VAPOR MARCET POAL
El Vapor Marcet Poal és un edifici situat al carrer de la Rasa, 24-26-c,
té dues parts ben delimitades per les diferències notables en la
configuració de les façanes. La nau industrial, que fa cantonada amb el
carrer Pantà i a la seva dreta el magatzem i les oficines.
Vapor Marcet Poal, façana que correspon a les oficines i magatzem
tèxtil. Foto, AF Jordi Plana
L'edifici
bastit pels arquitectes Josep Maria Coll i Bacardí i Lluís Muncunill és
d'estil modernista. Està catalogat com a Bé d'interès local
(Identificador: IPAC, 28210)
Tot
el que va ser el Vapor Marcet Poal va ser remodelat l'any 1992 durant
el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila. Avui dia alberga l'escola
Lanaspa en la nau industrial i dependències municipals d'educació en el
que era magatzem i oficines del vapor. Gràcies a la remodelació i al seu
ús, l'edifici és un dels exponents del modernisme industrial més ben
conservats de Terrassa.
GL 41º 33' 53'' N - 2º 00' 40'' E
VAPOR VENTALLÓ
El
Vapor Ventalló fou bastit per Joan Carpinell i Sallés. La quadra que es
conserva, va ser reformada per i l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1917, tot i que en el Catàleg d'Edificis d'Interès
Històric i Artístic de Terrassa, s'atribueix la seva construcció al
mateix Muncunill, l'any 1897.
Detall de l'estructura metàl·lica de la quadra del Vapor Ventalló.
Foto, AF Jordi Plana.
La
quadra remodelada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada està
protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC 28222.
Quadra del Vapor Ventalló reconvertida en el porxo de la
plaça del Vapor Ventalló.Foto, AF Jordi Plana
plaça del Vapor Ventalló.Foto, AF Jordi Plana
Fitxa del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric - Artístic del Terme Municipal de Terrassa que correspon al Vapor Ventalló:
Fitxa del Catàleg d'edificis històrics de Terrassa del Vapor Ventalló.
Font, Arxiu Municipal.
GL 41º 33' 54'' N - 2º 00' 33'' E. TERRASSA
SAPHIL
La
SAPHIL, acrònim de Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana,
coneguda popularment com l'Anònima, fou una empresa fundada l'any 1919 a
la ciutat de Terrassa. L' Anònima neix de la fusió de quatre empreses
de filatura d'estam. ( Estam: Fil resultat de la fibra de llana que ha
estat pentinada abans de la filatura). La SAPHIL es dedicà a la
manufactura de llana, des de la preparació de la llana a partir de la
llana en brut fins la venda de filatura. Va ser una de les grans empreses tèxtils de Terrassa i en els seus millors temps va arribar a tenir més de 2000 treballadors i treballadores.
Fàbrica SAPHIL, façana del carrer Galileu. Foto, AF Jordi Plana.
SAPHIL, Façana del carrer de Galileu. Foto, AF Jordi Plana.
La
Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana, fou fundada per
Francesc Salvans i Armengol, l'any 1919 i es va ampliar en anys
successius, van participar diferents arquitectes entre els que destaquen
Lluís Muncunill (1920) va bastir l'edifici de tints; Pere Pigrau
(1943)... La construcció de la xemeneia és de l'any 1961. L'any 1992 la
fàbrica fa fallida i l'any 1994 s'inicia l'enderroc.
La
nau de la filatura de SAPHIL, és un edifici catalogat com a bé cultural
d'interès local, identificador: IPAC, 28230. Obra popular, presenta
diversos elements classicistes.
GL, 41º 33' 54'' N - 2º 00' 19'' E. TERRASSA
BÒBILA ALMIRALL II
La Bòbila Almirall és un antic conjunt d'edificis industrials (fàbrica de maons), situat a la carretera d'Olesa núm 59, al barri terrassenc del Roc Blanc. És la segona bòbila de la família Almirall, la primera estava situada al barri de la Maurina, d'ella només es conserva la xemeneia, va ser construïda l'any 1910, mentre que la segona fou construïda l'any 1947. Després de la guerra civil el problema principal de la primera bòbila Almirall era aconseguir l'argila per fer els maons, per això la família Almirall va comprar els terrenys del massís argilós Poal, en els que hi havia l'antiga masia de Can Poal. Al poc de la compra, l'any 1947, van construir la Bòbila Almirall II en els terrenys de Can Poal i davant de la carretera d'Olesa per tal de donar una sortida fàcil dels seus productes cap a Terrassa, Sabadell, Rubí, Martorell, Vacarisses, Olesa...
Detall de dos dels edificis del complex industrial de la Bòbila
Almirall II. Foto, AF Jordi Plana.
Detall del seguit de pilars i arcs rebaixats de la segona planta.
Foto, AF Jordi Plana
Edifici d'obra vista. Estil: Obra popular. Els quatre edificis de la Bòbila Almirall, estan catalogats com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28204. La xemeneia també està catalogada com a bé d'interès local. Identificador: IPAC: 42255.
GL 41º 33' 18'' N - 1º 59' 52'' E. TERRASSA
FÀBRICA ABAD RIBERA
L'empresari
Miquel Abad i Ribera fabricava pintes (pues) i lliços, productes
metàl·lics essencials per la indústria tèxtil. Els lliços estan formats
per una sèrie de varetes metàl·liques anomenades malles que tenen un
ullal per on passen els fils de l'ordit. Les pues serveixen per
compactar la trama i determinen l'amplària de la tela. Miquel Abad i Ribera, entre l'any 1931 i 1932, va traslladar el taller de trefileria
que tenia en el vapor Castany a la carretera de Martorell, 29 i aquí
seguiria fins l'any 1952, data de construcció de la nova fàbrica.
Xemeneia de la fàbrica Abad Ribera. Foto, AF Jordi Plana.
De la fàbrica només es conserva una nau i la xemeneia, doncs és un element catalogat que forma part del patrimoni inventariat de l'Ajuntament de Terrassa.
La
xemeneia de composició troncocònica de maó, té el fust protegit per
onze anells metàl·lics i està rematada per un collarí. La xemeneia està
adossada al mur exterior de l'antiga fàbrica metal·lúrgica d'utillatge
tèxtil.
GL
41º 33' 22'' N - 2º 00' 22'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - TERRASSA
FÀBRICA DURAN
L'empresari
Jacint Bosch i Curet soci a diverses societats terrassenques des de
l'any 1885, participa també en la creació de la societat Bosch, Durán y
Costa l'any 1899. La nova empresa serà dirigida per Joan Durán i començarà fabricant fils i teixits i evolucionarà fins a la
producció d'articles tèxtils exclusius. A la societat figuren com a
socis Joan Duran, Domènec Costa i Francesc Tobella fins l'any
1910.
La fàbrica Duran SA és un edifici entre mitgeres, de grans dimensions. La
façana principal presenta un sòcol de pedres irregulars situades damunt
del maó. Aquesta façana està dividida en tres cossos situats de forma
simètrica. El cos central és de planta baixa i dos pisos. La planta
baixa té tres obertures d'accés, una gran porta rectangular flanquejada
per dues més petites també rectangulars. Damunt d'aquestes tres portes
hi ha tres obertures en arc arc escarser. Tota la façana és de maó vist i
està coronada per un frontó triangular.
Façana de la Fàbrica J & M Duran, SA. Foto AF Jordi Plana.
L'any
1911 la societat pren el nom de Bosch y Durán dels seus dos socis
Jacint Bosch i Tobella i Joan Duran. L'any 1921 entra a la
societat Miquel Duran i Jacint Bosch deixa part de les seves
accions. L'any 1926 els dos germans Joan i Miquel aconsegueixen totes
les accions i es crea la societat J & M Durán, SA. L'any 1935 morí
Joan Duran i les seves accions passen a la seva vídua
Francesca Benet i Vancells que el substitueix a la societat.
Cos central de la façana de la Fàbrica J & M Durán, SA.
Foto, AF Jordi Plana.
La
documentació conservada és escadussera. Hi trobem
principalment els llibres de comptabilitat amb una cronologia
que abasta des del 1910 fins a l’any 1993. També hi trobem documentació
sobre la gestió del patrimoni (1941-1980) i financera (1939-1968), i la
que fa referència a les jubilacions i la seguretat social en les
funcions de gestió dels recursos humans (1921-1970). Hi ha plànols de
la fàbrica, amb un avantprojecte constructiu i de terrenys
traspassats. L’últim ingrés de documentació aportà la documentació
més antiga del fons amb les “Escriptures de constitució i dissolució de
societats i augments de capital“ de 1893 a 1926. (Guia de Fons Arxiu Històric de Terrassa).
La
Fàbrica Durán, SA és un antic edifici industrial de Terrassa, situat al
barri de Vallparadís, que forma part de l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya, identificador: IPAC 28219.
GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 20'' E.
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada