Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 de febrer de 2017

RAMBLA D'ÈGARA PART I

La Rambla d'Ègara és una de les artèries més importants de Terrassa, per la seva longitud, per facilitar un gran nombre d'interconnexions i per la concentració de comerços, botigues i serveis. La Rambla com es coneix popularment entre els terrassencs. Presenta un passeig arbrat central que va des de la plaça del Doré (sud), plaça formada per les confluències de la Rambleta del Pare Alegre, la carretera de Montcada (N-150), la carretera de Martorell (C-243c) i l'inici de Rambla d'Ègara, i la plaça de Ricard Camí (nord).

 Rambla d'Ègara Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Tot i que el passeig arbrat inicial és el que va des de la plaça d'Anselm Clavé (sud) a la plaça de Ricard Camí (nord).

Des de la plaça d'en Ricard Camí fins al pont de la RENFE Barcelona-Manresa, el passeig central desapareix i és substituït per un bulevard (nord). La Rambla travessa bona part de la ciutat de sud a nord, tot marcant el límit entre els districtes I i IV de Terrassa, seguint el curs de l'antic llit de la riera del Palau.

Rotonda del Doré, inici sud de la Rambla d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.


Plaça d'Anselm Clavé. Foto, AF Jordi Plana.

Plaça Anselm Clavé. Foto, AF Jordi Plana.

 Pont de la RENFE Barcelona Manresa, final nord de la Rambla
d'Ègara de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Iniciem la passejada per la Rambla d'Ègara de Terrassa, sortim de la Rambleta del Pare Alegre, venint de Barcelona per la C-58, hem deixat el cotxe al pàrquing de l'Hotel Don Cándido, i aprofitem per fer un mos en el millor hotel de la ciutat, un cop hem recuperat forces, sortim i recorrem la Rambleta del Pare Alegre fins arribar a la rotonda del Doré. A la dreta i passada l'estació d'autobusos, que ocupa els terrenys de l'antic escorxador de Terrassa, ens trobem amb el Restaurant de l'Hostal del Fum.

Durant els segles XIII I XIV, les aigües que baixaven per la Riera del Palau tocaven els murs del Palau dels Comtes de Cardona i de Muntanyans, seguien el seu curs pel que avui és el Portal de Sant Roc i, per la part baixa del terreny de l'actual Asil Busquets i seguien per l'antic Escorxador de Terrassa, avui enderrocat i ocupat per la nova estació d'autobusos de Terrassa.

Vista aèria de l'escorxador de Terrassa (any 1925).
Font Arxiu Municipal de Terrassa.

Estació d'autobusos de Terrassa, construïda en els terrenys de 
l'antic escorxador. Foto, AF Jordi Plana.

 Restaurant L'Hostal del Fum. Foto, AF Jordi Plana.

A mesura que la ciutat va començar a créixer, va expandir-se tot ocupant la riera del Palau, es van construir murs i cases a banda i banda de la Riera, fet que va reduir notablement el seu llit. La riera es va convertir en una claveguera oberta que evacuava les aigües residuals de les cases i fàbriques.

A l'inici del segle XIX, les aigües de la Riera del Palau ja no tocaven les muralles de la ciutat, part de la llera es va recuperar per construir el carrer del Raval de Montserrat i les aigües es van allunyar cap el que avui és la Rambla d'Ègara. El Raval fou tancat amb una muralla, en la que es va obrir un portal que donava a la muntanya de Montserrat, d'aquí el nom de Raval de Montserrat. El portal del que donava accés al Raval era conegut com el Portal de la Guia.

 Portal de la Guia 1880. Font Baltasar Ragón.

Entrada al Raval de Montserrat per la Rambla d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.

Les primeres cases construïdes a l'altra costat de la Riera del Palau, riba esquerra mirant al nord, van ser les deu primeres cases de la dreta del carrer de Torrella, que amb el temps serà un dels carrers perpendiculars  la futura Rambla d'Ègara. Aquestes cases consten en el plànol del projecte, entrat al registre de l'Ajuntament de Terrassa el dia 3 de febrer de 1860 per en Jaume Torrella i el mestre d'obres Josep Fontseré i Mestres.

Degut a les freqüents inundacions produïdes pel desbordament de les aigües de la Riera del Palau, que van ser especialment greus l'any 1865, Lluís Vancells i Joaquim de Sagrera, varen presentar en sessió plenària (15/09/1877) de l'Ajuntament de Terrassa, una memòria que proposava el desviament i cobriment de la Riera del Palau. El mes d'octubre de l'any 1877 el Ple de la corporació de Terrassa presidit per l'alcalde Jaume Colomer i Forrellat (01/03/1887 - 28/10/1888), acordà la creació d'una comissió per estudiar la urbanització d'un nou eixample i l'aprofitament del llit de la Riera del Palau. Les obres no començarien fins el mes de juliol de l'any 1884, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Joaquim Marinel·lo i Bosch (01/07/1883 - 01/07/1885), les obres van sortir a subhasta per un preu de 11.550'35 ptes.

Les obres van iniciar-se les obres ràpidament doncs avançaven les obres de construcció de la carretera de Martorell i era necessària la construcció d'un pont per travessar la Riera del Palau.

Rotonda del Doré, a l'esquerra la Carretera de Martorell, a la dreta
la Carretera de Montcada i en front l'inici de la Rambla d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.

La primera coberta de la Riera del Palau anirà del carrer de la Rasa fins al Portal de Sant Roc, va ser inaugurada per l'alcalde de Terrassa Joaquim Alegre i Pujals (11/06/1903 - 31/12/1903), durant la Festa Major de l'any 1903.

L'any 1900 ja s'havien construït unes 40 cases a la dreta de la Rambla, mirant al nord, a la vorera de la dreta, en la que es construirà el cinema La Rambla hi havia un safareig públic, que havia estat a l'antic Hospital de Sant Llàtzer (nou Hospital de Sant Llàtzer), a la dreta de l'entrada del Portal de la Guia i davant de la plaça del mercat. 

A la fotografia del Portal de la Guia, pot observar-se, a la dreta l'antic Hospital de Sant Llàtzer, hospital que seria enderrocat per construir-hi el Mercat de la Independència.


Rambla d'Ègara 1880, terrenys que albergarien el Cinema La Rmbla.
Font, Baltasar Ragón.

Cinema La Rambla, avui dia alberga una botiga de Zara.
Foto, AF Jordi Plana.

Façana del Mercat de la Independència de la Rambla d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.

El dia disset de novembre de l'any 1892 és inaugurat el Vapor Monset a l'extrem nord de la vorera dreta de la Rambla d'Ègara. D'aquest vapor només ens queda avui dia una reproducció de la base de la xemeneia i els terrenys del vapor alberguen l'edifici de la seu central de l'antiga Caixa de Terrassa, avui absorbida pel BBVA.

Reproducció de la base d'una xemeneia que recorda la xemeneia
del Vapor Monset. Foto, AF Jordi Plana.

El 2 de novembre de 1908 fou inaugurat el Vapor Aymerich, Amat i Jover construït per l'arquitecte Lluís Muncunil i Parellada en uns terrenys que havien estat hortes. La façana de la fàbrica començaria a configurar la façana est del que seria el tram nord de la Rambla d'Ègara juntament amb la del Vapor Monset.

Vapor Aymerich, Amat i Jover (1910) Font Baltasar Ragón.

Portalada del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Foto, AF Jordi Plana.

En la sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, del 15 de febrer de 1926, el consistori presidit per l'alcalde Josep Ullés i i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930), acordà la construcció d'un col·lector soterrat per canalitzar les aigües de la Riera del Palau, fet que va permetre la supressió del pont de la carretera de Montcada, construït l'any 1884, en el seu lloc es va construir una gran plaça, avui dia en el seu lloc trobem la rotonda del Doré. Les obres van ser adjudicades per subhasta pública a l'empresa barcelonina Remy i Cia per un import de 681.914'91 ptes amb una rebaixa del 30'6 %.

 Rotonda del Doré, en el lloc on hi havia el pont de la carretera de
Montcada sobre la Riera del Palau. Foto, AF Jordi Plana.

El dia 5 de novembre de l'any 1916 l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover inaugurà el Grup Escolar Torrella, situat a la façana oest de la Rambla d'Ègara i en front de la plaça d'Anselm Clavé. Després de la riuada de l'any 1962 l'escola va resultar afectada i el consistori terrassenc va decidir enderrocar-la l'any 1968, en el seu lloc es van construir pisos i la ciutat va perdre una de les joies de l'arquitectura modernista, obra de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí.

Grup Escolar Torrella. Font Baltasar Ragón.

A l'esquerra de la imatge detall dels pisos construïts en el terreny
de l'enderrocat Grup Escolar Torrella.

En sessió plenària del dia 3 de juny de de l'any 1926 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ullés i Jover, aprovà la prolongació del col·lector des del carrer de Cervantes fins el carrer de Vàzquez de Mella, quedant així coberta tota la Riera del Palau i urbanitzada la Rambla d'Ègara amb un de passeig central arbrat amb plataners i un tram nord en bulevard

GL

Inici de La Rambla (sud): Rotonda del Doré 41º 33' 24,57'' N - 2º 00' 26,5'' E.

Final de La Rambla (nord): Pont de la RENFE 41º 34' 8'' N - 2º 00' 16'' E.

Seguirem passejant per la Rambla d'Ègara, cliqueu Rambla d'Ègara Part II


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada