El carrer Major de Terrassa, uneix la Plaça Vella amb el Portal de Sant Roc i pertany al Barri Centre del Districte I. Amb motiu de les reformes realitzades per l'Ajuntament de Terrassa a partir del segle XV en el carrer Major, aquest es transforma i es convertirà en una de es vies més típiques de la vila durant el segle XVIII.
Existeix un document de l'any 1729 en el que ja consten els propietaris d'aquest incipient carrer, aquest llistat s'emmarca en el moment en el que el carrer Major no arribava al carrer de la Cisterna i no existia el carrer del Portal de Sant Roc com és en l'actualitat.
En sessió celebrada a l'Ajuntament el dia 19 d'agost de l'any 1848 s'acordà que, en vista del memorial d'alguns veïns del carrer Major dirigit a que es tanqui el corredor que va des de dit carrer al de les Parres, que dit memorial passi a la comissió d'obres perquè escoltant als veïns del voltant de dit corredor doni el seu dictamen.
(IMG 10427, 28/05/2025)
L'any 1927 l'Ajuntament de Terrassa aprovà l'eixamplament del carrer Major de Terrassa que, el convertirà en un dels carrers més importants de Terrassa, deixant de ser un carrer marginal.
Iniciades les obres d'eixamplament del carrer, el dia 9 de febrer de de l'any 1927 fou trobada una sitja i el 13 d'octubre següent l'Ajuntament de Terrassa expropiava la casa número 19, de qui fou l'últim propietari de l'antic carrer Major, abans de la seva remodelació.
Per l'octubre de 1927, ja hi havia tot el costat esquerre enderrocat, menys la primera casa, que feia cantonada amb la Plaça Major. La remodelació del carrer Major seguia a tot ritme per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930). Eixamplament que donaria al carrer Major la imatge que presenta actualment, gràcies a les construccions de l'arquitecte municipal Ignasi Escudé i Gibert.
%2011.41.19.png)
l'any 1927. Font: arxiu fotogràfic d'en Baltasar Ragón.
Finalitzada la reurbanització del carrer, amb els parterres i alzines a banda i banda del carrer, per acord de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Samuel Morera i Ribas (16/04/1931 - 28/06/1937 ERC) el 14 d'abril de 1933, s'estableixen en aquest carrer entitats i societats significatives de l'època: l'edifici de Telefònica (enderrocat i substituït per un edifici d'habitatges i baixos comercials, ocupats avui dia per la firma Benetton), inaugurat el 27 de desembre de 1931 a la cantonada entre el carrer Major i la Plaça Vella. El dia 24 de juliol de 1944, el Banc Comercial de Terrassa successor del Banc de Terrassa, obre les seves oficines a la vorera esquerra del carrer; el dia 16 de juny de 1945 obra la seva oficina el Banc de Bilbao, a la cantonada entre el carrer Major, el Portal de Sant Roc i el carrer del Vall; el 10 d'agost de 1949 s'obre l'oficina del Banc Hispano Americà, també a la vorera esquerra del carrer Major; el 28 de març de 1954, obre oficina el Banc Espanyol de Crèdit.
(IMG 10437, 28/05/2025)
EL CARRER MAJOR L'ANY 1800
Atenent al llibre d'en Baltasar Ragón: Els carrers de Terrassa a l'any 1900, es pot recuperar un llistat de comerços del carrer Major. L'any 1800 hi havien 52 cases censades al carrer Major i al final del segle XIX el carrer comptava amb un gran nombre de botigues: casa Senana, especialitzada en dolços i cera, casa que ocupà després la vídua Castelló amb la seva tintoreria; ca la Pepa espardenyera; la lleteria de Cal Costuré; Cal Aurell, graner, a la cantonada del carrer Bastard amb el carrer Major; la barberia del Cirera, a la cantonada amb el carrer del Forn; la fusteria Lleonart, davant del carrer Bastard; Cal Fontanals, bacallà i arengades; la casa de Can Bogunyà, en la qual i visqué la mare de Sant Josep Oriol; cal Bros, ferrer; la botiga de plats i olles d'en Valls; Cal Siula; Cal Bagolini, d'on sortien els vestits elegants de l'època; Cal Daguer; Cal Teta-gall, on venien vi; Ca la Rosa Porquetera, Cal Castells, forner; Cal Casterlenas, on la façana contenia uns magnífics esgrafiats que honoraven l'època que eren fets i per d'amunt el Cafè Espanyol. (Els carrers de Terrassa l'any 1900. Pàgina 73. Baltasar Ragón)
EDIFICIS HISTÒRICS DEL CARRER MAJOR
CASA RAMON ARMENGOL TRIADÓ
L'edifici situat a la cantonada del carrer Major, 11 i el carrer del Forn, 4, presenta una planta rectangular, amb façanes al carrer Major, carrer del Forn i carrer el carrer de Baix. L'edifici és conegut com la Casa Ramon Armengol. Fou promocionat per Ramon Armengol i Triadó i encarregat a l'arquitecte Terrassenc Ignasi Escudé i Gibert, atenent al projecte constructiu presentat a l'Ajuntament de Terrassa l'any 1940. L'expedient presentat al Negociat de Foment de L'Ajuntament de Terrassa (núm. 1878/427) fa referència a la construcció d'una casa de planta baixa, dos pisos i terrat amb els safaretjos (en el projecte inicial), en un solar situat a la cantonada entre el carrer Major i el carrer del Forn. L'expedient fou signat per l'alcalde de Terrassa Josep Homs i Bages (27/01/1939 - 06/09/1940) i el Secretari de l'Ajuntament F. Benlloch.
(IMG 10397, 14/11/2024)
CASA FRANCESC ARGEMÍ I POUS
Aquest edifici d'ús comercial i residencial, és conegut com CAL PECES, està situat al carrer Major, núm. 9 cantonada amb el carrer del Forn, núm. 20 de Terrassa (Ca l'Argemí - Cal Peces) del Districte I, barri Centre. És una construcció de planta rectangular, i consta de planta baixa més quatre. L'edifici fou aixecat l'any 1942 després de l'eixamplament del carrer Major iniciat l'any 1927. Aquest eixamplament va convertir el carrer Major, un carrer gairebé marginal, en un dels carrers principals de Terrassa, en el que es van ubicar totes les oficines centrals dels principals bancs de l'època: Banc de Bilbao, Banc Atlàntic, Banc Central...
(IMG 10415, 11/03/2025)
L'edifici porta el nom del seu promotor: Pere Font Batallé, industrial tèxtil terrassenc. L'edifici construït l'any 1942, completa l'eixamplament del carrer Major, que va tenir lloc a partir del 1927. Aquest eixamplament convertí el carrer Major, un carrer marginal i estret, en un dels carrers més importants de Terrassa pel que fa a edificis residencials, comercials i de serveis ( els principals bancs de l'època). Aquest edifici, considerat com el primer bloc d'habitatges de Terrassa, albergà a la planta baixa les oficines del Banc de Bilbao.
%2006.20.10.png)
%2006.29.02.png)
%2006.45.32.png)
%2006.37.18.png)
%2006.52.10.png)
%2006.39.33.png)
%2006.57.43.png)
%2006.26.44.png)
%2007.05.04.png)
%2007.09.31.png)
%2011.18.01.png)
%2011.20.08.png)
%2011.34.58.png)
%2011.38.50.png)
%2011.37.07.png)
%2011.22.54.png)
%2011.24.36.png)
%2011.25.01.png)
%2011.25.42.png)
%2011.26.14.png)
%2011.26.46.png)
