LA ELECTRA INDUSTRIAL I AEG PART II

Durant la II República, La Electra Industrial SA entra en un període de conflictivitat laboral i de recessió. L'any 1936 s'inicia un litigi entre treballadors del sector del metall i els empresaris, per la instauració el 7 de març de la setmana laboral de 44 hores, pel govern del Front d'Esquerres. La confrontació entre les dues parts va produir un descens de la producció, per tal de superar aquesta situació, l'empresa és col·lectivitzada l'any 1937, rebent el nom d'Electra EC i la seva producció es dedica a la indústria de guerra: blindatge de camions  i de tanquetes, mecanització de granades, espoletes, petites peces d'arma automàtica i durant aquest període de temps construeixen 200 motors elèctrics.

Detall de la façana del carrer del Patà de "La Electra Industrial SA"

Foto, AF Jordi Plana.

A partir del tercer trimestre del 1937 es produeixen greus problemes de cobrament, subministrament, fruit de les disputes dins de la Comissió d'Indústries de Guerra de Catalunya. La comissió va desaparèixer el mes de setembre del 1938 deixen un deute a L'Elctra EC de 525.000 ptes, corresponent a l'armament produït, deute que l'empresa no va arribar a cobrar mai.

Treballadors de L'Electra Industrial. Font AMAT (Col·lecció AEG)

 Autor desconegut

Atenent a una carta dirigida per la direcció de La Electra EC al Ministerio de defensa nacional, per aquells dies de l'any 1938, l'empresa amb 171 treballadors produïa setmanalment 2000 granades del 10'5 de llarg i 1000 del 7'62.

Durant l'any 1938, L'Electra EC, va muntar al carrer Topete de Terrassa una central tèrmica de carbó, que subministrava energia elèctrica a les fàbriques tèxtils terrassenques, a l'Hospital Militar i a un forn de Pa. La central elèctrica es convertí en una filial de La Electra EC amb el nom de Electrotermia Egara.

 Detall de la façana del carrer de Sant Isidre de La Electra Industrial.

Foto, AF Jordi Plana.

La Guerra Civil, la conversió de La Electra EC en indústria d'armament i l'impagament de la seva producció per part de la II República van portar a la fallida de l'empresa a principis de l'any 1939. El mes de febrer de l'any 1939, el grup alemany AEG compra la majoria de les accions de La Electra Industrial SA: les de la vídua de Gibert i les d'Antoni Escudé i Galí que havia estat el director tècnic i neix La Electra Industrial, SA - AEG  (LEISA - AEG).

El dia 9 de juliol de 1939, l'empresa alemanya AEG Ibèrica d'Electricitat, compra uns terrenys de 50.000 metres quadrats a la carretera de Castellar de Terrassa, on s'edifica una nau de 3000 metres quadrats. L'arribada de l'AEG determinarà l'expansió a Terrassa dels sectors metal·lúrgics, elèctrics i electrònics, en una ciutat que havia basat la seva indústria en el sector tèxtil.

 Obres de construcció de La Electra Industrial, SA - AEG, 1941.

Font, AMAT (Col·lecció AEG). Autor desconegut.

L'any 1935 L'Electra Industrial, tenia 23 socis, entre els que destaquen Francesc Pous i Pla, accionista majoritari, Josep Gibert, Maurici Borie, Isern-Casanovas, Mercè Salas, (aquests dos últims marit i muller) i Andreu Morell i l'home fort de l'empresa Antoni Escudé i Galí. Aquests accionistes deixaran la llavor per al desenvolupament d'una potent indústria a Terrassa en els sectors metal·lúrgics (que ja era important per la fabricació de maquinària per a la indústria tèxtil), elèctric i electrònic. Gràcies als pioners de La Electra Industrial SA a Terrassa sorgirien noves empreses com AGUT SA, o empreses d'implantació mundial com Estamp SA,  CIRSA o CIRCUTOR.

Edifici principal de l'AEG, Foto, AF Jordi Plana

Si voleu conèixer alguna cosa més sobre l'inici de La Electra Industrial, cliqueu LA ELECTRA INDUSTRIAL I AEG PART I. 

Seguirem parlant de l'AEG en la propera entrada d'aquest blog...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011