La fàbrica egarenca coneguda com l'Electra o taller Gibert i Junyent, és un edifici situat al centre de Terrassa, Districte I, tot fent cantonada amb els carrers de Sant Isidre i del Pantà. L'edifici cantoner de grans proporcions, consta d'una gran nau de planta rectangular de dues plantes. A la façana del carrer del Pantà observem una planta baixa en la que destaquen les grans obertures de les finestres en arc rebaixat, amb trencaaigües ceràmics. Aquestes 12 obertures s'agrupen de dues en dues, fins arribar a les 8 darreres que finalitzen a nivell de la vorera.
Detall de la façana del carrer del Pantà de "La Electra"
Foto, AF Jordi Plana.
Els empresaris terrassencs Gibert i Junyent van fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva empresa, amb el nom de La Electra Industrial, per a la fabricació de motors elèctrics, bombes centrífugues, transformadors de potència, alternadors i turbines hidràuliques.
Gibert i Junyent van encarregar la construcció de l'edifici per a la seva fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que el va bastir l'any 1911, any de la constitució de la societat " La Electra Industrial".
Una línia d'imposta que marca el forjat entre la planta baixa i el pis, recorre tota la façana. La façana del carrer Sant Isidre és més estreta que la del carrer del Pantà, i forma un capcer triangular, per sobre del nivell que marca la línia d'imposta i centrada, una gran obertura en arc de mig punt, resseguit per un guardapols que enllaça amb les impostes del forjat. A banda i banda de la galeria observem dues finestres dobles en arcs rebaixats. Sota la línia d'imposta d'aquesta façana, observem dues grans portes sota un porxo rectangular, sobre la llinda de la portalada una obertura rectangular que emmarca cinc finestres més petites.
Gibert i Junyent van encarregar la construcció de l'edifici per a la seva fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que el va bastir l'any 1911, any de la constitució de la societat " La Electra Industrial".
Detall de la façana del carrer del Pantà de la planta baixa i del
primer pis de l'Electra Industrial. Foto, AF Jordi Plana.
Façana de l'Electra Industrial de Terrassa del carrer Sant Isidre.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall del capcer triangular de la façana del carrer de Sant Isidre.
Detall de la placa commemorativa del centenari de la construcció
de l'edifici de "La Electra Industrial".
La façana del carrer del Pantà, presenta una major longitud, dividida aparentment en sentit vertical pels baixants de l'aigua i les voltes de la cornisa que determinen els volums verticals. Cada tram d'aquesta façana un joc de dues obertures en arc rebaixat a la planta baixa i tres al pis, la central de major altura que les laterals. La façana està coronada per una cornisa molt senzilla amb inflexions a cada tram. La coberta és a dues aigües, amb encavallades metàl·liques i una gran lluerna al llarg de la nau que dona llum a un gran jardí central.
Detall de la façana del carrer del Pantà de L'Electra.
Font, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les portes d'accés al jardí situat sota la lluerna central
Foto, AF Jordi Plana.
Jardí interior, reforma de la fàbrica Electra. Font Viquipèdia.
Els empresaris Josep Gibert i Escudé i Joan Junyent i Benet van fundar, l'any 1910, la societat La Electra Industrial, tot seguit, van encarregar la construcció de l'edifici per a la seva fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, com ja hem comentat a l'inici d'aquest escrit. L'edifici va ser aixecat l'any 1911.
Fitxa de la Fàbrica Gibert i Junyent. Catàleg d'Edificis d'Interès Històric-Artístic del Terme Municipal de Terrassa
Fitxa del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric del Terme Municipal de
Terrassa, que correspon a l'edifici de l'Electra.
Font, Arxiu Municipal de Terrassa.
El Taller Gibert i Junyent, conegut popularment com l'Electra, és un edifici situat a la cantonada dels carrers Sant Isidre i del Pantà de Terrassa, protegit com a bé cultural d'interès local. Bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1911 i d'estil modernista.
L'edifici va albergar la fàbrica de motors elèctrics a partir de l'any 1911, l'any 1940 fou adquirida per l'empresa AEG, fins l'any 2000 va albergar un garatge, a partir d'aquest any es va restaurar i convertir en habitatges.
GL 41º 34' 00'' N - 2º 00' 38'' E. TERRASSA
Història de La Electra Industrial
El 14 de març de l'any 1910, els industrials egarencs Josep Gibert i Escudé i Joan Junyent i Benet van fundar l'empresa "Sociedad Regular Colectiva Gibert y Junyent", amb el nom corporatiu La Electra Industrial amb raó social al carrer del Pantà, núm 111, de la ciutat de Terrassa.
El dia 13 d'abril de 1912, els industrials Josep Gibert i Escudé i Maurici Borie, funden l'empresa La Electra Industrial, amb l'objecte de fabricar motors elèctrics, bombes centrífugues, transformadors de potència, turbines hidràuliques i alternadors, ubicada a la cantonada dels carrers del Pantà, núm 94, i Sant Isidre, núm 56, en una nau d'estl modernista bastida per l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada l'any 1911. Per construir el taller els empresaris Gibert i Junyent, trien uns terrenys on antigament hi havia hagut un clos que tancava unes hortes voltades de fruiters.
El vint-i-cinc de juny de l'any 1912 Joan Junyent i Benet, va traspassar la seva participació de la societat "Gibert i Benet" , a Joan Borie, representat pel seu fill Maurici Borie Jour Journoud. A partir d'aquest moment la societat canvia el nom de "Gibert i Junyent" a "Gibert y Borie".
El dia 2 d'agost de 1919 la societat "Gibert y Borie" es transformà en SA, unificant la raó social i la marca comercial i adoptant el nom de La Electra Industrial, S.A. El capital social va fixar-se en 1.500.000 ptes.
Dones passant fil de coure a les bobines (1919) AMAT/Col·lecció
AEG/ Autor desconegut Reg.48685.
Durant els anys 20 i 30 del segle XX, sota la direcció d'Antoni Escudé i Galí, l'empresa participa en la construcció de la maquinària hidràulica i elèctrica de central hidroelèctrica del Patrimonio Real de Aranjuez (1928-1979) i la fabricació de la meitat dels transformadors de potència a l'Exposició Internacional de Barcelona i bona part de la instal·lació hidràulica de les fonts de Montjuïc (1929). L'expansió de la fàbrica va coincidir amb la substitució de les màquines de vapor pels motors elèctrics de corrent altern.
L'any 1935 serveix motors elèctrics a companyies com: Tranvías de Zaragoza y Ferrocarriles de Valencia, Compañia Nacional d'Electricidad, Compañia y Fuerzas de Levante, Fuerzas Motrices del Valle de la Luna... També va participar en la instal·lació d'un novedós sistema de climatització a la nova sala del cinema La Rambla de Terrassa.
L'any 1937 l'empresa es col·lectivitzada, rebent el nom de L'Electra EC i queda en mans d'un Consell d'Empresa...
L'any 1935 serveix motors elèctrics a companyies com: Tranvías de Zaragoza y Ferrocarriles de Valencia, Compañia Nacional d'Electricidad, Compañia y Fuerzas de Levante, Fuerzas Motrices del Valle de la Luna... També va participar en la instal·lació d'un novedós sistema de climatització a la nova sala del cinema La Rambla de Terrassa.
Detall de la nau de l'Electra, carrer del Pantà (dècada del 1920).
AMAT/Col·lecció AEG. Autor desconegut.
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada