El Centre Cultural Terrassa, inicialment Centre Cultural de la Caixa de Terrassa fins l'absorció de la Caixa d'Estalvis de Terrassa pel BBVA, fou inaugurat el 25 d'octubre del 1980, coincidint amb el centenari de la fundació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa. Els arquitectes que van participar en l'obra van ser Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot.
Facana de la Rambla d'Ègara del Centre Cultural Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
El Centre Cultural està situat a la Rambla d'Ègara núm 340 de Terrassa, ocupant gran part d'una illa formada pels carrers: Torres Garcia, Gabriel Querol i la Rambla d'Ègara.
Vista aèria del Centre Cultural Terrassa. Font Google Earth.
L'edifici del Centre Cultural, va ser promogut per la Caixa d'Estalvis de Terrassa, per tal de dinamitzar l'activitat cultural de la ciutat de Terrassa, les instal·lacions del CCT van ser inaugurades el dia 25 d'octubre del 1980, tot coincidint amb la commemoració del centenari de la fundació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, que havia estat fundada l'any 1877, el mateix any que Terrassa obtenia el títol de Ciutat, atorgat pel rei Alfons XII.
El CCT té a l'esquerra l'edifici central de l'antiga Caixa d'Estalvis de Terrassa, avui dia BBVA, després de l'absorció de la Caixa per aquesta entitat l'any 2013, i a la dreta el Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del mNACTEC.
A la façana principal (Rambla d'Ègara, núm 340) trobem la porta d'accés al vestíbul principal inferior i la porta d'accés al Bar-Restaurant El Cultural,
El cultural fou inaugurat el dia 5 de de desembre de l'any 2016. Construït a la façana dreta del CCT de la Rambla d'Ègara, en el que havia estat un porxo, és de l'arquitecte Jan Baca i Pericot. des del punt de vista arquitectònic destaca la claraboia central del menjador principal.
Façana del Bar-restaurant El Cultural. Foto, AF Jordi Plana.
Detall del menjador del bar d' El Cultural i de la terrassa exterior.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la barra del bar d' El Cultural. Foto, AF Jordi Plana.
Detall del menjador del restaurant El Cultural. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la claraboia del menjador del restaurant El Cultural.
Foto, AF Jordi Plana.
El Centre Cultural té diversos auditoris, sales d'exposicions, aules educatives i altres espais dedicats a tota mena de produccions culturals. El CCT, disposa d'un edifici administratiu de cinc plantes on s'ubiquen diferents seus d'entitats culturals, sales de reunions i despatxos. El complex cultural va ser construït amb un pàrquing subterrani de quatre plantes.
Cada temporada el CCT organitza una programació pròpia d'arts plàstiques i una d'arts escèniques, on tenen un paper important la dansa i el circ. També es programen concerts de música clàssica i activitats educatives relacionades amb les arts escèniques.
Porta principal Rambla d'Ègara núm 340 Foto, AF Jordi Plana.
Vestíbul inferior. Foto, AF Jordi Plana.
A la dreta del vestíbul inferior trobem un gran espai per a exposicions i un passadís que dóna accés al menjador del restaurant d'El Cultural, davant d'aquest vestíbul una escala de vuit graons dóna accés a un segon vestíbul superior amb el mostrador de recepció, l'entrada a l'auditori Vallhonrat, un gran espai d'exposicions a la dreta, l'entrada a les oficines del CCT i a l'esquerra un passadís que dóna accés a l'edifici ocupat per entitats.
Detall del vestíbul superior i la porta d'accés a l'Auditori Vallhonrat.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de les sales d'exposició situades a la dreta del vestíbul superior.
Foto, AF Jordi Plana.
Un element destacat d'aquest vestíbul superior és la claraboia central emmarcada per quatre pintures murals formant un cub, les pintures murals s'exhibeixen de manera permanent des de l'any 2015, són obra del pintor Joaquim Torres Garcia, pintures que havien estat situades a la lluerna de la seva casa de Mon Repòs. Aquestes quatre pintures murals van ser adquirides per la Caixa d'Estalvis de Terrassa l'any 1993 per assegurar-ne la seva protecció quan Mon Repòs es trobava en un procés de restauració. Les pintures van ser instal·lades en una estructura metàl·lica del vestíbul superior, tot simulant la disposició que presentaven en la lluerna de la casa de Joaquim Torres Garcia.
Detall de dues de les pintures murals de Mon Repòs, de Torres
Garcia, avui exposades al vestíbul del CCT.
Foto, AF JordI Plana.
Detall de la tercera pintura mural que no veiem en la foto superior.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les pintures murals que podem observar a la foto
de la simulació de la lluerna de la casa de Mon Repòs.
Foto, AF Jordi Plana.
Deixem el vestíbul i passem a l'Auditori Alfons Vallhonrat que constitueix l'espai més destacat del CCT. L'auditori té una capacitat per a 733 espectadors, aquest ocupa una superfície de planta quadrada i dividida en dues seccions, la platea i l'amfiteatre. L'auditori té un escenari de catorze metres de llarg, disposa dels sistemes més moderns d'il·luminació i tramoies controlats per ordinador.
Avantsala de l'Amfiteatre Alfons Vallhonrat.
A l'avantsala podem observar una escultura ceràmica d'alta temperatura de 32 x 88 x 35 cm obra de l'escultor Jean Fontaine amb el nom de Viole de gambettes (Viola de gambes). La caixa de ressonància de l'instrument està feta amb un motllo d'un cos femení real.
Escultura ceràmica obra de Jean Fontaine (Viola de gambes).
Foto, AF Jordi Plana.
Una de de les característiques singulars de l'auditori és la seva plataforma giratòria, que permet girar l'escenari i part de la platea de 0º a 180º, fet que permet alternar el teatre clàssic a la italiana amb produccions que demanen una integració més activa del públic a l'espectacle.
Escenari i platea de l'auditori del CCT. Foto, AF Jordi Plana.
L'Auditori Alfons Vallhonrat està dotat amb diverses cabines d'il·luminació, projecció i so, disposa també d'altres dependències, camerinos individuals i col·lectius.
Detall de la platea, l'amfiteatre i les cabines d'il·luminació, so i de
control de l'escena. Foto, AF Jordi Plana.
Alfons Vallhonrat i Catà, fou un industrial tèxtil terrassenc. Si anem a la plaça Maragall de Terrassa podem veure el magatzem tèxtil Vallhonrat, que avui dia alberga un restaurant. Fou militant de Renovación Española. Durant la Guerra Civil participà a Frentes y Hospitales, vinculat al requetè. Afiliat a FET-JONS on seria delegat de l'Administració en la postguerra. Fou tinent d'alcalde de Terrassa durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945) i alcalde en el període 08/09/1945 - 19/09/1945, període d'11 dies per preparar la successió a l'alcalde Amat, alcaldia que va passar a Josep Ventalló i Mesa (19/09/1945 - 31/03/1946). Durant el mandat de Vallhonrat, com alcalde de Terrassa (24/02/1947 - 18/02/1952), l'any 1951 unificà el seu càrrec d'alcalde amb el de "jefe local" de FET-JONS. Fou també diputat provincial. Tornaria a l'Ajuntament de Terrassa en el període 1955-1961 com a regidor pel terç corporatiu. (Font MARIN, Martí: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya).
Galeria fotogràfica de l'exterior del Centre Cultural Terrassa
Detall de la coberta de l'auditori i de la caixa escènica del CCT
Foto, AF Jordi Plana
Detall de les claraboies dels vestíbuls del CCT.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de l'edifici del CCT que alberga diferents entitats culturals.
Façana posterior del CCT. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la coberta de l'Auditori Alfons Vallhonrat.
Foto, AF Jordi Plana.
Façana lateral del CCT. Foto, AF Jordi Plana.
Façana principal del CCT. Rambla d'Ègara
A partir del 1991 la gestió del CCT passà a formar part de la Fundació Cultural Privada Caixa Terrassa. Arran de la desaparició de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, primer dins del grup Unnim i posteriorment absorbida pel BBVA, el centre cultural es publicita amb el nom de Centre Cultural Terrassa .
L'edifici del Centre Cultural Terrassa, és una construcció de planta irregular, està format per per diversos cossos de formigó , amb cobertes planes i claraboies de vidre inspirades en les del Vapor Aymerich, Amat i Jover situat a la dreta del CCT. A la part posterior hi ha l'Auditori Alfons Vallhonrat, de planta quadrangular, més elevat i amb una coberta metàl·lica formada per dos volums geomètrics superposats. A l'esquerra hi ha un edifici de forma ortoèdrica amb façanes de ferro i vidre.
L'edifici bastit pels arquitectes J Soteras, F Cavaller, A Bergnes, J Baca Reixach i J Baca Pericot, fou inaugurat el 25 d'octubre del 1980. Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, identificador IPAC: 28202. Estil arquitectònic: Darreres tendències.
GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 25'' E. TERRASSA
Deixem el Centre Cultural Terrassa i ens dirigim al mNACTEC per visitar l'exposició "Leonardo da Vinci: El geni i els invents".
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada