Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 11 de desembre del 2025

ESCOLES DE TERRASSA UBICADES EN EDIFICIS SINGULARS

 ESCOLA INDUSTRIAL DE TERRASSA

L'Escola Industrial és el nom com els terrassencs i terrassenques coneixen a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa. L'edifici principal de l'Escola Industrial va ser batejat inicialment amb el nom de Palau d'Indústries de Terrassa. És una de les obres més importants de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que la va bastir l'any 1901. L'edifici d'estil modernista rep les influències dels estils historicistes.

L'edifici inicial és una construcció aïllada amb un petit jardí al davant i de planta baixa mes dos pisos. L'edifici té forma de rectangle, en el centre d'aquest, observem dues naus, situades a la dreta i un petit pati situat a l'esquerra. Al costat de la façana sud hi ha un passadís a la manera de carrer i més a l'esquerra quatre naus alineades formant la façana est del conjunt. Al costat de la façana est, un altre passadís o carrer hi una altra nau en forma de U que tanca el conjunt.

Escola Industrial de Terrassa (UPC). Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 2147 - 27/07/2016)

ESCOLA PIA DE TERRASSA

El 22 d'agost de 1864 es signà l'escriptura de fundació entre l'Escola Pia de Catalunya i  l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Ignasi Amat i Galí (01/01/1863-31/12/1864) per l'establiment d'un col·legi a la vila. El procés fins arribar a la fundació del col·legi, mitjançant la Reial Ordre que feia possible l'establiment del Col·legi a Terrassa, no va ser fàcil. Els promotors dels escolapis encapçalats per Domingo Ventalló i Llobateras, que acabaria sent alcalde de Terrassa el 1868, van fracassar els anys 1828, 1848 i 1853, per problemes polítics. 

L'edifici de l'Escola Pia, és una construcció aïllada, que presentava inicialment una planta rectangular de 64,5 metres de longitud (en la façana principal) per 57,5 metres d'amplària en les façanes est i oest. Actualment l'edifici presenta una planta en forma de U amb incorporacions de construccions laterals que amplien la planta del projecte inicial flanquejada per una torre octogonal de cinc plantes, un dels elements arquitectònics més significatius de l'edifici.

Escola Pia de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10279 -

26/06/2024)

ESCOLA VEDRUNA VALL DE TERRASSA

L'escola Vedruna Vall Terrassa, està ubicada al carrer del Vall, núm. 21 de Terrassa, Districte I, barri Centre, codi postal 08221. És una escola concertada amb 160 anys d'història i amb un gran arrelament a la nostra ciutat.

L'escola fou fundada l'any 1856, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Miquel Vinyals i Galí (16/01/1854 - 25/10/1856). Té el seu origen en la petició de l'Ajuntament de Terrassa i el prior de la parròquia del Sant Esperit, Francesc Casals, al Rei Ferran VII. El projecte de construcció finalitza el 14 de juliol de 1856. L'escola és dirigida per la germana Paula del Puig, el mateix any 1856. A partir de l'any 1879, les germanes carmelites de la caritat, centren la seva activitat exclusivament en la branca educativa, activitat que ha perdurat fins el dia d'avui.

L'any 1901, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Pelegrí Matalonga i Payeras (20/03/1901 - 31/12/1901), les monges carmelites és traslladaren al seu local propi del carrer del Vall núm. 21, seu de l'actual escola Vedruna Vall Terrassa. 

El creixement i la consolidació de l’escola i les necessitats educatives fan que les germanes decideixin adquirir un local propi per al col·legi. L’any 1901 compren la casa del carrer del Vall núm. 21 que s’uneix pel pati amb la del carrer Sant Domènec núm. 24, que també adquireixen en aquell moment. El nou edifici permet tenir un nombre més gran d’aules i espais i també un ampli pati per practicar tant activitats de lleure com activitats artístiques. L’espai va créixer encara més ja que l’any 1912 adquiriren la casa contigua, el número 19 del carrer del Vall. En aquest nou espai és on es col·locà la capella, que fou beneïda l’any 1922 amb tota solemnitat.
 
Escola Vedruna de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG - 
30/10/2025)
 
ESCOLA CREIXEN DE TERRASSA
 
La Casa Galí, seu de l'escola Creixen, és un edifici residencial de grans dimensions construït  l'últim terç del segle XIX, per la família Galí, al costat de la casa Joan Barata. Està situada al carrer de Sant Pere de Terrassa, núm 36 (barri Centre - Districte I). Aquest edifici està emmarcat en l'estil arquitectònic Obra Popular (exterior) i Modernisme (interior). Avui dia es conserven diferents elements arquitectònics modernistes, entre ells destaquen, la fusteria de les portes, alguns vitralls les rajoles del rebedor, l'escala de cargol d'accés als nivells superiors, els arrambadors del rebedor, la porta d'accés a l'antic menjador de la casa Galí, d'estil modernista, situada a l'esquerra del vestíbul. L'edifici fou un encàrrec de la família Galí a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, arquitecte de l'Ajuntament de Terrassa, autor de gran part dels edificis modernistes del carrer de Sant Pere. Tots aquests elements són obra de l'arquitecte Lluís Muncunill . 

Actualment l'edifici alberga l'Escola Creixen de Terrassa (cooperativa educativa), la propietat de l'edifici i l'escola han sabut conservar els elements modernistes més significatius de la casa Galí. L'escola fundada l'any 1940, és un centre concertat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Façana de l'escola Creixen, ubicada a la Casa Galí de Terrassa. 

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG10480 - 30/10/2025)

ESCOLA AIRINA

L'escola Airina està situada en el núm 67 del carrer del Nord de Terrassa, ocupa un edifici singular, la Casa Puigarnau, també coneguda com la Casa Joaquima Pujals.

La Casa Puigarnau, és un edifici de de planta baixa i dos pisos, situada al carrer del Nord núm 67, en el districte núm 1 de la ciutat de Terrassa. La casa també es coneguda com la Casa Joaquima Pujals, vídua de l'industrial terrassenc Gaietà Alegre. Joaquima Pujals, va decidir construir la casa en el carrer del Nord, carrer que prenia una gran importància al final del segle XIX i principi del segle XX, per ser el carrer que portava de l'estació del Nord al centre de la ciutat. El carrer era transitat per comercials del sector tèxtil que venien a fer fes seves compres a la ciutat. Es per això que alguns industrials van fixar les seves residències i magatzems tèxtils en aquest carrer, i els que trobarem en les places i carrers que el segueixen. Cal dir que en aquesta nova zona urbana que s'estava configurant també varen proliferar les fondes i alguns hotels, que donaven servei als compradors de peces de tela, madeixes de llana...

L'escola Airina de Terrassa és un col·legi concertat situat a Terrassa (Vallés Occidental) on acompanyem els alumnes i les famílies des de la Guarderia fins a 6è de primària. Els ajudem a preparar-se per ser persones íntegres, ciutadans solidaris i professionals competents. Oferim una visió innovadora de l'educació basada en el humanisme cristià i l'atenció personalitzada. (Font institució airina)

Detall de la façana principal de la Casa Puigarnau, Carrer del Nord

núm 67. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1028 - 13/03/2016)

La Casa Puigarnau és un edifici de planta rectangular, que comparteix mitgera amb la Casa Pere Comerma II i té façanes amb la nova plaça al Nord, amb el carrer del Nord (façana principal) i la façana del darrera (oest) que donava al jardí de la casa. La façana principal de la planta baixa és de carreus quadrats i rectangulars. La façana de la planta baixa presenta una composició simètrica, amb tres obertures, la del portal d'accés i dues finestres a banda i banda d'aquesta. Les tres obertures presenten llindes de pedra artificial que formen un arc de cortina central amb una flor en relleu a l'interior. Una línia d'imposta marca la separació de la façana de la planta baixa i el primer pis. Les finestres presenten trencaaigües i de pedra artificial i els brancals d'aquestes finestres representen mitges columnes i mitjos capitells. Les finestres tenen reixes de ferro forjat, que a la part superior representen motius florals, cal remarcar l'excel·lent treball de les reixes. La porta de fusta també presenta aplics de ferro que representen motius florals.


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

dijous, 4 de desembre del 2025

JARDINS DE L'ARQUITECTE COLL I BACARDÍ

Aquests jardins envolten el Parc de desinfecció de Terrassa dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, l'any 1915. Els jardins que porten el nom de l'arquitecte, estan situats a ctra d'Olesa, núm 82, del barri del Roc Blanc de Terrassa.

Els jardins i l'edifici del Parc de desinfecció, varen experimentar un gran deteriorament desprès de la Guerra Civil (durant els anys 40 i 50 del segle XX), nou fou fins l'adveniment dels ajuntaments democràtics que es fa la restauració de l'edifici i dels jardins.

Jardins del Parc Coll i Bacardí. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG

1824 - 28/02/2016)

El dia 10 de setembre del 1986 s'inauguren les obres de restauració del Parc de Desinfecció i dels jardins, aprovades per l'Ajuntament de Terrassa, en sessió plenària, per l'Alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002).

Avui dia, l’edifici està envoltat d’uns jardins que també van ser restaurats i resguardats amb una harmoniosa reixa, i el Ple de l’Ajuntament celebrat el 29 d’agost de 1986, li assignà el nom de Jardins de l’arquitecte Coll i Bacardí. Una placa de marbre situada a l’entrada indica «Jardins de l’arquitecte Coll i Bacardí». (Joaquim Verdaguer i Caballé)

Detall de la placa de marbre que indica els Jardins de l'arquitecte

Coll i Bacardí. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1820 - 28//02/2016)

Detall del passeig central dels Jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí,

que envolten l'edifici del Parc de desinfecció. Foto, AF Jordi Plana i

Nieto. (IMG 1850 - 28/02/2016)

De la restauració realitzada durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila, destaquen, a part dels jardins i l'edifici, els bancs situats davant l'edifici i la porta de ferro forjat d'entrada als jardins.

Detall de la porta d'accés als Jardins de l'Arquitecte Coll i Bacardí.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1821 - 28/02/2016)

Detall dels nous bancs de la restauració del 1986, d'inspiració

modernista. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1824.2 - 28/02/2016)


 

Detall de l'únic banc d'inspiració modernista dels Jardins de l'arquitecte

Coll i Bacardí. (Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1840 - 28/02/2016)

Detall dels jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí. AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 1893 - 28/02/2016)
 

Detall dels jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí. AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 1841 - 28/02/2016)

 
FITXA

NOM .......................................................... Jardins de l'Arquitecte Coll i Bacardí

ÚS ............................................................. Públic

ANY DE CONSTRUCCIÓ ......................... 1915

ARQUITECTE ........................................... Josep Maria Coll i Bacardí

REMODELACIÓ ....................................... 10 de setembre de 1986
 
UBICACIÓ ................................................ Carretera d'Olesa, núm 82
 
BARRI ...................................................... Roc Blanc de Terrassa

GL
 
41º 33' 22'' N - 1º 59' 49'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

  

dimecres, 3 de desembre del 2025

MAS DE LA CASTLANIA O TORRE DE LA CASTLANIA

El Mas de la Castlania, és una masia situada a la dreta del torrent de Vallparadís, també es coneix com la Torre de la Castlania o la Casa Canela. Està ubicada al carrer Serrano, núm 37 de Terrassa, integrada en el casc urbà de la ciutat. És una dels edificis més antics de Terrassa, el seu origen es remunta a l'època medieval, fou construït entre 1319 i 1323 per Blanca de Centelles i de Terrassa com a residència dels seus procuradors.

Blanca de Centelles, fixarà la seva residència al Castell Cartoixa de Vallparadís, a uns pocs centenars de metres del Mas de la Castlania.

El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga fortificació situada vora el torrent de Vallparadís. La primera referència d'una fortificació la trobem en un document del 1110. Segons aquest document, Berenguer de Sanlà i la seva esposa Ermessendis compren unes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, amb l'objectiu de construir-hi la seva residència. La família adoptarà el cognom de Terrassa. L'any 1273, Blanca de Centelles, filla de Saurina de Terrassa i de Bernat de Centelles s'instal·là al castell amb la seva mare. L'any 1304 Blanca es va casar amb Guillem de Galceran de Cabrenys ?, desprès de la mort del seu marit Blanca tornà al castell de Vallparadís, la seva casa pairal.

Font de la foto, Pobles de Catalunya, autor de la foto: Rafael Morante.

Castlania: conjunt de bens o drets que depenen d'un castell i que han de permetre el seu sosteniment  (en aquest cas, el Castell Cartoixa de Vallparadís).

Amb el pas del temps el Mas de la Castlania perd la seva funció i es converteix en una masoveria. En els segles posteriors era coneguda com la Torre d'en Bru i, en el segle XIX com a Cal Canela per ser els seus propietaris la família Canela. (Joaquim Verdaguer i Caballé).

L'edifici actual es troba molt malmès i en un estat de conservació deplorable. L'estat de deteriorament s'inicia en un incendi el 5 d'octubre de 1885 i segueix fins els nostres dies de forma continuada.

El Mas de la Castlania ha experimentat amb el pas dels segles, una sèrie de transformacions que han deixat el mas de forma lamentable, tot i ésser una de les construccions més antigues de Terrassa, relacionades amb el topònim de la ciutat.

Detall del Mas de la Castlania, dibuix de Mateu Avellaneda, en el

que mostra una recreació del mas.

Detall del Mas de la Castlania (final segle XIX, any 1885). Foto, AF

Baltasar Ragon - AMAT

L'edifici actual presenta tres elements arquitectònics de l'antiga masoveria de la castlania: una finestra gòtica (de les tres inicials), la porta d'accés al mas i les parets d'una galeria situada a la dreta de la porta d'accés.

Detall de la finestra gòtica situada per sobre de la porta d'accés al Mas

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10686 - 02/12/2025)

El finestral gòtic destaca per el seu arc conopial decorat amb uns dracs que lluiten contra d'altres animals. Cal recordar que el mas havia tingut tres finestrals decorats com el de la finestra que ha resistit al pas del temps.

Per sota d'aquest finestral hi ha la porta d'accés al mas de la Castlania, aquesta presenta un portal adovellat de mig punt. Entre el portal i la finestra gòtica trobem tres pedres esculpides: la central representa Sant Miquel, la de la dreta ens diu que estem en terra de molins  i, la de l'esquerra hi ha una dona que té en una ma un jou i a l'altra un calderó. Aquesta figura representa a Blanca de Centelles.

Detall de la portalada del Mas de la Castlania (1885). Foto AF
Baltasar Ragon - AMAT
 
Detall de la façana i la galeria de la dreta del Mas de la Castlania.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10687 - 02/12/2025)
 
El creixement urbà de la ciutat va modificar i transformar la masia i va convertir-ne el cos principal en un habitatge entre mitgeres. Tot i així, se n'han conservat diversos elements originals. La planta real de la masia no es coneix, ja que queda emmascarada per les construccions veïnes.
Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Planta baixa amb entrada i escala d'accés al primer pis, al fons. Originalment hi havia una porta.
A la dreta de l'entrada, algunes dependències relacionades amb l'activitat vitícola (cups,...). A la part posterior hi ha el celler que comunica amb l'actual garatge.
Al primer pis, pujant a ma esquerra, hi havia la cuina i el menjador, actualment del tot rehabilitats.
Terrassa i cos lateral esquerra de dues plantes per a usos industrials (sabó moll, teixits,...).
S'accedeix a les golfes per la terrassa.
Es conserva el portal i el pati interior. (Font: Les Masies de Terrassa - Catàlegs del Museu - Ajuntament de Terrassa - Mas de la Castlania - pàg 26) 
 
El mas formava part de la quadra de Vallparadís. Està protegit com a Bé cultural d'interès local, per tant forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 
Fonts consultades:
Viquipèdia 
Masies de Terrassa (Catàlegs del Museu - Ajuntament de Terrassa)
 
FITXA
 
NOM ............................................................. Mas de la Castlania
 
NOM ............................................................. Torre de la Castlania
 
NOM ............................................................. Casa Canela
 
UBICACIÓ .................................................... Carrer Serrano núm 37
                                                                        Formava part de la Quadra de Vallpardís
 
POBLACIÓ ................................................... Terrassa
 
ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1319 -1323
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC INICIA .................. Gòtic
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC ACTUAL ............... Obra popular 
 
ÚS INICIAL ..................................................... Residència procuradors de la castlania del castell
                                                                          de Vallparadís.
PROPIETARIS ................................................ Blanca de Centelles
 
PROPIETARIS ................................................ Família Canela
 
PROTECCIÓ ................................................... Bé cultural d'interès local
 
INVENTARI ...................................................... Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 
IDENTIFICACIÓ IPAC ...................................... 28095

 

GL
 
41º 33' 35'' N - 2º 01' 08'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

dissabte, 22 de novembre del 2025

ERMITA DE SANT JOSEP DE LA MASIA TORRE DE MOSSÈN HOMS

ERMITA DEL SAGRAT COR O DE SANT JOSEP

L'ermita de Sant Josep, és una construcció de petites dimensions, presenta una planta rectangular amb una única nau. L'ermita de Sant Josep estava al servei de la Masia Torre de Mossèn Homs. La primera missa es va celebrar el 6 de febrer de 1537, quan la masia era propietat de Mossèn Jaume Doms (el mot Mossèn, feia referència a ciutadà honrat).

Detall de la façana principal (orientada a ponent), en l'actualitat.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10676 - 20/11/2025)

L'ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep, ha estat molt modificada, l'any 1957 fou restaurada i es varen perdre alguns dels elements principals, entre ells el porxo situat a l'entrada de la façana principal, aquest presentava una teulada de dues vessants.

Detall de la façana principal de l'ermita, abans del 1957.

Font de la foto, AMAT

Si observem la fotografia anterior podem observar vestigis de la teulada del porxo, paral·lela a la teulada de l'ermita.

Durant la dècada de 1940 es reconstrueix l'ermita, i és utilitzada per les monges que viuen a la Masia Torre de Mossèn Homs. L'ermita experimenta un ràpid deteriorament i el 1957 es rehabilitada.

Detall de les façanes de ponent i nord. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10675 - 20/11/2025)
 
La façana principal presenta un campanar d'espadanya, tot i que la campana ha estat retirada (en la darrera restauració de 1987, coincidint amb la creació de l'Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès, ubicada a La Torre Mossèn Homs), i substituïda per una creu cristiana. La campana havia estat col·locada i beneïda el 16 de juny de 1957, actuant de padrins: Francisca Artigues, Josep Mª Artigues i Mercè Pujol, per aquest motiu la campana portava els noms de Mercedes, José i Francisca (1957). La porta és rectangular amb brancals i llinda de pedra. Damunt de la porta observem un òcul que dóna llum a la nau. La façana està coronada per una cornisa, aquesta presenta quatre línies de teules i maons alternades.

La façana nord presenta una escala per accedir a una porta lateral en arc de mig punt enreixada.
Detall del campanar (sense la campana), l'òcul  i la cornisa de la façana principal
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10677 - 20/11/2025)
 
La façana de migdia és plana i no presenta cap obertura.
 
Detall de les façanes de ponent i migdia. Foto AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10678 - 20/11/2025)
 
HISTÒRIA
 
Ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep
 
 
Construcció segle XVI
 
Primera missa 6 de febrer de 1537
 
Obra popular
 
Fou reconstruïda durant la dècada de 1940
 
Fou rehabilitada l'any 1957
 
La nova campana fou beneïda el 16 de juny de 1957 durant la Festa de la Reconciliació de l'Ermita de Sant Josep
 
L'any 1987 es torna a restaurar.
 
Actualment s'obre al culte durant les romeries de la "Hermandad Divina Pastora" i per Sant Josep la "Hermandad de Abrucena de Terrassa.
 
 
Font consultada
 
 
 
GL
 
41º 34' 58.83'' N - 2º 02' 20.77'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011