EL Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, té la seu central al Vapor Aymerich, Amat i Jover, situat a la Rambla d'Ègara núm 270 del Districte I de Terrassa. Va ser fundat l'any 1979, la seva activitat està centrada en la divulgació de la ciència, la tècnica i el patrimoni industrial.
La institució museística depèn de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El museu va ser projectat per Eusebi Casanellas i Rahola i va ser el seu director des del 1983 fins al 2013.
Façana principal i atri del mNACTEC. Foto, AF Jordi Plana.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del mNACTEC, va ser inaugurat el mes de novembre de 1908, aquest mes ha fet 108 anys. La construcció de la fàbrica va ser encarregada a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada qui va concebre una indústria racional, moderna, i estèticament excel·lent, amb una gran nau de producció extraordinàriament uniforme i diàfana. L'edifici de l'antic vapor consta d'una gran nau de producció amb coberta de volta catalana excepcional, un edifici annex a la nau de producció de tres cossos destinat a la secció energètica i motriu de l'antic vapor, un pati i un edifici rectangular i estret d'oficines que constitueix la façana de la fàbrica amb la Rambla d'Ègara i els grans dipòsits d'aigua situats darrere la fàbrica.
Façana del Vapor A, A i J. mNACTEC. Foto, AF Jordi Plana.
L'edifici nou del museu està situat a l'esquerra del pati de l'antic vapor, és un edifici de planta rectangular de dues plantes i una terrassa. La façana de la rambla d'Ègara presenta un gran porxo de coberta plana sostinguda per sis columnes d'acer inoxidable, sota el porxo una gran portalada de vidre dóna l'accés al museu. A la dreta de la porta i sota el porxo un habitacle d'estructura metàl·lica i vidre alberga la maquinària del rellotge i el teclat del carilló, sobre la coberta de formigó una estructura metàl·lica sosté les tretze campanes del carilló, per sobre de la porta hi ha una barana de vidre que correspon a la terrassa del restaurant del mNACTEC.
A l'esquerra del porxo, una façana plana de prefabricat de formigó, sense finestres i que correspon a la planta baixa i el primer pis, tanca la façana principal de l'edifici d'accés al museu. A l'esquerra d'aquesta façana observem un gran plafó que correspon a una gran superfície de cèl·lules fotovoltaiques.
Detall de la porta d'accés al museu i del gran plafó de cèl·lules
fotovoltaiques. Foto, AF Jordi Plana.
El mNACTEC, té la seva activitat museística centrada en la ciència, la tècnica i el patrimoni industrial, en un espai de 25.000 metres quadrats i amb una sèrie de col·leccions de més de 14.000 peces. El museu està dirigit per Jaume Perarnau i Llorens.
El vestíbul del museu està situat en una gran nau de planta rectangular, a l'esquerra de la porta d'accés una escala ens porta al restaurant i a la terrassa d'aquest edifici. Des de la terrassa s'accedeix a l'habitacle del teclat del carilló.
Habitacle del teclat i per sobre les 13 campanes del carilló del
mNACTEC, Foto, AF Jordi Plana.
A la dreta de la porta d'entrada un gran taulell de recepció ocupa la part central de la paret del vestíbul. La recepció del museu presenta una estructura metàl·lica formada bigues de ferro i pilars de ferro colat que sostenen una coberta de voltes de maó pla amb tensors de ferro i arcs laterals rebaixats.
Recepció del mNACTEC, detall de la coberta de voltes de maó pla.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de l'estructura de sustentació de les voltes: pilar, biga i arcs.
Foto, AF Jordi Plana.
Deixem el vestíbul del museu i per una porta situada davant del taulell de recepció pugem a la terrassa del museu, tot pujant les escales, passem per davant d'una gran fotografia de la coberta exterior de la gran nau de producció del Vapor Aymerich, Amat i Jover.
Claraboies de la nau de producció del Vapor Aymerich, Amat i Jover.
Foto, AF Jordi Plana.
Acabem de pujar les escales, i accedim al terrat del museu des del que podem accedir al restaurant, a la sala vidriada del teclat del carilló, gaudir de l'edifici motriu de l'antic vapor i de la Rambla d'Ègara.
Vista de l'edifici motriu i de la xemeneia del Vapor A, A i Jover, des de
la terrassa del museu. Foto, AF Jordi Plana.
Deixem la terrassa, baixem les escales i tornem al vestíbul i caminem fins arribar a la porta d'accés de la sala d'exposicions. Aquest enorme espai es correspon a l'antiga nau de producció del vapor A, A i J.
La nau de producció és la joia del modernisme industrial català. És un gran espai uniforme i diàfan, amb una gran coberta de volta catalana, sustentada per 300 pilars de ferro colat fabricats per la foneria barcelonina Nueva Vulcano, l'estructura utilitza 340 tones de ferro.
Coberta de la nau de producció del vapor, avui sala d'exposicions
del mNACTEC. Foto, AF Jordi Plana.
La coberta utilitza la volta catalana, amb arcs de maó que sostenen les voltes de maó pla tibades amb ferro. Les voltes es combinen alternativament amb grans claraboies que adopten una configuració en dents de serra. Com la nau d'exposicions no té finestres, la il·luminació zenital s'aconsegueix gràcies a les claraboies.
Detall de l'estructura de sosteniment de les voltes de la coberta,
pilars, arcs i tensors. Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les claraboies de la coberta de l'espai d'exposicions.
Foto, AF Jordi Plana.
L'exposició de la indústria tèxtil llanera
Dins del museu hi ha un espai dedicat a tots els processos tèxtils que es feien al Vapor Aymerich, Amat i Jover relacionats amb la indústria llanera, des de la recepció de la llana fins l'acabat, preparació de la llana, la filatura, el tint i l'acabat. Tot seguit exposarem la maquinària d'aquest procés, maquinària que podrem veure exposada en aquesta exposició.
Preparació de la llana
El batuar
Consisteix en separar i esponjar els flocs de llana i eliminar les restes vegetals i la terra que porten els flocs de llana, mitjançant dos cilindres dentats que giren en sentits contraris.
La filatura
La carda obridora
La carda obridora rep la llana rentada sense restes vegetals i sense terra i confecciona un vel continu o napa amb les fibres de llana estirades i entrellaçades formant un llençol.
Carda obridora. Foto AF Jordi Plana.
La carda metxera
La carda metxera transforma la napa en metxes, la metxera divideix el vel en cintes que enrotlla en bobines.
Carda metxera. Foto AF Jordi Plana.
El gil
El gil forma part de la filatura d'estam, les metxes són sotmeses a processos d'estiratge i paral·lelització, el fil obtingut és prim i molt resistent.
Gil i bobina de cinta tractada. Foto, AF Jordi Plana.
La pantinadora
La pantinadora de llana o d'estam té per objectiu aconseguir metxes amb fibres llargues eliminant les fibres curtes, amb aquest procés obtindrem fils més resistents i fins per a teixits d'alta qualitat.
Pantinadora. Foto, AF Jordi Plana.
La selfactina
La selfactina és la primera màquina de filar automatitzada que permet filar molts fils simultàniament, aquesta màquina de mitjan segle XIX, va multiplicar la producció de fil a un nivell desconegut per aquella època. La selfactina del mNACTEC és capaç de filar dues seccions de 26 fils.
Selfactina (1ª filadora automàtica). Foto, AF Jordi Plana.
La contínua de filar
La contínua de filar suposa una millora molt important respecte la selfactina ja que permetia filar més fils al mateix temps i en un espai més petit, l'avantatge més important en relació a la selfactina és que si es trencava un fil només s'aturava aquest per lligar-lo i la resta es seguien filant.
Contínua de filar. Foto, AF Jordi Plana i Nieto
L'aspi
L'aspi prepara el fil dels fusos obtinguts a la contínua pel procés del tint. El fil del fus es desenrotlla per deixar-lo en forma de madeixa, així queda esponjat i absorbeix millor els pigments del tint. Una vegada tintades les madeixes i seques es tornen a bobinar.
Aspi. Foto, AF Jordi Plana
El tissatge
La màquina d'omplir rodets
La màquina d'omplir rodets té la funció d'enrotllar el fil de les madeixes ja tintades en rodets, aquests són el que alimentaran l'ordidor.
Màquina d'omplir rodets. Foto, AF Jordi Plana.
L'ordidor
L'ordit és la feina prèvia al tissatge, l'ordidor utilitza el fil dels rodets i parteix de tants rodets com fils són necessaris per l'amplada que ha de tenir la peça de llana, tots els fils han de quedar situats en paral·lel, tot seguit s'han d'enrotllar amb molt de compte en la bota sense que perdin el paral·lelisme.
Ordidor. Foto, AF Jordi Plana.
Tot seguit l'ordit es passa de la bota al plegador que és el cilindre que alimenta el teler.
El teler de garrot
El teler de garrot rep aquest nom pel fet que la llançadora es impulsada per un garrot de fusta accionat per un sistema de lleva i va ser el primer teler no manual. Els lliços es mouen alternativament alçant o baixant els fils ordits, deixant un espai (calada) per on passa la llançadora a un ritme de 80 passades per minut. El moviment alternatiu dels lliços i el pas del fil de la bitlla, arrossegat per la llançadora, va formant l'entramat del teixit.
Teler de garrot, a dreta i esquerre, pintats de vermell, els garrots
que impulsen la llançadora. Foto, AF Jordi Plana.
El teler d'espasa
En aquest teler, l'impuls de la llançadora s'aconsegueix gràcies a una palanca en forma d'espasa, accionada per un sistema de lleva. A la part posterior del teler es fixa el plegador de l'ordit, fil a fil de l'ordit es passa a través de les pues de cada un dels lliços, ordenats i en paral·lel, aquesta és una de les feines més delicades del tissatge.
Teler d'espasa. Foto, AF Jordi Plana.
El teler Jacquard
El teler rep aquest nom del seu inventor, Joseph Marie Jacquard, es va veure per primera vegada a Lyon (França) l'any 1804. La innovació d'aquet teler va ser la substitució dels lliços per un sistema d'agulles, de forma que cada fil de l'ordit pot ser alçat o no de forma individual i la calada dels fils de l'ordit és organitzada gràcies a un sistema de targetes perforades que determina la posició de cada fil. Aquest sistema va fer possible dibuixos complexos de diferents colors en el mateix moment de confeccionar el teixit. El teler va tenir tanta importància per la indústria tèxtil terrassenca que fins i tot la ciutat dedicà una avinguda al seu inventor, l'avinguda Jacquard.
El podem considerar el primer teler programat.
Teler Jacquard, a la part inferior davantera pot apreciar-se la complexitat
del dibuix aconseguit i a la part superior esquerra podem veure les targetes
perforades. Foto, AF Jordi Plana.
Llançadora
La llançadora és un giny inventat per John Kay l'any 1733 que fa possible passar el fil de la trama a través de la calada de l'ordit determinada per la posició dels lliços, en passar de costat a costat de l'ordit.
Llançadora. Foto, AF Jordi Plana.
L'acabat
La barca de tint
Aquesta màquina permet tintar els teixits i les madeixes de fil. La barca està formada per una barca que està plena duna dissolució formada per aigua i tint. Les madeixes es pengen d'unes perxes laterals i les teles es fan circular gràcies a un sistema de corrons. La part inferior disposa d'un doble fons amb un refrigerant (serpentí amb aigua freda) i un brollador de vapor que facilita la fixació del tint, una vegada fixat es buida la dissolució i es substitueix per aigua neta per tal d'eliminar el tint no fixat al teixit.
Barca de tint. Foto, AF Jordi Plana.
La centrifugadora
Els teixits que surten de la barca han de ser d'escorreguts i el millor sistema sempre ha estat la centrifugació. Les madeixes eren assecades a l'aire lliure per tal d'evitar que s'emboliquessin els fils que després calia enrotllar en rodets per passar-los a l'ordidor.
Centrifugadora. Foto AF Jordi Plana.
El batan
El batan de cilindres permet obtenir un acabat que modifica el tacte i l'aspecte dels teixits de llana. Aquesta màquina compacta les fibres donant un teixit més atapeït i més gruixut, per tant aconsegueix una llana de major densitat, apropiada per confeccionar vestits d'abric.
Batan de cilindres. Foto, AF Jordi Plana.
La perxa de cardots
Aquesta màquina té un cilindre recobert de cardots, en passar la teixit de llana per sobre dels cardots queda una capa de pèl a la superfície del teixit de tacte molt suau.
Perxa de cardots. Foto, AF Jordi Plana.
La taula de repassar
La taula de repassar permetia fer l'última ullada al teixit abans de passar al magatzem per la seva venda, la seva funció era detectar i reparar els desperfectes: taques, nusos forats, punts trencats...
Taula de repassar. Foto, AF Jordi Plana
Les teles fabricades al Vapor Aymerich Amat i Jover, enrotllades en peces eren portades al Magatzem Joaquim Alegre, on es realitzaven les vendes i les diferents comandes, que després eren expedides directament des de la fàbrica.
Magatzem Joaquim Alegre. Foto, AF Jordi Plana.
Sortim de la sala d'exposicions del mNACTEC i ens aturem al pati de l'antic vapor terrassenc i observem l'edifici de tres cossos del Vapor Aymerich, Amat i Jover, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, que albergava la producció energètica de la fàbrica i que serà objecte d'una entrada d'aquest bloc.
Edifici motriu del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Foto, AF Jordi Plana
El mNACTEC disposa de moltes exposicions i tallers que cal visitar i que no comentaré en aquesta entrada, per entendre que cal visitar-los i atendre a les explicacions del museu, una altra cosa és haver comentat el procés tèxtil llaner, activitat del Vapor Aymerych, Amat i Jover.
Per acabar la passejada pel mNACTEC, comentar la bona idea que ha tingut el museu en exposar una sèrie de grans plafons (a les façanes que donen als carrers de Suris, Indústria i dels àngels) amb fotografies del vapor, que mostren la maquinària de l'excepcional fàbrica dissenyada per Muncunill, i els terrassencs que la feien funcionar cada dia, fins l'any 1915, durant les hores de llum i a partir d'aquest any en el que va ser electrificada, dia i nit.
Galeria fotogràfica dels anys d'or del vapor.
Façana del carrer de Suris
Façana del c/ Suris del Vapor Aymerych, Amat i Jover (mNACTEC).
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de l'embarrat de la nau de producció. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la maquinària de filatura de la nau de producció posterior
a l'any 1915. Foto, AF Jordi Plana.
Façana del carrer de la Indústria
Detall d'un teler d'espasa de la nau de producció.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la secció de telers de la nau de producció.
Foto, AF Jordi Plana.
Maquinària elèctrica. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la sala motriu (màquina de vapor) amb els treballadors
de la secció. Foto, AF Jordi Plana.
Cartell publicitari de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover.
Foto, AF Jordi Plana.
Treballadores a l'atri de l'entrada del Vapor Aymeryich, Amat i Jover.
Foto, AF Jordi Plana.
Façana del carrer de la Mare de Déu dels Àngels
Façana del carrer Mare de Déu dels Àngels del vapor.
Foto, AF Jordi Plana.
Treballadores del vapor. Foto, AF Jordi Plalana.
Treballadors del vapor. Foto, AF Jordi Plana.
Treballadors del vapor amb els patrons. Foto, AF Jordi Plana.
Lluís Muncunill i Parellada.
Amb aquesta foto del Vapor Aymerich, Amat i Jover en construcció amb l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, datada entre 1907 i 1908, acabem la passejada pel mNACTEC i ens dirigim al Vapor Gran...
GL 41º 33' 56'' N - 2º 00' 28'' E. TERRASSA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada