Com ja hem comentat a l'anterior entrada, Castell Cartoixa de Vallparadís. Història part I, l'any 1947 la família Maurí va cedir el castell a la ciutat i l'any 1949, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà, constituí el Patronat Pro Castell Cartoixa de Vallparadís, embrió del que serà el Museu Municipal d'Art de Terrassa. Tot seguit, sota la direcció i supervisió de la Direcció de Conservació de Monuments de Catalunya, s'iniciaren el 1950 els treballs arqueològics i de reconstrucció del castell cartoixa de Vallparadís.
El mateix any 1950 es comença per completar i definir la planta original del castell i les diferents fases constructives. Es fan excavacions al seu voltant per retirar la runa, quedant al descobert els murs exteriors de les façanes sud i est, amb les corresponents torres. També es desenrunen els espais interiors que determinen la planta del castell i es descobreix el pont d'accés al castell cobert per la runa abocada al fossat.
Després de la recuperació de la primera planta, l'arquitecte Jeroni Martorell va preparar el projecte de restauració i reconstrucció del castell, a la mort de Martorell, la reconstrucció va seguir sota la direcció de l'arquitecte Alexadre Ferrant, supervisada per l'arquitecte Camil Pallàs. Existeix poca documentació dels treballs arqueològics i la poca que hi ha, fou recollida en una sèrie de notes per l'encarregat de l'obra, Antoni Vilarrubí. Alguns arqueòlegs locals opinen que el projecte de restauració executat per l'arquitecte Alexandre Ferrant fou un xic fantasiós, doncs es basà en uns estudis arquEològics poc fonamentats.
Actualment el Castell Cartoixa de Vallparadís és la seu principal del Museu de Terrassa. El museu consta de cinc seccions: Castell Cartoixa de Vallparadís, Casa Alegre de Sagrera, Seu d'Ègara (Esglésies de Sant Pere), Torre Palau i Centre d'Interpretació de la Vila medieval de Terrassa i Claustre del convent de Sant Francesc.
EL FOSSAT
Una de les característiques més enigmàtiques del Castell cartoixa de Vallparadís, és el seu fossat. Les dimensions del fossat superen les del fossat de la vila de Terrassa, tant en amplària com en fondària, pràcticament són el doble de grans. Aquest fet és sorprenent, doncs fou construït en una època d'escassa conflictivitat a la zona. Alguns historiadors opinen que aquestes dimensions eren un indicatiu de la preponderància del poder del comte de Barcelona sobre el poder eclesiàstic, doncs el castell es troba a pocs centenars de metres de les Esglésies de Sant Pere, en el mateix torrent de Vallparadís.
L'any 1982 es va fer una rasa al fossat nord per tal d'instal·lar-hi una claveguera que desguassés l'aigua del carrer de Salmerón al torrent de Valllparadís. L'Ajuntament de Terrassa posà el fet en coneixement de la Junta de Museus de Terrassa i l'excavació va ser supervisada pels arqueòlegs Antoni Moro i D Ferrant que van extreure les següents conclusions:
- L'existència d'un fossat als trams nord, sud i est, parcialment descobert als anys 50. Les aigües d'aquest fossat anirien a parar al torrent de Vallparadís (oest) i aquest faria les funcions de fossat completant l'anella al voltant del Castell.
El mateix any 1950 es comença per completar i definir la planta original del castell i les diferents fases constructives. Es fan excavacions al seu voltant per retirar la runa, quedant al descobert els murs exteriors de les façanes sud i est, amb les corresponents torres. També es desenrunen els espais interiors que determinen la planta del castell i es descobreix el pont d'accés al castell cobert per la runa abocada al fossat.
Després de la recuperació de la primera planta, l'arquitecte Jeroni Martorell va preparar el projecte de restauració i reconstrucció del castell, a la mort de Martorell, la reconstrucció va seguir sota la direcció de l'arquitecte Alexadre Ferrant, supervisada per l'arquitecte Camil Pallàs. Existeix poca documentació dels treballs arqueològics i la poca que hi ha, fou recollida en una sèrie de notes per l'encarregat de l'obra, Antoni Vilarrubí. Alguns arqueòlegs locals opinen que el projecte de restauració executat per l'arquitecte Alexandre Ferrant fou un xic fantasiós, doncs es basà en uns estudis arquEològics poc fonamentats.
Actualment el Castell Cartoixa de Vallparadís és la seu principal del Museu de Terrassa. El museu consta de cinc seccions: Castell Cartoixa de Vallparadís, Casa Alegre de Sagrera, Seu d'Ègara (Esglésies de Sant Pere), Torre Palau i Centre d'Interpretació de la Vila medieval de Terrassa i Claustre del convent de Sant Francesc.
Detall del fossat de la façana est del Castell cartoixa de Vallparadís.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6589, 07/08/2018)
Una de les característiques més enigmàtiques del Castell cartoixa de Vallparadís, és el seu fossat. Les dimensions del fossat superen les del fossat de la vila de Terrassa, tant en amplària com en fondària, pràcticament són el doble de grans. Aquest fet és sorprenent, doncs fou construït en una època d'escassa conflictivitat a la zona. Alguns historiadors opinen que aquestes dimensions eren un indicatiu de la preponderància del poder del comte de Barcelona sobre el poder eclesiàstic, doncs el castell es troba a pocs centenars de metres de les Esglésies de Sant Pere, en el mateix torrent de Vallparadís.
L'any 1982 es va fer una rasa al fossat nord per tal d'instal·lar-hi una claveguera que desguassés l'aigua del carrer de Salmerón al torrent de Valllparadís. L'Ajuntament de Terrassa posà el fet en coneixement de la Junta de Museus de Terrassa i l'excavació va ser supervisada pels arqueòlegs Antoni Moro i D Ferrant que van extreure les següents conclusions:
- L'existència d'un fossat als trams nord, sud i est, parcialment descobert als anys 50. Les aigües d'aquest fossat anirien a parar al torrent de Vallparadís (oest) i aquest faria les funcions de fossat completant l'anella al voltant del Castell.
Pon per accedir al castell, situat sobre el fossat nord. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6564, 07/08/2018)
- També es va poder constatar que el tram nord del fossat havia estat parcialment excavat només s'havia arribat al nivell del segle XV. L'any 1988 s'obre una altra rasa per a la instal·lació d'una línia telefònica i sota la direcció d'Antoni Moro s'excava fins el nivell del 1400. Del fossat es recuperen fragments de ceràmica i ossos de fauna, vidres, objectes de metall, objectes personals...
Durant el període de temps 1991-1993, sota la direcció de l'arqueòleg Antoni Moro, després d'una fase d'extracció de runa, es va procedir als treballs arqueològics als trams del fossat i s'estableix el perfil complet del fossat, amb una amplada al voltant dels 10m i una profunditat de 7 m. També es va poder determinar la seqüència estratigràfica dels corresponents abocaments que van cobrir el fossat i que van del segle XIII al segle XVIII. Aquestes excavacions van realitzar-se durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002).
Detall del fossat, tram est a la dreta de la imatge i tram sud en primer
pla. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6593, 07/08/2018)
La darrera intervenció arqueològica fou finançada pel Departament de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya i l'empresa GISA i realitzada durant els anys 2003 i 2004, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012).
Aquesta darrera intervenció mostren el fossat tal i com el podem veure avui dia, desenrunat i pavimentat de color salmó per evitar la seva erosió i canalitzar les aigües pluvials.
El fossat fou construït el segle XII, i un cop desenrunat mostra una estructura defensiva de dimensions extraordinàries. En el tram est presenta una amplària de 10 m i una fondària de 5 m. En el tram sud 12 m d'amplària i 7 m de fondària. En el tram nord 8 m d'amplària. Aquestes dimensions doblen en amplària i en fondària al fossat que encerclava la vila medieval de Terrassa.
El desenrunament del fossat ha estat de gran importància perquè ens ha permès recuperar una gran quantitat de ceràmica, vidre, objectes de ferro i bronze, ossos i restes d'aliments... que donen una idea de com vivien els ocupants del castell des del segle XII al XIII. Per altra banda les dimensions del fossat ens dóna idea de la importància del castell i del poder comtal a la vila de Terrassa.
Façana sud i part superior del fossat (color salmó). Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6585, 07/08/2018)
Vista aèria en la que podem apreciar el fossat, trams est i sud.
Font Google Maps.
FITXA
Nom ........................................... Castell cartoixa de Vallparadís
Tipologia .................................... Castell, monestir cartoixà, museu, monument.
Construcció (inici) ...................... Compra dels terrenys 1110
Construcció ................................ Segle XXII
Estil predominant ....................... Gòtic
Primers propietaris ..................... Berenguer de Sanlà i Ermessendis
Ubicació ..................................... Carrer de Salmerón. Parc de Vallparadís. Terrassa
Estat de conservació ................. Molt bo
Ús inicial .................................... Residencial fortificat
Ús actual ................................... Museu
Protecció ................................... Bé d'interès cultural (2 de març de 1944)
Bé d'interès nacional
Bé d'interès nacional
Lloc web ................................... Lloc web oficial
En la propera entrada parlarem de l'exterior del castell si vol saber els aspectes més significatius cliqueu: Castell cartoixa de Vallparadís. Exterior Part III.
En la propera entrada parlarem de l'exterior del castell si vol saber els aspectes més significatius cliqueu: Castell cartoixa de Vallparadís. Exterior Part III.
GL
41º 33' 53'' N - 2º 01' 08'' E
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
