el qual el nomenà president de la Mancomunitat de Catalunya, després de la destitució de Josep Puig i Cadafalch, càrrec des del qual inicià el procés de desmantellament (gener del 1924 - abril de 1925), que culminà amb la supressió definitiva el 25 de març del 1925 . Tanmateix, la repressió anticatalana i la mediatització excessiva de la Mancomunitat, el dugueren a protestar davant el rei i el dictador i per això dimití.

Fou un defensor del proteccionisme a les corts, en contra de l'opinió del seu partit Liberal i impulsar la construcció de l'Escola Industrial de Terrassa. Fou nomenat senador vitalici (1923) i rebé el títol de comte d'Ègara l'any 1926. Els sus partidaris foren anomenats salistes (Gran Enciclopèdia Catalana).


Placa dedicada a Alfons Sala i Argemí situada a la façana de la seva
casa natal del carrer del Puig Novell. Foto, AF Jordi Plana.

El dia 2 de juliol de 1939 l'Ajuntament franquista de Terrassa, presidit per l'alcalde Josep Homs i Bages (27/01/1939 - 06/09/1940), col·locà una placa per reconèixer els mèrits anticanalanistes d'Alfons Sala i Argemí, hauria estat millor posar-la en reconeixement del que va fer Sala per la protecció del sector tèxtil terrassenc, o el que és més important, la seva aportació al desenvolupament de la seva ciutat natal, millorant les comunicacions, les infraestructures educatives, l'ampliació del terme municipal ofegat per Sant Pere i fins i tot determinades accions socials com la seva aportació a la fundació de la Casa del Malalt, gestionada per les Germanes Josefines de Girona, instal·lades a Terrassa l'any 1878, a les que contribuir per a dotar-les d'instal·lacions i d'un convent.

Convent de les Josefines i Casa del Malalt, c/ Concili Egarenc, obra
de Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana.

L'abril de 1904, per decret reial, després de les gestions del diputat Alfons Sala i Argemí (monàrquic i conservador) i del diputat sabadellenc, Francesc Pi i Arsuaga (republicà i federalista) es produeix l'annexió al municipi de Terrassa de l'antic poble de Sant Pere, la gran part del seu terme passa a Terrassa i la part més petita de la que formava part la Creu Alta, passa a Sabadell. Es tancava així cent anys de males relacions entre l'Ajuntament de Terrassa i l'Ajuntament de Sant Pere que havia aconseguit segregar-se de Terrassa el 7 d'agost de l'any 1800.

El poble de Sant Pere, de gran extensió territorial, envoltava el terme municipal de Terrassa pel nord, est i oest, agrupava gran quantitat de masies que produïen els productes agrícoles i ramaders que demandava la població en creixement de Terrassa, vila eminentment industrial. Els habitants de Sant Pere pagaven menys impostos que els de Terrassa, els seus habitants treballaven a les fàbriques de Terrassa i els de Terrassa sovint es desplaçaven a Sant Pere per comprar productes frescos, més econòmics que els venuts a Terrassa. La separació entre els dos municipis es limitava al pont de Sant Pere.

La comunicació entre Terrassa i Sant Pere es feia a través d'un pont que unia el carrer de la Creu Gran (Terrassa) amb l'actual plaça del Rector Homs (Sant Pere). La tensió entre els dos municipis va arribar a l'extrem de situar un burot a la sortida del pont (final del carrer de la Creu Gran, conegut com el fortí) per cobrar aranzels sobre els productes comprats pels ciutadans de Terrassa a Sant Pere.

 Pont de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

Cal destacar l'aportació d'Alfons Sala a la millora de les comunicacions per carretera de la Ciutat de Terrassa, especialment la nova carretera entre Terrassa i Sentmenat que partiria de Terrassa del nou pont del Passeig evitant el pont de Sant Pere.

L'inici de les obres de construcció del pont del Passeig es remunten al començament de l'any 1895 i formaven part del Pla de Millores Públiques de l'any 1890, aprovat per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890). L'any 1891 la Diputació Provincial aprovà el bastiment del nou pont. El pont fou inaugurat el 10 de novembre de l'any 1896 convertint-se en l'alternativa al Pont de Sant Pere, fet que suposarà l'arraconament de l'antic poble de Sant Pere i la incorporació del seu extens terme municipal al de Terrassa l'any l'any 1904. La inauguració va comptar amb l'assistència del senador Manuel Planas, el president de la Diputació de Barcelona, Andrés de Sard, l'alcalde de Terrassa, Josep Ventalló i el diputat terrassenc Alfons Sala .


Pont del Passeig. Foto, AF Jordi Plana.

Alfons Sala i Argemí fou nomenat senador vitalici pel rei Alfons XIII l'any 1923 i 1r compte d'Ègara l'any 1926. Va ser distingit amb la Gran Creu de l'ordre d'Isabel la Catòlica.

En la seva trajectòria política, representant sempre el districte electoral de Terrassa des de les files del Partit Liberal, tot i que va defensar el proteccionisme, cal destacar: Diputat provincial els anys, 1888 i 1892, diputat al Congrés dels Diputats els anys 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903, 1910, participà en diferents processos electorals fins l'any 1922, fins que fou nomenat senador vitalici per Alfons XIII.

Entre les obres d'Alfons Sala i Argemí: Fundamentos básicos de la política económica de España, Barcelona 1925. Intervenciones parlamentarias, Barcelona, 1927. Fundamentos básicos de la sociedad y de la patria, Sabadell, 1942.

Entre els reconeixements de la Ciutat de Terrassa a la persona d'Alfons Sala i Argemí, cal destacar el monument realitzat per Frederic Marès, l'any 1950 i situat avui dia al passeig del Comte d'Ègara.

Monument, obra de Frederic Marès (1950), dedicat a Alfons Sala i
Argemí, situat al Passeig del Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.

El bust d'Alfons Sala situat al vestíbul de l'Escola Industrial de Terrassa. El 16 de juny de 1943 per acord del Ple de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945) se li va atorgar la medalla d'or de la Ciutat, el lliurament va tenir lloc el dia 16 de juny de 1943. També després de la Guerra Civil, l'ajuntament franquista li dedicà un carrer amb el nom de Passeig del comte d'Ègara, la placa amb el nom del carrer la podem veure fixada a la façana de la Casa Benito Badrinas.

Placa del Passeig del Comte d'Ègara. Foto AF Jordi Plana.

 Passeig del Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.

Alfons Sala i Argemí és un dels personatges més controvertits que ha donat la Ciutat de Terrassa, empresari tèxtil, en el terreny polític deixeble de Vallhonrat i amb una llarga trajectòria política de més de de 30 anys. Monàrquic, amic personal d'Alfons XIII, pro-espanyolista i declarat anticatalanista. Col·laborà intensament amb el cop d'estat del general Primo de Rivera. Durant la II República, en fracassar inicialment a Catalunya l'aixecament militar del 1936, passa a la zona Nacional i s'instal·la a Sevilla, retorna a Terrassa l'any 1939, una vegada  ocupada Catalunya per l'exèrcit sublevat. Per altra banda és innegable que va reportar importants beneficis per la ciutat de Terrassa: l'annexió de l'antic poble de Sant Pere a Terrassa; la millora de les comunicacions per carretera de la ciutat; la construcció del pont del Passeig; la aportació a Terrassa de l'Escola Industrial; el fet d'haver situat Terrassa a la capital d'Espanya, aquest fet va fer possible que aconseguís importants ajudes econòmiques pels industrials tèxtils terrassencs, tot i que aquestes ajudes no revertissin també cap els treballadors. També destacaren les seves obres filantròpiques com la fundació de la Casa del Enfermo, atesa per les germanes Josefines.

Alfons Sala i Argemí, personatge polièdric, basà el seu èxit en saber-se adaptar a cada període electoral, aquesta capacitat el farà guanyar elecció rere elecció, però no sempre jugarà net, són molt conegudes les tupinades en pobles del districte de Terrassa com Rellinars i Ullastrell, pobles on arriben a votar més persones que habitants censats.
Alfons Sala i Argemí morí a Barcelona l'11 d'abril de 1945 i l'enterrament es va fer a Terrassa el dia 12. Alfons Sala i Argemí fou enterrat al mausoleu de la família Sala al cementiri Vell de Terrassa.

Vista aèria de la casa de naixement d'Alfons Sala i del magatzem
Antoni Sala. Foto, AF Jordi Plana.

GL 41º 33' 43,68'' N. 2º 00' 50,41'' E. TERRASSA - (VALLÈS OCCIDENTAL) - CATALUNYA

Deixem la casa natal d'Alfons Sala i Argemí i sense deixar la mateixa vorera seguim passejant fins arribar a la Casa Carles Pagès.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada