Capella de Sant Roc de la Barata
Interior
Seguim a la capella de Sant Roc de la Barata per parlar-vos de l'interior, com ja es va comentar en la darrera entrada: La capella de Sant Roc de La Barata. Exterior Part I, el 10 de febrer de 1622, l'Excm. Joan Sentís, bisbe de Barcelona, donà permís a en Miquel Roca Barata i Margarit, per construir una capella dedicada a Sant Roc, en els terrenys de La Barata i dins dels límits de la parròquia de Matadepera... La capella fou construïda amb el termini d'un any pels mestres d'obres: Ramon Sorís (pare) i Joan Sorís fill, aquests aixequen una església de planta en creu llatina, d'una sola nau i d'inspiració barroca, l'estil barroc és molt més apreciable a l'interior.
La capella va sofrir la barbàrie injustificada en dos períodes de la seva història: la profanació del reliquiari, en l'època del francès. L'interior va ser incendiat durant l'ocupació de La Barata el 1936. De l'incendi només es van salvar tres frontals de ceràmica dels que ja parlarem en aquesta entrada, és així, que tot l'interior va ser reconstruït a partir de 1940 per Teresa Gual, esposa d'Antoni Barata i Rocafort, tot seguint les recomanacions de Josep Rigol i Fornaguera director de la Junta de Museus de Terrassa i posterior director del Museu Municipal d'Art de Terrassa.
Detall de l'altar de la Capella de Sant Roc de la Barata
dedicat a Sant Roc. Foto AF Jordi Plana. (IMG 6851, 07/12/2018)
Motius per dedicar la capella a Sant Roc
El 10 de febrer de 1622, data en la que Joan Sentís bisbe de Barcelona, donà permís a la família Barata per construir una capella dedicada a Sant Roc, encara estava molt present l'epidèmia de pesta bubònica del 1588 que afectà Catalunya i en concret Terrassa.
El 15 d'agost de 1588 es considera el dia què la pesta bubònica entra a la vila de Terrassa, ocasionat als següents mesos més de 300 morts, un 10% de la població terrassenca, cal dir que en aquesta època la població censada a Terrassa era d'uns 3000 habitants.
L'any que l'epidèmia va produir més morts va ser l'any 1589. Per aturar l'epidèmia i evitar el contagi, la vila va prendre una sèrie de mesures:
- Es controlà l'entrada de forans pels portals de la vila.
- Es recomanà als pagesos que entraven i sortien de la vila per anar a les hortes de fora de les muralles que no mantinguessin contacte amb persones desconegudes.
- El 7 de juliol de 1588 es reuní el Consell de la Vila de Terrassa per analitzar l'evolució de l'epidèmia què s'havia iniciat a l'Empordà i que ja havia arribat a les comarques de Barcelona. El Consell aprovà encomanar-se a Sant Roc, Sant Sebastià i Santa Madrona, demanant ajut i fent el vot de venerar-los i festejar les diades que l'església els hi dedica. Malgrat les mesures preses pel Consell, 39 dies desprès, el 15 d'agost de 1588 es donen els primers casos de pesta bubònica entre els habitants de la vila de Terrassa.
- Aquests primers casos de pesta provoquen el pànic entre els terrassencs i totes aquelles persones que tenen la possibilitat de refugiar-se en els masos de les rodalies, d'entre molts a la Barata, marxen de la vila per evitar el contagi.
- L'any 1590 no es donen més morts per pesta bubònica i el Consell de la Vila de Terrassa i de la forana acorden fer neteja de les cases, doncs l'epidèmia havia cessat.
La devoció a Sant Roc es va difondre ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap a les contrades germàniques i als Països Baixos. El 1477, degut a una epidèmia de pesta bubònica, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge allotjava malalts de pesta, coneguda com a "Confraternità o Scuole di Sant Roco". Aquesta va fomentar la devoció a Sant Roc construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia i fins i tot per molts països d'Europa. Recordem que el Consell de la Vila de Terrassa s'encomana a Sant Roc perquè lliuri als terrassencs de l'epidèmia de pesta el 7 de juliol de 1588.
El 15 d'agost de 1588 es considera el dia què la pesta bubònica entra a la vila de Terrassa, ocasionat als següents mesos més de 300 morts, un 10% de la població terrassenca, cal dir que en aquesta època la població censada a Terrassa era d'uns 3000 habitants.
L'any que l'epidèmia va produir més morts va ser l'any 1589. Per aturar l'epidèmia i evitar el contagi, la vila va prendre una sèrie de mesures:
- Es controlà l'entrada de forans pels portals de la vila.
- Es recomanà als pagesos que entraven i sortien de la vila per anar a les hortes de fora de les muralles que no mantinguessin contacte amb persones desconegudes.
- El 7 de juliol de 1588 es reuní el Consell de la Vila de Terrassa per analitzar l'evolució de l'epidèmia què s'havia iniciat a l'Empordà i que ja havia arribat a les comarques de Barcelona. El Consell aprovà encomanar-se a Sant Roc, Sant Sebastià i Santa Madrona, demanant ajut i fent el vot de venerar-los i festejar les diades que l'església els hi dedica. Malgrat les mesures preses pel Consell, 39 dies desprès, el 15 d'agost de 1588 es donen els primers casos de pesta bubònica entre els habitants de la vila de Terrassa.
- Aquests primers casos de pesta provoquen el pànic entre els terrassencs i totes aquelles persones que tenen la possibilitat de refugiar-se en els masos de les rodalies, d'entre molts a la Barata, marxen de la vila per evitar el contagi.
- L'any 1590 no es donen més morts per pesta bubònica i el Consell de la Vila de Terrassa i de la forana acorden fer neteja de les cases, doncs l'epidèmia havia cessat.
Sant Roc patró de La Barata, situat darrera de l'altar de la capella.
Estil barroc. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6862,
La devoció a Sant Roc es va difondre ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap a les contrades germàniques i als Països Baixos. El 1477, degut a una epidèmia de pesta bubònica, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge allotjava malalts de pesta, coneguda com a "Confraternità o Scuole di Sant Roco". Aquesta va fomentar la devoció a Sant Roc construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia i fins i tot per molts països d'Europa. Recordem que el Consell de la Vila de Terrassa s'encomana a Sant Roc perquè lliuri als terrassencs de l'epidèmia de pesta el 7 de juliol de 1588.
Goig a Sant Roc Patró de La Barata
Goig a Sant Roc, patró de La Barata.
Darrera de l'altar trobem la imatge de Sant Roc emmarcada per una cornisa i sis columnes agrupades de tres en tres a dreta i esquerra. Les columnes presenten capitells corintis de color daurat i sostenen una cornisa motllurada amb un fris també daurat i, amb motius vegetals que tenen continuïtat a tot el voltant de la nau principal i del transsepte. El frontal de l'altar estar format per un mosaic de rajoles majòliques que representen a Sant Roc.
Mosaic de majoles dedicat a Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6860, 07/12/2018)
Damunt de la cornisa que emmarca la imatge de Sant Roc hi ha un relleu daurat flanquejat per dos àngels. El relleu representa el martiri d'uns cristians, en el que el botxí els hi clava un clau al cap. Els dos àngels sostenen dues branques de palma que sostenen una corona de fulles.
Detall del relleu que corona la imatge de Sant Roc. Foto AF, Jordi
Plana (IMG 6861, 07/12/2018)
Les columnes que sostenen la capella presenten el fust estriat amb motius lineals en relleu de color daurat, els capitells són d'inspiració coríntia amb motius vegetals i volutes també de color daurat i la base motllurada.
A cada braç del transsepte trobem una capella, a la de l'esquerra hi ha un Crist a la creu envoltat per un portal en el que destaquen quatre columnes en serpentinata (columnes salomòniques) que sostenen un arc de mig punt amb tres querubins dos a cada costat i un de centrat, per damunt de l'arc i a la manera d'un frontó, dos querubins sostenen el monograma IHS, símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim, tot el portal està decorat en horror vacui, típic del Barroc.
Detall d'una de les columnes que sostenen la volta ce la nau central i
del transsepte, fust, capitell, fris i cornisa de marbre. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6871, 07/12/2018)
A banda i banda de la capçalera de la capella, dues portes rectangulars donen accés a dues estàncies per a ús del mossèn durant l'ofici religiós. Les portes presenten brancals i llinda motllurats de color daurat, sobre un sòcol de granit negre.
Esquerra de la imatge detall de la porta d'accés a l'habitació del
mossèn per la preparació de l'ofici. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6851, ampliació 27/12/2018)
A banda i banda de la capçalera de la capella i per sobre de cadascuna de les dues portes laterals observem dues pintures, a la dreta Jesucrist amb la corona d'espines i a l'esquerra, sobre l'altre porta, una verge amb els atributs de la crucifixió de Jesús: la corona, els claus i la punta de la llança.
Jesús amb la corona d'espines. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6876, 07/12/2018)
Detall de la pintura que representa possiblement a la verge de la
Pietat, davant dels atributs de la crucifixió de Crist, els claus, la
corona d'espines i la punta de la llança. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6875, 07/12/2018)
Sant Roc
Va néixer, segons marca la tradició, a Montpeller, Occitània, aleshores part del Regne de Mallorca, cap a 1295. Va ser un peregrí que es va desplaçar a Roma i va recórrer Itàlia tot dedicant-se a la cura dels infectats per la pesta i va morir en olor de santedat el 1327 a Voghera, malgrat també existeix la hipòtesi de Montpeller.
La devoció a Sant Roc es va estendre ràpidament per tot Europa, durant el segle XV, doncs les epidèmies de pesta bubònica sorgien periòdicament matant constantment entre un 10% i un 50% dels habitants de les poblacions afectades.
Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477,
en ocasió d'una altra epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una
confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els
malalts de pesta, i que va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoció al sant construint capelles i centres d'acollida per tota Itàlia i d'altres llocs com a Catalunya, un exemple és el cas de la capella de Sant Roc de la Barata (Matadepera, Vallès Occidental, Terrassa).
El transsepte
A cada braç del transsepte trobem una capella, a la de l'esquerra hi ha un Crist a la creu envoltat per un portal en el que destaquen quatre columnes en serpentinata (columnes salomòniques) que sostenen un arc de mig punt amb tres querubins dos a cada costat i un de centrat, per damunt de l'arc i a la manera d'un frontó, dos querubins sostenen el monograma IHS, símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim, tot el portal està decorat en horror vacui, típic del Barroc.
Crist a la creu, capella esquerra del transsepte d'estil barroc.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6866, 07/12/2018)
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6866, 07/12/2018)
A l'esquerra del Crist a la creu hi ha una imatge de Santa Polònia. Santa Polònia, festejada el 9 de febrer, és la patrona dels dentistes. Es tracta d'una santa cristiana copta, que va viure al segle III (200 - 249) i que fou morta durant un aixecament contra els cristians en la celebració dels mil anys de la fundació de Roma, a l'època de l'emperador Filipo l'àrab.
Imatge de Santa Polònia, patrona dels dentistes i protectora contra
el mal de queixal. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6873, 07/12/2018)
La imatge de Santa Polònia, que té com atributs una branca de palma i unes tenalles que sostenen un queixal. Va ser col·locada a l'esquerra del transsepte durant la restauració de la capella de Sant Roc de la Barata per Teresa Gual, esposa d'Antoni Barata, per tal donés protecció a la família contra el mal de queixal.
Davant de la imatge de Santa Polònia està situat un mosaic de rajoles majoles en el que es representa la Mare de Déu dels Dolors en el Davallament de Crist de la Creu. Aquest mosaic es trobava a la capella de Sant Roc abans que fos incendiada l'any 1936. Sembla ser que Josep Rigol i Fornaguera va poder salvar el mosaic abans de l'incendi, juntament amb el de Sant Roc i un tercer que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Els tres mosaics formaven el frontal de l'altar i són un dels pocs elements, interiors, originals de la capella anteriors al l'incendi de 1936.
Mare de Déu dels Dolors en el Davallament de Crist de la Creu.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6859, 07/12/2018)
Passem a la dreta del transsepte, en aquest costat hi ha un retaule Barroc amb cinc nínxols i decoració seguint el procés " horror bacui", policromada en la que predomina el color daurat.
Dreta del transsepte, detall del retaule Barroc. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6868, 07/12/2018)
A la dreta del retaule hi ha una pintura que representa a Santa Àgata, emmarcada en un marc d'estil barroc similar al de la pintura de Santa Polònia.
Imatge de Santa Àgata. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6874, 07/12/2018)
Santa Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília 231 - 251) fou una jove santa, morta a Catània com a màrtir durant els primers anys del cristianisme. La seva festivitat és el 5 de febrer. Va morir al voltant del 251, durant les persecucions de l'emperador romà Deci. Considerada patrona de les dones, la seva festivitat s'ha celebrat especialment a Catalunya en pobles lleidatans: Seròs, la Granja d'Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona, Sudanell...
Davant de la imatge de Santa Àgata, trobem el tercer mural de rajoles vidriades (majoles) que juntament amb el de sant Roc i la Mare de Déu dels Dolors, formaven el frontal de la capella de sant Roc de la Barata. Aquest tercer frontal representa a l'Assumpció de la Mare de Déu.
L'interior de la capella va ser cremat, l'any 1936, però la Junta de Museus de Terrassa, dirigida per Josep Rigol i Fornaguera n'havia guardat els els tres frontals abans de l'incendi. Després de la guerra, Teresa Gual va iniciar la restauració de la capella de Sant Roc de la Barata, sota les recomanacions de Josep Rigo i va reclamar els frontals de Sant Roc, La Mare de Déu dels Dolors i el de l'Assumpció, però el mateix Josep Rigol, en un fet una mica fosc, va dir que s'havien cremat amb els altars. Trenta anys després van aparèixer al Castell cartoixa de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa. Després de moltes reclamacions i de comú acord amb l'alcalde de Terrassa, la Junta de Museus i els propietaris, se'n feren unes còpies iguals i es repartiren entre el Museu de Terrassa i la capella de Sant Roc de la Barata. A la capella es quedaren els originals dels frontals de l'Assumpció i la Mare de Déu dels dolors i una còpia del frontal de Sant Roc i al Museu de Terrassa a l'inrevés.
Davant de la imatge de Santa Àgata, trobem el tercer mural de rajoles vidriades (majoles) que juntament amb el de sant Roc i la Mare de Déu dels Dolors, formaven el frontal de la capella de sant Roc de la Barata. Aquest tercer frontal representa a l'Assumpció de la Mare de Déu.
Frontal de ceràmica vidriada que representa l'Assumpció de la
Mare de Déu. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6863, 07/12/2018)
L'interior de la capella va ser cremat, l'any 1936, però la Junta de Museus de Terrassa, dirigida per Josep Rigol i Fornaguera n'havia guardat els els tres frontals abans de l'incendi. Després de la guerra, Teresa Gual va iniciar la restauració de la capella de Sant Roc de la Barata, sota les recomanacions de Josep Rigo i va reclamar els frontals de Sant Roc, La Mare de Déu dels Dolors i el de l'Assumpció, però el mateix Josep Rigol, en un fet una mica fosc, va dir que s'havien cremat amb els altars. Trenta anys després van aparèixer al Castell cartoixa de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa. Després de moltes reclamacions i de comú acord amb l'alcalde de Terrassa, la Junta de Museus i els propietaris, se'n feren unes còpies iguals i es repartiren entre el Museu de Terrassa i la capella de Sant Roc de la Barata. A la capella es quedaren els originals dels frontals de l'Assumpció i la Mare de Déu dels dolors i una còpia del frontal de Sant Roc i al Museu de Terrassa a l'inrevés.
Detall de l'encreuament de la nau central amb el transsepte
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6867, 07/12/2018)
Detall d'una de les finestres del transsepte i de l'aranya que dóna
llum al transsepte i a la nau central. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG. 6854, 07/12/2018)
La capella construïda l'any 1622, fou ampliada a l'època del papa Climent XII amb altars laterals, que el canonge Francesc Barata i Muntanyà beneeix.
Altell sobre la porta d'entrada que permet un petit cor.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6855, 07/12/2018)
Capella de Sant Roc de la Barata. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6887, 07/12/2018)
Altres entrades relacionades:
Casa Joan Barata Terrassa
Capella de Sant Roc de la Barata. Exterior Matadepera
Josep Rigol i Fornaguera Carrer Josep Rigol i Fornaguera
Josep Rigol i Fornaguera Carrer Josep Rigol i Fornaguera
Fonts consultades
La capella de Sant Roc de la Barata. Església Terrassa
Agreïments
Maria Teresa Barata i Gual
Clàudia Plana i Paluzie
Fitxa
Nom .......................................................... Capella de Sant Roc de la Barata
Any de construcció ................................... 1622-23
Mestres d'obres ........................................ Ramon Sorís i Joan Sorís
Any de benedicció .................................... 1623
Beneïda per .............................................. Mn Pau Barata Rector de Matadepera
Darrera Restauració ................................. 1940 (Interior), per na Teresa Gual, seguint els
consells de Josep Rigol director del Museu de
Terrassa.
Ubicació ................................................... La Barata, ctra. de Terrassa a Talamanca, km 9.
Matadepera.
Estil .......................................................... Barroc
Estat de conservació ............................... Molt bo
Juntament
amb la casa Pairal de la Barata està inclosa en l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Identificador IPAC 27447.
GL
41º 38' 28'' N - 1º 59' 26'' E. MATADEPERA
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada