Ens trobem a la plaça de Ricard Camí, davant del nou edifici central del que havia estat la Caixa de Terrassa, avui BBVA, caminem pel costat dels brolladors situats al costat dret del banc, passem per una pista circular , travessem el carrer de Gabriel Querol i ja estem davant del vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que té la façana principal en el núm 270 de la rambla d'Ègara.
Apunt d'acabar el segle XIX, tres industrials terrassencs, Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover i Barba, van associar-se per crear l'empresa Aymerich, Amat i Jover, van iniciar l'activitat industrial llogant una nau industrial, en un dels vapors que hi havia a la ciutat. Els tres empresaris egarencs, van centrar la seva activitat industrial en la fabricació de teixits de llana, des de la recepció de la llana fins l'acabat del teixit. Al poc d'haver iniciat l'activitat empresarial, decideixen construir la seva pròpia fàbrica.
Aymerich, Amat i Jover, per iniciativa de Pau Amat decideixen decideixen que l'edifici de la nova fàbrica fos una societat separada jurídicament de la companyia tèxtil, és per això que els tres socis funden una societat anònima que seria la propietària de l'edifici de la nova fàbrica.
Nau de producció del Vapor Aymerich, Amat i Jover (bastida per
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, 1907-1908)
Foto, AF Jordi Plana.
Entre els anys 1905-1906, Aymerich, Amat i Jover, és fan amb uns terrenys que havien estat hortes, situats entre la Rambla d'Ègara (Est), Pau Clarís (Sud), Indústria (Oest) i Gabriel Querol (Nord), en els que construiran el nou vapor, orgull del modernisme industrial egarenc.
Vapor Aymerich, Amat i Jover (des de la terrassa del museu).
Foto, AF Jordi Plana.
Els tres empresaris encarreguen el projecte de la nova fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La construcció, dirigida per Muncunill, és va realitzar entre 1907 i 1908 i l'execució de l'obra va ser a càrrec del mestre d'obres Baltà i Comelles. La construcció del vapor va donar feina a uns 200 operaris, cal dir que en tot el procés de construcció no es va produir cap accident important, fet poc usual en aquella època per una construcció d'aquesta magnitud. El vapor va ser inaugurat el novembre de 1908.
Es conserven les comandes utilitzades per l'obra, 31.000 quintars de ciment portat de Sant Joan de les Abadesses i 37.000 quintars més portat de Vallirana; 2.000.000 de maons i rajoles; 240.000 rajoles fines; 300 pilars de ferro colat fabricats a l'empresa Nuevo Vulcano de Barcelona, l'estructura de ferro de la fàbrica té un pes de 340 tones.
Els edificis del Vapor Aymerich, Amat i Jover
La fàbrica consta de quatre estructures i un pati, la gran nau de producció de planta rectangular, la secció energètica i motriu formada per tres cossos, el central de major alçària, les dependències de les oficines amb planta en forma d'ela que tenen façanes a la Rambla d'Ègara i al pati; la xemeneia al costat dret del pati i el pati amb el moll de càrrega i descàrrega i en el terre les obertures per abocar-hi el carbó a les bodegues.
Vista aèria del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Font Google Earth.
Les oficines i la porta d'accés del vapor
Les oficines de la fàbrica estaven situades en dues construccions rectangulars a banda i banda de la gran portalada d'accés, aquestes dues petites naus formen amb la porta una composició simètrica de planta baixa, amb finestres que donen a la Rambla d'Ègara. Les finestres són en arc rebaixat amb els brancals de maons arrodonits, inicialment totes amb reixes de ferro forjat i trencaaigües de ceràmica, la façana és de maó vist, amb sòcol de pedra i coronada per una cornisa doble, motllurada i de maons arrodonits, la inferior fa la funció de trencaaigües.
Detall de la façana dreta de l'edifici d'oficines (Rambla d'Ègara 270)
Foto AF, Jordi Plana.
La porta d'accés al vapor és més alta que els dos cossos d'oficines situats a dreta i esquerra, presenta una composició simètrica, amb una gran portalada en arc de mig punt i arquivoltes de maons arrodonits en els cantells. Una línia d'imposta divideix la façana en dues parts o nivells i te la seva continuïtat sobre l'arc de la porta. A banda i banda de la portalada que donava accés a carros i camions, dues portes de ferro més petites per l'entrada dels treballadors a la fàbrica. A dreta i esquerra del cos de la porta, dues finestres cegues, en arcs estrets donen verticalitat a l'estructura. La façana és de maó vist tant a les superfícies planes com en els elements decoratius, presenta un sòcol de pedra i està coronada per una cornisa sinuosa, de maó arrodonit, amb un merlet central arrodonit amb l'any 1909 fet amb trencadís de ceràmica vermella i grisa.
Portalada del vapor Aymerich, Amat i Jover. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la part superior de l'arc de la porta principal del vapor.
Foto, AF Jordi Plana.
Passem al pati del vapor. La porta, per la part interior, presenta una major amplitud de l'arc al no ser necessàries les dues portes laterals de l'altra banda de la façana i no presenta elements decoratius ni sòcol.
Porta principal des del pati del vapor. Foto, AF Jordi Plana.
Avui dia a la dreta de la porta d'entrada s'ha instal·lat una cafeteria amb una terrassa situada en el pati de l'antiga fàbrica. La façana de l'edifici d'oficines, per la banda del pati presenta una sèrie de finestres com les de la façana de la rambla d'Ègara i algunes de les portes d'accés als antics despatxos, dues d'aquestes portes estan situades als laterals del porxo situat sota la volta de la portalada d'accés. Les façanes són de maó vist rematades per una cornisa doble de maó, la inferior té la funció de trencaaigües amb una teulada de rajoles de ceràmica.
Oficines de l'antiga fàbrica, avui alberguen un bar-cafeteria.
Foto, AF Jordi Plana.
El pati
El pati del vapor Aymerich, Amat i Jover presenta un paviment de pedra en el que podem observar quatre grans tapadores circulars de ferro colat que donen als quatre grans dipòsits de carbó situats per sota del paviment del pati.
Detall de les tapadores dels dipòsits de carbó situats per sota del pati.
Foto, AF Jordi Plana.
Les tapadores en forma de margarida, presenten unes obertures que permeten el pas de la llum i actuen com a claraboies de les bodegues de carbó.
Detall d'una de les tapadores de les carboneres del vapor.
Foto, AF Jordi Plana.
A la dreta del pati hi ha una piconadora per fer carreteres i carrers que funcionava gràcies a una màquina de vapor. La màquina forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya que té la seva seu en el vapor Aymerich, Amat i Jover.
Piconadora a vapor exposada en el pati de la fàbrica.
Foto, AF Jordi Plana.
Secció energètica i motriu del vapor A, A & J
L'edifici que alberga les calderes i la màquina de vapor està situat davant de la porta d'accés al vapor. És un edifici format per tres cossos construïts amb maó vist, el central de major alçària que els dos laterals. La façana d'aquests tres cossos presenta una composició simètrica. El cos central té una façana estructurada en tres nivells, el nivell inferior té una obertura en arc rebaixat amb brancals i arc de maons amb cantells arrodonits. A banda i banda de la porta dues escales permeten l'accés a un replà situat sobre l'arc de la porta inferior i protegit per una barana de ferro. El replà està situat davant d'una gran portalada que dóna accés a la sala de la màquina de vapor. A banda i banda de la portalada observem dos grans finestrals. Per sobre dels arcs una línia d'imposta separa la façana del segon nivell de la façana superior. Entre la línia d'imposta i el frontó de l'edifici hi ha tres finestres circulars. En el centre del frontó hi ha un respirall i per sobre de la cornisa corbada de maons una campana marcava l'inici i el final de la jornada de treball.
Detall del cos central de l'edifici de producció d'energia.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
A la dreta del cos central hi ha un altre cos més baix amb tres grans portes en arcs de maons de gran verticalitat. La porta situada a l'esquerra presenta la guia de la grua de càrrega i descàrrega de la fàbrica. La façana de maó vist presenta tres respiralls circulars a la part superior i per sobre la cornisa de maó amb tres corbes que segueixen les tres voltes de la coberta.
Cos esquerre de l'edifici motriu. Foto, AF Jordi Plana.
A l'esquerra del cos central de l'edifici motriu un altre cos igual que el de la dreta completa la zona de producció d'energia cinètica de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover.
Lateral esquerra de l'edifici motriu del vapor Aymerich, Amat i Jover.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la cornisa i la campana de l'edifici motriu del vapor.
Foto, AF Jordi Plana
Passem a l'interior de l'edifici motriu i ens dirigim a la sala de ma màquina de vapor (la burra). La màquina de vapor original del Vapor Aymerich, Amat i Jover no s'ha conservat. Es va vendre a pes de ferralla quan es va electrificar la fàbrica l'any 1915, per tant només es va utilitzar durant 6 anys. La màquina original era de doble èmbol, per tant aprofitava el vapor dues vegades, a alta i baixa pressió.
La màquina estava situada en una sala rectangular enrajolada amb rajoles de valència disposades en plafons rectangulars. La sala estava i està molt ben il·luminada per vuit finestres laterals, el finestral de la porta d'entrada i les dues finestres a banda i banda d'aquesta.
Sala de la màquina de vapor del vapor Aymerich, Amat i Jover.
Foto, AF Jordi Plana.
La burra instal·lada avui dia a la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, com ja hem comentat no és l'original, és va muntar per complimentar el conjunt museístic, l'any 1984 i correspon a una màquina de vapor construïda l'any 1897, a la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona i va funcionar a la fàbrica Ponsa del Poble Nou de Barcelona, vapor tèxtil dedicat a la confecció de mocadors de seda.
Si observem la següent fotografia podem veure la gran corretja de transmissió de l'energia mecànica a l'interior de la nau de producció, gràcies a una gran politja connectada per un eix a una altra politja de transmissió.
Burra amb la corretja de transmissió de l'energia cinètica a l'interior
de la nau principal, per la finestra del fons, gràcies a un sistema de
politges. Foto, AF Jordi Plana.
A l'esquerra de la sala de la burra, una porta ens permet accedir a les dues grans calderes de carbó (construïdes per l'empresa Babcock & Wilcox), situades en el cos de la dreta de l'edifici motriu, aquestes calderes produïen el vapor a pressió per moure la burra. Aquestes dues grans calderes, inicialment van ser alimentades per carbó, que era traginat des de les carboneres fins els cremadors de les calderes, envoltats de maons refractaris, els fums eren evacuats per un túnel lateral que els portava fins la gran xemeneia del vapor.
Detall de les dues calderes del vapor Aymerich, Amat i Jover.
Foto, AF Jordi Plana.
Portella de càrrega del carbó d'un dels forns. Foto, AF Jordi Plana.
La càrrega de les carboneres de la fàbrica s'efectuava gràcies a unes tapes situades al pati, per aquestes s'hi abocava el carbó a les carboneres situades al mateix nivell de les portelles de càrrega dels cremadors.
Detall d'una de les quatre carboneres, reconvertida en sala
d'exposicions. Foto, AF Jordi Plana.
La caldera més alta va ser reconvertida per funcionar amb gasoil i algunes carboneres van ser impermeabilitzades i reconvertides en dipòsits de gasoil, en la següent fotografia podem apreciar el cremador situat en una de les portelles de càrrega d'aquesta segona caldera.
Segona caldera amb el cremador de gasoil a la part inferior de la
imatge. Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les carboneres, impermeabilitzada amb quitrà, per
ser utilitzada com a dipòsit de gasoil. Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1915 el Vapor Aymerych, Amat i Jover va ser electrificat i el quadre elèctric va ser situat en el cos esquerre de l'edifici motriu de la fàbrica, aquest fet va fer possible allargar els torns de treball que inicialment s'adaptaven a les hores de llum natural, fet que va augmentar notablement la productivitat de la indústria tèxtil.
Antic quadre elèctric del Vapor A, A & J. Foto, AF Jordi Plana.
La xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover.
La xemeneia està situada al pati de la fàbrica i a la dreta de l'edifici motriu. Té un fust de 35 metres d'alçària i forma troncocònica, presenta un pas interior de 2,3 metres i una base de 7 m d'alçada. La base té forma vuitavada amb arcuacions i motllures realitzades amb maó vist. Està coronada amb collarins de ceràmica esmaltada i va ser bastida pel mestre d'obres Baltà Comelles sota la direcció d'obres de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La part superior de la xemeneia, estava molt malmesa pel pas del temps (cal dir que les xemeneies comencen a deteriorar-se per la corona), la Generalitat de Catalunya compra la fàbrica per ubicar-hi el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i restaura la corona de la xemeneia, gràcies a Conxa Bayó, coneixedora del vapor Aymerich, Amat i Jover, he pogut saber que la corona deteriorada va ser retirada i se'n va construir una de nova. La vella, dissenyada per Muncunill es va situar al pati del vapor com a jardinera i per sota de la corona es va posar una gran lletra M, lletra que pot interpretar-se de dues maneres, una M que marca la situació del museu o una M com a homenatge a Lluís Muncunill i Parellada, arquitecte del vapor.
Base vuitavada de la xemeneia del Vapor A, A & J (7m).
Foto, AF Jordi Plana.
Fust troncocònic de la xemeneia del Vapor A, A & J (35 m).
Foto, AF Jordi Plana.
A diferència d'altres xemeneies d'indústries tèxtils terrassenques, al collarí s'accedeix per una escala de gat situada a l'interior de la xemeneia, a la que arribem per un túnel de 2,3 metres d'alçària que servia per evacuar els fums de les calderes i per accedir a l'interior de la xemeneia per la seva neteja.
Túnel d'accés a l'interior de la xemeneia. Foto, AF Jordi Plana.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de l'interior de la xemeneia i de l'escala de gat.
Foto, AF Jordi Plana.
La gran nau de producció, joia del modernisme industrial terrassenc
La nau de producció és un gran edifici de planta rectangular, extraordinàriament uniforme i diàfan, sense compartimentacions, en el que Muncunill i Parellada aconsegueix un edifici funcional, concebut per aconseguir una alta productivitat i estèticament excepcional.
La sustentació de la coberta es fa gràcies a 300 pilars de ferro colat, fets expressament per la fàbrica per tal de sostenir els embarrats d'eixos i politges que impulsaven les diferents màquines de la indústria tèxtil, les columnes van ser fabricades als tallers de la drassana i foneria, Tallers Nuevo Vulcano de Barcelona.
La nau de producció és un gran edifici de planta rectangular, extraordinàriament uniforme i diàfan, sense compartimentacions, en el que Muncunill i Parellada aconsegueix un edifici funcional, concebut per aconseguir una alta productivitat i estèticament excepcional.
La sustentació de la coberta es fa gràcies a 300 pilars de ferro colat, fets expressament per la fàbrica per tal de sostenir els embarrats d'eixos i politges que impulsaven les diferents màquines de la indústria tèxtil, les columnes van ser fabricades als tallers de la drassana i foneria, Tallers Nuevo Vulcano de Barcelona.
Detall de la nau de producció del Vapor A, A & J. Foto, AF Jordi Plana.
La gran nau de producció presenta una coberta amb arcs i voltes de maó tibades amb ferro. Les voltes es combinen alternativament amb claraboies inclinades, gairebé verticals i tantes com voltes de la coberta, adopten el sistema de dents de serra. Cada volta ondulada es sostinguda per quatre arcs de maó de dues alçades diferents que es recolzen sobre bigues de ferro i quatre columnes de ferro colat, per cada volta, davant de cada volta una gran gran claraboia de vidre il·lumina l'interior de la nau.
Detall dels arcs, columnes, tensors i bigues que sostenen les voltes
de la coberta. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de l'exterior de les voltes i les claraboies. Foto, AF Jordi Plana.
La nau de producció no presenta finestres, la il·luminació zenital s'aconsegueix gràcies a les grans claraboies, orientades per aprofitar al màxim la llum solar. Les voltes de la coberta són molt atrevides des del punt de vista arquitectònic i d'una gran lleugeresa per l'època en que van ser construïdes. L'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, va poder construir aquesta estructura lleugera i al mateix temps resistent, gràcies al seu enginy i al saber utilitzar materials moderns com el ferro colat i el vidre, materials econòmics com els maons i les rajoles i el ciment i l'acer per l'estructura.
Detall d'una de les claraboies de la nau de producció.
Foto, AF Jordi Plana.
Les màquines de la nau de producció funcionaven gràcies a l'energia cinètica produïda per la màquina de vapor de la sala de màquines, situada de forma estratègica, fet que li permetia distribuir de forma racional l'energia al conjunt de la nau de producció. Per fer-ho l'edifici de producció energètica està situat al mig de la façana est de l'edifici de producció i gràcies a una sola politja, la burra transmet la seva energia mitjançant una corretja a tots els eixos i politges que impulsaran tota la maquinària de l'edifici de producció.
Conjunt principal d'embarrats i politges de transmissió de l'energia
a la maquinària des de la màquina de vapor. Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una centrifugadora connectada a una politja de l'embarrat
Foto, AF Jordi Plana.
La fàbrica Aymerich, Amat i Jover, realitzava tots els processos tèxtils de la llana: filar, teixir, tintar i acabar, per tal de posar la tela de llana a la venda. El vapor tenia un magatzem de venda fora de la fàbrica, situat a prop de l'estació de ferrocarrils del Nord, el magatzem Joaquim Alegre.
Tot seguit i com a complement de l'exposició sobre el Vapor A, A & J, podem observar dues reconstruccions dels despatxos de l'edifici d'oficines, el despatx de l'amo de l'empresa amb el seu retrat al fons de l'imatge i la caixa forta (cal tenir present que en aquesta època, empreses com el Vapor A, A & J, movien grans quantitats de diners) i el despatx del comptable, en el que podem visualitzar a l'esquerra, una calaixera per dipositar els sobres amb la setmanada de cada treballador.
Reconstrucció del despatx de l'amo del vapor. Foto, AF Jordi Plana.
Reconstrucció del despatx del comptable, responsable del pagament
de les setmanades. Foto, AF Jordi Plana.
Per acabar aquest escrit sobre el Vapor Aymerich, Amat i Jover posaré una fotografia de l'espectacular nau de producció, la mateixa de l'inici de l'entrada, una de les obres més genials del modernisme industrial català, dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Cal comentar que han hagut de passar gairebé cent anys per construir cobertes tant immenses i lleugeres com aquesta i que ha resistit el pas de cent anys sense esquerdes ni filtracions d'aigua.
Nau de producció del Vapor Aymerich, Amat i Jover (bastida per
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, 1907-1908)
Foto, AF Jordi Plana.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover, va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada va ser bastit per l'arquitecte Lluís i Muncunill i Parellada, que va portar la direcció d'obres. El mestre d'obres va ser Baltà Comelles. Va ser inaugurat l'any 1909 i electrificat l'any 1915. L'estil arquitectònic correspon al modernisme industrial. Està situat a la Rambla d'Ègara núm 270. Alberga el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC: 28214.
Fitxa del Catàleg d'Edificis D'Interès Històric Artístic del Terme Municipal de
Terrassa. Arxiu Municipal de Terrassa.
GL 41º 33' 56'' N - 2º 00' 28'' E. Terrassa
Seguim dins de la fàbrica tèxtil i tot seguit parlarem de la xemeneia...
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada